dimecres, 30 de setembre del 2015

El boicot com mesura de pressió? #boicotstontets

El cantant Francisco boicoteja els productes catalans arran del resultat de les eleccions del 27S. Li serà difícil complir al 100% amb la seva promesa però, segur que allò que pugui mostrar de cara a la galeria ho farà. Segurament però, estarà perjudicant empreses que han estat més aviat unionistes que no pas independentistes, com va passar en el seu moment amb el cava. 

Francisco, cantant amb una gran veu però, vingut a menys, necessita protagonisme i així potser pensar que aconseguirà més clients pel seu patriotisme. No ho dubto. Potser també vendrà més música a les gasolineres. Disc de petroli serà. 

I és que els boicots fan pena.

dimarts, 29 de setembre del 2015

La imputació del President

Avui han imputat el President Mas, l'ex.vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau per organitzar el 9N i desobeir el Tribunal Constitucional. El President declararà el dia 15 d'octubre, coincidint amb l'aniversari de l'afusellament del President Companys a mans dels franquistes. Molt oportuna la data no és.

Que podria passar ho sabia el Govern però, també és cert que mai no hauria d'arribar-se a perseguir un acte de democràcia com aquest, amb un mandat ciutadà sorgit de les urnes el 2012, amb el recolzament de les Diades dels anys precedents. Si algú volia carregar-se Artur Mas com actiu del procés penso que aconseguiran convertir-lo en màrtir o com una figura més forta, segons com acabi.

El ministre de Justícia ha dit que la imputació ha estat ara i no abans per no interferir en els resultats de les eleccions al Parlament. Una mostra de la politització de la justícia que sempre ens neguen, justícia que avui des del PP defensaven quan han fet declaracions sobre la imputació. Em pregunto vàries coses: qui va filtrar la informació sobre la imputació a La Razón? Ningú no s'ho pregunta a Madrid? I si la imputació, en comptes de motivada pel 9N hagués estat per una causa de corrupció, Mas també hauria estat imputat ara o durant la campanya electoral? Ara no ho crec, sincerament.

La premsa espanyola ara i al 36

Un article d'opinió de Pau Lluch al Periòdic d'Andorra parla de la postura dels mitjans de comunicació espanyols un cop sabuts els resultats de les eleccions de diumenge. I és que els mitjans espanyols han creat una realitat que no és tal però, que és la que ells conten i que és la que volen fer arribar a la societat. Segons ells l'independentisme ha perdut i el procés no té futur. 48% Sí contra 39% No, o extrapolant, 55% Sí contra 45% No no són xifres que entrin en els càlculs a Madrid ni en els partits interessats a mirar cap a una altra banda.

Acaba recordant un text que ronda aquests dies per la xarxa, un extracte d'un text de George Orwell de l'any 1943, amb títol "Looking back on the Spanish war", on explica que a Espanya va trobar-se amb diaris que no explicaven la veritat d'allò que estava passant a la guerra si no que escrivien la realitat que convenia al bàndol afí. I la premsa espanyola continua sent així, només cal anar al quiosc per veure-ho.

dilluns, 28 de setembre del 2015

El dia després #independència #27s2015

No ens van deixar fer un referèndum. Hem celebrat unes eleccions plebiscitàries. I el Sí ha guanyat sobre el No, enter mig, una escala de grisos amb partits que no es poden considerar Sí o No, o no s'hi han pronunciat. Sí, 47%, No, 39%. Proporcionalment, considerant només aquests percentatges tindríem Sí, 55%, No, 44%. Potser no té sentit aquesta reducció però, tampoc no en té negar la victòria independentista, tal com han fet, cadascú en grau diferent, Ciutadans, PSC i PP.

Com deia Guardiola i com s'ha queixat molta gent, 200.000 persones no han pogut votar pels entrebancs sorgits en el vot per correu a l'estranger. Hauria estat igual en unes altres eleccions?

La premsa estrangera ha estat clara afirmant la victòria independentista. L'espanyola no tant. Malgrat l'augment de vots i escons de l'opció independentista la premsa espanyola nega la major. Forma part de tota l'estructura d'una Espanya que es resisteix a canviar i prefereix imposar el punt de vista unitari i unificador. Espanya continua somiant en el model francès de submissió de les regions.

I ara queda un camí que en principi passa per aplicar el full de ruta de la independència. Amb Artur Mas, sense ell? Penso que estirant i amollant, Artur Mas acabarà deixant pas, cosa que ha de tenir-se en compte a l'hora de triar el primer President de la República Catalana. També pot passar que les eleccions espanyoles ens atrapin i que el nou govern permeti un referèndum, o que es plantegi una alternativa sucosa per a Catalunya que ho canviï tot. No crec que passi però, no se sap mai. De moment, amb 72 escons un espera que es compleixi l'encàrrec i que qui ha perdut assumeixi la derrota.

dissabte, 26 de setembre del 2015

Sense reflexió #27s2015

Cada cop que hi ha eleccions em reitero. La jornada de reflexió és totalment inútil. La propaganda electoral és vigent als carrers i a la xarxa. Els missatges demanant el vot en forma de frases, enllaços, imatges, videos, no desapareixen a les 12 de la nit de divendres a dissabte. Els debats sobre el sentit del vot continuen. Els mitjans donen informació electoral del dia anterior. En el cas de demà, La Razón, per exemple, avui demana el vot per la unitat d'Espanya. Els candidats es faran la foto tots junts i intentaran donar una imatge que atregui votants. Res no és de bades.

Per què mantenim una jornada en què es continua fent campanya de forma implícita? És més, per què hi ha campanya electoral si molt de temps abans, en la precampanya, els partits fan la trampa de demanar el vot sense dir-ho? Per què aquesta farsa?

divendres, 25 de setembre del 2015

Junts pel sí #votapermi #independència #27s2015

No acostumo a anar a mítings. De fet crec que només hi he anat un cop en tota la meva vida, i perquè jo formava part d'una llista. Aquestes eleccions tampoc no hi he anat. Però, he seguit la campanya, més que res per curiositat de veure com d'intensa i dura seria. I ha estat intensa i dura. Per no ser unes eleccions plebiscitàries s'han posat molts esforços per rebatre els arguments independentistes. L'estratègia de la por a tots els nivells: polítics, empresarials, eclesiàstics,... Fa pena i a la vegada ràbia veure com en ple segle XXI a falta d'arguments convincents s'argumenti contra la independència amb mentides o amb arguments que són discutibles. Les pensions, la pèrdua de la nacionalitat, l'agricultura, l'euro,... Fa pena veure la cursa per veure qui rep més adhesions a la causa des de fora d'Espanya. Internacionalitzant el conflicte fins i tot aquells que diuen que votem unes eleccions autonòmiques més. Fa pena veure les manipulacions de les declaracions sobre la independència. Fa ràbia veure empresaris que en comptes de presentar-se a les eleccions volen manipular el vot dels seus treballadors posant-los la por al cos sobre el seu futur. Fa ràbia veure la banca, rescatada en part amb diners dels catalans, amenaçant de marxar fora de Catalunya, al mateix temps que cerca l'expansió internacional. En resum, fa pena i ràbia veure com des de Madrid, en comptes d'adoptar la postura de Cameron amb Escòcia, s'ha optat per la confrontació, cosa que fa pensar que pensen en les eleccions generals i no en aquestes, les quals potser ja les veuen perdudes.

Des de Catalunya, a banda de les postures unionistes, Junts pel sí i la CUP defensen la independència. El cor potser em demanaria votar la CUP. Però, el cor i el cap em demanen votar Junts pel sí. Perquè la dispersió del vot no ens convé. Perquè, tot i que no vull votar Artur Mas ni la resta de polítics de CDC, aquesta llista és molt més que ells i ha de ser una llista per crear un govern de transició que ens dugui a les primeres eleccions de la Catalunya independent. Ja serà aleshores el moment de pensar en ideologies. Ara toca ser pràctics, si realment veiem aquestes eleccions com l'única oportunitat de votar independència Sí o No. No en tindrem cap més en molt de temps.


Com veig els del NO #independència #27s2015

Units guanyem. Plantem cara. No diríem que aquesta sigui l'actitud per atreure els catalans cap a Espanya, per atreure els catalans cap al PP. La incongruència de demanar la unió i al mateix temps invocar una acció rotunda com la de plantar cara, resumeix molt bé com governa el PP. Des de fa anys que es dediquen a maltractar Catalunya però, en alguns moments volen fer-se els simpàtics. Cinisme, molt ben reflectit en el seu eslògan de campanya.

Per una Catalunya millor en una Espanya diferent. Miquel Iceta. Sentit comú. El PSC parla d'una Catalunya millor, cosa que se suposa que tots els partits volen, i ens vénen a dir que si guanyen, ho serà en una Espanya diferent. Però, com de diferent? Les eleccions espanyoles encara han d'arribar. No se sap com quedarà el PSOE però, grans canvis respecte Catalunya no s'esperen. I si hi ha canvis potser siguin a pitjor, juntant-se PP i PSOE. La tercera via socialista, un futur incert que depèn de les eleccions espanyoles. El PSC, fent la campanya del PSOE.

Una nova Catalunya per a tothom, diu Inés Arrimadas. Sembla que assumeixen que aquestes no són unes eleccions autonòmiques qualsevol. L'ombra d'Albert Rivera, inexplicable no-candidat. Com el PP, presenten una Catalunya irreal, en temes com la llengua, esdevenint la marca blanca del PP.

La Catalunya de la gent. Catalunya sí que es pot, la marca blanca de Podemos, partit que ha fagocitat ICV i EUiA, en benefici propi, de cara a les eleccions espanyoles. Coleta morada querer convencer catalanes que ellos nos tratarán mejor pero nosotros saber que al llegar a Madrid todo cambiar. La seva tercera via, com la del PSC, confia en un futur a Madrid sense el PP, amb unes forces que permetin un referèndum a Catalunya per definir la seva relació amb Espanya. Ja se sap que quan el problema català ha passat a Madrid pesen més els problemes estatals.

La força del seny, diuen els d'UDC. El seny català, tan estimat pels governs de Madrid i que ens estava dient que volien catalans com Pujol, que demanaven però, amb límits, per acontentar els fidels i donar marge al govern de l'Estat per poder dir que no havien cedit davant dels nacionalistes. Pujol, un líder caigut. Duran, el del Palace, l'abanderat del seny darrere d'Espadaler, amb un futur polític que, com molt bé va caricaturitzar el Polònia, potser ha arribat a la seva fi. Ells defensen també la tercera via, aquell camí que no està definit i que depèn de la bona voluntat de Madrid, i també són un partit de dretes que ara ha oblidat, quan critica Junts pel sí, que fa quatre dies estaven governant la Generalitat.

Veurem diumenge en quin grau aconsegueixen convèncer l'electorat i si són decisius en el futur del país.

dijous, 24 de setembre del 2015

La deriva del PSC #independència #27s2015

El títol utilitza expressament la paraula deriva, tan de moda entre els contraris a la independència. La deriva separatista, com si fos el més gran dels mals, mal recolzat, fins al moment, per centenars de milers de persones al carrer i que veurem com es reflecteix això a les urnes.

Parlava de la deriva del PSC. De la deriva d'aquell PSC catalanista de Pasqual Maragall, el de l'Estatut, que va començar a fer el camí cap al PSOE amb Montilla, per completar-lo amb Pere Navarro i ara amb Miquel Iceta. El PSC, quan es va aprovar l'Estatut al Parlament brandava allò que l'Estatut de mare només en tenia una, Manuela de Madre. Iceta ja va assumir de seguida que hi hauria retallades a Madrid. Guerra ja ha rigut prou d'aquestes retallades aquests anys. Zapatero va incomplir, amb la complaença d'Iceta i companyia, allò de "Pasqual, apoyaré l'Estatut que salga del Parlamento de Catalunya!". I és cert, Artur Mas va ser un dels actors en la retallada de l'Estatut.

Aquell PSC catalanista va esdevenir una sucursal del PSOE. Les discrepàncies amb el PSOE sempre s'han resolt a favor de Madrid. La que va ser candidata del PSC, Carme Chacón, va acabar de ministra de Defensa i candidata a dirigir el PSOE. Navarro i ella van lluitar fort contra el dret a decidir. I se'n van sortir. El PSC se'n va sortir. Alguns diputats díscols van plegar per no estar-hi d'acord. Altres van fer un me n'aniré però, al final es van quedar.

Aquell PSC va aplaudir la derogació del transvasament de l'Ebre però, no va aprofundir en la necessitat de tancar un pla de conca amb garanties i allunyar definitivament l'ombra dels transvasaments.

Aquell PSC ha portat a Catalunya els seus líders, malgrat que ens hagin titllat de nazis, de feixistes, malgrat que estiguin contra la tercera via que ells defensen.

Aquell PSC ens diu que els hem de votar perquè així si governa el PSOE a Madrid podran fer una reforma constitucional i millorar l'encaix de Catalunya a Espanya. I el PSOE diu que si es reforma la Constitució no hi haurà referèndum i Catalunya no serà considerada una nació.

El PSC, a la deriva.

Els arguments de la por van caient #independència #27s2015

Els catalans deixaríem de ser espanyols en una Catalunya independent i, en conseqüència, deixaríem de ser ciutadans de la UE. Ja s'ha vist que això és fals, o com a mínim imprecís. Així que no patiu, que no haureu de dur el passaport per anar a visitar les tombes dels vostres familiars...

Tindríem un "corralito" a Catalunya segons el governador del Banc d'Espanya. Experts en economia can posar el crit al cel i van demanar-ne la dimissió. Ell mateix va recitificar ahir i veu improbable que això passi. Dimitir però, no, això no passa normalment a Espanya.

La Unió Europea confirmava que Catalunya no es pot independitzar d'Espanya i que quedaríem fora de la UE. Algú va traduir malament, afegint text a les paraules del president de la Comissió Europea, on no es deia res d'això. Fals.

Un dels lemes favorits d'Albiol. Les pensions perillen en una Catalunya independent. A banda que raonant una mica això no s'aguanta, el propi Rajoy admet que Espanya pagarà les pensions als catalans sigui o no independent Catalunya. Albiol, un lema menys.

La ministra d'Agricultura diu que Catalunya es quedarà sense la PAC i que així deixarà de rebre les ajudes. El Conseller d'Agricultura diu que l'agricultura de Catalunya contribueix amb escreix a la UE, i que quedant-se fora tindríem recursos suficients. Però, és que la PAC és aquella política agrària que any rere any es critica i que colla poc a poc més els agricultors. I la tendència no seria estrany que fos a anar eliminant els ajuts. I això quedant-se a Espanya tampoc no es podria evitar.

Continuem amb la por fins el darrer dia. Qui se'ls escolti, si us plau, que tingui esperit crític i no s'empassi qualsevol cosa, perquè en campanya, i més en aquesta campanya, la intoxicació és altíssima.

#indepencència #27s2015 La controntació territorial

El ministre de l'Interior utilitza la confrontació territorial per fer campanya pel NO. Segons ell, els independentistes prefereixen ser solidaris amb Estònia o Lituània abans de ser-ho amb aragonesos i altres territoris espanyols. Oblida aquest home que hi ha moltíssims descendents d'aragonesos, andalusos, extremenys, etc., a Catalunya, i que volen la independència. Perquè no es tracta de ser insolidaris si no de canviar les coses.

No és només el ministre de l'Interior. Al PP no és l'únic que utilitza aquesta confrontació per carregar contra Catalunya. Al PSOE tampoc. I tristament, no és això només un tema relacionat amb la campanya electoral, si no que ha passat molts cops els darrers anys. No oblidem quan el PP feia campanya contra l'Estatut, a Andalusia, dient que a Catalunya no es permetria parlar en català a l'escola.

Mentida sobre mentida per tal de crispar l'opinió pública, polaritzar-la, i treure'n rèdit electoral.

dimecres, 23 de setembre del 2015

Con la Iglesia hemos topado #independència #27s2015

L'Església espanyola s'ha caracteritzat els darrers anys per opinar políticament de forma esbiaixada. Quan governava Zapatero sortien al carrer per oposar-se a les lleis que regulaven l'avortament o el matrimoni entre persones del mateix sexe. Ja aleshores fent memòria es podia un plantejar la pregunta sobre per què Rouco i companyia no van sortir al carrer quan el govern d'Aznar va enviar tropes a l'Iraq a contribuir a la mort de persones impulsada pels EUA.

Durant els darrers anys l'Església espanyola també s'ha anat posicionant al voltant del procés sobiranista català. No és nou. Però, no per això no deixa de ser indignant. Ahir el cardenal Cañizares, arquebisbe de València, aquell que va comparar els abusos sexuals a menors amb els avortaments, aquell que va prendre possessió del seu càrrec amb una vestit i un posat propis de l'Edat Mitjana, va convocar una vigília per divendres a la nit, per resar per la unitat d'Espanya. Aquest home, en temps de Franco hauria xalat.

Per què s'hi posa? Per què l'Església espanyola no ha deixat de ser aquella església franquista disfressada de demòcrata? Per què el Vaticà no hi diu res?

T'estimo, te quiero #independència #27s2015

Que vingui Susana Díaz a Catalunya a fer campanya és normal. El PSC és bàsicament PSOE i van venint líders del partit a acompanyar Iceta, a veure si el seu atractiu fa recollir més vots -demà Felipe González, a veure quina en diu-. Però, que vingui i menteixi, no és acceptable. La presidenta de la Junta d'Andalusia no pot venir i dir que a Catalunya si s'independitza ja no es podrà dir "te quiero", insinuant que ja no s'hi podrà parlar en castellà, comparant-ho amb la persecució franquista al català. No és acceptable perquè ella no desconeix la realitat catalana i sap perfectament que a Catalunya es parlar en català i en castellà. Sobretot, a l'Àrea Metropolitana, en castellà. No és acceptable recórrer insistentment a la comparació amb règims totalitaris per presentar una realitat catalana que no és la que diuen.

Ep, i els seus companys de partit l'aplaudeixen enmig de la borratxera mitingera.

dimarts, 22 de setembre del 2015

#27s2015 #independència Necessitarem passaport?

Mira, ells sols demunten els seus arguments. Avui Rajoy ha fet el ridícul a Onda Cero. No ha estat capaç de respondre correctament quan el presentador li ha preguntat si els catalans deixaríem de ser espanyols en una Catalunya independent. Quan el presentador li ha dit que segons la llei continuaríem sent-ho, aleshores ha volgut dir que deixaríem ser ciutadans de la UE, a la qual cosa l'han tornat a corregir, i ha sortit per peteneres.

M'ha sobtat que el presentador, sent Onda Cero, li hagi dit que la llei no farà treurà l'espanyolitat dels catalans. La llei, la Constitució que tant utilitzen Rajoy i els seus per dir què i què no es pot fer.

Així que allò del passaport per anar a visitar les tombes dels familiars els immigrants andalusos, extremenys, etc., no el necessitaran, que no pateixi ningú. I per Europa ens podrem moure sense problema, perquè continuarem sent ciutadans de la UE.

Au però, au.

dilluns, 21 de setembre del 2015

#27s2015 #independència La llengua

Ciutadans utilitza el castellà al Parlament per fotre. Així de clar. I no és perquè a Catalunya no ens agradi que la gent parli castellà, perquè els castellano-parlants són molts a Catalunya. La majoria de gent no tenim inconvenient de canviar-nos al castellà quan no ens entenen. Escrivim en castellà, mirem televisió en castellà. Tenim fills bilingües. A les escoles el castellà conviu amb el català i amb les llengües dels nouvinguts.

Però, Ciutadans utilitza el castellà al Parlament com una provocació, com una repte per veure si els altres partits reaccionen negativament. La normalitat del país ells l'han convertit en una eina de provocació. No és nou. El PP també ho ha fet i ho fa.

Volem deixar de veure com la llengua és un dels elements més utilitzats per a la confrontació entre Catalunya i Espanya. I amb els del NO això no ho aconseguirem.

diumenge, 20 de setembre del 2015

#independència #27s2015 Les pensions

L'estratègia de la por, en qualsevol comtessa electoral, acaba dirigint-se cap a la gent gran, cap als pensionistes, sobretot per una qüestió estadística. I en aquestes eleccions no ha estat una excepció. Es pos a la por al cos de la gent dient-los que perillen les pensions. Però, no expliquen ben bé per què? D'entrada, si una persona està cobrant la pensió, si Catalunya s'independitza ha de continuar cobrant-la, i en principi d'Espanya, com quan algú ha treballat a França o Alemanya -cas de molts espanyols- i cobra la pensió vivint a Espanya. Això, si no hi ha un acord que digui que les pensions les assumeix Catalunya. D'altra banda, les pensions surten dels sous dels treballadors que actualment estan en actiu, amb la qual cosa, el problema de pagar-les seria el mateix que sent dins d'Espanya, o potser menor perquè, segons tinc entès, la taxa de treballadors per pensionista a Catalunya és major que la mitjana espanyola.

El nyap per reduir els accidents a la N-340

Divendres escoltava a la ràdio les declaracions d'un membre de la Federació Nacional d'Associacions de Transport d'Espanya que recomanava reduir la velocitat a la N-340 i augmentar-la a l'AP-7 per provocar així un transvasament de vehicles de la via gratuïta a la via de pagament. Ben bé ho hauria pogut recomanar algú de la concessionària de l'autopista això, perquè l'argument semblava simplement una excusa per donar més diners a l'empresa. El Ministeri també es planteja construir vàries rotondes i prohibir els adelantaments a la Nacional per reduir els accidents.

Avui hem passat per la N-340 de camí a Tarragona. Ja fa temps que ho fem, perquè em sembla una animalada el preu que arribem a pagar només entre Amposta i l'Hospitalet. I a més tenim una autopista que tampoc no és cap meravella. Doncs, com deia, hem passat per la N-340 i, sorpresa, entre El Perelló i l'entrada a l'autovia A-7, un bon grapat de quilòmetres, velocitat màxima de 80 km/h i cons durant tot el trajecte impedint els adelantaments.

Aquesta és la solució? Really? Are you kidding me? El pas següent imagino que serà la construcció de les rotondes i de l'autovia A7 ja en parlarem algun dia, si ho fem. Mentrestant, com deia en un altre apunt, entre Altafulla i Salou l'AP-7 continua sent gratuïta i entre Ulldecona i l'Ametlla no, ni s'espera que ho sigui.

dissabte, 19 de setembre del 2015

Trucant a familiars #27s2015

Iceta ha explicat que han encetat una campanya des del PSOE -perquè el PSC és més PSOE que mai- convidant els espanyols a enviar cartes als seus familiars i amics catalans per convèncer-los que és millor votar NO a la independència. I això que aquestes eren unes eleccions autonòmiques i res més... En el passat el PSOE no ha demanat els espanyols que enviïn cartes als seus familiars i amics catalans per expressar-los la seva solidaritat enfront dels atacs espanyolistes. Ni tampoc ha demanat que els catalans enviïn cartes explicant que no som com ens pinten els mitjans de Madrid i els partits de la dreta espanyolista. Ara es desperten i pretenen que els catalans atenguem les peticions que arribin per correu, les quals en realitat són les peticions interessades del PSOE. No, gràcies. I espero que sigui poca la gent que faci cas d'aquesta campanya que ens tracta com si fóssim tontos.

divendres, 18 de setembre del 2015

Onada d'accions i declaracions contra la independència #27s2015

Ahir a Madrid -i a Catalunya alguns- treien pit perquè des d'Europa ens deien que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la Unió Europea. Avui això ha quedat desmentit d'alguna manera pel vicepresident de la Comissió Europea. A és, Joaquín Almunia ha dit que no seria honest afirmar de forma taxativa que una Catalunya quedaria fora de la UE (pot ser que el PP utilitzi això per desgastar el PSOE?). L'altre dia Obama donava suport a una Espanya forta i unificada. El president d'un país que es va independitzar amb una DUI i que va donar suport a la independència de Cuba. Un exemple de coherència les paraules d'Obama... La qüestió és que sembla que fora confirmen allò que neguen a Madrid, que tenim unes eleccions plebiscitàries i no unes simples eleccions autonòmiques.

Els empresaris volen capgirar la truita i entrar en campanya per influir en el vot de la societat catalana. A can Almirall no tenen cap problema amb fer-ho (Albiol estarà content de tenir un alumne avantatjat). Cal esperar una forta estratègia de la por durant la propera setmana. Em pregunto, com ja ho he fet altres vegades, per què els empresaris no es presenten a les eleccions, si després volen decidir per sobre d'allò que ha sortit de les urnes?

La banca espanyola, veient un resultat clarament favorable a la independència, se suma a la por amenaçant de marxar de Catalunya i les conseqüències negatives que comportaria. No es posicionen més que per fotre aquesta gent. Encara els he de veure posicionar-se enfront de la crisi que ha castigat tantes i tantes famílies, en part per l'alegria amb què es van donar crèdits i la manca d'humanitat amb què s'ha perseguit els impagaments.

En definitiva, l'estratègia de la por és la que pretén desactivar l'independentisme. La pregunta és si funcionarà. Perquè jo en aquestes alçades l'estratègia de la por no l'escolto. Les amenaces ja no me les crec, i si arriben, considero que amb la independència els problemes els podrem enfrontar sense que a Madrid decideixin per nosaltres, com passa ara. I quan hi ha tants interessos a fer fracassar el Sí serà que no s'ho prenen tan en broma com deien abans de la campanya electoral.


Diumenge, sense TV3 ni Catalunya Ràdio #27s2015


Diumenge desconnectem TV3 i Catalunya Ràdio. Els partits que no volien que la Via Lliure fos un èxit i que se n'informés, amb l'excusa que estem en campanya i dient que era un acte de "Junts pel sí" -que no ho era, i alguns d'aquests partits han participat en ella en anys anteriors-, han aconseguit que la Junta Electoral Central obligui la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a retransmetre actes en directe dels partits descontents, i això serà diumenge. PP, Ciutadans, PSC, Unió i Catalunya Sí que es pot.

Com deia Mònica Terribas aquest matí, esperem el recompte d'assistents als actes. Com també deia, mentre la Via Lliure era un acte no organitzat per cap partit, no era un acte electoral per molt que es digui el contrari, els de diumenge sí que seran actes electorals. Però, com que tenim dret de no veure'ls ni escoltar-los -i de no veure la tele en general-, no tenim cap obligació d'empassar-nos cap dels actes dels partits relacionats.

El Síndic de Greuges en el seu informe de pluralitat dels mitjans en campanya, deixa en bon lloc els mitjans públics catalans, per cert. Però, no deixa tan bé els mitjans privats espanyols. A Catalunya no veiem només TV3. De fet, les dades d'audiència mostren com en temes de llengua estem ben servits, tan en català com en castellà. De la mateixa manera, a casa nostra ens arriba suficient informació política per saber què diu cada partit en campanya. Això sí, si només atenguéssim els mitjans privats espanyols -de TVE no cal dir res- correríem el perill de fer-nos una idea molt esbiaixada de les coses. TV3 no és perfecta però, a Espanya no hi ha avui dia cap televisió que pugui donar lliçons a la televisió catalana.

Les institucions espanyoles generen massa dubtes de la seva imparcialitat perquè els partits tenen massa influència en la seva composició. La Junta Electroal Central, igual que el Tribunal Constitucional, n'és un exemple.



dijous, 17 de setembre del 2015

6 anys

Si ahir celebràvem un pas endavant després de 3 mesos d'hospital, avui celebrem els 6 anys de la nostra filla. Tal dia com avui fa 6 anys arribava al món i escoltava per primer cop el plor d'aquella criatura que feia 9 mesos que esperava conèixer. Sense dubte, i per molt que sigui un tòpic, és lo millor que ens ha passat i per qui fem allò que faci falta i més.

dimecres, 16 de setembre del 2015

3 mesos a l'@hvcinta

Gairebé 3 mesos -per 3 dies no els hem complit- hem estat vivint a cavall entre casa i l'hospital. Hem patit molt en un principi, hem passat alts i baixos en l'etapa transitòria, i hem respirat més alleujats en l'estacionària. Ara del Verge de la Cinta passem a l'Hospital Comarcal d'Amposta, en una segona fase de tot el procés de recuperació. Enrere queden 3 mesos de viure molts dies a l'Hospital, molts d'ells treballant-hi i sent acompanyant. Hem conegut molts professionals, per a mi també companys de feina, a qui agraïm el tracte dispensat. I no només el tracte, si no haver salvat la vida d'un ésser estimat. L'estiu 2015 ha estat diferent, dur. La tardor es presenta ocupada però, s'albira un final feliç. Cap allà anem.

dimarts, 15 de setembre del 2015

Tordesillas

Tordesillas, un any més, ha estat notícia amb la "festa" en la qual es tortura i mata un bou, la "festa" del Toro de la Vega. En aquesta celebració el bou és perseguit per una colla d'homes a peu i a cavall, amb llances, els quals l'han de capturar i matar amb aquestes. Si el bou supera un determinat límit, ha de ser indultat. Són les regles del joc, independentment del fet que sigui una festa salvatge. Ni això no han pogut respectar, les regles. I el bou ha mort igualment. La gent amb tres dits de front hauria de poder parlar amb calma del tema, de la tortura dels animals, concretament dels bous. Hi ha sempre gent, com la Mariló Montero, qui ho trivialitza i fa demagògia. Hi ha qui prefereix muntar debats artificials per veure què en pensa la gent sobre el patiment del bou, quan això és un tema que s'ha de tractar amb objectivitat i no en una tertúlia. El fet és que a Tordesillas es practica una matança sense pietat i prèvia tortura d'un bou, i la llei ho permet. Una llei que persegueix aquelles persones que maltractin els animals però, que contempla excepcions, els bous.

A les Terres de l'Ebre no ens salvem de les crítiques. Perquè és cert que parlar de Tordesillas i no parlar d'algunes modalitats de les festes amb bous de casa nostra és una mica hipòcrita. Encara que parlar-ne també, si ets polític et pot condemnar a l'ostracisme de per vida. Se n'hauria de poder parlar, només que sigui per admetre quan un bou pateix i quan no. I a partir d'aquí, amb coneixement de causa, decidir si es volen fer bous o no. Fixeu-vos, no parlo de prohibir els bous si no de no defugir debats.

A Espanya prohibir Tordesillas i mantenir les corrides seria el súmum de la hipocresia. Perquè si bé el bou pateix en aquesta festa bàrbara, els bous a la plaça també pateixen de valent abans no moren, incloent els intents de matar-lo si el torero no l'encerta. I sempre que parlem dels bous de les corrides ens deixem de parlar de les corrides de "rejoneo", una variant encara més bèstia.

#27s2015 #independència El ridícul segons Andrea Levy

A la tele veig Andrea Levy, del PP, parlant dels balls de Miquel Iceta als mítings. Parèntesi. El problema no és ballar si no actuar de forma forçada, ballar notant-se que allò no és lo teu, que tu no ets així però, que ho fas per semblar marxós, més proper. Tanco parèntesi. Andrea Levy, deia, parlava dels balls d'Iceta i el comentari final ha estat que en política lo que no es pot fer és el ridícul.

Han fet el ridícul els polítics del PP quan han ballat en públic per fer-se els enrollats? Ha fet el ridícul Rajoy quan ha estat el convidat de pedra en converses i rodes de premsa perquè no entenia l'idioma en què parlaven? I així podríem trobar més exemples... És això fer el ridícul? I en aquest cas, sí que es pot fer? Evidentment, sí, perquè és el PP, com sempre.

#27s2015 #independència La prèvia de les eleccions espanyoles

En aquestes eleccions ens juguem el camí cap a la independència. Són unes eleccions de blanc o negre per molt que alguns diguin el contrari, que són unes autonòmiques més. La campanya electoral demostra que no és així tampoc per a ells.

Però, en aquestes eleccions hi ha que està preparant el camí per a les eleccions espanyoles. PSOE, PP, Ciutadans, Podemos,... tenen com objectiu els resultats de les eleccions espanyoles i Catalunya és una aturada en aquest camí. Així, prometen molts per a Catalunya, cada un a la seva manera però, sempre mirant cap a Espanya, per no prometre res que no els pugui passar factura al desembre. Això és l'interès que tenen pel país. Potser alguns, preveient la debacle electoral que els espera ja estan pensant en obtenir algun càrrec o a anar en alguna llista per a les eleccions espanyoles, i així garantir-se la continuïtat en política.

#15anysPDE El precedent de les grans mobilitzacions

Manifestació PDE Madrid, 11-03-2015
Els Quicos a la Manifestació de Madrid, 11-03-2001
L'any 2000 jo vivia a Cerdanyola. Era un d'aquells tants ebrencs que havien marxat a estudiar i que, de moment, s'havien quedat a treballar a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Des d'allí seguia les notícies al voltant del projecte de PHN que el govern d'Aznar va posar sobre la taula. Seguia les passes de la PDE, una entitat que acabaria sent un vertebrador de la identitat ebrenca, més enllà de les reivindicacions que aleshores i ara mantenia pel bé del riu i del Delta.

PHN València 2002
Manifestació de València, 24-11-2002
Vam anar a Madrid el 2001. Impensable. És més, vam anar a Brussel·les el setembre del mateix any. Ens vam banyar moltíssim però, érem milers de persones amb el nus passejant-nos per la capital de la Unió Europea.

Vam anar a València el 2002, territori hostil on més avant el PP va organitzar una paellada popular en defensa d'una llei, el PHN, que ells mateixos havien aprovat. Un èxit. Això, junt a tantes altres manifestacions a Barcelona,...

Km 0 del transvasament
Concentració al KM0 del transvasament, 7-3-2004
El PP va posar l'accelerador, o almenys ho semblava, fins el punt que van començar a posar primeres pedres del transvasament quan eren a tocar les eleccions. A Vinaròs, en unes obres inexistents. I a punt van estar de fer-ho a Vinallop, tot i que van començar alguns treballs, enfront dels quals vam plantar les estaques contra el transvasament. Després va arribar Zapatero i va derogar aquell projecte, i alguns van decidir que ja estava tot fet. Alguns dels que van treure profit polític de les reivindicacions de la PDE.

Zapatero va complir però, a mitges, perquè el problema dels transvasaments no va desaparèixer. Va quedar com un problema adormit.

Manolo Tomàs
Manifestació a Amposta, 18-5-2008
L'any 2008 el tripartit català va intentar una interconnexió de xarxes arran d'una important sequera. Un conseller de Medi Ambient d'Iniciativa va voler tirar endavant la connexió del minitransvasament amb la xarxa d'aigües Ter-Llobregat. Per sort sembla que la seva pregària a la Moreneta va dur pluges i es va evitar un gran despropòsit. Aleshores, els que es van enriquir electoralment de la lluita contra el PHN, se situaven al costat de les crítiques, com anys enrera van ser-hi PP i CiU.

Al llarg dels anys, des de fa 15, ha hagut una sèrie de persones que han seguit de prop les polítiques dels governs espanyols i catalans per vetllar pel futur de l'Ebre, de les terres que rega, del Delta i de la seva gent. Fins i tot quan alguns ho donaven tot per dat i beneït, aquest grup de persones va mantenir i mantenen l'alerta perquè hi havien temes oberts sobre la taula, temes que han arribat fins als nostres dies: canal Xerta-Sénia, canal Segarra-Garrigues, Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre,... Aquest grup de persones és la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la PDE. La PDE som tots però, el seu esperit el forma un grup de gent que treballa dia rere dia de forma incansable perseguint l'objectiu d'acabar amb tots els perills que planen sobre l'Ebre a causa de les polítiques dels diferents governs que anem tenint.

Al llarg dels anys aquestes persones que han treballat pel futur de l'Ebre, al mateix temps han ajudat a crear una identitat ebrenca, o a reforçar-la, lluny de disputes de capitalitat, estèrils i alimentades per interessos partidistes. El nus és un símbol d'una lluita però, també d'un territori, les Terres de l'Ebre, les quals han viscut un abans i un després en el tractament rebut als mitjans de comunicació i en la consideració a la resta de Catalunya.

Al llarg dels anys aquestes persones han demostrat que es poden mobilitzar milers de persones per defensar el riu, aconseguint grans mobilitzacions lúdico-festives, familiars, recorrent moltíssims quilòmetres per fer-ho, servint d'exemple a altres mobilitzacions que han arribat després, entre altres m'atreviria a dir, a les mateixes mobilitzacions de l'ANC, salvant les distàncies.

Al llarg dels anys aquestes persones han demostrat que a Europa, amb una feina seriosa, amb arguments, ens escolten, malgrat no ho faci el govern espanyol de torn.

Amb aquest apunt vull contribuir a celebrar els 15 anys de PDE i donar gràcies per la feina de tota la gent que ha treballat, treballa i treballarà per l'Ebre, molts cops des de la incomprensió.

dilluns, 14 de setembre del 2015

#27s2015 #independència El federalisme del PSC

Iceta i Sánchez, Sánchez i Iceta. El PSC convida Pedro Sánchez un i altre cop en aquesta campanya electoral catalana, diuen que per fer veure que amb un govern del PSOE a Espanya les coses amb Catalunya canviaran. Iceta ja hi era quan Zapatero aspirava a governar. Ja aleshores el PSC parlava de federalisme i Zapatero semblava que ajudaria a canviar les coses. Però, ni Zapatero va fer res cap al federalisme ni el PSC va actuar decididament perquè el PSOE abandonés la seva postura territorial. Ara Iceta pretén que la gent es cregui que un partit que encara no governa, i que no està clar que acabi governant Espanya, modificarà la Constitució per encabir millor Catalunya a l'Estat, i que no es desdirà com ja ha ocorregut en el passat.

No espero cap pas cap al federalisme, la meva via no és la tercera, tan poc clara però, si algú escolta Iceta faria bé d'anar a les hemeroteques i veure si el PSC pot complir allò que promet.

Ah, que un polític balli no és problema -cadascú que faci allò que cregui-. Que ho faci per fer-se el simpàtic ja és una altra cosa.

#27s2015 #independència Les mostres d'amor de Madrid: comparant-nos amb règims dictatorials

El generador d'odi número 1 a les Espanyes, Jiménez Losantos, compara els independentistes de la Via Lliure amb seguidors del règim de Corea del Nord. Ell, comunista renegat, en sap molt d'això, i presumeix de saber com funciona un sistema comunista per desqualificar qualsevol cosa que en faci tuf. Ens han titllat de nazis, de feixistes, d'adoctrinadors. Ara comunistes nord-coreans. No ens comparen amb els xinesos perquè aquests comunistes que no respecten els drets humans, són els que estan mantenint l'economia mundial. És la hipocresia del món. Critiquen Cuba, Veneçuela o Corea del Nord però, la Xina no. Critiquen les lleis a mida de Veneçuela però, l'enganyifa de les eleccions russes no, o si ho fan, amb la boca menuda. No és que Rússia sigui un règim comunista però, l'esperit de fons no deixa de ser-ho, semblant una altra Xina però, sense partit comunista.

Aquests que necessiten comparar els independentistes amb règims dictatorials s'ho haurien de fer mirar. I nosaltres recordar-ho el dia 27, evidentment.

diumenge, 13 de setembre del 2015

#27s2015 #independència Les mostres d'amor de Madrid: utilitzant la immigració espanyola

Alguns qualifiquen Podemos com un fals partit del canvi, un partit que arribat el moment, es desdirà dels seus postulats a l'estil del que ha passat a Grècia. De fet, algunes postures les han anat modulant amb el temps. I en el cas català no han estat diferents les coses. Perquè en un principi es mostraven com un partit més obert al dret a decidir però, han anat matisant el discurs per parlar d'un dret a decidir més global, en el qual l'autodeterminació queda difuminada, per no dir eliminada. De fet, en el tema català no difereixen tant de PP i PSOE, vista l'estratègia que gasten.

Pablo Iglesias ha volgut utilitzar els immigrants espanyols a Catalunya, andalusos, extremenys,..., com un exemple de majoria silenciosa, a l'estil de Camacho però, sense emprar el terme, cridant al vot massiu dels immigrants i dels seus descendents, com si pel fet de ser-ho ja haguessin de ser unionistes. No cal dir que ha tingut resposta de moltes persones que malgrat procedir de fora de Catalunya ells o els seus pares, pensen votar independència. Sembla com si Iglesias ignorés els "altres catalans" que ja s'han manifestat a favor del Sí. Però, Iglesias és llest i no ho ignora de forma innocent, involuntària. És l'estratègia de sempre, dels partits de Madrid, per fer front a allò que estira des de Catalunya.

El més greu és que Iglesias s'ha aliat amb Iniciativa, un partit que s'agafa a un ferro roent per tal de no perdre representació parlamentària, sobretot després d'abandonar l'aposta pel dret a decidir en un passat ben recent.

dissabte, 12 de setembre del 2015

Iceta reconeix el caràcter plebiscitari del 27s

A Miquel Iceta el va trair l'inconscient. Ahir en la seva visita electoral a l'Hospitalet, segons la crònica, va reconèixer l'èxit de la Diada però, va dir que "les xifres que compten de veritat sortiran de les urnes el 27 de setembre". I així és com el PSC reconeix allò que nega, que som davant d'unes eleccions plebiscitàries. És més, reconeix que el PSC és al costat del No.

divendres, 11 de setembre del 2015

Xarnego i per la independència #27s2015 #independència #11s2015

Mon pare és manyo. Despectivament podríem dir que sóc xarnego. De sogres andalusos tinc una filla bilingüe des de que va començar a parlar, com molta altra gent a Catalunya. A la família he tingut gent d'esquerres i de dretes, tot i que es podria destacar la ideologia familiar carlista de mon iaio per part de mare, quin cognom prové del País Basc, d'on probablement van arribar els meus avantpassats en alguna de les guerres carlines. Jo, com molta altra gent, tenim al darrere procedències diverses i històries familiars que, segons Podemos, segons el PP, segons el PSC, ens haurien de fer optar per votar contra la independència. Però, ves per on, triarem independència. Perquè volem un país millor, que deixi de ser eina electoralista per a alguns, que gestioni els seus diners, no que ho facin des de Madrid, que no hagi d'estar lluitant sempre per la seva llengua i cultura, que pugui fer les seves lleis sense que des de Madrid optin per la via judicial per no poder tombar-les per la via política,... 

No serà un país perfecte però, serà el nostre país, i si no guanya el sí, si les coses fins ara han anat malament, no em vull imaginar com aniran. Digueu-li vot útil però, bé que socialistes i populars han apel·lat quan han cregut convenient al vot útil amb la por que tornin els altres. I mira on som.

La Via Lliure #11s2015 #27s2015

Les circumstàncies personals han impedit que aquest any haguem anat, com el passat, a la Via Lliure. Hi hem estat de cor però. I hem pogut veure amb satisfacció com això ha estat un gran èxit.

Alguns haurien volgut impedir la celebració de la Via Lliure. No han pogut. Alguns han volgut influir en la programació de TV3 perquè consideren que és un acte electoral. No és un acte electoral, no és una multitud de milers de persones adoctrinades. Però, han pogut aconseguir una contraprestació a favor dels partits no unionistes als espais informatius de TV3. Així potser es pensen que es posaran més gent a la butxaca. Bona estratègia, la confrontació. I entre aquests alguns, partits catalanistes que en altres temps celebraven la grandesa de la Diada de Sant Boi. Si aquella Diada va ser important i s'havia d'escoltar, les darreres 3 o 4 són encara més importants però, això ja no va amb ells.

I ara queda votar el 27 de setembre i mostrar que volem la independència.

#27s2015 #independència Les mostres d'amor de Madrid: contra els mitjans catalans

La Junta Electoral obliga TV3 a dedicar tant de temps als partits unionistes com es dediqui a informar de la Via Lliure. És campanya electoral i ja se sap que quan s'hagin d'interpretar coses s'interpretaran agranant cap a Madrid. Perquè la Via Lliure no és, tècnicament, cap acte de partits, si no una convocatòria ciutadana. Què tindran d'interessant, informativament parlant, els partits unionistes?

Pedro Sánchez, arran de l'acusació que TV3 ha vetat Josep Borrell de ser entrevistat ahir, diu que TV3 és la televisió del règim. TV3, comparada amb qualsevol de les televisions de l'Estat, és un model de pluralitat, per molt que se la vulgui titllar de televisió al servei del govern o del nacionalisme. Ni les públiques ni les privades de fora de Catalunya no poden equiparar-se. La TVE en temps de Zapatero va ser un oasi de pluralitat entre els governs del PP, d'Aznar i Rajoy. Ara allò queda lluny. Per això, Sánchez, en comptes d'assenyalar TV3, s'ho hauria de fer mirar.

dijous, 10 de setembre del 2015

Ep, catalans, que qui paga és Madrid! #27s2015

Aquells que no volen la independència de Catalunya, aquells que volen una Espanya unida, i que no haurien volgut perdre les Amèriques, per desactivar l'independentisme opten per la xuleria. Un exemple ahir, amb Rajoy i Albiol fent el seu acte de precampanya, dient que Catalunya es pot finançar gràcies als crèdits a cost zero del govern espanyol. És com dir que en comptes de queixar-nos hem de donar gràcies a Madrid de poder seguir mantenint el país. Un país que segons els comptes transfereix a l'Estat molt més del que rep, un país que és el segon aportador al finançament autonòmic però, que és el desè entre els receptors. S'ha de tenir la cara dura per xulejar de qui és creditor de qui. Ja ho feia Monago presumint dels comptes d'Extremadura la passada legislatura i el tàndem Rajoy-Albiol no es vol quedar enrere.

9 anys

Aquest és un estiu diferent, difícil, sense descans, però, com cada any, el dia 10 arriba el nostre aniversari de boda i, malgrat les dificultats, és un dia per celebrar-ho. T'estimo!


dimecres, 9 de setembre del 2015

Serà Sí o No #27s2015

Avui escoltava Iceta volent distanciar-se de les llistes independentistes i al mateix temps volent distanciant-se de les llistes unionistes. L'equidistància, aquella característica de partits que es volen considerar centristes però, que en el procés del 27s significa aquells que cerquen el seu espai i no el troben. Perquè les eleccions del 27s són plebiscitàries. De tant que ho neguen a Madrid encara ho confirmen més. I per això, votar PSC, votar "Catalunya sí que es pot", i evidentment, votar Ciutadans o PP, significa votar No a la independència i Sí a continuar igual. Perquè ni dins del PSOE hi ha acord per canviar les coses amb Catalunya.

Els partidaris del No se centren en la figura d'Artur Mas. Ja ho he comentat algun cop que el caràcter d'aquestes eleccions implica votar una llista on hi ha gent que no votaries ni en pintura. Digues-li Artur Mas, digues-li alguns dels candidats capdavanters a l'Ebre. Però, si encara així no volen la llista de Mas, la CUP ofereix una alternativa, de la qual PSC i companyia en parlen poc. Perquè el procés no és d'Artur Mas, malgrat ell hagi fet les passes decisives i hagi intentat capitalitzar-ne el rèdit. El procés abasta molta més gent. I si no només cal mirar les convocatòries anuals de l'ANC per veure si tota aquella munió vota Mas o té altres opcions de vot.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Felipe, la nació catalana i les mentides

Felipe González va tornar a ser notícia aquests dies per haver dit que una reforma constitucional hauria de reconèixer Catalunya com una nació. Avui a la ràdio escoltava Felipe dient que això és fals, que ell no ho va dir, i que mai no se li va preguntar per això. En canvi el periodista que el va entrevistar, Enric Juliana, aporta un document sonor on s'escolta la pregunta i la resposta. Escoltat el document diria que Felipe menteix. Si tingués una mica de dignitat no hauria mentit però, si li en queda, s'hauria de disculpar després de dir mentider el periodista que ha publicat les seves paraules.


La gratuïtat de l'AP-7 a Tarragona i a l'Ebre

Si no ho han canviat fa poc, malgrat existir l'autovia A7, entre Salou i Altafulla l'autopista AP-7 és gratuïta. Jo pensava que un cop posat en funcionament el tram de l'A7 entre Tarragona i Cambrils, almenys aquest tram d'autopista deixaria de ser gratis. Entendria que entre Altafulla i Tarragona no, perquè l'autovia no cobreix tot el tram.

A les Terres de l'Ebre no van voler fer gratuïta l'AP-7 mentre esperàvem la variant de l'N-340 a l'Aldea, ni han volgut tampoc fins ara fer gratuït el tram d'AP-7 entre l'Ametlla i Ulldecona mentre no estigui feta l'A7. Mentrestant els accidents a la Nacional se succeeixen i, en alguns casos, com ahir, provoquen víctimes mortals. Una carretera molt transitada, amb molts camions, amb trams de poca visibilitat i amb dificultat per adelantar. 

És cert que sovint és l'error humà, la pressa, la pèrdua de concentració, la causa dels accidents però, si la via fos una via digna del segle XXI es reduïria la probabilitat d'accidents. A sobre, tenim greuges comparatius com la gratuïtat permanent a Tarragona, capital de província, molt més beneficiada, com passa amb les capitals, que el sud, aquells que demanem diferenciació, entre altres coses, per no esperar les engrunes que no volen allí.

dilluns, 7 de setembre del 2015

Celia Villalobos, arguments de nivell contra l'independentisme

Durant el franquisme Catalunya va ser terra d'acollida d'emigrants d'Andalusia, de Múrcia, d'Extremadura,... Ja ho venia sent des de finals del segle XIX [1]. Els terratinents perdien la mà d'obra barata, els treballadors, els quals marxaven per tenir un futur millor, més digne. A Catalunya els franquistes els perseguien, però, ells es van quedar igualment com van poder. Aleshores es deia allò de España Una... però, els franquistes no permetien la lliure circulació de persones dins del seu estat unitari [2]. Quan la mà d'obra barata era necessària per als projectes dels empresaris del règim les coses van canviar.

Espanya és plena de fosses comunes amb executats pels franquistes, així com vorals de carretera amb morts que esperen ser desenterrats per poder descansar amb dignitat i prop dels seus familiars. Milers de persones no poden, a dia d'avui, visitar els seus familiars en cap tomba perquè, o bé no sap on són o bé no els han pogut o no els els han permès desenterrar.

Celia Villalobos, qui va ser ministra d'Aznar, una ministra nefasta però, simpàtica per populista, a l'estil d'Esperanza Aguirre però, més planera, actual vicepresidenta del Congrés dels Diputats, per carregar contra l'opció independentista a les properes eleccions, diu que els andalusos que van emigrar fugien de Franco -titllant-lo de nazi- i que no vol que després del 27s necessitin passaport per visitar les tombes dels seus familiars.

Villalobos és política del PP, principal hereu del franquisme, partit que ha menystingut les víctimes de la dictadura, que no ha facilitat l'excavació de les fosses comunes perquè els familiars dels represaliats del franquisme recuperin els seus éssres estimats, que ha permès homenatjar la figura del dictador a travès de la Fundació Francisco Franco o que ha permès homenatjar la División Azul,... No cal dir res més, oi?

diumenge, 6 de setembre del 2015

Clarinet? Saxo soprano? No, tarogat

#tortosa #cinta2015 #instaebrevent2015Ahir dins de l'Ebre Terra de Vent vam veure actuar per l'Av. Generalitat de Tortosa la Big Band Valona -els quals, per cert, sonaven molt bé-. Em va cridar l'atenció un instrument que de lluny semblava un clarinet però, que sonava més aviat com un saxo soprano. Es tractava d'un tarogat, un instrument d'origen hongarès, amb un cos de fusta com el clarinet però, de forma cònica, amb un sistema de tecles més reduït, més arcaic.

Autor: Arent, llicència CC BY SA 3.0
Data del segle XV però, el tarogat que es toca actualment prové d'un disseny de finals del segle XIX. Normalment està afinat en Si bemoll i l'embocadura és com la del clarinet o del saxofon soprano. Si fos un crio ara diria: "en vull un!".



La lògica de l'alcalde d'Alfara

L'alcalde d'Alfara de Carles l'altre dia deia que l'augment de morts aquest estiu en festes amb bous era un símptoma de l'augment de participació. D'entrada, un raonament fora de lloc i de tota lògica, posant l'èxit dels bous per davant de la vida de persones. I a més, sense dades a la mà que corroborin aquest augment de participació que diu ell.

És com si l'augment d'accidents de trànsit fos positiu perquè es pugui considerar símptoma de l'augment de vendes de cotxes, o si l'augment de multes per alcoholèmia es pogués considerar símptoma positiu de la millora en les vendes de vi a la Terra Alta. O com si l'augment d'ingressos per consum de bolets tòxics fos símptoma de l'augment de turisme a la muntanya. I així podríem estar fent associacions que no tenen lògica i que són impròpies d'un alcalde.

Suposo que els que surten a la foto amb ell al video no sortiran a defensar-lo. O sí, ves a saber.

I això no té res a veure amb criticar o no els bous, si no és que volem caure en la mateixa falta de lògica de la qual es parla en aquest apunt.


El PP serà jutjat

El jutge Ruz diu que el PP es va finançar irregularment en el cas de la Gürtel. Suposo que ara els diaris de Madrid treuran portades dient que Espanya és un país corrupte, sent equitatius quan ha tocat parlar del tema amb Catalunya, amb CDC. Estic escrivint això i Francisco Marhuenda està a La Sexta Noche, en un debat sobre el tema. Quan es parla de temes on el PP no està en el punt de mira treu pit i parla amb menyspreu dels altres. En canvi en aquest moment parla amb prudència sobre el cas que afecta al partit que s'estima tant. Així és el món opinador de les Espanyes.

divendres, 4 de setembre del 2015

Un govern poc democràtic

El govern espanyol presentarà els 5ns pressupostos de la legislatura, una legislatura de 4 anys. Qui guanyi les eleccions, si no són ells, s'ho trobaran fet i potser puguin canviar poques coses. Legalment ho poden fer.

El govern espanyol ha presentat una reforma legal per la via urgent perquè el Tribunal Constitucional persegueixi aquells càrrecs que no compleixin les seves sentències, és a dir, per poder actuar el propi tribunal si el President de la Generalitat declara la independència unilateralment. Una llei a mida, cosa que no és nova. Legalment ho poden fer.

El govern espanyol presenta decrets, com el de la Llei del cinema, en els quals s'inclouen altres aspectes que no hi tenen res a veure, com l'aprovació de partides pressupostàries relacionades amb escoltes de converses i seguiment de telèfons. Legalment ho poden fer.

De fet, el govern espanyol prefereix governar per decret que no pas passar les propostes pel Congrés dels Diputats, perquè es debati encara que s'aprovi amb la seva majoria absoluta. La cambra alta a la qual diuen respectar tant, la que representa la sobirania del poble, és un actor secundari per al govern de Rajoy.

A més del contingut de les polítiques d'aquest govern, la seva forma d'actuar mostra el seu tarannà poc democràtic, el seu poc respecte per la democràcia a la qual tan acudeixen quan es tracta de carregar contra l'oposició o, com és inevitable citar, contra el procés sobiranista català.

La llista de Catalunya sí que es pot a l'Ebre

Les passades eleccions municipals en què a Amposta va arribar per fi el canvi, Esquerra va anar a les urnes juntament amb Iniciativa. Fruit d'això Iniciativa forma part del govern municipal, dins del qual Rosabel Recio és regidora de sanitat, serveis socials i participació ciutadana. Iniciativa s'unia a Esquerra, amb clara voluntat de la independència de Catalunya, per governar la nostra ciutat. Recentment el ple de l'Ajuntament va ratificar l'adhesió del municipi a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). No em consta cap vot en contra dels regidors d'Iniciativa.

La sopresa meva va ser veure Rosabel Recio a la candidatura de Catalunya sí que es pot (CSQEP), per la incoherència que suposa ser al govern municipal defensant la independència i anar a les eleccions catalanes defensant una altra cosa. Perquè la independència CSQEP no la defensa pas, si no un dret a decidir més ampli i bàsicament una tercera via a l'estil del PSC i d'Unió. És estrany que Convergència a Amposta no hagi aprofitat això per atacar el govern municipal. O és que ara, com CDC i ERC són "amics", no es poden fer mal...