Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacunació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacunació. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juny del 2015

L'antivacunes Forcades

Una monja mediàtica, amb arguments que trenquen amb la línia editorial de l'Església, posicionant-se sobre el dret a decidir, sobre el dret dels més necessitats. D'entrada sona bé. És el cas de Sor Lucía Caram o de Teresa Forcades. Sempre és esperançador veure que dins de l'Església no tot són personatges foscos que es postulen a la dreta espanyolista, com feien durant el franquisme, ni personatges que amaguen els casos de pederàstia o que promouen el masclisme.

Ara bé, això no els proporciona infalibilitat. Teresa Forcades s'ha destacat per criticar fortament la indústria farmacèutica. I és ben cert que les farmacèutiques actuen per aconseguir beneficis. Però, d'aquí a posar en dubte l'efectivitat de les vacunes va un bon tros. La darrera sortida de Forcades és la comprensió envers els pares que no vacunen els fills. Segons ella, el baix percentatge de crios a qui una vacuna no immunitza -en aquest cas, la de la diftèria-, justifica posar en dubte les vacunes per possibles efectes secundaris. Em sembla un insult a la intel·ligència i una argumentació impròpia d'algú que representa que és seriós.

Gràcies a les vacunes s'eviten milions de morts al món. La infalibilitat d'aquestes no existeix, igual que no es pot assegurar que els seus efectes siguin zero. Però, el pes dels aspectes positius de les vacunes és molt més important que no pas els dels aspectes negatius. I la no vacunació, a més, comporta riscos que poden suposar greus problemes de salut a la societat. És irresponsable la postura de Teresa Forcades i més amb la seva influència mediàtica.

divendres, 5 de juny del 2015

Vacunes, antibiòtics, llet i altres paranoies

Aquesta setmana ha estat notícia que un xiquet de 6 anys ha hagut de ser ingressat per haver-se contagiat de diftèria. Els seus pares van fer cas, segons diuen, de grups contraris a les vacunes i per això el xiquet no estava immunitzat contra aquesta infecció. A causa d'això es comença a parlar de la necessitat de fer obligatòria la vacunació o de perseguir aquells que difonen missatges contraris a la mateixa.

S'ha de fer, s'ha de perseguir els antivacunes? No ho tinc clar. Sí que cal fer pedagogia entre la població i intentar neutralitzar els que difonen aquest tipus de missatges. Perquè si no ja podem començar a perseguir els contraris als antibiòtics, als que diuen que la llet no és bona per als humans, a qui es nega a fer una transfusió al seu fill basant-se en la seva creença religiosa, etc. El món està ple de gent que opina que les vacunes, els antibiòtics, la llet, etc., no són bons i promouen el seu rebuig, sovint basant-se en arguments amb poc fonament o amb uns fonaments de dubtosa justificació. Hi ha qui els escolta i qui no però, arribar al punt de perseguir-ho no sé si cal. I confesso que d'entrada diria que sí, de totes totes. Però, seria una resposta precipitada, sense gaire reflexió.

Sí que s'ha de vetllar per la salut dels altres i analitzar si el fet de no vacunar-se una persona suposa un risc per a les persones que l'envolten, i aleshores decidir si en aquests casos cal actuar. Perquè, com es diu, la llibertat d'un acaba on comença la dels altres.