Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Família. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de maig del 2016

Criar els fills col·lectivament

Anna Gabriel, de la CUP, proposa una criança col·lectiva dels fills, que els eduqui "la tribu", en comptes d'educar-los en un entorn de família com s'entén habitualment. Hi discrepo des del respecte. Gabriel és coherent amb les seves idees. De ben segur veurem comentaris despectius respecte aquesta lliure opció.

dimecres, 16 de setembre del 2015

3 mesos a l'@hvcinta

Gairebé 3 mesos -per 3 dies no els hem complit- hem estat vivint a cavall entre casa i l'hospital. Hem patit molt en un principi, hem passat alts i baixos en l'etapa transitòria, i hem respirat més alleujats en l'estacionària. Ara del Verge de la Cinta passem a l'Hospital Comarcal d'Amposta, en una segona fase de tot el procés de recuperació. Enrere queden 3 mesos de viure molts dies a l'Hospital, molts d'ells treballant-hi i sent acompanyant. Hem conegut molts professionals, per a mi també companys de feina, a qui agraïm el tracte dispensat. I no només el tracte, si no haver salvat la vida d'un ésser estimat. L'estiu 2015 ha estat diferent, dur. La tardor es presenta ocupada però, s'albira un final feliç. Cap allà anem.

dissabte, 8 d’agost del 2015

Un dia més d'aquest estiu diferent

53è dia d'hospital. El meu lloc de feina està sent de forma alternada el meu lloc de dormir. Coses de la vida. Un estiu diferent que esperem que acabi bé. Un estiu dur, pel neguit, pel cansament, per la impossibilitat de gaudir-lo amb la família. Un estiu compartint vivències amb altres tantes famílies que van passant per l'hospital, coneixent els i les professionals sanitaris a qui normalment no veig perquè en el meu dia a dia no hi interacciono personalment. Professionals mai prou valorats, sovint menyspreats en converses de carrer o en sales d'espera, per culpa del desconeixement del volum de feina que han d'assumir. Demà, dia 54.

dissabte, 11 d’abril del 2015

Escoles bressol

Avui Carlos González al seu article al diari ARA parla de les escoles bressol i de com les propostes d'alguns partits assumeixen que el millor per als crios és anar a una escola bressol i no quedar-se amb els pares, amb els iaios o amb qui vulguin els pares. El problema que tenim és que la conciliació de la vida laboral i familiar és una quimera. Qualsevol govern dirà que hi treballa però, en tot allò relatiu a l'embaràs, la maternitat, la paternitat i la cura dels fills fins que van a l'escola, falta molt per fer. Aquelles persones que creuen que el millor per als seus fills és que es quedi a casa, com ho han de fer? Perquè només es potencien les escoles bressol, la resta són opcions que no interessen. És evident, perquè els pares s'incorporin a la feina com més aviat millor. Aquí qui menys importa és la criatura.

diumenge, 8 de febrer del 2015

Ja fa un any

Ja fa un any que ens va deixar José. Sembla que fos ahir que va passar. Encara són fresques les imatges d'aquella nit interminable i el patiment sobrevingut, inesperat. Però, al mateix temps ha estat un any intens, un any de canvis, d'adaptacions. Ha estat un any complicat i que s'ha intentat portar de la millor manera possible. Sembla que fos ahir que va passar, i malgrat tot, hem viscut tant...

diumenge, 18 de gener del 2015

Avui faria anys

Avui José hauria fet anys, 82. He recuperat les fotos del passat aniversari. Qui havia de dir que seria el darrer... Mai no ho podem saber. El fet és que avui, en comptes de celebrar un any més l'hem visitat al cementiri. Perquè així seran els aniversaris a partir d'ara.

dimecres, 7 de gener del 2015

Els fills fan nosa

Avui a "El món a RAC 1" a les 8h, Jordi Basté començava recordant que demà els crios ja van a l'escola, amb alegria i entonant un al·leluia. No és el primer cop que s'alegra de la tornada a l'escola o es plany per les vacances dels fills. Una actitud que només s'entén quan el teu ritme de vida es posa per davant del dels fills. Una cosa és que no puguis atendre els fills quan són de vacances perquè tu treballes. L'altra és alegrar-te de no tenir-los per casa. Si és això lo que penses t'hauries d'haver plantejat si volies tenir-ne. Suposo que també pensarà, qui vulgui els fills ocupats tots els dies de l'any, que la gent gran fa nosa i que a casa no hi ha de ser. Totalment respectable però, totalment criticable també.

dimarts, 6 de gener del 2015

El primer Nadal, els primers Reis

El primer Nadal, el primer Cap d'Any, els primers Reis sense una persona estimada són diferents. Fa un any ho celebràvem al complet i aquest any no hi érem tots. Llei de vida però, que fa que les primeres festes assenyalades, les festes més familiars, no siguin iguals. Acaben les festes nadalenques i el proper 18 José hauria complit un any més. I s'acosta l'aniversari des de que ens va deixar.

I és que sempre hem de tenir un raconet per recordar els nostres éssers estimats.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Festa dels Súpers

Avui dia en família i de desconnexió. Júlia ha anat per primer cop a la Festa dels Súpers. No sé si ha xalat més ella o natros de vore-li la cara d'alegria, de sorpresa, de veure-la cantar i ballar.