Exemple de com interpretar les paraules i dur-les al seu terreny. La Razón publica un article relacionat amb un llibre sobre Ferran el Catòlic escrit per Henry Kamen. Segons l'article, i destacat al titular, l'autor diu que "qui tenen, pels pèls, el poder a Catalunya falsifiquen la història". L'autor també afirma que els Reis Catòlics no van crear un país nou si no que van continuar governant diferents estats. Però, això queda en segon pla per al diari. Així són els mitjans. De fet, estic segur que si l'article hagués estat escrit en un mitjà català s'hagués destacat això altre i no tant la referència a la falsificació de la història.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
divendres, 27 de novembre del 2015
Ferran el Catòlic a La Razón
Exemple de com interpretar les paraules i dur-les al seu terreny. La Razón publica un article relacionat amb un llibre sobre Ferran el Catòlic escrit per Henry Kamen. Segons l'article, i destacat al titular, l'autor diu que "qui tenen, pels pèls, el poder a Catalunya falsifiquen la història". L'autor també afirma que els Reis Catòlics no van crear un país nou si no que van continuar governant diferents estats. Però, això queda en segon pla per al diari. Així són els mitjans. De fet, estic segur que si l'article hagués estat escrit en un mitjà català s'hagués destacat això altre i no tant la referència a la falsificació de la història.
dimecres, 26 d’agost del 2015
Patrimoni d'#Ulldecona #surtdecadaebre #viulebre #playmobil
Seguint amb les visites per llocs de la comarca del Montsià, la família click ahir i avui s'han apropat a Ulldecona.
Ahir van acostar-se l'ermita de la Pietat, en plena serra de Godall. És una de les dues ermites més emblemàtiques de la comarca juntament amb la del Remei, a Alcanar. Des de l'ermita es pot veure tota la plana d'Ulldecona, endevinant-se la torre del castell a l'horitzó. L'origen de l'ermita es podria remuntar al segle XV, segons les fonts. Els falduts, els habitants d'Ulldecona, cada 5 anys celebren unes festes majors especials en honor a la Mare de Déu de la Pietat, amb motiu de les quals porten la Verge des de l'ermita fins a la població, per tornar-la en finalitzar els festejos. La família haurà d'esperar encara uns anys si vol viure-les. En aquestes festes quinquennals els falduts i faldudes engalanen els carrers de tota la població.
Al costat de l'ermita es poden visitar les pintures rupestres, declarades patrimoni de la Humanitat. Malauradament ahir no hi havia visites a l'abric on hi ha les pintures.
Avui la família click ha volgut visitar el castell medieval d'Ulldecona però, s'han quedat amb les ganes. Tot i ser festes a la població el castell té els horaris de visita habituals, una mica restrictius. Un altre dia serà.
Després han visitat l'ermita del Lorito, del segle XVII. A sobre la finestra de l'ermita hi ha l'escut heràldic de Pere Màrtir de Riba i Faneca, qui ho va aconseguir al segle XVIII gràcies a les simpaties que tenia amb el règim de Felip V.I finalment s'han desplaçat fins al riu Sénia, sec completament, per veure el pont de l'Olivar, del segle XV, amb dos arcs de mig punt, i per sobre el qual passa una carretereta que uneix Catalunya i el País Valencià.
Un altre dia miraran de visitar el centre de la població, considerada la capital històrica de la comcarca.
Etiquetes de comentaris:
història,
Montsià,
Terres de l'Ebre,
Ulldecona
dimarts, 11 d’agost del 2015
Les torres de la Carrova i de Font de Quinto #playmobil #surtdecasaebre #viulebre
Avui la família click, de visita pel Delta, mos envia un parell de fotos. Els van parlar de dues torres que vigilaven el riu fa segles. Una, la de la Carrova (s. XII-XIV), al terme d'Amposta, i l'altra la de Campredó o de Font de Quinto (s. XIII), al nucli de Font de Quinto, a Campredó. M'han dit que els agrada molt més la de la Carrova. A mi també però, és qüestió de gustos i al cap i a la fi, totes tenen una història al darrere molt important i interessant.
La gent del territori els ha dit que antigament, quan estaven en funcionament, les unia una cadena per impedir o permetre el pas pel riu. Ells no han sabut trobar cap resta de la cadena però, els ha semblat una llegenda fantàstica. Si poden, el Dijous Jarder intentaran anar a visitar la de la Carrova. També tenen ganes de visitar la de Font de Quinto per veure els escrits a les pedres del seu interior que daten de la Guerra Civil.
+ GNU FDL
La gent del territori els ha dit que antigament, quan estaven en funcionament, les unia una cadena per impedir o permetre el pas pel riu. Ells no han sabut trobar cap resta de la cadena però, els ha semblat una llegenda fantàstica. Si poden, el Dijous Jarder intentaran anar a visitar la de la Carrova. També tenen ganes de visitar la de Font de Quinto per veure els escrits a les pedres del seu interior que daten de la Guerra Civil.
Ens envien dues fotos, una de l'abril quan van venir per primer cop, i l'altra d'avui, en la seva visita al Delta durant les vacances d'agost. Fixeu-vos que la mare de família ja s'ha comprat la samarreta del nus.
Etiquetes de comentaris:
història,
patrimoni,
torres de defens
dilluns, 3 d’agost del 2015
dissabte, 14 de març del 2015
Ferran II d'Aragó, el visionari
Monedero estaria content. No tant Rajoy, perquè el PP parla d'una Espanya que ve dels romans, si no d'abans. El govern d'Aragó organitza un cicle de conferències sobre la figura de Ferran II d'Aragó, Ferran el Catòlic. El títol del cicle és "Ferran II d'Aragó. El rei que va imaginar Espanya i la va obrir a Europa". Resulta que l'Espanya centralista i forçosament unida de 1714 ja la va somiar Ferran el Catòlic. La divisió dels regnes de Castella i d'Aragó durant el seu regnat eren per fer creure que no pretenia crear Espanya, el país que somiava. I com no, ja pensava aleshores en Europa. Qui sap, potser pensava en l'euro i en la Merkel.
Calla, que a Aragó governa el PP, no ho recordava. Recórrer al sentiment aragonès per sobre del català, atiar sentiments per recollir vots...
+ GNU FDL
Etiquetes de comentaris:
història,
independència,
política,
PP
dissabte, 3 de gener del 2015
Uns ossos amb polèmica #amposta
Dijous 1 de gener al matí en un grup de Facebook sobre Amposta es publica una foto en què es diu que hi ha uns ossos humans, procedents de les restes trobades a les obres de la plaça de l'Ajuntament, en un ampit d'una finestra. A la tarda, ja sense sol, puc comprovar que aquells ossos continuen allí. Imagino que hi són com a mínim des del dia 31, perquè dijous no es treballava. Avui, dia 3, llegeixo que els ossos han estat retirats. A la mateixa notícia llegeixo que la regidora d'Obres i Urbanisme explica que els ossos es van trobar en treure un pal de la llum, es van deixar allí però, que no van passar més que una nit a la intempèrie. Per tant, van passar la nit del 31 a l'1 a la intempèrie i algú els va treure el dia 1 a la nit? En cas contrari, en van passar com a mínim dues.
És important quantes nits van passar els ossos a la intempèrie? En absolut. És important que la regidora utilitzi aquesta xifra per minimitzar la cagada i que a sobre esmenti la tasca de l'arqueòleg, com si les crítiques anessin dirigides cap a ell. Amb una simple disculpa n'hi hauria hagut prou, perquè d'errors en cometem tots.
dimarts, 9 de setembre del 2014
Restes a la plaça de l'Ajuntament #Amposta
Avui he llegit i he vist que a les obres de remodelació del barri antic d'Amposta, concretament a la plaça de l'Ajuntament, s'han trobat restes humanes, probablement pertanyents a l'antic cementiri que allí hi havia es traslladés al lloc on després es construirien les Cases Barates i que posteriorment passà a la ubicació actual. El govern ampostí vol que el Departament de Cultura permeti tornar a tapar les restes i continuar així les obres. Sembla que això trenca la planificació d'acabament -alguns malpensats pensen en càlculs electorals- però, en un lloc com el casc antic, amb història al darrere, igual que en altres cascs antics d'altres municipis, potser caldria planificar tenint en compte aquest tipus d'incidències. I és més, penso que per dignificar les restes, com a mínim s'haurien de treure d'allí i donar-los nova sepultura, si no és que es volen recuperar per al seu estudi, en funció de la seva antiguitat.
+ GNU FDL
Etiquetes de comentaris:
Amposta,
eleccions municipals,
història,
obres
dijous, 21 de novembre del 2013
El seni català i Cánovas del Castillo
Rajoy és un de tants polítics espanyols que no es molesten a intentar parlar bé, o pronunciar bé el català. Ni català, ni èuskar, ni res de res, només castellà. Avui ha apel·lat al seni català -sí, ho escric malament, expressament- després de dir que no hi haurà cap consulta sobre el futur de Catalunya. Apel·la també a la sobirania de tots els espanyols per decidir el futur d'Espanya. Sap bé però, que si es fes un referèndum a Espanya, els resultats obtinguts a Catalunya reflectirien la realitat que vol evitar que es pronunciï a les urnes, i el mateix passaria al País Basc. Per això, el poble espanyol tampoc no serà preguntat mai per aquesta qüestió. Mentrestant, el PSC comença a preparar una iniciativa per demanar el canvi federalista de l'Estat. Alleugerits d'haver abandonat allò que defensaven, el dret a decidir, ara volen marcar perfil propi, encara que sigui un perfil tutoritzat pel PSOE, que de federalista en té ben poc.
Graciós que per la xarxa corre ara el recordatori que Cánovas del Castillo, polític espanyol del segle XIX i que va presidir el govern espanyol, va afirmar que Cuba no serà mai independent, acompanyant-ho d'arguments que ben bé podria semblar que els enunciava per a Catalunya avui. Rajoy i companyia també diuen que Catalunya no serà mai independent i anuncien les 10 plagues unionistes si això passa. Ja ho veurem.
El govern espanyol presentarà una llei de serveis mínims per conciliar el dret de vaga i els drets de la ciutadania. D'entrada no sembla mala idea regular, reflectir en un text legal, quins han de ser els serveis mínims i com s'han de garantir. Sí que crec que si hi ha una llei de vaga seria més lògic, més coherent, reformar la llei de vaga i no crear una llei específica, si no és que el govern Rajoy no vol ser criticat per retallar el dret de vaga si opta per aquesta opció. Caldrà veure però, l'esperit d'aquesta nova regulació, no sigui que continuï amb l'esperit d'autocensura que sembla perseguir la llei d'ordre públic que es vol posar en marxa. Tornem enrere amb el PP, i en temps convulsos a causa de la crisi que no ha creat qui es queixa.
+ GNU FDL
Etiquetes de comentaris:
dret a decidir,
federalisme,
història,
independència,
llibertat d'expressió
dijous, 25 de juliol del 2013
#Galícia #BatallaEbre #SetgeBarcelona
Tragèdia a Galícia. L'accident de tren a Santiago ens ha colpit. Anècdota amb el condol del govern espanyol, el qual incloïa el condol a les víctimes del terratrèmol a la Xina. Anècdota que s'ha aprofitat per carregar contra el govern i per fer broma a Twitter. Mal gust. Hi ha gent que plora els seus morts.
Coincideix això amb el dia de Sant Jaume, amb els 75 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre i amb els 300 anys de l'inici del Setge de Barcelona -el jaciment del Born n'és un testimoni recuperat-, efemèrides que han quedat eclipsades.
Deixant això de banda, al País Valencià la música serà una assignatura troncal. Una decisió que ha de potenciar l'assignatura i afavorir el coneixement d'aquest art, d'aquest llenguatge. No sé si realment ha de ser troncal però, d'entrada la notícia m'agrada.
Llegeixo que el jutge del cas Bárcenas podria continuar sent el jutge Ruz, per pressions del PP, i que això podria desembocar en la nulitat del procés per una sèrie d'arguments legals que podeu llegir a la notícia i en altres notícies del mateix mitjà. Si tot lo que es publica és cert la societat hauria de ser-ne conscient i demanar comptes en cas que finalment el procés acabés sent nul.
El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya diu que el model sanitari català afavoreix la corrupció per la barreja d'interessos públics i privats que hi intervenen. No se l'escoltarà ningú.
Coincideix això amb el dia de Sant Jaume, amb els 75 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre i amb els 300 anys de l'inici del Setge de Barcelona -el jaciment del Born n'és un testimoni recuperat-, efemèrides que han quedat eclipsades.
Deixant això de banda, al País Valencià la música serà una assignatura troncal. Una decisió que ha de potenciar l'assignatura i afavorir el coneixement d'aquest art, d'aquest llenguatge. No sé si realment ha de ser troncal però, d'entrada la notícia m'agrada.
Llegeixo que el jutge del cas Bárcenas podria continuar sent el jutge Ruz, per pressions del PP, i que això podria desembocar en la nulitat del procés per una sèrie d'arguments legals que podeu llegir a la notícia i en altres notícies del mateix mitjà. Si tot lo que es publica és cert la societat hauria de ser-ne conscient i demanar comptes en cas que finalment el procés acabés sent nul.
El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya diu que el model sanitari català afavoreix la corrupció per la barreja d'interessos públics i privats que hi intervenen. No se l'escoltarà ningú.
Etiquetes de comentaris:
corrupció,
educació,
Galícia,
Guerra Civil,
història,
independència,
música,
tren
dimecres, 25 de juliol del 2012
20 anys #Barcelona92, #pactefiscal amb #rescat català i altres perles
Dia 25 de juliol del 2012. Fa 20 anys en tenia 18 i, tal dia com avui, a l'hora que escric això, tornava de Barcelona de participar com membre de La Lira Ampostina a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Encara tinc les polseres que utilitzàvem per identificar-nos i tenir accés al recinte olímpic, el diploma de participant i, a l'estoig del clarinet, que ja té més de 20 anys, encara hi duc l'enganxina que dúiem. Una gran fita per a Barcelona, Catalunya, Espanya però, també per a La Lira. Vam participar i vam gravar la música que va sonar durant la nostra actuació, junt amb músics de tot Catalunya i els tambors del Baix Aragó.
És notícia que Ernest Maragall hagi votat diferent que el PSC en la votació d'avui sobre el pacte fiscal. El vot particular és poc habitual, malgrat que estic segur que molts diputats més d'un cop votarien diferent del grup al qual pertanyen. De fet, haurien de pensar que el seu escó no pertany al partit si no que representen la població. Malauradament la disciplina de vot s'imposa. Així, semblen més aviat borreguets que van tots a una, com quan defensen arguments basats en l'argumentari polític dirigit per la cúpula del partit.
És notícia que Ernest Maragall hagi votat diferent que el PSC en la votació d'avui sobre el pacte fiscal. El vot particular és poc habitual, malgrat que estic segur que molts diputats més d'un cop votarien diferent del grup al qual pertanyen. De fet, haurien de pensar que el seu escó no pertany al partit si no que representen la població. Malauradament la disciplina de vot s'imposa. Així, semblen més aviat borreguets que van tots a una, com quan defensen arguments basats en l'argumentari polític dirigit per la cúpula del partit.
Notícia o no, avui s'ha aprovat una proposta de pacte fiscal. No s'entén que gent que viu a Catalunya no doni suport a la proposta, veient que aquí paguem més per molt, veient que les dades diuen que la balança entre aportacions a l'Estat i el retorn a Catalunya és negativa. No s'entén, si no és perquè els membres dels partits pensen en clau de partit i no de país -o autonomia simplement, per a alguns-. Cal portar-se bé i així la vida política serà llarga, si pot ser anant pujant esglaons en l'escala de poder? Per no parlar de la incoherència d'anar contra un concert econòmic a Catalunya i no voler perdre'l al País Basc.
Catalunya, al mateix temps que demana el pacte fiscal, està a punt de demanar el rescat a Espanya per poder tirar endavant. No li'n diuen rescat però, ja sabem tots què pensem, per molt d'eufemisme que s'utilitzi. Hi ha qui pensa que el pacte fiscal no és la solució i que l'espoli fiscal no és la causa de la situació de Catalunya. Avui però, el president Mas deia que amb la meitat del pacte fiscal aconseguiríem dèficit zero i encara sobrarien dinersm i s'evitarien les retallades.
Per cert, com cada dia, la prima de risc espanyol pels núvols. Dies de moviment diplomàtic, de reunions entre ministres europeus. I un cop més, Espanya fa el ridícul. Ahir el ministeri d'Exteriors publicava un comunicat en què s'afirmava que Espanya, França i Itàlia demanaven l'aplicació immediata dels acords del Consell Europeu. L'afirmació fou desmentida pels dos països, quedant el govern de Rajoy en evidència. Només falta que, a més de no dir la veritat als espanyols, vagin mentint als altres països europeus, dels quals s'espera l'ajuda.
I des de fora ens descriuen la situació de forma pura i dura. Libération a la portada de demà posa els colors de la bandera d'Espanya i s'hi llegeix en gran "Perduts". El New York Times apunta al mal remei de les medicines de la Troika envers la situació econòmica de Grècia. I cap allí que anem, sembla.
I des de fora ens descriuen la situació de forma pura i dura. Libération a la portada de demà posa els colors de la bandera d'Espanya i s'hi llegeix en gran "Perduts". El New York Times apunta al mal remei de les medicines de la Troika envers la situació econòmica de Grècia. I cap allí que anem, sembla.
Època de retallades i hi ha uns quants diputats, molts de PP i de PSOE, els quals tenen vivenda o vivendes a Madrid, i en canvi cobren manutenció per allotjament del Congrés dels Diputats. I a sobre són diners lliures d'impostos. No tenen la cara dura ni res. Pensen corregir l'anomalia o ho mantindran?
A la Comunidad de Madrid Esperanza Aguirre elimina la gratuïtat de la vacuna del pneumococ -de pagament a Catalunya-, afectant així a 76.000 criatures. Un es pregunta per què no és gratuïta a Catalunya però, sobretot, per què si, considerada important a Madrid, ara deixa de considerar-se'n i per això surt del calendari de vacunes del sistema de salut públic?
En Pere Genaró comentava que al setembre uns 3000 malalts de SIDA deixaran de rebre el tractament. Suposo que fa referència als immigrants, dels quals llegeixo que 2700 deixaran de rebre tractament a partir de l'1 de setembre. Perill de noves infeccions, perill per a les seves pròpies vides. Increïble.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona 92,
crisi,
història,
jocs olímpics,
pacte fiscal,
política,
retallades,
salut
diumenge, 3 de juny del 2012
#Amposta medieval #història
M'ha sobtat que la Federació de Veïns munti una fira d'aquest estil, per la capacitat necessària per fer-ho, i per la proximitat amb el Mercat a la Plaça. No sé quin ha estat el grau de suport de l'Ajuntament. Ara bé, la sorpresa ha estat grata i tant de bo això es repeteixi i s'augmenti l'espai. Hauríem però, de tenir una planificació temporal per veure si la proximitat entre fires temàtiques és bona o no.
Ja ho veieu. Gràcies a les activitats de la ciutat i a la monotonia que en part regna a la vida política espanyola, avui no parlo de primes de risc ni de cap altra cosina.
dissabte, 24 de març del 2012
La propaganda del #congresCDC, el futur d'Espanya i les diligències a #Amposta #crisi
Congrés de CDC. L'ARA destaca 10 frases del discurs d'Artur Mas. Propaganda. Quan toca jugar-se-la, Mas ens ha ensenyat que tiba la corda però, al darrer moment la deixa anar. El transvasament, l'Estatut,... Cal fer memòria? Entenc però, que és normal la propaganda en una reunió "familiar" com aquesta, encara que allò que s'hi diu es fa pensant en qui ho llegirà o ho escoltarà. Res no és gratuït.
Un article d'El País no fa pensar en un futur esperançador per a la crisi a Espanya. Els ajustaments que Espanya ha de fer per assolir els objectius de dèficit per al 2013 han de ser salvatges o no s'assoliran. I això significa molts problemes quant a atur, consum, creixement econòmic, conflictes socials,... Però, potser Merkel, Sarkozy i companyia prefereixen això, i la resta d'Europa els deixa o ho assumeix perquè no té més remei.
El Punt avui parla de les diligències, que al segle XIX unien Barcelona amb altres punts de Catalunya. I he recordat que el 2008 vaig escriure al meu bloc alguns apunts sobre coses trobades a Google Books relacionades amb les diligències i la parada de postes d'Amposta (1 i 2). I és que la història la podem conèixer a través de moltes fonts però, gràcies als continguts que tenim a la xarxa, gràcies a la tasca d'escaneig de llibres de Google, part de la nostra història la podem conèixer al nostre ritme acudint a fonts que descriuen la realitat del moment, sense haver de ser investigadors i acudir als grans fons monumentals del país. És una forma d'aprendre història d'anar per casa 2.0.
+ GNU FDL
Un article d'El País no fa pensar en un futur esperançador per a la crisi a Espanya. Els ajustaments que Espanya ha de fer per assolir els objectius de dèficit per al 2013 han de ser salvatges o no s'assoliran. I això significa molts problemes quant a atur, consum, creixement econòmic, conflictes socials,... Però, potser Merkel, Sarkozy i companyia prefereixen això, i la resta d'Europa els deixa o ho assumeix perquè no té més remei.
El Punt avui parla de les diligències, que al segle XIX unien Barcelona amb altres punts de Catalunya. I he recordat que el 2008 vaig escriure al meu bloc alguns apunts sobre coses trobades a Google Books relacionades amb les diligències i la parada de postes d'Amposta (1 i 2). I és que la història la podem conèixer a través de moltes fonts però, gràcies als continguts que tenim a la xarxa, gràcies a la tasca d'escaneig de llibres de Google, part de la nostra història la podem conèixer al nostre ritme acudint a fonts que descriuen la realitat del moment, sense haver de ser investigadors i acudir als grans fons monumentals del país. És una forma d'aprendre història d'anar per casa 2.0.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




