80 anys de faixes

Fa 80 anys uns militars es van aixecar contra el règim legal i democràtic d'Espanya, provocant com conseqüènvia una terrible Guerra Civil, la qual va acabar amb gairebé 40 anys de dictadura. Avui dia encara hi ha morts a causa de la repressió del règim resultant en vorals de carretera, en fosses comunes, en llocs abandonats,... Avui dia els seus descendents ocupen llocs de poder, en part gràcies al passat feixista dels seus avantpassats. Però, això sí, Espanya presumeix de ser una democràcia exemplar.

---

+ GNU FDL

Monument franquista envoltat d'estelades

El cap de llista per Tarragona de CDC és Ferran Bel, alcalde de Tortosa i partidari de no treure el monument franquista del mig del riu. Partidari de reinterpretar-lo, partidari que muti, com l'acord entre Junts pel sí i la CUP. El dia de l'enganxada de cartells per a les eleccions del 26J Ferran Bel parlava amb els mitjans amb senyeres i estelades al darrere, com volent amagar el monument del riu, un monument que Bel no vol amagar si no disfressar, si es pot. Però, les coses no es poden amagar i amb la consulta -digues-li consulta, digues-li pantomima- tan recent, la gent ho recorda, arribant a veure algun muntatge del cartell electoral de CDC amb el monument acompanyant el seu candidat.

Felicitats CDC.

---

+ GNU FDL

El monument, no protegit

"Vaya, vaya", com diu en Jep Cabestany a La Competència. El monument franquista de Tortosa no estaria protegit, segons La Marfanta, amb la qual cosa l'exempció que posava sobre la taula l'alcalde de Tortosa per argumentar contra qui volia treure'l del riu, queda en evidència. L'alcalde de Tortosa, qui ha aconseguit que la ciutat sigui present a la paròdia setmanal de l'actualitat a TV3, el Polònia. Una consulta amb una campanya de molt baix nivell, una consulta que no era necessària i pel que sembla ara, un incompliment de la llei de la memòria històrica, sumat a l'incompliment del mandat del Parlament. I aquests volen conduir el nou país...

---

+ GNU FDL

Convergència i el monument

Sembla que a CDC no ha agradat que Ferran Bel recolzi mantenir el monument franquista al mig del riu. Tot i això han destacat que hagi estat el primer govern que ha decidit convocar una consulta per veure què opina la gent de Tortosa. Una consulta que no té influència en la decisisó, la qual no pot prendre l'Ajuntament, una consulta amb menys d'un 30% de participació, una consulta que el propi Ferran Bel ridiculitzava la legislatura passada.

---

+ GNU FDL

Reinterpretar un monument no reinterpretable

Reinterpretar un monument, un monument franquista. Feia broma comentant que l'oficina de turisme de Tortosa hauria d'oferir un llibret de reinterpretació del monument. La Diputació de Tarragona ajudarà a reinterpretar-lo. Reinterpretar una obra que és la que és, i que es va posar amb una intenció clara. No es pot ridiculitzar el govern de Sabaté, "culpable" de protegir el monument i reinterpretar-lo i fer més del mateix. Tot plegat, una comèdia innecessària. Que no es vol treure el monument? Que no es tregui. Cal posar excuses, com dir que es reinterpretarà? No cal. Perquè es corre el risc de fer el ridícul. Ara bé, em sembla que alguns no tenen problema a fer el ridícul si això després els beneficia electoralment.

---

+ GNU FDL

Demà consulta #ForaMonument

Els governs municipals tortosins de la democràcia no han fet mai res per treure el monument del mig del riu. Per a sorpresa de molts el govern d'esquerres presidit per Sabaté el va protegir i reinterpretar, cosa molt habitual en les esquerres, utilitar les formes i així no fer gaire res més. Poden reinterpretar-se a sí mateixes i fer-nos creure que ja són unes altres. Va arribar Bel al govern i se'n reia dels que volien parlar del monument. Però, en aquesta legislatura Bel ja no se'n riu i ha acceptat fer una consulta, la de demà. Una consulta que no té cap valor perquè l'Ajuntament no pot fer res amb el monument, més que demanar que se'l tregui, si és el cas. Els nostàlgics del règim no voldran que desaparegui el monument en honor a Franco i als caiguts del bàndol revoltat. Gent de bona fe creurà que millor no remoure la història i deixar-lo allí. Altra gent pensarà que no s'han de gastar diners en el monument. Diners que no gastaria l'Ajuntament de Tortosa, no, si no hi pertany? I hi ha gent que vol treure'l. El Parlament de Catalunya vol treure'l. La sobirania nacional vol treure'l. Bel no accepta la sobirania nacional, comparant-ho amb el xoc entre sobirania catalana i espanyola, com si fossin situacions iguals. I així està la cosa. Demà la gent de Tortosa votarà. Bel no vol treure'l, no sigui que la dreta tortosina li retiri el vot -demogràficament encara deu pesar molt- i el PP tampoc, perquè al cap i a la fi, les seves arrels vénen d'allí.

---

+ GNU FDL

La consulta del Monument

El Parlament de Catalunya va instar la retirada del monument franquista de Tortosa. La decisió del Parlament fou rebutjada en benefici d'una sobirania tortosina, equiparant aquesta postura amb la que contraposa la sobirania del Parlament a la del Congrés dels Diputats. Argumentació inconsistent. Una cosa és defensar la sobirania del poble català en un procés d'independència o d'autodeterminació, com és el cas Catalunya-Espanya i l'altra és que un govern local passi de les decisions de la màxima representació de la voluntat del poble català. O és que Tortosa vol independitzar-se de Catalunya?

Malgrat la decisió del Parlament la gent de Tortosa està convocada en una consulta per decidir què s'ha de fer amb el monument. Monument que per molt que es reinterpreti no deixarà de ser un homenatge a Franco i als soldats que van combatre al seu bàndol. De fet, el govern d'esquerres de Tortosa amb Sabaté ja va voler fer creure que amb una reinterpretació n'hi havia prou. Per aquesta regla de tres es pot reinterpretar qualsevol símbol feixista i dir que a partir d'ara són testimonis d'un passat que no es vol esborrar per no repetir-lo en el futur. Estàtues, noms de carrers, plaques del Ministerio de la Vivienda, memorials als caiguts en les façanes de les esglésies,...

La consulta és una mica complicada, amb un parell de preguntes rebuscades, de l'estil del 9N, en comptes fer-ho fàcil i demanar una resposta de Sí o No.

A Tortosa el cap de llista del PP i el de SCC han presentat una plataforma de tortosins a favor del monument. No és estrany que el màxim representant d'un partit que no ajuda a dignificar els morts de la dictadura tampoc no estigui per la labor de retirar un homenatge a les arrels del seu partit. I si no els agrada que els comparin amb el franquisme haurien de pensar-s'ho dos cops quan fan analogies odioses de la resta de partits. Almenys l'herència franquista del PP és un fet, no una especulació.

I Esquerra... Esquerra ha permès la pantomima i ara, al govern, es referma en aquest insult a la memòria històrica que és preguntar sobre un monument feixista. Esquerra va veure com s'homenatjava el seu alcalde republicà a la Guerra Civil i ara és partícep de sembrar el dubte sobre si cal o no treure el monument del mig del riu.

Ah, i no patiu. Fer una passarel·la de vianants on hi havia el pont de la Cinta és inviable però, ampliar el pont de l'Estat, com volent fer una segona versió de Lo Passador, sí que ho és. Potser sí però, és una qüestió de voluntat també.

---

+ GNU FDL

Retirar o reinterpretar?

El govern tortosí vol preguntar dues coses a la consulta sobre el monument franquista que hi ha enmig del riu. No pot ser una pregunta de Sí o No si no posar-ho difícil. S'ha de treure i museïtzar per promoure la memòria històrica i la pau? O s'ha de mantenir, reinterpretar i contextualitzar per promoure la memòria històrica i la pau? Com es reinterpreta una escultura que és allí per homenatjar els caiguts del bàndol franquista i Franco en especial? Com es menja això? Ja van fer aquesta pantomima els d'ICV quan governaven amb el PSC a Tortosa. Amb el pas dels anys han volgut treure el monument, com diria la lògica. La lògica també diria que el monument s'hauria de treure, en compliment de la llei de memòria històrica i en honor a les víctimes del franquisme. Però, la lògica política diu una altra cosa. I insisteixo, com altres cops, que sembla que així CDC pretén tenir contenta la dreta tortosina per no ser castigats l'any 2019. El partit que se'n fotia de la consulta sobre el monument ara n'és defensor. I després volen que ens prenguem els polítics seriosament...

---

+ GNU FDL

Lo monument

Lo monument franquista al mig del riu, a Tortosa. Un insult a la memòria històrica. Mantenir-lo en aquest lloc, un insult a la memòria dels morts i represaliats, no només durant la guerra, si no durant la dictadura. Deixar-ho en mans de les urnes en comptes de complir la llei de la memòria històrica i el mandat del Parlament és una postura poc democràtica. Escudar-se en la voluntat dels tortosins i tortosines, demagògia barata. Potser el govern tortosí no vol fer enfadar la dreta i veure com perillen els seus vots. Lo que no entenc és el paper d'Esquerra, defensant aquesta consulta. Tortosa fa anys que es vol treure de sobre l'etiqueta de ser una ciutat de dretes. Els seus governants fan passes enrere cada dia, tot i que són capaços de ser tan incoherents d'homenatjar l'alcalde republicà de Tortosa als anys 30. Com es diu, "si aixequés lo cap...".

---

+ GNU FDL

Autonomia local i homenatges franquistes

Autonomia local. Democràcia.

Mantenir un monument en homenatge als soldats del bàndol franquista durant dècades.  Donar la culpa a governs anteriors de no haver fet res. 

Negar-se la passada legislatura a fer un referèndum. Voler fer-lo ara ignorant la voluntat del Parlament, la lògica i la llei de la memòria històrica. És que els verds van protegir-lo quan governaven i tal... 

Equiparar el procés per l'estat propi, el nou país, amb la polèmica pel moixó al mig del riu. Tombar les cases de davant de la Catedral sense sense referèndum. No feia falta. 

Canviar el nom del barri 13 de gener i homenatjar l'alcalde republicà de Tortosa durant la Guerra Civil. Mantenir el monument franquista.

Garantir-se la confiança dels votants conservadors de Tortosa que no voten PP.

Democràcia. Autonomia local. 

---

+ GNU FDL

El monument del riu

El Parlament ha votat la retirada del monument franquista de Tortosa. Aquell monument emmig del riu, el qual el govern d'esquerres de Tortosa va voler rebatejar però, que al cap i a la fi, sempre ha estat i sempre serà un monument franquista. Tenim un problema en aquest país, pensar molts cops que el nom fa la cosa, pensar que rebatejar o redefinir ja canvia coses. I no és així.

Si el govern d'esquerres tortosí no va treure'l del riu, el convergent tampoc, i no ha estat fins aquesta legislatura que ha acceptat una consulta popular. Es va canviar el nom del barri 13 de gener, s'han enderrocat les cases de la Catedral -sí, en un altre context de temes-. No es pot treure una cosa que fa temps que no hauria de ser-hi?

Perquè si recorrem a les sensibilitats, hauríem de començar a preguntar en molts llocs si la gent vol retirar homenatges a Franco, a Primo de Ribera o a altres, que segur que hi hauria molts nostàlgics que votarien en contrar.

---

+ GNU FDL

Mantenint medalles d'or a Franco

Imagineu una ciutat alemanya que mantingui un títol homenatjant Hitler, o una d'Italiana que ho faci homenatjant Mussolini. És cert que pot semblar un tòpic però, si admetem que el franquisme va ser una dictadura que va ser amiga dels nazis i dels feixistes, que va cometre barbaritats durant les gairebé quatre dècades passada la Guerra Civil, ens hauríem de preguntar com és que encara hi ha localitats a Espanya que mantenen títols homenatjant Franco. Per exemple, els constitucionalistes del PP i de Ciutadans han impedit que es retiri la medalla d'or al dictador que manté la localitat de Calatayud. Cap justificació no és admissible. Aquests són els que s'omplen la boca de Constitució i de democràcia.

---

+ GNU FDL

#Comanys75 Artur Mas imputat i la llibertat d'expressió en qüestió #independència

75 anys de l'afusellament del President Companys. President legítim de la Generalitat de Catalunya afusellat pels guanyadors de la Guerra Civil, un règim il·legítim i il·legal que després de guanyar no va tenir pietat dels perdedors, malgrat erigir-se en els croats de la religió a Occident. Alguns encara avui l'acusen de colpista i de moltes coses més per justificar tot allò que va fer el franquisme.

Avui el President Mas ha declarat com imputat per haver tirat endavant la consulta del 9N. El dia ha estat poc oportú, encara que segons com es miri ho ha estat del tot, per despertar encara més el rebuig social contra la situació generada. La política judicialitzada, l'estratègia del PP quan no pot guanyar a les urnes. Alguns voldrien veure una fotografia com la de l'octubre de 1934, amb el President Companys a la presó. 

El President ha estat acompanyat per centenars d'alcaldes i per milers de persones a l'arribada i a la sortida de la seu judicial. Ja vam viure fa uns dies el mateix amb la consellera Rigau i amb l'ex-vicepresidenta Ortega. Això ha despertat el rebuig del poder judicial i dels polítics de PP i PSOE. Sembla que les mostres de rebuig a les decisions judicials no queden dins de la llibertat d'expressió. I sembla que el respecte per la justícia, com reclamen ministres i dirigents de partits, només se li exigeix a la gent que protesta per la imputació dels càrrecs públics que van participar al 9N. Lluny queden els dirigents del PSOE, amb Felipe González al capdavant, acompanyant Vera i Barrionuevo a la presó, en senyal de solidaritat -i de protesta-. O les crítiques punyents de polítics i periodistes de dretes quan un jutge ha pes decisions que no han estat del gust d'ells. La separació de poders al servei d'allò que el PP i PSOE entenen en cada moment.

La justícia i la democràcia funcionen a Espanya. Però, funcionen millor en uns casos que en uns altres. Convocar una consulta popular sota el mandat del Parlament es pot perseguir. Manifestar-se amb consignes i símbols franquistes i nazis no es persegueix. Els mateixos que volen tancar Mas a la presó callen davant d'accions tan antidemocràtiques com l'apologia del franquisme i del nazisme. Si això és una democràcia madura que algú m'ho expliqui.

---

+ GNU FDL

Ya hemos pasao

Si no heu vist les pel·lícules de Basilio Martín Patino sobre el franquisme i la Guerra Civil, "Canciones para después de una guerra", "Queridísimos verdugos" i "Caudillo", i sempre que us interessi el tema, són pel·lícules interessants i colpidores. Sobretot la primera, la qual fa un repàs al final de la Guerra Civil i la postguerra de la mà de la música de l'època. Una de les cançons que s'escolten dins dels primers 5 minuts de la pel·lícula és el xotis "Ya hemos pasao", interpretat per Celia Gámez, cantant de renom aleshores i a la qual recordo que es tenia com referència de la música lleugera a la televisió.  La propagandista del règim se'n fot en aquesta cançó dels vençuts fent mofa del lema comunista del "No pasarán". I és cert que van passar però, van passar i van arrasar. Van passar i van oblidar el cristianisme del que feien bandera. Van passar i van ajudar Hitler. Van passar. És cert. I així ha estat la transició.

---

+ GNU FDL

18 de juliol

Fa 79 anys, un dia com avui, va començar una guerra contra el règim democràtic vigent a Espanya, la II República. Un alçament militar va intentar acabar amb la República però, va desembocar en una guerra civil de la qual Espanya encara no ha tancat les ferides. En un país normal, en una democràcia com cal, un dia com avui seria un dia per a la memòria, per a la memòria de les víctimes de la decisió de gent que, com que no podien canviar el règim a les urnes van decidir fer-ho de la manera tradicional, per les armes. Però, Espanya no és un país normal. Els hereus de les elits franquistes han pogut tenir un futur pròsper i ara continuen forman part de les elits de l'Estat. És més, els hereus d'aquestes elits no suporten que es demani la reparació dels danys a les víctimes de la postguerra, a les víctimes causades pels guanyadors, en un exercici d'extermini del contrari pròpia d'aprenents hitlerians. Amics dels nazis, van enviar soldats a combatre al front rús. Imitant-los, van tenir el seu propi Mengele per fer experiments amb els "rojos". Fins i tot van intentar ajudar-los durant la II Guerra Mundial. Res però, no ha quedat d'això i els seus hereus homenatgen el dictador i també homenatgen la División Azul, amb excuses de mal pagador quan se'ls tira en cara.

Dignificarà mai Espanya la memòria dels vençuts? Deixaran els polítics de dretes i els mitjans de "la caverna" de demonitzar les esquerres simplement per tenir diferent ideologia? O continuarem tenint governs que tinguin urticària a enfrontar-se de totes totes a l'herència franquista?

---

+ GNU FDL

Una missa a Montjuïc

Ada Colau no ha permès que aquest cap de setmana a Montjuïc se celebri una missa en record dels caiguts a la Guerra Civil del bàndol franquista. Escoltava a la ràdio l'ex-alcalde Trias queixant-se del fet, com si fos lo més normal del món que nostàlgics de Franco utilitzin un espai públic per homenatjar els morts del bàndol mal anomenat nacional, homenatge que es venia fent des de 1940. Amb el suport de la dictadura, durant la democràcia van continuar. Trias i tants altres alcaldes de la democràcia ho han permès. No és això més escandalós?

---

+ GNU FDL

Fundacions en honor a dictadors

Una fundació que s'alimenta del diner públic, del diner públic d'un sistema democràtic, per honorar la memòria d'un dictador, no vol que els ajuntaments sorgits de les eleccions municipals treguin els noms de carrer dedicats a franquistes, no vol que els ajuntaments compleixin la Llei de Memòria Històrica. A Alemanya una fundació d'aquestes característiques que honori la figura de Hitler és inimaginable. La negació de l'Holocaust és perseguida. En canvi a Espanya, Franco té qui mantingui el seu record viu com un salvador de la pàtria, i qui a la vegada nega la brutalitat de la repressió dels guanyadors de la Guerra Civil.

PP i PSOE van córrer a fer una llei de partits, corren a intentar eliminar l'esquerra abertzale del panorama electoral per la via de la il·legalització però, no mouen un dit perquè els franquistes deixin de ser considerats herois i gent de bé.

---

+ GNU FDL

Neteja ètnica

Desconec fins quin punt al País Basc es va produir però, si algú diu que ETA hi va practicar neteja ètnica, fent que marxessin milers de bascos a causa del terrorisme, m'ho creuré. Així ho fa la presidenta del PP basc, Arantza Quiroga, establint que al nacionalisme basc és poderós gràcies a aquesta neteja ètnica d'ETA. Però, aquí crec que ja començaria a discrepar, bàsicament perquè posa tot el nacionalisme basc en un mateix sac, el del terrorisme. I això, molt habitual en el PP, és injust i fastigós. El record de les víctimes no ho justifica.

Quiroga també es queixa de la manca de suport del govern basc en la celebració en record de Miguel Ángel Blanco. També hi estic d'acord, que el govern basc hauria d'haver-hi estat. I, sent conseqüent, la presidenta del PP basc hauria de demanar que el govern espanyol, del seu partit, fos respectuós amb les víctimes del franquisme, terrorisme d'estat, el qual va practicar la neteja ètnica/ideològica durant gairebé 40 anys, preparant-se el camí cap a la transició democràtica. A dia d'avui els hereus dels franquistes que estaven ben col·locats, no pateixen penúries precisament, i alguns continuen encapçalant o han encapçalat la direcció del país. En país al qual se'l vol fer oblidar una guerra i una post-guerra, i se'l vol fer deixar els morts de la persecució ideològica als vorals de les carreteres i a les foses comunes.

Sí, Quiroga té raó demanant el reconeixement a les víctimes d'ETA. És indiscutible això. Ara, amb aquesta autoritat moral, que vagi i li expliqui a Rajoy que amb el franquisme cal fer el mateix.

---

+ GNU FDL

70 anys de pau

70 anys de pau. Lema de la moneda de 200 euros amb la imatge de Felip VI que emetrà la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. L'inconscient ha traït algú. Acostumats als "25 anys de pau" que va vendre Franco en el seu temps, han volgut fer una equivalència reciclant la frase. Si restem, 70 anys de pau es remunten a 1945, final de la II Guerra Mundial. Per tant, entre 1945 i 1975 a Espanya no va haver dictadura, no es va perseguir cap enemic polític, no es va condemnar ningú a mort, etc. És molt que no han posat 76 en comptes de 70, per començar ja des de la victòria del 1939.

Potser hauria estat massa descarat.

---

+ GNU FDL

Le vergonya de Tortosa #foramonument2016

Escric això sense saber el resultat del ple de Tortosa on s'ha de votar en relació al monument franquista que hi ha al mig de l'Ebre. Llegeixo les reflexions de Gustau Moreno. Coincideix que ahir vaig tenir un intercanvi d'opinions amb un regidor del PP de l'Ebre que deia que el monument és el més emblemàtic de Tortosa, que és història i que per això no s'ha de tocar, que és una joia i, coincidint amb PxC, que caldria netejar-lo i il·luminar-lo. Per què els regidors del PP defensen coses així i al mateix temps estan contra la recuperació de les víctimes de la dictadura de les fosses comunes i dels vorals de les carreteres? Per què els regidors del PP diuen defensar la democràcia i adopten postures tan poc demòcrates?

I el govern tortosí? Per què no fa el pas per treure el monument del mig del riu? Es fan fotos homenatjant un alcalde republicà, van de sobiranistes però, entonen el pujolià "això no toca" quan es parla del monument, del nefast monument, el qual a més de lleig és un homenatge als guanyadors de la Guerra Civil. Tot molt normal.

---

+ GNU FDL