Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 d’abril del 2015

Treiem els accents

En Toni Soler proposa eliminar els accents gràfics del català. Sembla que això faria la llengua més atractiva, perquè és això, segons Soler, allò que fa que l'anglès tan utilitzat. Qui sap, potser podríem fer que les vocals neutres a/e s'escriguin a i les o/u s'escriguin u. Tindríem frases com aquestes: "Que vuleu per manjar, favas, bledas? Ascolteu, vaig bé per anar a Barsalona?" Per posar uns exemples tontos. M'ho prenc en broma. Toni Soler, com jo, no és filòleg. Els seus motius tindrà per proposar això però, a mi em sembla una proposta que s'hauria de justificar més enllà de dir que faria la llengua més atractiva. Si tan atractiva ha de ser també podem reduir la llengua a l'argot de la missatgeria en les xarxes socials, per fer-la encara més propera a la gent. I així anar fent.

Ostres, la propaganda de la Diputació de Tarragona "Posem l'accent", quedaria totalment fora de lloc amb aquest canvi...

divendres, 27 de febrer del 2015

El caloret

La conya de la setmana, "el caloret" de Rita Barberà. L'alcaldessa de València va fer un discurs de crida a les falles amb una barreja sense sentit de valencià i castellà, i amb certa incoherència. Rita Barberà ha passat de ser la que va crida "Victoria, Victoria", a ser l'estrella dels video-muntatges del "caloret".

Potser va tenir un mal dia, potser no es trobava bé. No me'n riuré d'això, ni de la seva incoherència discursiva. Sí que és remarcable el poc domini del català de molts polítics populars valencians, malgrat que fan bandera del valencianisme lingüístic, promouen la diferenciació de català i valencià per la via legal, intenten sotmetre els filòlegs als seus critèris ideològics, i al final el valencià l'utilitzen ben poc, de forma marginal, segurament sempre que volen quedar bé.


 

dimecres, 3 de setembre del 2014

Canvi de definició de valencià o escanyament

Llegia ahir que el govern valencià podria retirar el pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua si no acceptava canviar la definició de valencià que accepta que és la mateixa llengua que el català. Diuen que això no és la primera opció perquè esperen modificar la definició amb consens i diàleg. Els polítics volent aplicar la seva forma de fer per influir en un context que ha de regir-se pel rigor, no per les conveniències ideològiques de cadascú. No hauria de ser legal això.

Igual que no s'hauria permetre que un govern aprofités el temps de vacances per aprovar reformes legals via decret, afectant múltiples lleis, com ha fet el govern espanyol i com també han fet altres governs en altres moments.

dimecres, 7 d’agost del 2013

Baixem-nos els salaris... i els pantalons #crisi #estafa

El vicepresident de la Comissió Europea es va sumar ahir a l'FMI demanant la baixada de salaris a Espanya, en un 10% per crear llocs de treball. Que es plantegi això i quedar-se tan ample és no tenir vergonya. FMI i Comissió Europea, dos grans organismes visionaris que no es cansen de donar receptes contra la crisi, receptes que no funcionen i que escanyen més la societat. Santiago Niño Becerra li ha contestat afirmant que la baixada de salaris no crearia llocs de treball. La credibilitat dels dirigents internacionals és nul·la a l'hora de proposar solucions a la crisi després del temps que portem veient que no fan més que equivocar-se.

Després de dir-nos el Govern que no hi hauria més retallades el conseller d'Economia ens aclareix el tema. Sí que n'hi haurà més. Amb la pròrroga dels pressupostos tindrem una retallada de més de 2.000 milions d'euros. Per tant, sí que hi haurà retallades. Es diu que l'any vinent ja no se'n volen fer. Però, ja veureu com se'n faran. I així anirem passant i veient com ens retallen cada dia més, fins que no ens adonem que tot ha canviat de forma radical. L'estira i arronsa amb Espanya hauria d'acabar com més aviat millor.

El govern espanyol ha recomprat a Bankia la seva participació a Indra. Aquesta és la forma de sanejar el desastre bancari espanyol. Proporcionar-los un crèdit a càrrec del dèficit públic i a sobre comprar-los la participació en empreses, amb qualsevol excusa de rerefons patriòtic.

Madrid 2020 ha de respondre preguntes dels membres del COI, entre les quals algunes d'incòmodes. Una que han de contestar fa referència a si posarien pals a les rodes a la participació als Jocs d'una Catalunya independent. Què respondran? Ho tenen difícil. Escoltava que si no surt bé el tema de la candidatura de Madrid, s'intentaria amb la dels Jocs d'Hivern per a Barcelona. En plena crisi i continuem veient els ninots dels governants gastant diners per aconseguir organitzar uns jocs olímpics, ni tan sols són per organitzar-los amb total seguretat. Mentre es retallin coses importants això hauria de quedar en un segon pla, crec que és evident. Mireu al Brasil com la gent ha protestat per un tema semblant. Aquí no, perquè som diferents... Ens ho mereixem.

Sabíeu que si aneu a l'Arenal Sound de Borriana i parleu anglès, francès o qualsevol altra llengua no tindreu problemes però, que si hi parleu català podeu sortir-ne escaldats? Que t'agredeixin per parlar en català -o en valencià, si agrada més als veïns-, i a sobre en un festival de música, és un exemple del clima de crispació social que pot generar la política. Perquè al cap i a la fi, des de la política, recolzant-se en els mitjans, es generen estats d'opinió, corrents d'odi contra altres formes de pensar, de sentir. I això és inadmissible. D'entrada jo convidaria a tothom a no anar més a l'Arenal Sound, que segur que estaran més a gust parlant tots en castellà.

dimecres, 12 de desembre del 2012

#Wert #ASC i #KeepCalmAndSpeakCatalan

Monogràfic de Wert als mitjans. Els polítics catalans carregant contra la seva proposta de llei d'educació i ell negant la major i disposat a tirar endavant. A més, ens assabentem que Alícia Sánchez-Camacho ha parlat amb el ministre per acceptar que el català no estigui al mateix nivell que el castellà i, a sobre, demana que el govern català dialogui per acceptar-ho també.

La Razón continua amb la seva campanya sense vergonya per utilitzar Catalunya per atiar el foc a Espanya. I ho fan sense escrúpols. Avui associaven el cartell "Keep Calm and Speak Catalan" amb l'alemanya nazi, quan en realitat es basa en una campanya de mobilització del govern anglès a la II Guerra Mundial. Després ho han corregit però, arribats en aquestes alçades ja no em crec que siguin errades innocents si no que sembla que aquí a tot s'hi val.

dimarts, 4 de desembre del 2012

#educació #wertgonya que tapa l'#atur i les misèria d'#UDC

L'atur ha augmentat al novembre però, el ministre Wert ha aconseguit que el tema del dia continuï sent l'atac a la llengua catalana del seu projecte de llei educativa. La consellera d'Educació l'ha plantat. La premsa cavernària s'alegra de la discriminació del català a Catalunya. És igual que siguin falses les acusacions sobre la llengua que s'han fet en els darrers temps, ja els va bé. La líder del PP català no ha piulat res sobre el tema encara. Albert Rivera no sembla estar-hi en desacord. Una reforma que relega el català a una especialitat i deixa el castellà i la llengua estrangera com troncals, no és equitativa. I jo pensava que tant el PPC o C's defensaven l'equitat. Serà que no és així.

Mentrestant Duran i companyia continuen intentant recuperar ponts amb el PP i carreguen contra l'alcalde de Vic, després que ahir anunciés que marxa d'UDC per la trajectòria amb Duran al capdavant. Duran i companyia es van presentar amb un programa electoral sobiranista. Han desacreditat CiU durant la campanya amb les declaracions divergents de Convergència. Ara fan com si això no hagués estat així. Tot era tacticisme per guanyar les eleccions. Ara toca tacticisme per assolir els seus objectius a Madrid. Perdoneu si m'equivoco, no sóc expert en HistòriaVoleu dir que Duran no s'assembla cada cop més a Maura?

dilluns, 3 de desembre del 2012

El #català llengua de segona #independència #fracking

La consellera d'Educació denuncia que la reforma de la llei impulsada pel ministre Wert estableix el castellà i la llengua estrangera com troncals però, no el català, essent possible, segons la consellera, que un alumne pot treure's el graduat d'ESO sense superar la prova de català. De fet, La Razón ho diu també clarament, el català quedarà relegat a una especialitat. Aquí veiem un dels exemples d'espanyolitzar els alumnes catalans. I com són tan covards i cínics, els del PP s'ho han callat fins passades les eleccions.

Això ho llegim el mateix dia que una de les notícies que escoltava a la ràdio era que el govern espanyol dóna per finiquitada l'onada independentista amb els resultats de les eleccions. Sembla que lo de les sumes i el PP realment és un problema i no només l'anècdota de la taula d'Alicia Sánchez-Camacho. Per cert, què ha de dir la cap de llista del PP Català de la reforma de Wert?

Encara recent el programa Salvados sobre les elèctriques i les petrolieres, llegeixo que el preu dels carburants baixen cada dilluns per pujar dimarts, de manera que el dia que es comuniquen els preus a la Unió Europea, dilluns, és el dia amb millor preu de la setmana. De confirmar-se, quin engany més gran que s'hauria destapat.



dimarts, 6 de novembre del 2012

#Matrimoni, és matrimoni

Ignacio Escolar parla de la postura del fiscal general de l'Estat quant al cas de la tragèdia de la nit de la Castanyada a Madrid. L'altre dia em vaig quedar estranyat, pensava que ho havia escoltat malament. El fiscal apuntant a un problema d'estructura familiar per parlar de la tragèdia, i no a tot allò que hem vist als mitjans, ja sigui l'aforament, la llicència per fer la festa, les mesures de seguretat,... És al·lucinant.

Avui el Tribunal Constitucional, el mateix que va retallar l'Estatut, ha donat per bona la llei de Zapatero que legalitzava els matrimonis entre persones del mateix sexe. Al PP li ha sortit malament la jugada però, crec que ja ho sabien -de fet Gallardón ja ho admetia fa un temps-, i ho volien emprar com una forma de desgast del govern socialista i com una forma d'arreplegar adhesions de sectors ultraconservadors. Així que, agradi o no, heterosexuals o homosexuals, tots poden contreure matrimoni.

El govern balear a partir del 2013 ja no destinarà recursos a l'Institut Ramon Llull. Era estrany que no passés. De fet és estrany que no es quedi Catalunya sola perquè els governs del PP sembla que tenen al·lèrgia de defensar la llengua pròpia, amb l'excusa del bilingüisme o trilingüisme, amb l'excusa del nom. La pregunta és si Catalunya ha de seguir preocupant-se per la unitat de la llengua amb aquests governs hostils veïns.

Apa, demà ja sabrem qui governarà el món els proper anys.

dijous, 2 de febrer del 2012

Cañete torna al #transvasament, el cost del Castor i el Mac en #català

El ministre Arias Cañete no ha trigat gaire a recordar-nos el seu pas pel govern d'Aznar. Vol relaxar la legislació sobre costes -és a dir, permetre construir més fàcilment a la costa, com si l'espanyola no estigués prou castigada- i ahir parlava de fer un nou pla hidrològic. Continua parlant en termes de l'any 2000, de solidaritat entre territoris, d'excedents d'aigua. No parla de passeig triomfal perquè segur que Rajoy té un altre tarannà però, continua amb el mateix missatge. Potser la sort sigui que la situació econòmica no permet grans obres però, veurem com intenta sortir-se'n.

Avui llegeixo que el projecte Castor suposarà un increment important de la factura del gas a causa del gran sobrecost que ha tingut, el triple. Una mala gestió del projecte i una mala supervisió dels costos la pagaran els usuaris. Felicitats al govern ZP.

Notícia TIC és la disponibilitat del sistema operatiu Mac OS X en català. Sense haver d'instal·lar cap pedaç, amb la nova actualització del sistema (almenys del Mac OS X Lion), ja es pot triar el català com idioma predeterminat. Intriga però, saber si això ha estat fruit d'una resposta a les peticions de la comunitat o si ha hagut alguna contrapartida, cosa que no sabrem potser mai. Benvinguda sigui però, la versió catalana del Mac.

I acabo. Santiago Niño Becerra fa referència a una entrevista dels anys 80 a Isaac Asimov, qui prediu la generalització de l'ús dels ordinadors i Internet a les llars, davant d'un escèptic presentador.



Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 31 de gener del 2012

Pagar per traduir en català a Madrid, fam dels alumnes grecs i Madrid 2020 #crisi

Fa uns dies que volia comentar això que la Generalitat vol pagar la traducció dels plets a Madrid per garantir els drets lingüístics dels catalans. Des del punt de vista de la llengua pot semblar fantàstic però, a més de ser una renúncia per reclamar que des de Madrid es reconegui el dret de presentar els documents en català, quants diners s'estima que costarà això a l'any? És realment una prioritat fer-ho? Un cop més, criticar això pot interpretar-se de mentalitat anticatalana, antinacionalista però, res més lluny d'això. Volent una Catalunya independent un es cansa de tant de fer volar coloms amb accions de cara a la galeria del Govern, que al final no duen enlloc.

Trist és que un cop mort i enterrat puguin treure't de la tomba perquè la teva família no pot pagar el lloguer del teu níntxol. Almenys a Barcelona. La mort és un negoci i el negoci hauria d'acabar amb l'enterrament. Els "desnonaments" de difunts són un exemple de la mercantilització de la mort fins extrems inacceptables.

Trist també és que a Grècia s'hagin de repartir tiquets per menjar a les escoles. La situació és tan greu que hi ha alumnes que es desmaien per estar tot el dia sense menjar.

Ahir es presentava al logotip de la candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics de 2020. Hi ha crisi però, a la capital d'Espanya sembla que per a certes coses hi ha diners. Però, tornant al logotip, ahir va haver certa polèmica. Se suposa que hi diu M 2020 però, segons com es miri sembla que digui 20020. A més, s'ha canviat el color negre dels anells olímpics pel rosa. El logotip és obra de Luis Peiret, un estudiant de l'Escola Superior de Disseny d'Aragó, guanyador del concurs. Però, en realitat ell és autor d'un altre logotip, com explica 20 Minutos. En el seu treball sí que es llegeix correctament M 2020 i hi és el color negre. Algun il·luminat va decidir que era millor retocar-lo i deixar-lo tal com ha quedat, donant una imatge de la candidatura pèssima. Mentrestant, a córrer el diner per tornar a intentar aconseguir el somni olímpic.

I acabo amb un enllaç a una de tantes reflexions sobre per què a Espanya, amb una taxa d'atur tan elevada, la crispació social estigui tan continguda. Han de donar-nos més cops perquè reaccionem.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 12 de novembre del 2011

Marxa Berlusconi i el PPC admet que no hi ha conflicte lingüístic #crisi #aritmEtica20N #nolesvotes #20N

QuirinaleAhir es va celebrar a Canal 21 un debat a 5 de representants ebrencs a les eleccions generals. La veritat és que no el vaig seguir. Veure polítics del territori dedicant-se a repetir argumentari de partit, la veritat, no ve de gust. Veure el senyor Bertomeu, del PP, oblidant el seu paper amb el PHN, no ve de gust. O veure el senyor Sabaté, fent com si Zapatero no hagués tingut una legislatura nefasta, no ve de gust. I per això, no hi vaig parar atenció.

Avui Berlusconi ha dimitit. Finalment les pressions dels mercats i l'abandonament dels seus amics europeus l'han fet fora del poder. Rajoy i companyia segur que arar el negaran tan cops com faci falta, encara que canti el gall. A la televisió s'ha vist una munió de gent davant del palau del Quirinale, seu de la presidència de la República, esperant el moment, cridant al pas del cotxer de Berlusconi. Un final inesperat per a un dels majors xulos, junt amb Aznar, de la política europea dels darrers temps. Ara bé, segons El País, manté la seva immunitat parlamentària. Segur que a més d'un li han vingut al cap els judicis pendents del fins ara primer ministre. Segons la notícia, en cas que calgués podria perdre la seva immunitat si fos condemnat. Ja veurem.

Jorge Fernández Díaz, etern candidat del PP a les generals, va admetre al debat de TV3 -un fracàs d'audiència diuen-, que a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic. Malauradament aquestes coses no tenen prou ressò com per provocar una rectificació dels discursos del PP, des de Rajoy a Alícia Sánchez-Camacho. Vergonya se n'haurien de donar de provocar crispació amb la llengua i realment pensar que allò que diuen no és com ho diuen -és que si no ho pensen no sé en quin país viuen-.

La Vanguardia parla avui d'un escàndol relacionat amb l'etapa d'ICV al govern, repassant primer temes que ja han sortit als diaris fa temps, per acabar parlant d'un informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Memorial Democràtic, amb irregularitats que presenten indicis d'il·legalitats que podrien tenir conseqüències penals. I què cal dir? Que qui la fa la pagui, evidentment. Veurem si se'n parla o no aquesta setmana del tema. Dels temes que destaca La Vanguardia, a banda del Memorial Democràtic, es critica la mala gestió d'ICV. I cal denunciar-ho. ICV però, diu que tot s'ha fet de forma transparent i que col·laboraran per aclarir el tema. Ja veurem com acaba. Ara bé, el títol de la notícia a La Vanguardia fa pensar en la parcialitat del mitjà: "la campaña de la izquierda contra los recortes se desmorona". És evident la seva alíneació amb les retallades i aquesta notícia permet evitar argumentar sobre retallades acusant els altres de mals gestors i, no sé si no acabaran tractant-los de corruptes.


Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 16 de setembre del 2011

#crisi Units pel corredor del mediterrani, ERO a l'Hospital de Sant Pau #salut i Rajoy va venir a Catalunya #20N #eleccionsgenerals

Artur Mas avui ha estat notícia per haver-se reunit amb els presidents de Múrcia i del País Valencià per reclamar el corredor del Mediterrani, en comptes d'altres alternatives per al ferrocarril de mercaderies, ara que Europa ha de decidir quins projectes finança. Joan Herrera però, li ha recordat que durant temps ha participat amb PP i PSOE en l'impuls a l'AVE. De fet, fa poc quan Artur Mas criticava el govern per invertir tant amb AVE em semblava que no podia ser que Mas fes aquell discurs. Benvinguts siguin els canvis de pensament, tot i que no acceptin que han canviat.

Avui Amposta ha estat notícia per la mort d'un jove quan ha anat a discutir amb la seva ex-parella. Mala notícia, com totes les notícies de morts que tenim massa sovint però, aquest cop a la nostra ciutat. Imagino que tindrem reportes de successos preguntant per la zona dels fets. I és que la violència la tenim a tot arreu.

Preocupa conèixer que l'Hospital de Sant Pau presenta un ERO que afecta quasi el 40% de la plantilla. Això és molt i en un centre sanitari crec que encara és qualitativament molt més. I això se suma a les retallades que encara continuen el seu degoteig en el sistema públic de salut.

Quant a la crisi, els mitjans ens diuen que Catalunya és la segona autonomia més endeutada d'Espanya, després del País Valencià. L'endeutament equival al 19,9% del PIB. Però, és que Espanya té un endeutament del 65,2% del PIB. Parlant de crisi, el programa 59 segundos de TVE va emetre un programa sobre l'economia i s'hi va parlar dels motius de la crisi i de les mesures que s'haurien d'adoptar. És de destacar la intervenció de l'economista d'Attac, Alberto Garzón, oferint alternatives que no es basen en retallar i retallar per anar tirant. Malauradament qui governa i qui vol governar pensa diferent i tirarà pel dret, segur.

Finalment, només comento que ahir Rajoy va anar a fer una conferència a Tribuna Barcelona i a més que Miquel Roca li va etzibar que amb la llengua no es pot frivolitzar, del discurs de Rajoy han destacat els mitjans les seves paraules demanant que es fes èmfasi en el que ens uneix i no en el que ens separa. Ho sento però, això és fugir d'estudi i evitar debats del tot legítims. Com és habitual en els polítics que governen o aspiren a governar a Madrid.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 13 de setembre del 2011

L'#educació segons Aguirre, la #crisi i la fallida de Grècia, la llengua i #CiU, i els drets d'autor

Joan Coscubiela compara avui al seu compte de Twitter el menyspreu d'ahir d'Esperanza Aguirre envers els que protesten per les retallades en educació, amb el menyspreu del franquisme envers els que reclamaven llibertats. Mentre Aguirre parlava de sindicalistes, indignats i els de la cella -en al·lusió als actors i professionals de la cultura que donaven suport a Zapatero fa uns anys fent simulant amb el dit la cella del president del govern-, mentre que el franquisme parlava de rojos, massons, ganduls i malfactors. Una comparació molt encertada la de Coscubiela. Carlos Carnicero també parla avui del menyspreu d'Aguirre cap al professorat, desautoritzant-lo davant de la societat, i afavorint així una hipotètica i temuda privatització de l'ensenyament a la Comunitat de Madrid. Si en fan de mal els polítics quan volen! Però, el fan havent estat escollits per majoria absoluta, cosa que no entendré mai en el cas d'Aguirre.

Ahir llegíem que Grècia no tenia diners per pagar sous i pensions més enllà del mes d'octubre, cosa que va sacsejar les borses i perjudicar Espanya de retruc. Angela Merkel ho nega i diu que s'ha de treballar perquè Grècia no faci fallida i mantenir l'euro fort. Els experts però, ja fa temps que avisen de la fallida de Grècia i de les conseqüències nefastes per a l'economia europea. La pregunta és si és evitable o no. Sense ser expert en economia em pregunto si un país com Grècia que no té diners per al seu dia a dia -pagar sous, pensions, proveïdors,...- i a més ha de pagar el seu deute, cada cop més gran, pot aguantar per gaire temps?

D'altra banda avui Obama ha donat un toc d'atenció a Zapatero i companyia, que de tant en tant ens venen la situació com controlada i amb bones expectatives. El president dels EUA ha dit que Europa ha de tenir polítiques econòmiques coordinades -una unió més real- i que si hi ha problemes, després de Grècia són Espanya i Itàlia les grans preocupacions davant dels atacs del mercat. Com acostuma a passar, Santiago Niño Becerra afegeix més negror al panorama de la crisi al seu article a La Carta de la Bolsa. Critica l'entrada de països com Grècia i Espanya a l'euro en el moment en què ho van fer perquè la seva economia no estava preparada per entrar-hi. De fet planteja que en un futur es posarà sobre la taula la continuïtat dins de l'euro de països que siguin un llast per a la supervivència de la moneda única.

Una cosa fa gràcia -o pena-. CiU de Badalona amenaçava de presentar una moció de censura si l'alcalde es posicionava contra la llengua, contra la immersió lingüística. El PP de Badalona va votar en contra d'una moció a favor de la immersió i el president del grup de CiU diu que no presentaran cap moció de censura. Això és no complir l'amenaça, és mentir, és fer-se enrere i a sobre es vol justificar.

Ahir la Unió Europea va aprovar una extensió dels drets d'autor sobre les obres musicals de 20 anys més, fins els 70 anys. El Partit Pirata ha denunciat aquesta maniobra perquè afavoreix les grans productores i es produeix en un moment en què obres d'artistes com els Beatles estaven a punt de passar al domini públic. Sigui com sigui, és una mala notícia l'extensió d'un dret que crec que es permet explotar durant massa temps, sobretot quan qui ho explota són els hereus, sense haver creat l'obra.



Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 12 de setembre del 2011

#energianuclear Accident en un centre nuclear a França, comença l'escola i notes sobre la #crisi

El mateix dia que ens diuen que la central nuclear de Fukushima ja està estable tenim notícia d'una explosió en un magatzem de residus nuclears al sud de França, a 300 km de Catalunya, amb una persona morta. Es tracta del centre nuclear de Marcoule. Concretament ha hagut una explosió en un forn destinat a tractar els residus nuclears de baixa radiació, i es parla de risc de fuita radioactiva. Una notícia que ens recorda com de preocupant és l'ús d'energia nuclear, pels perills que impliquen els incidents en aquest tipus d'instal·lacions, sobretot després de veure què ha passat aquest any al Japó.

Avui ha començat el curs escolar per als alumnes -per als professors i mestres ja ho va fer l'1 de setembre-, amb la polèmica per la sentència en contra de la immersió lingüística. 3 famílies condicionen tot un sistema educatiu que els garanteix que els seus fills acabaran l'educació coneixent català i castellà. I hi ha encara qui diu que el castellà està perseguit a Catalunya, després de tants anys de normalitat. Arreu del país es presenten mocions als ajuntaments per defensar la immersió i, a Badalona, després de l'espectacle del seu alcalde suspenent els actes de la Diada -i anant als actes convocats per diferents entitats-, el PP votarà en contra de la immersió. Si CiU compleix la paraula a García Albiol li quedaran quatre dies d'alcalde si passa això.

Quant a la crisi, llegeixo via Menéame que entre els anys 2000 i 2010 els països que ara donen lliçons d'austeritat, de control del deute, França i Alemanya, es van saltar el triple de cops que Espanya els límits de deute i dèficit marcats per la Unió Europea. De fet, si fem memòria, no seria el primer cop que França és notícia per saltar-se alguna normativa europea per tal de satisfer els seus propis interessos. Mentrestant, llegeixo que Grècia no té diners per pagar els sous i pensions més enllà del mes d'octubre. I qui ho paga? La societat grega, no els que haurien de pagar-ho. Una societat, la grega, que per molt que protesti no és escoltada. Després es pregunten per què sorgeixen els moviments dels indignats arreu del món.

Als EUA Lehman Brothers, l'entitat que va fer fallida el 2008 i que va ser un dels exponents de l'inici de la crisi en la qual estem immersos, no començarà a pagar les indemnitzacions -més de 47.000 milions d'euros- establertes fins el 2012. Mentrestant la cadena d'afectacions en pateix les conseqüències. De fet, la notícia explica que els antics directius de l'entitat continuen guanyant-se bé la vida en diferents multinacionals o en assessories pròpies. En aquella alegria.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 9 de setembre del 2011

#política Els privilegis dels sindicats, el #català, #Guardiola i les infraestructures #crisi

Llegeixo que Esperanza Aguirre va carregar contra els sindicats i els alliberats davant les protestes que li plouen sobre les retallades en educació. La desqualificació de manifestants contra les retallades per ser alliberats sindicals -tots no ho eren, segur-, és criticada per Carlos Carnicero. I és que, com bé diu, els sindicats estan regulats legalment, quin paper empara la Constitució. El funcionament dels sindicats és democràtic i els representants dels treballadors són elegits en unes eleccions. Si Aguirre desqualifica els sindicats, d'alguna manera, com diu Carnicero, s'està desqualificant ella mateixa, perquè el seu càrrec surt d'unes eleccions i també se li pot criticar que treballa poc i cobra molt. Demagògia en pot fer tothom. El seu company de partit, Miguel Ángel Rodríguez, l'altre dia també criticava els sindicats a Twitter demanant que se'ls treguin els diners públics, quan aleshores podríem demanar també el mateix per als partits polítics.

Alicia Sánchez-Camacho diu que se sent molt catalana i també que la immersió lingüística ha garantit el coneixement de català i castellà a Catalunya. Com pot dir això i al mateix temps el seu partit continuar amb el discurs que a la pràctica demana eliminar el model d'immersió lingüística. Polítics oportunistes, pensant en les eleccions.


Avui els mitjans s'han fet pesats amb la Medalla d'Or del Parlament que ahir va rebre Josep Guardiola. Admiro el tarannà de Guardiola i admiro les fites que ha assolit. Ara bé, el tema està esdevenint molt pesat. Els mitjans, perquè quan tenen una notícia que sembla que té ganxo, no poden parar de parlar-se. Els polítics perquè necessiten trobar icones, símbols de país i així intentar fer-los seus.

Parlant de política, Artur Mas va criticar el govern espanyol per tirar els diners en infraestructures -AVE- i demana prioritat per al port de Barcelona. Ara bé, em pregunto si Mas en altres moments no s'apuntava a felicitar-se per aquestes infraestructures, entre les quals hi ha l'aeroport de Lleida i el que es demanava a les Terres de l'Ebre, d'una rendibilitat discutible segons els entesos.

Acabo. No es pot admetre que algú vagi al jutjat -Ortega Cano- i que a fora una munió de fanàtics i gent de poca feina l'increpi per un delicte que, si es confirma, pagarà com ordeni el jutge, i que fins i tot increpin el seu fill. Això, en part, és el que ensenyen determinats programes de televisió amb les seves discussions acalorades, mancades d'educació.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 6 de setembre del 2011

L'educació en #català, l'educació a Madrid, la #crisi i la situació del #PSC

El govern català presentarà un recurs contra la sentència que diu que s'ha de fer del castellà llengua vehicular al sistema educatiu català. Diuen que hi ha "arguments jurídics i de país" per fer-ho. Esperem que tingui èxit. Tanmateix, i com també observa el govern, fins ara la immersió lingüística no havia estat qüestionada. Abans d'aprovar-se l'Estatut que el PP va portar al Constitucional, el sistema educatiu català ja funcionava amb immersió lingüística. Després de tants anys què ha canviat?

A la Comunitat de Madrid l'educació pateix altres problemes, relacionats amb la crisi i les retallades, com ja comentava anteriorment. Avui llegeixo que Ana Botella critica el professorat per queixar-se, dient que els funcionaris de l'Ajuntament treballen més que ells, cosa que desmenteixen, ja que mentre els funcionaris municipals treballen 35 hores setmanals, la jornada del professorat és de 37,5 hores -i s'emporten els maldecaps a casa-. Un episodi més del menyspreu cap al professorat i cap al sistema educatiu públic. De fet, avui també he trobat uns vides amb la transcripció d'un acte on la consellera de cultura de la Comunitat de Madrid explica com s'han augmentat les places concertades i s'ha augmentat el sòl per a la implantació d'escoles concertades, presumint del seu increment i augurant un creixement futur. Només un 52% de l'educació és en centres públics. Deixant de banda la religió, apostar per l'educació privada no és propi d'un càrrec públic. I relacionat amb la religió, tot i que a mi com cristià ja m'aniria bé major oferta gratuïta educativa, no em sembla adequada aquesta excessiva sintonia, i menys amb organitzacions qualificades d'ultracatòliques.

La crisi ens porta avui més material de conversa. Via Menéame veig que Interviu publica un document sobre la crisi i sobre com els especuladors del Regne Unit i dels EUA guanyen diners apostant contra l'economia espanyola. Que cal aturar-los és evident. Com, és la incògnita, almenys per als que no som experts en la matèria. Carlos Carnicero planteja avui al seu bloc la pregunta sobre què cal més per defensar-nos dels mercats. I és que, com remarca, malgrat aquesta reforma constitucional que ens ha de solucionar tots els problemes de confiança cap als mercats, ahir va ser un dia negre per a les borses i la prima de risc espanyola es va tornar a enfilar. En el seu apunt parla d'Alemanya i del seu interès per salvar-se per sobre de tot, o de França, que treu pit però, que no està tan bé com sembla, i de la injustícia de titllar la gent del sud d'Europa de gossos quan aquí es treballa com arreu d'Europa.

Per acabar, polèmica al PSC. Llegia a l'ARA que l'ex-conseller Ernest Maragall afirmava que al PSC mai no és bon moment per fer canvis. Hi coincideixo perquè si realment es volguessin fer canvis, ja s'haurien començat a fer però, sembla que necessiten un nou fracàs electoral per acabar de decidir-se. O no. A més, Maragall havia dit que el PSC havia de deixar de ser invisible políticament a Madrid, cosa que avui l'ex-president Montilla li ha contestat, recomanant-li una lupa perquè vegi que el PSC sí que hi és visible. I és que, com ha dit Maragall, ja pot anar encarregant 7 milions de lupes. Hi coincideixo. El PSC a Madrid, excepte en comptades ocasions i, sobretot al Senat, és invisible. El PSC a Madrid esdevé PSOE i això és una evidència.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 5 de setembre del 2011

#CiU, els seus amics del #PP, i la llengua #català

Aquest matí hi havia notícies que, fent referència a declaracions del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), apuntaven que la sentència sobre el castellà a l'escola potser només s'hauria d'aplicar en els casos de les famílies que van presentar demanda en el seu moment. Ara bé, el TSJC ha puntualitzat i ha avisat que la sentència podria afectar tot el sistema educatiu català, no només les poques famílies demandants. Com ha recordat Reagrupament, aquest Estatut el va acabar pactant Mas amb Zapatero a la Moncloa. Era una gran fita. Aquest Estatut va ser denunciat pel PP al Constitucional, que ja el va retallar més del que s'havia retallat a Madrid. Ara, aquesta sentència, no fa més que agreujar les coses i el PP continua en la seva línia demagògica contra el català.

En canvi, CiU té com soci de facto al PP al Parlament, i a les Terres de l'Ebre, per exemple, el té com soci per governar consells comarcals. El PP no ha canviat gens però, a CiU sembla que això no li importa gens. Lluny queda la signatura de Mas davant de notari per a les anteriors eleccions catalanes.

La consellera Rigau, continuant amb la sentència, aquest matí llegia que estava disposada a ser multada o inhabilitada per defensar la llengua a l'escola. En canvi aquesta tarda afluixava el discurs i deia que no volia ser insubmissa, al mateix temps que demanava el professorat que no optés per la insubmissió per no polititzar la relació amb alumnes i pares. En part ho considero normal. El mestre/professor ha de deixar de banda la problemàtica política a l'aula i en la seva relació amb pares i alumnes. Però, la política s'interposa massa cops en la feina del professorat i això, que no hauria de passar, ningú no ho veu malament.

A Somàlia la situació continua agravant-se. 750.000 persones corren el risc de morir en els propers mesos a causa de la fam i de la sequera. És evident que cal fer alguna cosa.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 3 de setembre del 2011

#Insubmissió per la sentència del #català, i una mica de #crisi

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat 2 mesos al Govern perquè el castellà sigui llengua vehicular al sistema educatiu català. La xarxa clama per la insubmissió contra la sentència. Al Facebook milers de persones donen suport a una pàgina que demana no acatar-la. En canvi, la consellera diu que es presentarà un recurs i CiU no està per la insubmissió. Duran ho veu una irresponsabilitat. Duran és qui critica els diputats del PSC a Madrid per no votar diferent del PSOE quant a la reforma de la Constitució. No és que no tingui raó criticant-los però, ell que en comptes de votar en contra es queda i no vota, ell que hauria votat o s'hauria abstingut si haguessin prosperat les esmenes transaccionals que va vetar Llamazares, ell que no planta cara en un assumpte de país com és la llengua en el món educatiu, ell, va donant lliçons.

Avui via Menéame trobo una entrevista publicada pel diari Cinco Días al director de Le Monde Diplomatique sobre la crisi, Ignacio Ramonet.  En aquesta entrevista critica els dirigents europeus perquè han decidit prioritzar el manteniment de la força de la moneda única, amb mesures que, segons Ramonet, asfixien l'economia i no ajuden a sortir en un temps curt de la crisi. De fet critica el govern espanyol per no haver dimitit en el moment de plantejar-se mesures econòmiques contradictòries amb la ideologia del partit que governa i que no estaven al programa electoral de les eleccions del 2008.

Canviant de tema, avui he trobat una notícia sobre els passos de vianants elevats, bandes rugoses i altres dispositius semblants instal·lats a les ciutats. Les empreses d'autobusos es queixen dels perjudicis per als vehicles que aquests dispositius provoquen. Malauradament sembla que la legislació sobre dimensions i criteris d'instal·lació no afecten en vies urbanes i per això els ajuntaments instal·len dispositius amb mides que no sempre complirien la normativa en cas de vies interurbanes. Potser la legislació hauria d'adaptar-se perquè, igual que els senyals de trànsit són d'aplicació en totes les vies, els dispositius instal·lats també hagin de seguir una legislació única.

Help those suffering in the Horn of Africa