Impressions etèries, o com la música t'omple

Aquest divendres hem pogut gaudir del primer concert del DeltaChamber Festival, un festival internacional de música de cambra promogut per dos ampostins, Laura Ruiz i Pau Rodríguez, nascuts musicalment a La Lira Ampostina.

A la primera part, un bon començament, amb una obertura sobre temes hebreus de Prokofiev, seguida d'un trio per a violí, piano i clarinet de Paul Schoenfield. A la segona, impressionisme. Invocacions i dances rituals de Tomasi, seguida de la Introducció i Allegro de Ravel per a quartet de corda, flauta, clarinet i arpa, una obra que m'ha robat el cor, per ella mateixa i per la interpretació magistral i sentida que hem pogut gaudir. Aquí la tècnica i l'afinació no eren variables per valorar, si no la qualitat de la interpretació, la qual ha estat excel·lent, magnífica. A mi m'ha emocionat, literalment. No puc més que donar les gràcies per aquells minuts de joia interior.

I per acabar, sense desvetllar secrets, un bis, l'himne del festival, d'un autor català poc interpretat a casa nostra, en paraules de Laura Ruiz, amb sorpresa inclosa.

No només hem pogut assistir en un concert amb intèrprets de renom internacional, alguns dels quals solistes de les millors orquestres europees, si no que el gaudi ha estat ple amb la màgia de la música escoltada.

Felicitats i gràcies novament.

---

+ GNU FDL

Comprant les entrades al web de l'Ajuntament

Ahir vaig comprar les entrades del DeltaChamber Music Festival de forma electrònica, amb el servei que té l'Ajuntament d'Amposta proveït per notikumi. Les entrades individuals són 10 euros però, s'hi ha d'afegir, per despeses de gestió, 79 cèntims per entrada. Un servei que en teoria abarateix costos, a més de facilitar l'entrada, justifica una comissió per despeses de gestió. Parlem clar, és una comissió per a l'empresa que proporciona el servei. Una comissió que podria estar inclosa dins dels 10 euros. Aquest mes de juliol les entrades de l'obra Temps de Quim Masferrer, costaven el mateix adquirides de forma presencial com electrònica a TincTicket, 12 euros, ni més ni menys.

En la compra de les entrades del concert de demà divendres no em van deixar triar localitat. Ja estava pensant a anar a fer cua per tenir un bon lloc. També pensava que en concerts en llocs tan petits la compra amb elecció de localitat evita aglomeracions per seure on cadascú vol.

Avui al matí he rebut un correu de notikumi amb dues noves entrades, les d'ahir però, especificant les localitats per veure el concert. És a dir, entrades numerades però, sense opció de triar. Ja sabem d'on surten els 79 cèntims de despeses de gestió...

---

+ GNU FDL

Passa la vida, es queda la música

Els músics passen però, la seva obra queda. Tenim la mostra en belles obres de compositors que fa segles que ens han deixat. Però, també tenim intèrprets memorables que ja no són entre nosaltres però, dels quals podem gaudir gràcies a les gravacions que en tenim. Diu que la música, com en directe res. Però, quan qui la fa ja no hi és per fer-la, les gravacions ens transporten a grans moments. És el cas de la cançó "My first, my last, my everything", de Barry White, interpretada en aquest vídeo per ell mateix i per Luciano Pavarotti. Dues figures de la música, cada una en el seu estil però, que han tingut la virtut de fer emocionar quan els has escoltat, i gràcies a les gravacions, fins i tot després de morts. Escriuria moltes més coses però, millor que cadascú cerqui en la cançó allò que li desperta interiorment.

---

+ GNU FDL

La deferència quan els artistes no cobren

Acabada la Festa del Mercat, després de les felicitacions i autofelicitacions, després dels agraïments als voluntaris, com tal voldria expressar la meva opinió. Una opinió des descontentament amb el tracte rebut per part de l'Ajuntament. He estat músic a la Sarsuela. Músic que hi ha participat de bades, igual que la majoria de gent, entre cantants i actors. Una minoria ha cobrat. Cap discussió que la gent cobri per fer una feina -és com a les empreses on uns cobren molt i altres menys però, on qui cobra menys aquí no cobra res-. Per desgràcia les administracions volen muntar grans espectacles però, no tenen diners per pagar tothom, com en qualsevol producció. I si en tinguessin crec que no m'equivocaria si digués que tampoc no ho farien i tirarien de voluntaris. Així, han tingut cantants que han passat un càsting per cantar gratis i músics que també han tocat gratis. Músics que tenim prou estudis per cobrar -per si algú vol argumentar per nivell d'estudis-. De fet, en la vida de l'artista tenir estudis tampoc no és requeriment indispensable per cobrar. Per cert, servidor ha fet un parell de partitures per a dos afegits de l'espectacle, sense problemes.

El meu descontentament és el tracte rebut, sent com som, artistes que no cobren però, que assumeixen la responsabilitat de contribuir a l'èxit de l'acte. Durant els assajos que hem fet a la Fila i a la sala d'assaig de la Lira els músics no hem vist cap dia cap membre del govern. L'any passat el darrer assaig va venir la regidora de cultura i ens va dur esmorzar. Digues-li tonteria però, és un detall. També l'any passat el govern va donar una entrada per a cada persona de l'espectacle per al dia de l'estrena que pogués anar-hi un familiar. Aquest any hem pogut convidar dues persones però, per al dijous anterior, un assaig general vestit de preestrena, com en grans teatres, un assaig que va anar bé però, que podria haver anat pitjor, i en el qual no hi eren tots els músics, per exemple. És clar, així es podien cobrar totes les localitats de dissabte. Localitats que no es van vendre per complet, per cert. 6 euros. 4 assajos de 3 hores, més hores d'estudi i 4 representacions de 2 hores, comptant dijous, si s'haguessin de pagar serien molt més de 6 euros.

Podria no dir res però, penso que si algú no expressa el seu descontentament les coses no poden millorar, si és que es considera que això és quelcom que s'ha de millorar. Els músics som així de tontos, ens diuen de tocar gratis i allà que anem. Quan ho fem a les nostres entitats té sentit però, si ho fem en altres espectacles on hi ha uns cobren i altres no, crec que podem demanar un tracte millor. No cal cobrar però, per una tonteria d'entrada i per passar a veure els assajos -dels músics almenys- no s'acabarà el món i es queda millor.

Que ningú no se senti ofés, com podria passar quan governava CiU. I l'any vinent repetim, almenys per mi que no quedi.

---

+ GNU FDL

La Festa del Mercat i la música

Enguany a la Festa del Mercat La Lira Ampostina participa en el viatge històrico-poètic per l'Amposta de principis de segle XX. Un viatge compartit amb el centenari del vapor Anita. El vapor Anita, i no la primera banda de música documentada de la ciutat, és el principal protagonista de la Festa. El web, a l'apartat de l'Amposta de principis de s. XX, diferencia diferents aspectes: l'Amposta centenària, el mercat setmanal, el Pont Penjat, la indumentària, la navegació fluvial i la gastronomia. No hi ha un apartat dedicat a les bandes de música, dues, que tenia la ciutat ja des de 1917. El pregó de la Festa, amb protagonista Anita Roca, esposa del propietari de l'Anita. Una bona opció, i bon homenatge a Clara (llibreria Gavina) però, una oportunitat perduda de donar la importància que té el centenari enguany de La Lira i el vinent de la Fila. Si l'any vinent el criteri canvia, les queixes pel greuge seran esperades i justificades. Cal conviure però, les coses s'han de fer amb equitat. L'any vinent ho comprovarem.

---

+ GNU FDL

Cercant música de la qual no coneixes el nom

Avui cercàvem una peça de música. Tenia el nom a la punta de la llengua però, no em sortia. La melodia però, sí que la recordava. Com podia cercar-la? Hi ha diverses opcions a la xarxa. He optat per Musipedia, una enciclopèdia oberta sobre la música, inspirada en la Wikipedia. Musipedia permet cercar música de diverses formes: 1) escrivint la melodia amb un teclat virtual o connectant-hi un teclat MIDI; 2) indicant el perfil de la melodia (pujades, baixades) amb paraules clau i tipus de música; 3) connectant-hi un micròfon i cantant la melodia, i 4) segons l'estructura rítmica. A la primera he trobat el nom de la peça, escrivint un trosset de melodia. Així que si no sabeu quina peça era aquella, potser la trobareu aquí.

---

+ GNU FDL

La UM de Llíria a #ABB2016 #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Aquest dissabte segon concert del cicle Amposta de banda a banda de l'any del Centenari de La Lira. Un concert de luxe. La Unió Musical de Llíria, una de les millors bandes de música del món, d'aquelles a les quals qualsevol banda voldria semblar-se, ha vingut a oferir-nos el seu art a la nostra Societat, sota la direcció de Francisco Valero-Terribas.

La banda està actualment en el procés de decisió del nou director després de la marxa d'Enrique Artiga, i s'han organitzat 3 concerts, un el passat 20 de febrer, amb la direcció de Francisco Valero-Terribas, un el 9 d'abril, amb Dirk de Caluwe, i el tercer amb Pablo Marqués Miralles, després dels quals es decidirà qui serà el nou director titular de la formació. El programa d'avui doncs, coincideix amb el del concert del passat dissabte a Llíria. Un programa interessant.

Del programa destacaria les obres "Tríptic a la Unió", de Juan José Poveda i, sobretot per haver-les tocat amb La Lira, "Overtura festiva" i el 4t temps de la Simfonia núm. 5, ambdues de Dim. Shostatóvich. L'afinació, l'execució dels matisos, els plans sonors, la tècnica, excel·lents. No de bades són una banda de referència arreu.

He sortit content, feliç. Gràcies!

---

+ GNU FDL

Cent anys fent créixer músics

Durant 100 anys els pagesos ampostins s'han dedicat a conrear la terra, a completar els cicles de les collites. Els quatre colors del Delta, com diuen els Quicos, o els colors de la ribera, nom del segon temps de l'obra Reminiscències deltaiques, d'Antoni Ernest Sebastià, estrenada per La Lira en el concert inaugural del Centenari, els tenim ben interioritzats a les Terres de l'Ebre, a Amposta en particular. Cada temporada els pagesos ampostins, durant els darrers cent anys, han preparat la terra, han plantat l'arròs, l'han vist crèixer, l'han cuidat i han obtingut la collita de tant d'esforç, traspassant de generació en generació aquest esforç. Així cada any, de primavera a tardor.

Així també, generacions de directors, de professors, de músics, de famílies, han posat les llavors perquè es formin nous músics. Les llavors, les quals, ben adobades i ben regades, gràcies a l'Escola, han esdevingut nous músics de La Lira. Aquests músics han anat creixent i formant-se per florir musicalment i donar fruit. Fruit que ha revertit en el bé de la banda, fruit que els ha dut a ensenyar música arreu del territori, fruit que els ha dut a terres llunyanes per continuar fent allò que saben i estimen: música. Fruit que també ha deixat noves llavors a casa nostra. Fills, néts, nebots, amics,..., han estat, són i seran les llavors que l'Escola ha cuidat, cuida i cuidarà, per continuar donant aquests fruits en una terra acostumada al cicle de l'agricultura, tan semblant a la tasca d'una escola de música centenària com la de La Lira Ampostina.

Ahir, amb el concert del Centenari, vam renovar el compromís per continuar fent crèixer nous músics que vagin escampant la llavor de la música arreu del món. Bon Centenari!

---

+ GNU FDL

Concert inaugural del Centenari #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Amb el vestit de músic fins els 90, a l'Estadi Olímpic

Avui estrenem oficialment el Centenari de La Lira amb el concert inaugural. Un dia per commemorar que fa 100 anys un grup de gent va decidir fundar una societat musical després d'haver començat a aprendre música i a tocar en algunes celebracions ampostines. Amposta per fi tindria una banda de música. Un dia per recordar tothom qui ha passat per La Lira i ha deixat emprenta en aquesta i a la nostra ciutat. Músics,  reconeguts o no, qui han contribuït a fer gran l'entitat i a que pugui arribar a ser centenària. Un dia per encarar el futur, per millorar cada dia més i poder arribar, com diu el tòpic, almenys 100 anys més i que aleshores, com ara, se'n recordin de tots nosaltres com gent que ha mantingut viva La Lira.

---

+ GNU FDL

Records de La Lira: la benvinguda a la banda

Qualsevol banda de música dóna la benvinguda als músics que surten per primer cop. En alguns llocs es fa per Santa Cecília, en altres per festes majors, en alguns llocs el músic espera a casa el dia de la benvinguda, en altres no. En el cas de La Lira, almenys des de que Octavi és director, la benvinguda a la banda es fa per festes majors. La banda arriba en cercavila a casa del músic, on la família espera amb un refrigeri preparat i organitzat des de fa dies amb molta il·lusió. La família, els amics, els veïns, gaudeixen de la música i acompanyen la banda en aquesta benvinguda.

Quan vaig sortir jo després del refrigeri, com ara, es tocava un pasdoble però, aleshores no hi havia discurs, ni d'Octavi -no com ara almenys- ni del músic. Quina vergonya si m'hagués tocat parlar... Això sí, a tocar solet davant de tothom. Encara recordo els preparatius i aquell dia de festes majors de 1984 quan entrava amb La Lira per formalitzar la meva estrena com músic. Suposo que això no s'oblida.

---

+ GNU FDL

Records de La Lira: els assajos

Normalment assagem, des de que ho recordo, en dimarts i divendres. Dimarts a les 22h, divendres a les 22.15h. L'hora d'acabar ha variat molt però. Als anys 80 dimarts no s'acabava abans de les 00h i divendres normalment fèiem sempre les 00.30h. Ara, si no som prop d'un concert, els assajos de dimarts acaben a les 11.30h i els de divendres a les 22.00h. Com ja vaig comentar, fins i tot el dia que començaven les Festes Majors, lo dia del bou embolat, hi havia assaig i després d'acabar qui volia bou havia de marxar corrent per veure'l. La freqüència dels assajos, ara i sempre, quan arriba la data del concert, és major, arribant a assajar tots o gairebé tots els dies de la setmana.

A meitat temporada destinem unes setmanes a fer assajos parcials, per cordes, per treballar més en detall la feina de cada corda. Només assagem junts en divendres. Tornant als 80, aleshores teníem assajos parcials en cap de setmana, a més dels de dimarts i divendres. Més d'un dissabte havíem d'acudir a l'assaig de canya. I eren assajos durs. Si les coses no sortien Octavi ens feia tocar de dos en dos o d'un en un i si ens equivocàvem ja sabíem que tocava callar. Les coses han canviat, per a bé o per a mal, i ara s'ha suavitzat la cosa. No imagino una situació semblant en l'actualitat.

Abans, com ara, per a molts es fa difícil mantenir la concentració durant tot l'assaig. Aquí potser és quan les coses han canviat més. Dels temps de xerrar pels descosits hem passat als temps dels mòbils. Si en altres temps l'assaig podia esdevenir un guirigall de gent parlant per totes les cordes, ara hi ha gent parlant però, també gent jugant o envint missatges amb el mòbil, disposat aquest estratègicament sobre el faristol per no ser detectat. Recordo un dia que va marxar la llum i que la sala de cinema, on assajàvem, va mantenir certa il·luminació gràcies als mòbils que estaven oberts. Va ser divertit. Alguns arribaven a l'assaig veritablement esgotats de la jornada i s'adormien davant del faristol. El riure de la gent era fàcil de provocar si te n'adonaves o se n'adonava Octavi.

En acabar l'assaig era costum baixar al bar i passar-hi una estona abans de marxar a casa o cap a un altre lloc. Recordo Manolo Colomé, músic i també qui durant una bona temporada va regentar-lo, qui sempre tenia un somriure darrere la barra. Malauradament però, ara quan acabem els assajos el bar ja fa estona que ha tancat i la gent si vol petar la xerrada una mica ha de cercar un altre lloc.

---

+ GNU FDL

Concert d'inauguració del Centenari #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

El proper dia 16 de gener a les 20.00h La Lira Ampostina celebra el concert inaugural del Centenari. És un concert especial en què els músics estem treballant fins i tot en plenes festes nadalenques. En aquest concert La Lira oferirà música de diferents compositors que han estat membres de la nostra Societat al llarg del temps. El programa que oferirem serà el següent:

Una història per contar (Teo Aparicio Barberán), interpretada per la banda i una coral d'alumnes de l'Escola de La Lira, obra creada el 2009 per a la trobada d'alumnes "Com sona l'ESO".

El meu iaio (Ferrer Ferran), un pasdoble escrit en commemoració dels 25 anys d'Octavi Ruiz com director de La Lira, i en record del seu iaio, Agustí Ruiz, un dels fundadors de La Lira.

Concert d'Amposta per a saxofon i banda (Adolf Ventas), escrita per l'insigne músic ampostí, amb qui La Lira ha mantingut una estreta relació durant les darreres dècades i que fa pocs anys ens va deixar. Un homenatge a la nostra ciutat interpretat aquest cop per Èric Benito.

Suite Raimon (Adolf Ventas), obra que recull diversos temes coneguts del cantautor de Xàtiva, a qui La Lira va acompanyar en la commemoració dels 30 anys de la cançó Al vent a Barcelona, retransmesa per televisió.

Reminiscències deltaiques (Antoni Ernest Sebastià), obra que el músic format a La Lira, avui dia professor al Concervatori de Tarragona i compositor guardonat, ha composat per commemorar l'aniversari de la nostra Societat. En aquesta obra escoltarem temes típics del nostre territori i, com no, l'himne de La Lira.

Oh, Amposta! (Joan Suñé), himne de la ciutat cantat pel cor de La Lira Ampostina sota la direcció de Núria Francino.

I tot això, sota la direcció i molta feina feta d'Octavi Ruiz.

Ja queda menys!

---

+ GNU FDL

Records de La Lira: cavalcades de Reis

De menut recordo les vespres de Reis en què mon germà no hi era perquè La Lira havia sortit a tocar fora d'Amposta. Ja músic, jo també vaig anar a tocar amb La Lira per Reis, arribant a casa ja de nit. Recordo un any a Sant Sadurní d'Anoia, en una Cavalcada televisada per TV3, amb un fred que pelava. No sé si recordo malament si dic que aquell dia queia aigua-neu a la capital del cava. Sí que recordo que en dies com aquell hi havia qui tocava el clarinet amb guants retallats. Jo no... I després de la Cavalcada, sempre prou llarga, l'espera per arribar a casa i obrir els regals.

Que vinguin carregats!

---

+ GNU FDL

Records de La Lira: sortir a la banda

El primer cop que vaig sortir a la banda va ser en una trobada de bandes al Prat de Llobregat, el juliol de 1984. Un cercavila. Dues feines, tocar papers que no havia tocat mai i seguir la formació. Me'n vaig sortir. Tota una experiència. Després de tocar, un dinar per a totes les bandes participants. Recordo que hi havia la banda de Deltebre. Uns músics de l'Espiga d'Or després de dinar, en l'alegria del moment, van obsequiar el públic barceloní amb jotes picants del terreno. I és que les sortides amb la banda poden ser molt divertides.

---

+ GNU FDL

Records de La Lira: el primer dia de música

La música a casa va arribar de la mà de mon germà. Ell és qui va servir de mirall per voler anar també a "solfa" i més endavant sortir a la banda. Jo ja vaig començar les classes amb Octavi Ruiz. Mon germà havia començat amb Antonio Edo. Vaig pujar amb ma mare les escales empinades de l'escola de principis dels 80, al primer pis on, en una aula amb terra que crec recordar era de rajoles de terrissa, hi havia el piano i en tot el perímetre les cadires per esperar el torn o atendre a les classes de teoria. Aquell piano encara existeix, si no recordo malament, i diria que és al costat de la sala de Juntes. A casa els pares estaven molt contents amb Octavi i com havia evolucionat mon germà des de la seva arribada a La Lira. I en raó. Més endavant tindria de mestra de solfeig i teoria a Maria Jesús Montañés, per arribar uns anys després Pepita Giné. Però, com deia, vaig començar amb Octavi, qui en aquells anys havia de manegar-se-les per fer solfeig, teoria i instrument, almenys quan vaig començar jo. Comparem avui dia amb nombre de professorat que tenim a La Lira i les múltiples matèries que s'hi imparteixen per adonar-nos del gran canvi que ha hagut en 40 anys.

---

+ GNU FDL

Records de La Lira: el primer assaig #laliraampostina #laliraampostina100

Recordo molt bé el primer assaig amb La Lira. En aquells temps, l'any 1984, no passàvem per la banda de l'Escola, anàvem directes a la banda. La primera obra que vaig assajar va ser l'obertura de l'òpera Boris Godunov, de Modest Mussorgsky. Crec que me'n recordaré tota la vida.

El primer assaig tot és nou. El paper el llegeixes per primer cop. És el primer cop que toques amb la banda, acostumat a tocar sol o com a molt, en grups reduïts. No coneixes gaire gent, tot i que alguns els tens molt vistos per haver assistit a uns quants concerts de públic. En part et sents observat pels veterans. Tu mateix pateixes per fer-ho bé, per no equivocar-te, encara que és gairebé impossible. I com que és el primer assaig, se't passa volant, no mires el rellotge, no et despistes, no xerres, i totes aquestes coses que són típiques i tòpiques dels músics. Ah, i com que no teníem mòbil, no cal dir que de WhatsApp i altres distraccions, res de res. De fet, lo màxim que es podia fer aleshores era parlar amb els companys de corda.

Per cert, en aquells temps, els assajos acabaven molt més tard que ara. Des les 12h de la nit no es baixava mai. I fins i tot hi havia assaig el dia del primer bou embolat de Festes Majors. Més d'un sortia corrent després de plegar l'instrument... i encara tenia temps de veure el començament.

---

+ GNU FDL

Records de La Lira: Alemanya #laliraampostina #laliraampostina100

Concert de La Lira a Alemanya, 1986

Un inici d'any sense música és impensable, sigui del tipus que sigui. Però, el migdia del primer dia de l'any té com protagonista en moltes llars la música clàssica, la música en directe del concert d'Any Nou de l'orquestra Filharmònica de Viena. Un concert que finalitza amb la marxa Radetzky, de Johann Strauss, la qual el públic acompanya amb les mans, fent els fortes, els pianos i fins i tot el ritardando final, una mostra de la cultura musical que s'aplega a la sala de concerts.

Radetzky és una marxa que vaig tocar per primer cop amb La Lira el 1986, quan vam viatjar a Alemanya per participar al festival Eurotreff. Vam tocar en diferents llocs, entre els quals una carpa de circ -a la foto, jo el xiquet del clarinet del centre- o una base militar -o quelcom que s'assemblava-. Va ser la meva primera experiència de viatge en autocar de tants de quilòmetres, compartint àpats i dormitori amb els companys i companyes músics. Crec que va ser a l'alberg a Alemanya on em vaig despertar amb la cara plena de pasta de dents. Recordo que els concerts eren un èxit. El repertori era un altre que no pas el que presentem actualment, que no per això mancat de dificultat i d'interès. Per cert, quan vam tocar Radetzky, es va formar una "conga" entre el públic, cosa, per cert, sorprenent. Potser allò de ser una banda "espanyola" convidava a la festa, qui sap.

---

+ GNU FDL

#BackToTheFuture #WelcomeMarty #HLN 21 d'octubre de 2015, el futur

Avui és el dia en què, segons la pel·lícula Retorn al futur, els seus protagonistes arribarien al futur, des de 1985, 30 anys enrere. Arreu del món se'n parla. Acceptem-ho, ens van les "frikades". Els mitjans s'hi han sumat. I el dia ha servit per comparar els avenços que predia la pel·lícula per al 2015 amb els que realment ha hagut, que no han estat pocs. Sembla que allò més destacat ha estat que no hem aconseguit, encara que està força avançat, el monopatí volador. Ves per on.

Coincidint amb aquest dia sona repetidament una cançó, Power of Love, de Huey Lewis & the News. El grup de música que a l'institut va formar part de la vida uns quants rapitencs i uns quants ampostins, aquell grup que no t'abandona mai més. Crec que no m'equivoco si dic que és l'únic dia en molts anys en què sonen tants cops arreu del món. Perquè, malauradament, no tothom té la sort de ser els Rolling, els Beatles, AC/DC, U2, etc.

---

+ GNU FDL

Clarinet? Saxo soprano? No, tarogat

Ahir dins de l'Ebre Terra de Vent vam veure actuar per l'Av. Generalitat de Tortosa la Big Band Valona -els quals, per cert, sonaven molt bé-. Em va cridar l'atenció un instrument que de lluny semblava un clarinet però, que sonava més aviat com un saxo soprano. Es tractava d'un tarogat, un instrument d'origen hongarès, amb un cos de fusta com el clarinet però, de forma cònica, amb un sistema de tecles més reduït, més arcaic.

Autor: Arent, llicència CC BY SA 3.0

Data del segle XV però, el tarogat que es toca actualment prové d'un disseny de finals del segle XIX. Normalment està afinat en Si bemoll i l'embocadura és com la del clarinet o del saxofon soprano. Si fos un crio ara diria: "en vull un!".

---

+ GNU FDL

Maria

Avui a La Lira hem celebrat el XXXIX Festival de bandes de música, amb la visita de la banda de música Belas Artes de Cangas, a Pontevedra. La Lira tornarà la visita la setmana vinent. Una banda que sona molt bé i de la qual és músic Maria, una xica molt templada que durant els darrers 3 anys ha estat també música de La Lira. I no ha estat un músic qualsevol si no que ha donat un exemple d'implicació a la Societat que és d'admirar. De fet, s'ha implicat amb La Lira i també en altres entitats del poble. A La Lira l'hem vist tocant la trompa però, també cantant amb la coral o a les audicions de cant clàssic, a més de col·laborar en les diferents activitats que s'han organitzat. També l'hem vist ballar amb l'escola de dansa de Jacqueline Biosca. Ah, i ha après el català de forma més que satisfactòria.

Abans de començar la segona part s'ha fet un merescut i emocionant reconeixement al seu pas per La Lira, cosa que honora la Societat i la mateixa banda.

D'aquí pocs dies marxarà amb La Lira per quedar-se a la seva població però, sempre que vulgui tindrà un seient a la corda de les trompes per tocar amb nosaltres. Així que, Maria, ves planificant les vacances.

---

+ GNU FDL