Pagar per traduir en català a Madrid, fam dels alumnes grecs i Madrid 2020 #crisi

Fa uns dies que volia comentar això que la Generalitat vol pagar la traducció dels plets a Madrid per garantir els drets lingüístics dels catalans. Des del punt de vista de la llengua pot semblar fantàstic però, a més de ser una renúncia per reclamar que des de Madrid es reconegui el dret de presentar els documents en català, quants diners s'estima que costarà això a l'any? És realment una prioritat fer-ho? Un cop més, criticar això pot interpretar-se de mentalitat anticatalana, antinacionalista però, res més lluny d'això. Volent una Catalunya independent un es cansa de tant de fer volar coloms amb accions de cara a la galeria del Govern, que al final no duen enlloc.

Trist és que un cop mort i enterrat puguin treure't de la tomba perquè la teva família no pot pagar el lloguer del teu níntxol. Almenys a Barcelona. La mort és un negoci i el negoci hauria d'acabar amb l'enterrament. Els "desnonaments" de difunts són un exemple de la mercantilització de la mort fins extrems inacceptables.

Trist també és que a Grècia s'hagin de repartir tiquets per menjar a les escoles. La situació és tan greu que hi ha alumnes que es desmaien per estar tot el dia sense menjar.

Ahir es presentava al logotip de la candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics de 2020. Hi ha crisi però, a la capital d'Espanya sembla que per a certes coses hi ha diners. Però, tornant al logotip, ahir va haver certa polèmica. Se suposa que hi diu M 2020 però, segons com es miri sembla que digui 20020. A més, s'ha canviat el color negre dels anells olímpics pel rosa. El logotip és obra de Luis Peiret, un estudiant de l'Escola Superior de Disseny d'Aragó, guanyador del concurs. Però, en realitat ell és autor d'un altre logotip, com explica 20 Minutos. En el seu treball sí que es llegeix correctament M 2020 i hi és el color negre. Algun il·luminat va decidir que era millor retocar-lo i deixar-lo tal com ha quedat, donant una imatge de la candidatura pèssima. Mentrestant, a córrer el diner per tornar a intentar aconseguir el somni olímpic.

I acabo amb un enllaç a una de tantes reflexions sobre per què a Espanya, amb una taxa d'atur tan elevada, la crispació social estigui tan continguda. Han de donar-nos més cops perquè reaccionem.

+ GNU FDL