Descansi en pau.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris necrològiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris necrològiques. Mostrar tots els missatges
dilluns, 23 de març del 2015
Ens ha deixat Carme Pañella
Ahir ens va deixar Carme Pañella. Molta gent a Amposta sap música gràcies a ella. Jo, per circumstàncies que no vénen al cas, vaig ser alumne seu del darrer curs del que ara s'anomena llenguatge musical, i de primer d'harmonia. Ja tenia contacte musical amb la família. Amb el seu germà Juli vaig fer el grau superior de clarinet. Recordo les seves classes intenses. Ens feia treballar molt. Però, apreníem molt també. Tenia un caràcter potent però, a la vegada ens tractava com una mare. La saleta de classe, amb el piano on fèiem els dictats i on ens explicava la teoria. De tant en tant ens separava per diferents llocs de casa per fer exercicis de forma independent. La biblioteca, aquell ambient ple de cultura i d'activisme polític, lloc ideal per concentrar-se i resoldre les activitats... Bons records, compartits de ben segur amb molts ampostins i ampostines.
dimecres, 4 de febrer del 2015
La tia Teresa, de Fortanete
Ens ha deixat la tia Teresa, de Fortanete. Una trista notícia. Però, com es diu, és llei de vida, i ens queden els bons records.Records, sobretot de quan era menut. Anar a Fortanete era una aventura. Aleshores les carreteres no eren com les d'ara. I les d'aleshores tampoc no eren com les d'abans. En aquells temps anàvem amb el Diane 6 cap a munt, tots 5. Les corbes del coll d'Ares i les de Cuarto Pelado no eren com ara, eren molt més impactants, amb una carretera estreta en la qual et podies trobar de sobre un cotxe de cara a tota pastilla, o un camió que ocupava la calçada.
Allí passàvem les nits a casa dels tios, Luis, el Puntalero, i Teresa. La casa, sempre oberta, com la majoria del poble. Als baixos una fresqueta sempre... A l'esquerra el corral, amb els animalets. Un porc, gats,... Escales a munt ens estaven esperant. En aquells temps, mon tio, ma tia, i la velleta tia Juana, qui fa uns anys que ja ens va deixar. Ma tia Teresa la recordo amb aquelles galtes sempre roiges, una mirada d'aquelles optimistes i sinceres. El parlar agradable, tot simpatia, amb l'accent entranyable de la zona.
L'any que van ser "caridaderos" recordo la gran festa. Vam arribar el dia que els crios feien "las tortas", les coques que es beneeixen el dia de la festa de Sant Cristòfol. A l'antic forn vam anar a pastar les coques amb els crios del poble i arribats de fora. Recordo el dinar que van fer, amb un munt de gent. Tothom fent festa, ajudant, menjant. I els més menuts a jugar pels carrers, a la vora del riu, a agafar sangoneres i cullerots.
De més grans, sent ja més a la família, ja hem fet nit en altres llocs però, sempre hem anat de visita a casa dels tios. I semblava que el temps no hagués passat, si no fos pels detalls dels aparells tecnològics que han anat apareixent a les llars -recordo encara quan tenien un telèfon que funcionava amb una manivela per trucar-. La casa, igual. La tia, igual, amb el mateix somriure i conversa agradable, malgrat que la salut l'ha anat castigant poc a poc.
I bé, no és que hagi explicat gaire de com era la tia. Només he volgut posar uns records en un dia en què ens ha deixat algú a qui ens estimem molt i que, malauradament, no hem pogut visitar tant com voldríem. Ens queda el record. Sempre que tornem a Fortanete ens en recordem i ens en recordarem.
Descansi en pau.
+ GNU FDL
dissabte, 27 de desembre del 2014
Lo senyor Ruiz ens deixa #LaLiraAmpostina
L'any 1984 vaig sortir a la banda. En aquella Lira de fa 30 anys hi havia persones que per la seva llarga trajectòria eren ja aleshores referents per a la resta de músics. Imagineu per a un crio de 10 anys. Lo senyor Pons, conegut com Culon, al bombo, Paco Antó, Rafel lo Colo i Víctor Gregorio a la tuba, Cinto Tomàs al clarinet, Paco Montañés o Paco Barrina, al saxo, i Octavi Ruiz, pare del nostre director, al trombó. Poc a poc ens han anat deixant aquells músics referents de La Lira, els transmissors dels coneixements i dels valors a les noves generacions. D'aquells, fins ara quedaven lo senyor Paco Montañés i Octavi Ruiz. Però, lo senyor Ruiz, conegut també com lo tio Tavio, mos ha deixat avui.
Del senyor Ruiz podria remarcar vàries coses. Mentre ha pogut ha acudit als assajos i a les actuacions, donant exemple a la resta. S'ha esforçat com qui més per posar les notes al seu lloc. Sempre amb un somriure. El seu fill ha estat amb ell exigent, com amb tothom, per aconseguir els bons resultats obtinguts per La Lira les darreres dècades. Recordo que Octavi sempre es referia al seu pare com "senyor Ruiz" als assajos. Senyor Ruiz, anem al número tal. Senyor Ruiz, veigue lo xiquet que no sap on va. Senyor Ruiz... I ara ja feia una temporada que no escoltàvem aquestes paraules. El nostre company estava malalt i, malauradament ha acabat deixant-nos.
L'hem vist, mentre ha pogut, d'espectador als concerts i altres activitats musicals a La Lira i a la ciutat. A les passades Festes Majors la banda vam anar a tocar-li un pasdoble davant de l'hospital d'Amposta, un acte molt emotiu. Músic fins el darrer dia.
Ara queda, com amb altres músics que ens han deixat, el seu record i el seu exemple. Crec que juntament amb el senyor Montañés, el seu fill Octavi és un dels darrers exemples d'unes generacions compromeses al màxim amb La Lira i amb qualsevol de les fites que es fixen a la vida. Tant de bo m'equivoqui però, crec realment que així és. Aprofitem i aprenguem d'ells.
Descansi en pau i una abraçada a la família.
dilluns, 22 de setembre del 2014
Comiat a la tia Cinteta
Va ser, com mon iaio, una persona d'aquelles que se'n diu "de missa". Creient i practicant. Se n'ha anat tranquil·la, als 96 anys d'edat. Des d'aquí a sons fills, mons tios, una abraçada i un record de tots els anys gaudits junts.
+ GNU FDL
+ GNU FDL
dilluns, 28 de juliol del 2014
Adéu Xavi
Avui dos apunts al bloc, un, aquest, d'excepció. Avui acomiadem el company Xavi Cugat, qui ens va deixar ahir després de fer front de forma exemplar a la malaltia que patia. Se'n va jove, se'n va deixant dona i filla, deixant una família i uns amics que se l'estimaven i l'apreciaven. És molt trist. La vida és cruel però, cal fer-hi front. La mort és un final i a la vegada un principi, si creieu en una altra vida després de la mort. Una abraçada a tota la família, molts d'ànims. Adéu Xavi.
+ GNU FDL
+ GNU FDL
dissabte, 5 d’abril del 2014
La mort d'un músic
Els enterraments són cerimònies tristes. Només fa dos mesos que vam enterra mon sogre i encara ho tinc molt present. Avui he anat al comiat d'Obradós (sempre l'he conegut pel cognom), músic de la Filha però, que també ho va ser de la Lira, i hi vaig coincidir de menut. Tocava la tuba. A la Lira recordo les tubes dels anys 80. Ell, lo senyor Antó, lo tio Rafel, lo senyor Víctor.
Ahir vaig assabentar-me de casualitat del seu traspàs. No m'agraden els enterraments. Però, sentia que hi havia d'anar. Ha mort una persona coneguda, conec els fills, i ha mort un músic amb qui he compartit concerts i cercavila. La Filha avui l'ha acompanyat a l'església i li ha dit adéu amb música. Alguns cops ho he viscut jo també amb la Lira. L'enterrament ha estat més trist encara. Però, amb música la tristesa és diferent. S'accentua però, també reconforta.
Un record per a tota la família.
+ GNU FDL
Subscriure's a:
Missatges (Atom)