El Gran Recapte

Aquest cap de setmana moltes persones voluntàries es posen a les portes dels supermercats per veure si la gent que hi va a comprar col·labora comprant alguns productes per proporcionar aliments a famílies que ho necessiten. El Gran Recapte dels aliments. Al supermercat on he anat avui han situat estratègicament productes dels que es demanaven per al Gran Recapte, en paquets de marca blanca i de mida "familiar". Paquets de pasta de 2 kg, paquets de farina de 2 kg, lots de 12 pots de llet,... Tot col·locat amb tota la intenció del món. Útil per a qui volia col·laborar però, al mateix temps una forma de fer negoci per al supermercat. Situació contradictòria.

Cal dir que la gent col·labora. Perquè la gent és solidària. Solidària malgrat que avui dia molta gent té problemes però, sempre pensa que hi ha qui ho passa pitjor. La part negativa de tot plegat és que això sembla que va cap al model els EUA. Si tens problemes per menjar, per trobar un lloc on dormir, confia en la solidaritat de les persones, de les associacions, perquè el govern cada cop farà menys. Podem pensar que si canvia el color dels governs la cosa canviarà o no avançarà però, si continuen governant-nos les dretes i els poders no polítics, acabarem tenint un sistema molt americà, tenint uns serveis públics mínims, tan mínims que sense la solidaritat de la gent qui tingui problemes, no se'n podrà sortir.

---

+ GNU FDL

El pa artesanal

Diuen que el pa artesanal està cada dia més sol·licitat. Vas als pobles de muntanya, no gaire lluny, i veus que s'hi fa un pa que està boníssim i aguanta dies podent-se menjar. Pobles amb poca població que fan un pa bo i amb un preu raonable. En canvi a les nostres poblacions, en el meu cas a Amposta, no hi ha cap o gairebé cap panaderia que faci un pa com cal. Està de moda el pa congelat fet amb els forns aquests que permeten que fins i tot les benzineres en venguin. Ja fa anys, abans que aquesta moda arribés a l'Ebre, això era normal veure-ho a Cerdanyola, a la zona de Barcelona en general. Un pa sovint tirant a cru, que al dia següent no valia res. I tampoc no era tan econòmic. 

Reivindiquem les tradicions, la cultura, i el bon pa forma part de la cultura popular, malgrat que s'hagi perdut en molts llocs.

---

+ GNU FDL

#cortinadefum #reformalaboral #sensepressupostos i crios que passen gana

Com comentava ahir, el mètode "cortina de fum" permet evitar parlar de coses importants d'actualitat, sobretot amb la polèmica de Gibraltar als mitjans. I si se li suma que som a l'estiu, a l'agost, aquesta actualitat és més fàcil que passi desapercebuda. És el cas dels canvis a la reforma laboral que ha aprovat el govern espanyol, en vigor des de dissabte. Facilitat de l'acomiadament. Les empreses multinacionals no hauran de presentar els comptes globals quan presentin EROs. Els treballadors tindran més difícil interposar demandes individuals quan siguin acomiadats en un ERO. Els jutges tindran menys capacitat d'interpretació de la legislació, com demanava la patronal. Això, que podria semblar bo, al mateix temps redueix la capacitat de defensa dels treballadors en favor de les empreses. Quan interessa però -i en general és així-, els jutges interpreten la llei perquè aquesta no és determinista quant a la presa de decisions.

El President Mas confirma que els pressupostos de la Generalitat per al 2013 es prorrogaran, a causa del límit de dèficit que vol fixar el govern espanyol per a Catalunya, de l'1,58%. Escoltava a la ràdio que el President anunciava un contenciós administratiu amb l'Estat per incompliment de la llei d'estabilitat pressupostària, perquè el dèficit s'ha de repartir de forma proporcional entre Estat i autonomies. Crec que el President ha fet allò que havia de fer, no fer uns pressupostos que directament obliguen a ofegar el país, si encara es pot més. Escoltava també a la ràdio avui que l'FMI deia que el govern espanyol tenia tot el dret d'intervenir les autonomies que durant 3 mesos incomplissin les condicions de dèficit. Què pinta l'FMI opinant sobre assumptes interns d'Espanya? No en tenen prou de condicionar l'economia si no que ara també es posen en la política? Com dirien els de la Competència, "vete a tu pueblo!".

A Catalunya 50.000 xiquets i xiquetes no poden alimentar-se com haurien a causa de la crisi, de la pobresa de les seves famílies. Tot i que hi ha ajuntaments que han posat en marxa iniciatives per garantir els àpats als crios, tot i que hi ha entitats socials que també ajuden, la Generalitat i el nostres estimat govern espanyol, haurien de prendre mesures contundents per evitar aquestes situacions. Al cap i a la fi, els tancaments empresarials, els acomiadaments i les retallades dels governs, són causants d'aquestes situacions.

Llegeixo que la zona d'oci Garbeach de la Ràpita tanca. Els empresaris es queixen de competència deslleial de la zona d'oci del port i també es queixen que l'Ajuntament no els hagi ajudat. Sempre és lamentable el tancament de negocis però, la zona del Garbeach, mentre ha anat bé segur que no ha pensat que les modes passen i que més aviat que tard podrien passar de moda i acabar tancant. La zona del costat del port, per a una ciutat turística com la Ràpita crec que té molt més atractiu, a banda que penso que representa un altre model d'oci per a la ciutat.

---

+ GNU FDL

El missatge del President, l'#IVA de Rajoy i menjadors escolars d'estiu

La Vanguardia -i RAC1- parlaven de l'anunci que farà el president Mas dels canvis que vol posar en marxa en la política del Govern. El grup Godó, privilegiat missatger d'una cosa que, al mateix temps, diuen que el President ha mantingut en absolut secret. El grup Godó, altaveu del Govern. Per cert, no entendré mai com es justifica que determinades campanyes informatives només es facin als mitjans del grup, quan se suposa que són d'interès general. Anunciarà que canvia la política de retallades? Anunciarà que deixarà d'ofegar els treballadors públics? Anunciarà coses positives o tindrem una declaració cerimoniosa, com les que ens oferia el president Maragall en el seu temps?

I Rajoy deia que no pujaria l'IVA però, continuen llegint-se notícies que parlen d'una pujada de l'impost. El cas dels productes sanitaris és un escàndol. Del 10% al 21%. Instrumental mèdic, xeringues, tiretes, productes que s'utilitzen en els laboratoris farmacèutics, amunt. Així no veig com pensen deixar d'escanyar el sector sanitari, des dels centres, passant pels professionals i arribant fins els usuaris.

Com diuen els mitjans, molts crios l'únic àpat que fan en condicions és el del dinar al menjador de l'escola, gràcies a les beques de menjador. Acaba el curs i queda la incògnita de què passarà amb els crios, si deixaran de tenir aquest àpat en condicions o hi haurà alguna alternativa. Llegeixo que Vila-real crearà un menjador escolar a l'estiu per garantir l'alimentació dels infants. Una mesura que cal aplaudir i copiar sempre que es pugui.

---

+ GNU FDL

28, 29 i 30 de juny, La Lira Ampostina presenta Carmen, de Bizet

Garantir el #menjar dels escolars no és broma

Llegia a Twitter avui que la Junta d'Andalusia garantirà per llei tres menjades al dia per als escolars més pobres. Una de les mesures que el govern andalús posarà en marxa per ajudar les persones més desafavorides. D'entrada una mesura així es rep de forma positiva. Encara que alguns, de forma cretina, se'n foten de la mesura, com Sáenz de Buroaga, presentador de TVE a l'etapa d'Aznar i ara estrella de la COPE, que diuen que només falta legislar que també se'ls ha de proporcionar una bicicleta. No és que aquest tio no està patint la crisi si no que no intenta ni imaginar-se de forma remota les penúries que poden estar passant moltes famílies. El PP haurà aprovat decrets més criticables que aquest però, com que és el PP gent com ell ho aplaudiran.

L'augment de criatures que mengen de veritat a l'escola i que la resta de dia no mengen en condicions és un fenòmen en augment segons les informacions que de tant en tant es llegeixen. Intentar millorar la situació no és per riure. Qui riu és un cretí.

---

+ GNU FDL

La #llet de vaca, el #CAT i la #crisi

A partir d'un apunt sobre quan donar llet de vaca als nostres fills recupero una notícia sobre la qualitat de les llets de vaca que comprem al supermercat a partir d'un estudi encarregat per l'OCU. De menut bevia llet de les vaques de casa. Amb el temps vam deixar de tenir vaques i vam passar a beure llet comprada. El canvi és notori però, entre les diferents llets del mercat podem apreciar canvis en el gust o altres, i en laboratoris s'observen altres canvis relacionats amb la seva composició. ATO o Pascual són de les llets millor valorades. En canvi, una llet tan patriota com Llet nostra, o la tan coneguda de menuts, El Castillo, apareixen com no recomanades -que no vol dir que siguin un perill per a la salut-. Val a dir que no s'hauria d'admetre que al mercat hi hagi llets que no són recomanades per a la seva compra. Els estàndards de llet  de vaca al mercat potser són massa flexibles, com en tantes altres coses.

I passem al dia a dir. Com que és un tema súper-important en la situació en què vivim, els polítics parlen de coses com les matrícules. Ja m'agradaria tenir una matrícula amb el distintiu de Catalunya però, que això formi part del debat polític és una presa de pèl, una forma de parlar d'altres coses mentre no es parla de les coses que realment importen. He fet servir expressament uns termes com els que utilitza el PP quan desacredita els discursos polítics dels adversaris. Perquè diria que si Felip Puig posa o no el CAT a la matrícula ara mateix no té cap transcendència. S'ha tornat rebel el conseller d'Interior?  I diria que quan el PP diu que veu bé parlar d'un canvi de model de matrícula on hi hagi el distintiu autonòmic hi ha simple interès polític, de vots i d'aliances. Els que menyspreaven els distintius autonòmics a les matrícules -en deia "chapas" Aznar- i ara no, són els mateixos que van interposar recurs contra l'Estatut i ara són tan amics de CiU. Un Estatut, per cert, que compleix 5 anys sense pena ni glòria, sobretot perquè es va desnaturalitzar, gràcies entre ells, a Artur Mas i CiU.

Rubalcaba ens donava ahir receptes per millorar la situació econòmica. Moderació de sous dels treballadors i de guanys dels empresaris. Penso que cap personatge que ha esdevingut professional de la política i que té un sou que sobrepassa de llarg el de qualsevol treballador, no pot anar demanant que el sou es moderi. Malgrat sembli demagògia, primer cal que es moderin però, de veritat, els sous de polítics, assessors i altra gent que viu de la política.

Avui escoltava a la ràdio que la situació de violència al carrer de Londres, arran de la mort d'un noi dissabte en un intercanvi de trets amb la policia el barri de Tottenham (segons les notícies), s'estén a altres barris i ciutats. Saquejos, crema d'edificis, vandalisme, pot ser una reacció detonada per un fet, el de dissabte, però, que mostra en el fons la situació de decadència que es viu arreu d'Europa? La comparaven amb l'onada de violència que va viure França amb la revolta a les banlieues de París el 2005.

+ GNU FDL