Avui s'ha parlat molt del plantejament de suprimir consells comarcals a Catalunya. La vicepresidenta del Govern ho plantejava en una carta al seu diari amic, La Vanguardia. El perill de tot això és pensar en la superposició d'administracions que hi ha a la zona de Barcelona i no en la necessitat d'una administració propera "a comarques". Avui a la tertúlia a 8tv en parlaven i es comentava que, com en el cas de les diputacions, els consells comarcals són agències de col·locació. Salta a la vista. Si ens fixem en alguns càrrecs i treballadors dels consells la cosa convida a malpensar. No importa el color del partit que governa. Els consells permeten que alguns polítics comencin a fer política des de baix i facin de la política la seva forma de viure. I aquí penso en un jove president de consell comarcal que, per la seva joventut hauria d'estar fent altres coses però, que sembla que vol fer carrera, i no precisament a l'empresa privada. Això sí, després aquests són els que donen consells sobre el mercat laboral i la necessitat de ser emprenedors.
Que se suprimeixen els consells? Cap problema. Les diputacions també però. I les delegacions del govern espanyol també. Si la Generalitat és la representació del govern a Catalunya no té cap sentit tenir delegacions ni diputacions. I aleshores entren en joc les vegueries. Mentres no tenim vegueries però, també es poden repensar els consells comarcals com mancomunitats de municipis que gestionen projectes conjunts, optimitzant al màxim el seu funcionament i eliminant la seva càrrega política.
No em negareu però, que és de tenir barra plantejar totes aquestes coses ara que les coses van malament. Mentre anaven bé ningú no volia eliminar res, tothom volia una cadira on seure.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada