Funerals d'Estat

Dilluns se celebra una missa a Barcelona en record de les víctimes de l'avió de Germanwings. Una missa amb presència de personalitats catalanes i espanyoles. No ens enganyem, aquí el menys important són les víctimes si no les ganes de protagonisme d'aquestes personalitats, o l'interès dels seus assessors perquè hi siguin. Perquè quan una família té una pèrdua, cerimònies com aquesta no ajuden. Ajuden les cerimònies íntimes i el procés de dol. La resta són comèdies que forcen els governs. I el govern català, després que ja es fes una cerimònia a Alemanya, no ha volgut ser menys.

Sé que és demagògia o que la ratlla però, no veurem grans funerals pel miler de víctimes immigrants que han hagut a les costes italianes, ni per les víctimes del terratrèmol d'ahir al Nepal, ni per les víctimes que hi ha cada dia al món a causa de la fam i de les malalties del tercer món. És demagògia, igual que ho és cada una d'aquestes cerimònies d'Estat per aparentar un condol inexistent.

---

+ GNU FDL

El dia després

Avui he seguit poc els mitjans de comunicació. No m'interessa el més mínim escoltar tot el dia els detalls de la tragèdia d'ahir. Compte, no s'ha de confondre amb un desinterès, amb manca de sentiment. Però, els mitjans podríem dir que en fan un gra massa. Qui ha fet la portada més digna? Qui està més a sobre de cada cosa que passa? Ahir sembla que el Cuní va esplaiar-se posant nom i cognoms a algunes de les víctimes, amb fotografies del seu perfil a les xarxes socials incloses. Algú el va comparar amb Nieves Herrero amb el cas de l'assassinat de les noies d'Alcàsser. No seria tan bèstia però, no és propi de Cuní conrear el morbo d'aquesta manera. Dels pocs mitjans que he seguit per informar-me, em quedo amb Catalunya Ràdio i amb la portada del diari ARA.

---

+ GNU FDL