Un article a El Confidencial de José María Pérez Gómez sobre el copagament sanitari. És un article que parla de l'aposta per les pòlisses d'assegurança privada, quina assistència afirma que és pitjor que la pública. Parla de l'aposta de la iniciativa d'entregar una factura per conscienciar de quan costa l'assistència, amb les conseqüències negatives que té (augment de consultes per informar-se del seu significat, afectació emocional en persones grans,...). Parla de la gestió privada dels serveis sanitaris públics, afirmant que no és una privatització -cosa que tècnicament és certa però, que és legítim, penso, veure-ho com una privatització, i més en l'àmbit de la salut-. Parla del copagament i compara el copagament del sistema de mútues, on és una forma de finançar l'assistència per part d'aquestes, amb el copagament del sistema públic, el qual seria un sistema més de tributació. I això implica costos de personal per cobrar les factures, costos per implantar sistemes d'informació de facturació, etc. No ho veu com un mal sistema, com en el cas català, si l'euro sanitari es recapta a les farmàcies i no en els centres de salut, on s'haurien de contemplar els costos indicats abans. Interessant article que, com diu en el seu títol, explica que no hi ha solucions màgiques per millorar el finançament del sistema de salut pública.
Acabo amb una entrevista a dos experts en propietat intel·lectual sobre l'eliminació del cànon per còpia privada que va entrar en vigor el dia 1 de gener. L'eliminació del cànon implica que, fins que no hi hagin una mesura equivalent per compensar per la còpia privada, tècnicament no podem fer còpies privades. En cas contrari s'estaria incomplint amb la legislació europea sobre drets d'autor. Els diners del cànon ara sortiran dels pressupostos de l'Estat i caldrà veure quin càlcul es fa per compensar els autors. No deixa de ser una solució poc objectiva per compensar-los, i també caldrà veure si no s'incompleix la legislació europea.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada