Avui la Mònica Terribas parlava de dos temes interessants en començar el programa.
D'una banda, aquesta cimera del clima en què els EUA van començar forts, postulant-se com els primers interessats a canviar les coses en relació amb la protecció del medi ambient, i ahir ja demanaven acords no vinculants legalment. De fet,
s'allarga fins demà l'arribada a acords en aquesta cimera, acords que potser no arribin, potser siguin descafeïnats, potser arribin amb unes moratòries insultants. Si es tractés d'altres temes els països es posarien d'acord abans i actuarien ràpidament.
També ha parlat la Mònica Terribas de la Xina i del reconeixement dels milions de persones que han nascut fora de la llei durant els anys de la política del fill únic. Un reconeixement que no serà complet i que no se li ha reclamat a la Xina en absolut amb la mateixa intensitat a com s'ha atacat Cuba i Veneçuela per altres temes. Per descomptat, a la Xina els atacs als drets humans no se li retreuen si no és amb la veu baixeta, no sigui que s'enfadin i deixin de finançar els països occidentals. Així són les coses. Quan algú del PP, d'algun mitjà de drets o fins i tot Felipe González, carregui contra els chavistes o contra el regim cubà, que repassi els cops que ha fet el mateix amb la Xina, els cops en què ha denunciat tractes amb un govern que perseguis ideològicament els seus contraris, que no respecta els drets humans. No patiu, com que no hi ha vergonya per molta reflexió que facin es quedaran tan amples.
+ GNU FDL
