Simpaties amb el cop d'estat a #Egipte

Pedro J. Ramírez, director d'El Mundo, ha fet referència al cop d'estat a Egipte. Cal recordar que l'exèrcit, davant del clima de revolta, ha fet fora del govern el president escollit a les darreres eleccions. Alguns respiraran alleujats però, que l'exèrcit faci un cop d'estat per tutelar la política d'un país no deixa de fer por.

En canvi, Pedro J. ho veu amb bons ulls i diu que el 81% de vots al seu diari han estat a favor del cop d'estat. Serà perquè l'exèrcit ha fet fora els islamistes del poder? I conclou que les urnes no poden permetre-ho tot, acabant amb un "Entesos?". Vol dir que vol que l'exèrcit intervingui Catalunya si continua la via del dret a decidir? O que l'exèrcit faci fora Rajoy si continua ofegant la societat amb les seves retallades? No ho tinc gaire clar...

El 81% de los votantes en EM.es apoya que el ejército haya apartado a los islamistas. La clave: las urnas no lo permiten todo. ¿Entendido?.

— Pedro J. Ramirez (@pedroj_ramirez) July 5, 2013

---

+ GNU FDL

#política #crisi #Egipte Adéu a Mubàrak

Aquesta tarda escoltava a la ràdio que el president d'Egipte, Hosni Mubàrak, havia renunciat al seu càrrec i que el país quedava sota el control de l'exèrcit. 30 anys de dictadura recolzada pels governs occidentals, tombada per la primera gran revolta del segle, anomenada per alguns com una revolta 2.0, per l'ús intensiu de les xarxes socials -crec que s'exagera amb aquesta insistència en la importància de Twitter, encara que ha estat una eina important-. Aquí és inevitable recordar que un altre dictador, que es va dedicar a reprimir i a eliminar els que no eren dels seus durant quasi 40 anys, va morir al llit i hi ha encara qui l'honora i qui nega les barbaritats que va fer.

Ara queda veure quin és el camí d'Egipte després de Mubàrak, si realment anirà cap a la democràcia i quin ritme seguirà. I també queda veure si això és el principi de la caiguda dels diferents règims dictatorials del món àrab, els quals s'estan enfrontant també aquestes setmanes a revoltes populars.

Rubalcaba avui deia que la ministra Salgado ahir no va voler dir-li al govern català com havia de conduir la crisi, quan va insinuar que podia pujar els impostos per reduir el dèficit. Ja em dirà el ministre si es pensa que no sabem interpretar les coses que es diuen. Ahir la ministra li va dir al govern com havia de fer les coses. Potser se'n penedeix però, ho va fer. El govern català, per la seva banda, ha dit que no passarà del 10% en retallades i que no pujarà impostos. Veurem al final com queda la cosa, perquè això comença a cansar, aquest anar i venir de declaracions. A més, el 10% de retallades continua sent una incertesa.

M'he quedat sorprès avui quan llegia que el PP basc seria generós amb el nou partit abertzale, Sortu, si és seriosa l'aposta democràtica i no violenta que reflecteix als seus estatuts. Contrasta amb les declaracions de Rubalcaba parlant de voler evitar la legalització com partit, encara que rebutgi la violència, com es demana que facin.

+ GNU FDL

#crisi #política El model autonòmic del PSOE i la revolta a Egipte

Si el cap de setmana passat era per al PP aquest ha estat, mediàticament, per al PSOE. Ja durant la setmana s'ha creat un ambient favorable a la notícia, amb la insinuació que Zapatero no continuarà com candidat a president del govern. El PSOE defensa el model autonòmic a la vegada que demana un centralisme voluntari. El PSOE defensa el model autonòmic a la vegada que manté ministeris gruixuts sense competències.

Zapatero presumeix d'acord sobre les pensions. Un acord que diu molt poc d'ells i dels sindicats. Ahir Vilaweb deia que molts estats europeus, o han canviat l'edat de jubilació o s'ho estan plantejant. Ara bé, aquest tipus de comparacions han d'anar sempre acompanyades del conjunt d'aspectes de l'economia dels estats. Perquè a igualtat d'obligacions ha d'haver igualtat de beneficis, i segur que Espanya no surt gaire ben parada.

Aquests dies, amb l'anunci d'Angela Merkel de la intenció de contractar joves titulats espanyols per treballar a Alemanya, a qui no li ha vingut al cap la pel·lícula "Vente para Alemania Pepe"? Qui no se n'ha recordat de la immigració espanyola durant el franquisme, de la qual molta gent s'ha quedat en aquell país? Avui encara llegeixo que el ministeri de Treball estudia un acord que garanteixi que els joves titulats vagin a Alemanya però, que sigui per després tornar. Una mica il·lògica la mesura quan a la Unió Europea hi ha lliure circulació de persones i qualsevol pot marxar a treballar a Alemanya.

A Egipte continua la revolta. Sembla que, o s'intensifica la revolta o Mubarak es quedarà al poder, amb la benedicció dels EUA. No ens ha d'estranyar. Els EUA en el seu moment van reconèixer el dictador Franco com cap de l'estat espanyol. Els EUA han refermat el reconeixement del dictador egipci. La majoria de països porta molts anys reconeixent Mubarak. Hipocresia.

I parlant de dictadors, avui ha estat notícia la retirada del monument franquista commemoratiu de la victòria de Franco a la Guerra Civil, situat a la cruïlla entre Passeig de Gràcia i l'Av. Diagonal de Barcelona. Igualet que a Tortosa.

+ GNU FDL