dissabte, 30 de novembre del 2013

El major progrés en la història de la humanitat #botelladixit

La senyora Ana Botella, no en té prou amb el ridícul que va fer defensant la candidatura de Madrid 2020, amb el seu "relaxing cup of café con leche en la Plaza Mayor". Aquesta setmana ens ha obsequiat amb una burrada d'aquelles de campionat. Ha afirmat que "la ideologia del PP ha estat la que ha comportat major progrés en la història de la humanitat". Suposo que abans del seu discurs ha estat una bona estona rient al seu despatx, per sortir mentalitzada per dir la burrada i no petar-se de riure. Es refereix a la ideologia capitalista -que el propi Papa ha denunciat aquesta setmana-? A la ideologia que ofega la societat per garantir que els poderosos mantinguin el seu poder? A la ideologia que no vol fer justícia amb els perdedors de la Guerra Civil? A la ideologia que prefereix promoure la confrontació territorial per treure vots i al mateix temps vol evitar que hi hagi moviments secessionistes? A la ideologia que tanca televisions autonòmiques? A la ideologia que privatitza hospitals i puteja els treballadors públics en general? ... Oh, sí, un gran progrés.

Suposo que la ideologia del PP també és la que exhibeix Rajoy quan recolza Intereconomía i 13tv, promotores de l'odi cap a Catalunya, amb arguments fal·laços i l'ús retiretat d'equiparacions amb el nazisme, enfront de les accions legals que vol emprendre la Generalitat.

Aquesta ideologia també suposo que és la que, en vista del creixent malestar social, opta per implantar legislacions que criminalitzen actes de protesta, pel simple fet de participar en protestes on s'ultratgi Espanya o alguna comunitat autònoma -això, crec que és un afegit per quedar bé-, símbols i institucions en general. Rubianes, si visqués, hauria estat condemnat amb la nova legislació que vol implantar Interior. Xiular l'himne espanyol també acabaria amb una multa segons la llei de violència a l'esport. Llibertat d'expressió? Primer el patriotisme i mantenir l'ordre. Fraga, si visqués, estaria content de veure que Fernández Díaz és un bon hereu.

divendres, 29 de novembre del 2013

Tancament de Canal 9, gràcies al bon govern del PP

Avui hem assistit al tancament de Canal 9. Els mitjans ho han pogut retransmetre en directe. Tocs de país de pandereta, amb el tancament que no se sabia si es faria o no, sensació de tancament d'una finestra oberta a la informació i, en les darreres setmanes sobretot, a la llibertat d'expressió, per no dir que tancament del mitja públic valencià que podia ajudar a donar presència de la llengua al territori. La llei és la llei i s'havia de fer però, no treu que això sigui del tot criticable, del tot protestable. Ja vaig dir en el seu moment que els treballadors de Canal 9 arribaven tard a mostrar el rebuig al sectarisme imperant a la RTVV. Ara, en veure's al carrer tot han estat protestes però, durant 24 anys Canal 9 ha evidenciat una decadència de la qual els seus professionals han estat partíceps.

El tancament de Canal 9, juntament amb la renúncia a la fórmula 1 a València, i les retallades al País Valencià, són la mostra de com el PP ha governat tan malament o pitjor que aquells partits als quals des de Madrid, des d'Extremadura, des d'altres llocs, volen donar lliçons. Ho han fet fatal però, sempre es pot culpar el tripartit per com va governar Catalunya, o Zapatero per com va governar Espanya -que són criticables-, i així no cal parlar del País Valencià, de Madrid o de les Illes.

Ara, a veure si, com ja fa temps, el PP tornarà a treure majoria absoluta a les eleccions al País Valencià.

dijous, 28 de novembre del 2013

Rajoy i Escòcia

A Rajoy i companyia els agrada quan la Unió Europea diu que el problema entre Catalunya i Espanya és un problema intern de l'estat espanyol. En canvi, ahir Rajoy va optar per utilitzar l'estratègia de la por amb Escòcia. Si s'independitzen quedaran fora de l'euro, la mateixa amenaça del governador del Banc d'Espanya sobre Catalunya. El mateix dia que es publicava llibre blanc de la independència d'Escòcia, presentat pel primer ministre escocès, Alex Salmond. Salmond ha contestat Rajoy, recordant que no s'ha llegit el llibre del dia després d'aconseguir la independència, i que el ministre Margallo va dir en el seu dia que Espanya no s'oposaria a reconèixer una Escòcia independent. El govern espanyol fent el ridícul pel món, com ens té acostumats.

dimecres, 27 de novembre del 2013

Zapatero, els secrets i el seu llibre

Resulta que el BCE va enviar una carta a la Moncloa en temps de Zapatero, establint les reformes que havia de fer Espanya segons ells, per fer front a la crisi. Zapatero mai no va fer-la pública mentre va governar. Diu que era confidencial. En canvi, ara la inclou al llibre que presentarà. És a dir, una carta dirigida al govern espanyol, Zapatero no la fa pública i després la utilitza en un llibre, del qual treurà diners? Socialista i obrer...


Cañas no és l'únic que recolza Intereconomía i 13tv, el PP també. Prefereixen dir que el CAC és el dimoni i que cal tancar-lo, en comptes de reconèixer que alguns mitjans fomenten l'odi contra Catalunya i s'excedeixen utilitzant el nazisme com comparació.

Per cert, ahir escoltava Alícia Sánchez Camacho criticant el PP, tractant-los quasi de comunistes, exagerant. Com es nota que el PP veu com Ciutadans són una amenaça per als seus resultats electorals.

dimarts, 26 de novembre del 2013

Contra el discurs de l'odi

El Govern emprendrà accions legals contra Intereconomía i 13tv per fomentar l'odi quan tracten el tema català, recorrent a l'ús repetit del nazisme per criticar, menysprear i demonitzar el sobiranisme. Qualsevol que vegi aquestes cadenes pot observar quin és el discurs que s'hi fa. En canvi, les dues conselleres del PSC al CAC no pensen que hi hagin incitació a l'odi. Ciutadans no és que pensi com les conselleres del PSC si no que acusen a Francesc Homs de ser aprenent de Goebbels, ministre de propagada nazi, per mostrar el seu desacord amb la intenció del Govern. I és que no són només els mitjans els que fomenten l'odi i banalitzen el nazisme.

Alegria veure que la noia que va anar a judici perquè tocava el piano i una veïna deia que molestava i que li havia provocat danys psicològics, ha estat absolta dels càrrecs. El jutge fins i tot ha criticat que les coses haguessin arribat tan lluny. Ara la noia hauria de demanar una indemnització per tot plegat, no?

dilluns, 25 de novembre del 2013

Consultant Espanya

Empar Moliner ja ho diu, com han dit altres, com comparteixo jo mateix. Esteban Gonzále Pons és dels que diu que el futur de Catalunya dins d'Espanya és cosa de tots els espanyols. I, d'alguna manera aquesta seria una forma de preguntar els catalans. D'aquesta manera el govern espanyol tindria una evidència de si Catalunya vol ser independent o no. Votem tots, i a veure què passa si la majoria de catalans diem que volem marxar d'Espanya. Però, no crec que això passi pas. No crec que vulguin que se sàpiga quina és la voluntat del poble català.

diumenge, 24 de novembre del 2013

#SantaCecilia2013 i les dietes dels alts càrrecs

ShameAvui, darrer dia de celebracions de Santa Cecília a Amposta. Les dues bandes de la ciutat hem sortit en cercavila, ens hem felicitat la diada, hem acudit a la missa tradicional i hem fet els respectius dinars de germanor. Són coses senzilles però, amb molt de valor.

Deixant de banda això, comentar la imatge adjunta. Portada del Diari de Tarragona. Alts càrrecs del Govern, a més del seu sou, cobren 571€ en dietes per reunió. I això no ho pensen tallar? Si un treballador ha de deixar la feina per anar a reunions, es considera part de la seva feina i, com a molt, se li paguen les despeses de desplaçament i/o manutenció. En canvi, alts càrrecs -i diria que els propis càrrecs electes també- cobren una quantitat important de diners per assistir a reunions? Alguna cosa no s'està fent bé. Des de fa temps. I ningú no la vol solucionar. Mentrestant veiem com als treballadors que cobren una misèria, comparada amb el d'aquests altres, se'ls retalla el sou, se'ls posa data de caducitat al seu lloc de treball,...

dissabte, 23 de novembre del 2013

La pregunta #dretadecidir #independència

Com ha de ser la pregunta per la independència de Catalunya? Qualsevol diria que el tema és ben clar. Independència sí o no, no? Però, el govern no es posiciona encara, i mira que fa temps que podria haver-ho fet. L'ANC ha demanat que la pregunta sigui clara i que pregunti si es vol que Catalunya sigui un estat independent. ERC i la CUP també opinen igual. Però, CiU i ICV no es defineixen. Cal donar una tercera opció? Per què?

La consulta que es vol fer sorgeix sobretot de les dues grans mobilitzacions per la Diada de 2012 i de 2013, dues dates en què la societat no va sortir pas a demanar una tercera via. Una tercera via que no és clara, que s'entén de diferents maneres segons qui la defensi, i que és tan poc viable o més que la independència, sobretot tenint ja experiències que han tancat el pas al federalisme, o al peix al cove, al llarg dels anys. S'ha esgotat la possibilitat de tercera via, i fins i tot el president Pujol ho reconeix. 

A veure si deixem ja de donar voltes al tema i tots els partits que estan pel dret a decidir posen sobre la taula l'única pregunta que té sentit.

divendres, 22 de novembre del 2013

Celebrem #SantaCecília2013

Encetem un cap de setmana musical. Santa Cecília, avui, patrona de la música, dels músics. Avui concert a La Lira, diumenge el cercavila, la missa i el dinar de germanor. Gairebé diríem que és el punt final de la temporada, o principi de la següent. La música, una expressió de la cultura, un bé immaterial que ajuda a formar persones, no només músics, que ajuda també en el seu desenvolupament intel·lectual en altres matèries, maltractada pels governs. Mirem el País Valencià i sentim una mica d'enveja, sana, de com allí la música té un altre reconeixement, com allí la cultura musical és diferent. Per no dir l'enveja sana de Suïssa, on la música té tanta importància que aquesta se li atorga a través de la Constitució.

Potser no cal tant però, a més -i dic a més, no en comptes- de potenciar el coneixement de llengües, s'hauria de potenciar el coneixement musical, i fer-lo més accessible a la societat.

dijous, 21 de novembre del 2013

El seni català i Cánovas del Castillo

Rajoy és un de tants polítics espanyols que no es molesten a intentar parlar bé, o pronunciar bé el català. Ni català, ni èuskar, ni res de res, només castellà. Avui ha apel·lat al seni català -sí, ho escric malament, expressament- després de dir que no hi haurà cap consulta sobre el futur de Catalunya. Apel·la també a la sobirania de tots els espanyols per decidir el futur d'Espanya. Sap bé però, que si es fes un referèndum a Espanya, els resultats obtinguts a Catalunya reflectirien la realitat que vol evitar que es pronunciï a les urnes, i el mateix passaria al País Basc. Per això, el poble espanyol tampoc no serà preguntat mai per aquesta qüestió. Mentrestant, el PSC comença a preparar una iniciativa per demanar el canvi federalista de l'Estat. Alleugerits d'haver abandonat allò que defensaven, el dret a decidir, ara volen marcar perfil propi, encara que sigui un perfil tutoritzat pel PSOE, que de federalista en té ben poc.


El govern espanyol presentarà una llei de serveis mínims per conciliar el dret de vaga i els drets de la ciutadania. D'entrada no sembla mala idea regular, reflectir en un text legal, quins han de ser els serveis mínims i com s'han de garantir. Sí que crec que si hi ha una llei de vaga seria més lògic, més coherent, reformar la llei de vaga i no crear una llei específica, si no és que el govern Rajoy no vol ser criticat per retallar el dret de vaga si opta per aquesta opció. Caldrà veure però, l'esperit d'aquesta nova regulació, no sigui que continuï amb l'esperit d'autocensura que sembla perseguir la llei d'ordre públic que es vol posar en marxa. Tornem enrere amb el PP, i en temps convulsos a causa de la crisi que no ha creat qui es queixa.

dimecres, 20 de novembre del 2013

Homenatjar militars colpistes i comparar les protestes amb el terrorisme

En temps de Narcís Serra com ministre de Defensa es va crear una càtedra a l'exèrcit de l'aire en honor del general franquista Alfredo Kindelán, responsable entre altres dels bombardejos sobre la població civil, a Gernika, Barcelona o Lleida. Ara és notícia que ahir es va inaugurar la 25a edició del curs que organitza l'exèrcit de l'aire en el marc d'aquesta càtedra. No hauria de ser notícia això ara si no quan es va crear la càtedra. És contradictori que un ministre socialista la creés. Ara bé, ni aleshores ni ara no té justificació. Diuen que es tracta de reconèixer militars importants, independentment del seu bàndol a la Guerra Civil. Encara he de veure com això és realment coherent, amb càtedres i reconeixements a militars no colpistes, com ara el coronel Rojo. La dreta posaria el crit al cel.

No deixa d'emprenyar-me pensar en la proposta de llei de seguretat ciutadana, per la qual es perseguirà més aquella persona que s'indigni per les injustícies que algú que robi, per exemple. Ja no parlem dels corruptes, que fins que no arriben a la presó, si arriben, se'n foten de tota la societat.

El senador del Francisco Granados, un dels habituals de la demagògia del PP, afirma que de tirar un pastís a un polític a tirar-li un tret a la nuca hi ha un pas. Criminalitzar la protesta no és democràtic. En la línia de la llei de seguretat ciutadana. Ja es va fer amb la llei de partits, a mida dels abertzales bascos. Ara es vol fer una llei a mida de la indignació popular. Vergonyós.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Catalanistes vs sobiranistes i multes per protestar segons on

El camí erràtic del PSC. Ara surt Maurici Lucena dient que el sector crític del PSC no són catalanistes si no sobiranistes, perquè ell es considera catalanista i no comparteix les seves idees. Fa un temps el catalanisme del PSC s'associava a Pasqual Maragall, i era molt diferent del catalanisme de Lucena i companyia. Ells no haguessin apostat per un Estatut com el que es va aprovar al Parlament. Per sort per a ells es va retallar a Madrid.

La nova llei de seguretat ciutadana està a punt d'arribar al consell de ministres i afegeix un conjunt de multes, elevades, per a molts casos de protesta ciutadana, com ara fer una concentració no autoritzada davant d'un organisme institucional, com el Congrés dels Diputats. Diuen que no però, a la pràctica prohibirà fotografiar i gravar policies, amb la qual cosa dificultarà les posteriors denúncies per casos d'agressions com els que s'han denunciat els darrers anys. Avançant en la democràcia, ja ho veieu.

dilluns, 18 de novembre del 2013

La responsabilitat moral de Rouco

El cardenal Rouco Varela diu que la unitat d'Espanya és una responsabilitat moral. Serà per això que el PSC fa el gir cap al PSOE... Els esforços per canviar l'Església del Papa Francesc a Espanya no tenen gaire efecte, almenys fins ara. On és l'Església que no es posa en política, l'Església humil? Continuem tenint una cúpula eclesial que es posa en política -quan li convé-. Amb la crisi però, Rouco i companyia han callat, no han dit res dels desnonaments, dels abusos contra els més necessitats, de les retallades que han provocat pèrdues de llocs de treball, de vivenda, d'accés a la salut, etc. Responsabilitat moral, en diuen... La cúpula de l'Església voldria ser a l'època dels Reis Catòlics.

diumenge, 17 de novembre del 2013

Duran i el PSC

Duran diu que pensa que el procés pel dret a decidir acabarà malament. Res de nou. Duran fa la guerra pel seu compte, no està ni pel dret a decidir, ni molt menys per la independència. Però, no parla clar i fa declaracions en un sentit i en l'altre. Entre Duran i el PSC...

El PSC? Els crítics han sortit perdent al congrés extraordinari que han celebrat aquest cap de setmana. Però, continuaran dins del partit que va pel camí que ells no volen. El partit com religió, si no no s'entén. O és que tampoc no estan tan en contra de les idees de la direcció del PSC. Sigui com sigui, el PSC ja ha deixat clar de quin costat està. No caldria ja que afegissin soroll al camí pel dret a decidir a partir d'ara, no?

dissabte, 16 de novembre del 2013

Escoles de música retallades en els pressupostos que no havien de retallar

Ahir llegia que el Govern es planteja retirar els ajuts a les escoles municipals de música el curs vinent. D'entrada contradiu allò que el Conseller d'Economia deia l'altre dia quan presentava els pressupostos, que no hi hauria noves retallades. Això què seria si no? Però, és més, mostra el concepte que es té de la música a Catalunya: és prescindible. És una vergonya.

Article recomanat d'Empar Moliner al voltant del cas Raval, de l'empresari que va morir després de ser detingut, cas que és als jutjats per les acusacions als mossos d'haver-li causat la mort. Empar Moliner escriu però, sobre allò que durant les primeres setmanes sobresortia del cas. Moltes informacions parlaven de l'"empresari del Gaixample". Calia remarcar que era empresari i que era del Gaixample? No es podia deixar en parlar d'una persona morta després de ser detinguta i que s'acusava els mossos?

divendres, 15 de novembre del 2013

El cost del rescat a la banca

Ahir Europa va donar per acabat el rescat bancari espanyol. El País informava que l'Estat perdrà els diners injectats per salvar la banca. 36.000 milions d'euros, segons el diari. Santiago Niño Becerra però, mostra una imatge al seu Twitter amb unes xifres molt més elevades, més de 219.000 milions d'euros a costelles de l'Estat. La ministra Salgado i el ministre Guindos ens van contar una història que sabien, que sabíem, que no es compliria. Deien que sanejar la banca no costaria diners als contribuents. Parlaven de brots verds, cadascú a la seva manera.

dijous, 14 de novembre del 2013

Montserrat Caballé i les cadenes

Llegeixo que Montserrat Caballé es va mostrar contrària a la independència de Catalunya en un acte a Saragossa. La soprano, de qui ha recordat Pilar Rahola que té la seu fiscal a Andorra -perquè és molt patriota això-, es queixa de la Via Catalana perquè les cadenes són per l'esclavitud, i fa bona la majoria silenciosa que defensava el PP el dia després de l'11 de setembre. Ho sento però, per molt que sigui la millor o una de les millors sopranos del segle XX -que a mi no m'ha acabat d'agradar mai-, no té el do de la infalibilitat i crec que s'equivoca. El sofisme no és bon company de viatge i ella el fa bo parlant dels 7 milions de catalans que no van fer la Via. Molt trist. Més trist és que els hooligans del PP en facin bandera.

Interessant article de Santiago Niño Becerra parlant dels treballadors públics. Ja ho va fer, per reflexionar de com han estat víctimes de les retallades. Algun cop havia vist estadístiques que mostraven com els treballadors en general havien perdut, amb els anys, poder adquisitiu, de forma important. Niño Becerra se centra aquest cop en els treballadors públics mostrant com en 33 anys els treballadors públics hauran perdut, en 33 anys, 151 punts de poder adquisitiu. En cap moment en aquests anys no han tingut un augment salarial superior a l'IPC. En canvi, se'ls tracta com privilegiats. Vergonyós.

El PSC continua amb el seu gir contra la consulta, pro-PSOE, amb un consell nacional extraordinari aquest diumenge. Els díscols hauran de parlar o callar per sempre... Per cert, no sé per què parlen de consell nacional si Navarro i companyia fan bo allò que l'única nació és l'espanyola.

Avui eldiario.es comenta que Aznar en altres temps era federalista. Sí, sí, igual que en el seu dia parlava d'ETA com Moviment d'Alliberament Nacional Basc, també va ser federalista. Era el 1983. Mireu-lo ara on és.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Argumentari del PSC i programa electoral 2012 #independència

L'any 2012 el PSC es va presentar a les eleccions amb un programa electoral on s'apostava pel federalisme i per consultar la gent de Catalunya sobre la relació amb Espanya:

Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta. Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat.
Com ja es va saber ahir, el PSC renuncia a plantejar un acord amb el govern espanyol per aconseguir una consulta. Avui ho justificaven perquè ni PP ni PSOE volen la consulta i això esdevindrà un Pla Ibarretxe 2. Un pla, el d'Ibarretxe, que va ser tombat entre altres pel PSOE. Un pla amb el qual, seguint el mateix raonament, esdevindrà la via federalista del PSC, perquè per molt que en parli el PSOE ara, només és conveniència. Quants cops ho hem vist i escoltat? Ah!, la quimera del federalisme... I, com fan els partits, per tenir els militants i càrrecs ensinistrats, ja s'han encarregat de repartir l'argumentari per inculcar aquests raonaments, que no se sostenen però, que els vesteixen adequadament per ser digerits i assimilats fàcilment.

El País i altres mitjans s'escandalitzen per la intervenció de David Fernández (CUP) al Parlament titllant Rodrigo Rato de gàngster, ensenyant-li una sandàlia, amb una alegoria de la mostra de rebuig que simbolitza això als països àrabs. L'han qualificat de matonisme, han assegurat que va amenaçar Rato. No sé si s'han dignat a posar als seus televidents o transcriure tota la intervenció de Fernández. Perquè potser es pot qualificar de dura, potser de tenir un to poc adequat, o inèdit al Parlament però, dir que és matonisme, desqualificar-lo per ser brut, per dir-se Fernández, etc., és un exemple de la merda de periodisme que hi ha a Espanya. Ells, que haurien de ser més crítics i ser punyents amb gent com Rato, mai no ho han estat però, ai que algú, sobretot si és independentista i/o català, es passa de la ratlla.

Per cert, ja se n'havien vist però, ara sembla que ja és oficial, ja s'ha admès que a l'Ebre tenim mosquit tigre.

dimarts, 12 de novembre del 2013

Wert, Montoro i Navarro emocionat

Ahir Wert deia que les beques Erasmus tindrien menys fons europeus l'any vinent i des de Brussel·les han dit tot el contrari avui, i de forma contundent i amb un to molt elevat. Wert ha contestat però, ha quedat, un cop més, amb el cul a l'aire.

El ministre xulet diu que Catalunya treurà Espanya de la crisi però, al mateix temps, en to paternalista, diu que com que una Catalunya independent aniria malament, no toca pensar-hi.


Diuen que el futur de Catalunya s'ha de decidir en el conjunt d'Espanya. Potser sí, potser s'hauria de fer una consulta a tot Espanya. Però, no crec que tampoc acceptin això. Al cap i a la fi, el resultat de Catalunya quedaria ben reflectit i, en cas de ser favorable al sí, què podria fer Espanya?

dilluns, 11 de novembre del 2013

Esperanza i l'esquerra radical

Un cop més Esperanza Aguirre, per agradar els seus, respon amb desqualificacions -perquè així ho entén ella- la periodista Ana Pastor. Ahir a El Objetivo, dient coses que no són i defensant les privatitzacions, va acabar titllant la periodista de ser d'esquerra radical. Com que sempre va rient, el somriure cínic, ella pot mentir i desqualificar, i no passa res.

Arriba el judici a una noia per perjudicar amb el seu estudi del piano, la veïna de dalt. Sembla que s'enfronta a una petició de 7 anys de presó. Increïble. Un conflicte de convivència veïnal acaba en una situació tan greu? El so del piano és tan perjudicial? Caldria veure-ho i si s'ha arribat a judici el jutge haurà de decidir. Però, suposant que el tocava durant el dia, tan silenciosa és la zona com perquè els decibels del piano fossin tan alts? O és que la noia estudiava durant la nit? I si parlem de delicte contra el medi ambient, en una ciutat els 30 decibels se superen de llarg en molts llocs. D'altra banda, havent escoltat la notícia a la ràdio i llegint la del diari, hi ha dubtes, perquè en un lloc es diu que no es va insonoritzar l'habitació i a la ràdio he escoltat que es va fer dos cops. És a dir que, ja veurem com s'acaba.

diumenge, 10 de novembre del 2013

Estudia idiomes però, paga més

Ja en vaig parlar però, com que veig una notícia avui sobre el tema hi torno. Estudiar idiomes a les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI) serà un 55% més car el curs vinent. I qui repeteixi, com si fos una universitat, pagarà penalització. Això coincideix amb alguns missatges del Departament d'Educació. Un, que els professors hauran de tenir nivell B2 d'anglès, tot i que no s'ha concretat a partir de quan. Dos, que els estudiants no podran obtenir el títol universitari si no acrediten el nivell B2 de llengua estranger.

És a dir, la sensació que es dóna és que el Departament posa les bases per crear una demanda major de matrícules a les EOI i, a partir d'aquesta estimació de demanda, augmenta taxes perquè estima majors ingressos. Així mateix, també es dóna la sensació que no es confia en l'anglès après entre l'escola, l'institut i la universitat per assolir el nivell d'anglès esperat, si no que s'assumeix que els alumnes hauran de recórrer a centres especialitzats.

Les EOI, és cert, fan la competència a les acadèmies d'idiomes. Podria ser també un argument, el de reduir la competència a partir del preu. Però, si l'EOI s'encareix deixarà de ser competència. Potser això és allò que volen, afavorir les matriculacions a les acadèmies privades?

El Departament d'Educació està fent una tasca nefasta, tant amb els professionals com amb els estudiants. La crisi com excusa per a tot.

dissabte, 9 de novembre del 2013

Era una guineu blanca

El diari Marca té un bloc que es diu "Cuaderno de caza", en el qual l'autor ja descriu la caça com una activitat ancestral que si no existís hauria de crear-se un cos d'experts en control de fauna. No discuteixo la funció de la caça en l'equilibri dels ecosistemes. Tècnicament segur que és així, tot i que la caça, si no és per alimentar-se, si s'entén com esport -que és com l'entenen alguns-, no té cap justificació. El mateix per a la pesca.

Doncs no coneixia aquest bloc, i continua desconeixent que existeix, si no fos per una notícia d'ahir. L'autor escriu satisfet que un caçador diumenge va caça un estrany exemplar de guineu, completament blanca. La va caçar i la va dur a disecar. No sigui que l'animal sobrevisqui i tingui descendència, oi? El caçador anava a caçar un cèrvol però, la guineu va ser més atractiva, va tenir un trofeu amb el qual fotografiar-se i recrear-se amb la seva imatge inert. Molt bonic.

divendres, 8 de novembre del 2013

Aznar equipara independentisme amb terrorisme

L'expresident del govern espanyol, José María Aznar, va tornar a ser actualitat ahir. Va presentar el seu segon llibre de memòries. Un ego important el d'Aznar, el paradigma de patriota espanyol, constitucionalista, encara que en els seus temps de jove falangista hi estigués en contra. El seu patriotisme constitucionalista el porta a equiparar terrorisme i independentisme de forma subtil. Va demanar un pacte com el que es va fer per lluitar contra el terrorisme, culminant amb la llei de partits. És potser el mateix que un poble demani primer, poder dir què vol ser i, després, si vol, independitzar-se? És que potser no és prou democràtic això? O és que els no-no-nacionalistes espanyols només volen que hi hagi un únic nacionalisme? Recordem que en els seus escrits de jove Aznar suspirava per la uniformitat territorial que va aconseguir França amb el pas dels segles. Recordem-ho, és lo que ell vol per a Espanya.

dijous, 7 de novembre del 2013

CiU, PSC i PP junts al Parlament

Avui escoltava a la ràdio que CiU, PSC i PP han acordat al Parlament tirar endavant l'externalització de la publicitat -ie, privatització- de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Com es veu, externalitzar, privatitzar, segons quan els socialistes ho veuen bé. De CiU i PP no en parlo perquè ja se sap que ells en són partidaris però, els socialistes sempre presumeixen del contrari.

Avui, dia de vaga de les farmàcies catalanes, el ministre Montoro tranquil·litza els farmacèutics dient-los que el govern espanyol els pagarà, posant el ridícul el govern català per dependre dels diners de Madrid per fer front a les seves factures. No té la cara dura, oi? El govern espanyol escanya les autonomies. Les del PP callen i traguen. Les díscoles, com Catalunya, són castigades. D'altra banda, seria bo que fos el govern espanyo qui pagués però, no serà així, perquè el govern espanyol es cobrarà els interessos, per molt baixos que siguin, dels diners que passarà a la Generalitat per fer efectiu el pagament.

Recomanable article crític amb la postura dels treballadors de Canal 9 al llarg dels anys, ara que es queixen de totes les pressions rebudes des del govern valencià. I un altre interessant article, de Vicent Partal, reflexionant sobre el camí per retallar les autonomies que hi ha al darrere dels tancaments de televisions públiques -la propera podria ser Telemadrid-.

dimecres, 6 de novembre del 2013

#Canal9 es desperta

Ahir el president de la Generalitat Valenciana va decidir que tanca la ràdio i televisió públiques després que la justícia hagi anul·lat l'ERO que feia fora més de 1000 treballadors i obliga a readmetre'ls. La notícia, esperada, ha causat indignació. Els treballadors de Canal 9 han mostrat la seva indignació a les pantalles des d'ahir, i han explicat les pressions que han aguantat durant anys per fer una televisió al servei del poder. La llàstima és que aquestes pressions, aquesta politització dels mitjans públics valencians les hagin fet públiques ara i no quan han emès informacions esbiaixades, quan Canal 9 va esdevenir la televisió oficial a favor del transvasament, etc.  I això, en una autonomia que des de fa molt vota amb majoria absoluta el PP.

Llegeixo que el ministre Montoro diu que la bombolla immobiliària no va exisir si no que va ser una bombolla financera. A més, es mostra partidari de recolzar el sector immobiliari perquè el considera molt més important que altres sectors de l'economia espanyola. No n'hi ha prou que la bombolla immobiliària hagi estat un dels detonants de la crisi, només falta que qui la negava abans d'esclatar ara la negui, malgrat haver-la patit.

dimarts, 5 de novembre del 2013

D'aprofitats i de nivell d'anglès

Bona crítica de la Marta Rojals als que, vista la mobilització per la independència i l'èxit de convocatòria, se'n volen aprofitar advocant per la tercera via, que ni ells saben què és, parlant de federalisme, de confederació, etc. Els acusa de ser uns aprofitats i d'alguna manera ho són. No han mogut un dit fins que la cosa s'ha embolicat tant com perquè la gent surti en massa al carrer a demanar la independència de Catalunya. I entre aquests hi ha ICV, que no se sap ben bé on són. Volen o no la independència? Sembla que no però, juguen a l'ambigüitat parlant del dret a decidir, de la consulta.

Diu que els universitaris catalans hauran d'acreditar el nivell B2 d'anglès. Ho haurà de fer qui comenci la carrera el curs 2014-2015. Cal esperar doncs, que el sistema educatiu garanteixi que surten preparats amb l'aprenentatge d'idiomes. Seria poc coherent que els universitaris haguessin d'acudir a les acadèmies o a les escoles oficials d'idiomes per suplir les mancances del sistema públic. Seria fins i tot sospitós d'afavorir els negocis de l'ensenyament d'idiomes.


dilluns, 4 de novembre del 2013

Si governés el PSOE tot aniria millor per a Catalunya #xist

Sembla que la direcció del PSC no té memòria recent i potser per això ens diu Maurici Lucena que si governés el PSOE seria més fàcil que se celebrés la consulta. Durant els anys que a Catalunya hi havia un president del PSC i a Madrid un del PSOE van demostrar que allò que prometien abans de ser el partit amb més poder de la història de la democràcia espanyola, eren simples promeses electorals, eslògans. Que ara ens prometin un camí fàcil no té cap credibilitat. Podrien dir-nos que el passat no significa que en el futur tornin a fer el mateix però, haurem de recordar els eslògans aquells de "si tu no vas ells tornen", fer memòria que aleshores el PSC vivia de la por del passat per guanyar vots. D'altra banda, què promet Lucena, una consulta descafeïnada, una consulta per la tercera via? I a Madrid, no ens trobarem un altre cop amb la porta als morros com es va trobar Ibarretxe? No n'hi ha prou de fer volar coloms?

A Espanya la debacle del PSOE i la caiguda del PP beneficiaria en unes hipotètiques eleccions el partit de Rosa Díez, UPyD. Esdevindria fins i tot alternativa de govern. Avui en Basté a RAC 1 es queixava de la manca de projecte polític d'UPyD, de viure simplement de criticar de forma populista el funcionament dels partits polítics i també de carregar contra els nacionalistes.

Diuen que no ha de repercutir en els consumidors però, la Generalitat voldria implantar una taxa a les companyies d'ADSL per finançar així la indústria audiovisual catalana. No em crec que la taxa no acabi repercutint d'alguna manera en els consumidors però, tampoc es pot crear una taxa per beneficiar un sector determinat de l'economia, perquè a més de no ser del tot just fer-ho, també discrimina altres sectors que no tindran una taxa feta a mida per poder tirar endavant.

diumenge, 3 de novembre del 2013

La #terceravia

El País publica una enquesta de la qual es destaca que el 40% dels catalans optaria per la tercera via si es plantegés aquesta en un referèndum. Si la pregunta fos independència sí o no guanyaria el sí. Els favorables a les terceres vies destaquen però, aquest 40%. No expliquen però, què és concretament la tercera via -perquè sembla que n'hi ha vàries-, ni com aconseguiran materialitzar-la, perquè portem anys i anys, ens han venut molta fum i ara hem de creure que quan veuen el creixement de l'independentisme, aconseguira canviar les coses?

Duran és dels de la tercera via i per això no li agrada que ERC parli d'una pregunta binària. Si és que ell faria campanya pel no en el cas de preguntar sí o no. Així no té el problema de quedar en evidència i pot seguir amb la política de peix al cove de per vida.

dissabte, 2 de novembre del 2013

De boda

Avui hem anat de boda. Jordi i Inés s'han casat i els hem acompanyat en un dia tan especial. Ens ho hem passat molt bé i els desitgem lo millor. Dos amics i molt bones persones.

divendres, 1 de novembre del 2013

Gibraltar i Catalunya

Una enquesta del diari The Telegraph sobre si Gibraltar ha de ser espanyol i des del Ministeri de Defensa es detecten 5000 vots fraudulents. Ridícul que t'enxampin i ridícul voler alterar una votació en línia. Ni que els anés la vida. Imaginem quants cops ha passat i no ha trascendit.

Ahir escoltava Oriol Junqueras en un debat de TVE, explicant la voluntat de fer la consulta sobre la independència de Catalunya. Vaig agafar-lo al final però, vaig poder veure una de les membres del debat com insistia a dir-li que la consulta no era constitucional i Junqueras, sense alterar-se, li rebatia els arguments. Crec que aquest és un dels valors afegits d'ERC, tenir un líder que fuig del populisme i dels escàndols per argumentar tot allò que diu, sense perdre les formes. Aquest és sense dubte un dels elements que aglutinen i no separen suports per la independència.