Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions municipals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eleccions municipals. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de juliol del 2015

Ciutadans i el jurament dels alcaldes


Ciutadans demanen que alguns juraments dels alcaldes el passat 13 de juny siguin invalidats per la fórmula que es va utilitzar. Em recorda a quan al Congrés dels Diputats quan els diputats d'HB juraven per imperatiu legal, es posava el crit al cel. Crec que el primer o dels primers fou Jon Idígoras. I ja en fa d'anys. A dia d'avui això passa amb tota normalitat quan ho fan diputats independentistes.

Els de Ciutadans però, volen utilitzar ara la fórmula de jurament com eina de confrontació, com passava aleshores al Congrés. No va servir de gaire allò al País Basc. I no crec que serveixi de gaire això a Catalunya. Ciutadans, un partit que va de pragmàtic, que diu que es preocupa per les coses que realment interessent a la gent, entra en batalles sense sentit, intentant substituir el PP. Potser això és bo, que PP i Ciutadans competeixin per un mateix sector de votants. Hauria arribat la dispersió de vot de la dreta a Catalunya.


divendres, 26 de juny del 2015

Els perdedors contents

Aquesta setmana es coneixia l'alternança que hi haurà al capdavant del Consell Comarcal del Baix Ebre entre ERC i PSC. Els dos primers anys ERC, amb Dani Andreu com president, els dos següents PSC amb Enric Roig. La imatge que il·lustrava la notícia, una imatge de la roda de premsa dels socialistes, era per pensar-hi. Al capdavant, amb cares alegres, Enric Roig, Joan Sabaté i Manel de la Vega. El primer, gran derrotat a les eleccions municipals, premi de consolació amb la presidència del Consell. Els segons, crec que dos dels grans responsables de la deriva del PSC a les Terres de l'Ebre. Deriva quant a resultats, perquè la seva estratègia és evident que no funciona des de fa anys, i deriva perquè han optat per seguir el corrent de Pere Navarro, continuat per Miquel Iceta. És a dir, el PSC cada cop més PSOE. I malgrat el fracàs, somriuen i continuen exercint de professionals de la política.

Enric Roig escriu un article d'opinió aquesta setmana criticant el pacte de govern entre ERC i CiU amb l'analogia tradicional de les Festes del Renaixement entre la Biga i la Busca. El PSC Tortosí ve reivindicant-se com la Busca en cada festa del Renaixement, i així ho fa Roig en aquest article, alhora que reivindica una regeneració democràtica, tal com reclamen els ciutadans. Paraules boniques però, que veient els de la fotografia de satisfacció pel pacte al Consell, queden buides de significat.

dimecres, 17 de juny del 2015

ERC de Tortosa posa excuses

Quan dónes suport al partit que ha governat menyspreant-te durant la legislatura, has de construir uns arguments que siguin sòlids, o bé que ho semblin. I això ha fet Esquerra de Tortosa per justificar el suport a CiU, a Ferran Bel. El seu president, Marc Puigdoménech ho reflecteix en un article, en el qual bàsicament diu que un partit d'esquerres com ERC no és amic de pactes de varis partits, de pluralitat d'opinions al govern. Ups. És més, amb la política del "i si...?" justifiquen també aquesta opció. I si el pacte es trenca? Una visió molt poc adequada. Dia rere dia se'ns diu que hem d'arriscar-nos i tenim mostres de por per part dels partits que han de liderar el país...

diumenge, 14 de juny del 2015

Arenas, sóc pesat però, insisteixo

És ser pesat, ho sé però, no em canso. Veig Javier Arenas que diu que el PSOE ha permès que radicals i extremistes governin on va guanyar el PP i no puc evitar-ho. No puc evitar repetir que a Espanya qualsevol procés electoral tria representants i que són aquests qui trien el president de govern, alcalde o allò que sigui que es tria. Per tant, afirmar que ha guanyat un determinat partit és cert però, a la vegada és fals i manipulador. Guanya i governa qui té majoria absoluta de representants. I això, si una força no ho aconsegueix, s'assoleix mitjançant pactes, excepte en casos en què es pugui configurar un govern en minoria.

Per tant, tot i ser pesat, insisteixo, perquè són més pesats aquells que expliquen les coses basant-se en una falsa realitat.

dissabte, 13 de juny del 2015

Dia de canvis

Dia de canvis a les alcaldies de molts municipis. Les coalicions de forces ciutadanes ha estat un aspecte destacable en casos com Madrid, Saragossa i altres. Avui Tele 5 obria el telenotícies destacant el fet que no governés en aquests llocs la llista més votada. Subtilment Tele 5 posant en dubte la legitimitat de la suma de regidors per escollir un alcalde?
Sigui com sigui, malgrat que alguns com Albiol, no ho hagin paït, les alcaldies que han sorgit són legítimes i legals, perquè no és alcalde qui té més vots si no qui té més regidors que el recolzen. És cert que els acords entre partits per governar tenen el perill que es trenquin per desavinences entre aquests. I si això passa i es facilita el retorn de la dreta al govern, serà un exemple de la immaduresa de les forces que se suposa que col·laboren perquè estan d'acord en fer-ho. Però, tot just comença la cosa. Esperem.
I no oblidem que encara hi ha eleccions pendents a Catalunya i a Espanya, de manera que el mapa municipal podria no estar tancat encara.

dimarts, 9 de juny del 2015

Renunciar a l'acta de regidor està bé o malament?

Revista Amposta. Juliol de 2014. A l'espai dedicat als grups polítics que conformen el consistori, CiU dedica gran part del text a reflexionar sobre el fet que un regidor deixi l'acta de regidor i que passi a ser nomenat regidor un altre membre de la llista. I ho fan arran de la renuncia del regidor d'ERC Jesús Auré, per motius personals, deixant pas a Joana Estevez. En el text es poden llegir fragments com:
Ser representant municipal és una tasca del tot gratificant, ja que permet a qui l’exerceix millorar la vida dels seus conciutadans, escoltar les persones que tenim a prop i il·lusionar-se cada dia amb nous projectes que tenen com a única finalitat el bé comú.
Per passar a dir que:

Tot això, però, no és el que malauradament entenen alguns candidats a les llistes electorals que sembla que entren a formar part de les candidatures per complir les quotes que es demanen, per cobrir les necessitats del partit polític amb el que simpatitzen durant els dies de la campanya o per lluir tots junts en la foto de grup.
I continuar amb:

Sol passar que, un cop es coneixen els resultats electorals, els candidats no prenen possessió de l’acta de regidor i, com en un dominó, se succeeixen les renúncies d’aquells que no volen o no se senten capaços de subscriure aquest compromís tan important de ser representant municipal.
Tota una declaració de principis.

Bé doncs, avui sabem que Manel Ferré i tres membres més de la llista de CiU no recolliran l'acta de regidor el proper dissabte, dia de l'estrena de la nova legislatura, per motius personals i familiars. El problema però, és que segurament en cas de guanyar això no hagués passat. Que no dic que no vegi bé que deixi la política municipal, no. Perquè ja anava sent hora de deixar-la. Molts polítics estan acostumats a viure per i de la política, ja sigui en càrrecs electes, en càrrecs de confiança, en càrrecs de partit, etc. Per tant, ho veuria bé -tot i que Isabel Ferré, qui ocuparà ara el cap del grup de CiU, ja porta uns quants anys a l'Ajuntament-. Allò que no veig tan bé és que en comptes de no presentar-se hagin esperat a perdre per repensar-se la continuïtat com regidors. I de passada, per anul·lar tot allò que deia el grup de CiU el juliol de 2014.

dijous, 4 de juny del 2015

Pactes

Veig el programa .Cat a TV3 sobre els pactes post-electorals. L'alcalde sortint de Badalona queixant-se del govern que es formarà fruit d'un pacte de les forces que no van guanyar. Enèssima vegada que algú critica uns pactes legitimats pel sistema que tant defensen. El candidat del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, acaba dient allò que el pluralisme és bo però... És a dir, el país serà una olla de grills a causa dels pactes que hi haurà arreu, la governabilitat serà complicada... Res com un sistema alternant PP i PSOE. Si és que al final no són tan diferents. Els bienis liberals i conservadors els agradarien, segur, de bon grat.

dimecres, 3 de juny del 2015

ERC de Tortosa per un #noupaís

Hola, que som d'ERC de Tortosa. Volem dir que Ferran Bel ho ha fet fatal. No volem un govern de dretes. Volem un govern d'esquerres. Ah, si, i volem un #noupaís. Volem millorar Tortosa, per un #noupaís. La nostra campanya serà super tortosina, per un #noupaís.

I després de les eleccions...

Eic, que no era tan dolent Ferran Bel. En homenatge a Forés facilitarem una nova legislatura de CiU al govern tortosí. Ei, per un #noupaís eh?

divendres, 29 de maig del 2015

Ara els empresaris podrien anar a les urnes


Als portaveus dels moviments socials se'ls va plantejar el repte d'anar a les urnes per veure si la gent donava suport als seus plantejaments. Ho van fer. A les eleccions europees Podemos ja va demostrar que de suport en tenien. Ara, a les municipals, les marques blanques de Podemos o el cas d'Ada Colau a Barcelona han confirmat que continuen tenint-ne. Ara aquells que van plantejar el repte posen el crit al cel pels mals que vindran si governen aquestes formacions. Entre ells, els empresaris, els grans empresaris.

Aquells que van reclamar a Iglesias i a Colau que anessin a les urnes, aplaudeixen els empresaris quan volen influir en les decisions del govern o en els pactes post-electorals. Sent coherents i justos allò que haurien de fer és reclamar-los que ells també anessin a les urnes. Perquè els empresaris practiquen allò que deia Franco de no posar-se en política però, al final hi estan posats fins al coll.


dijous, 28 de maig del 2015

Tots contra els nous polítics

Si les crítiques a Ada Colau a Barcelona o a Manuela Carmena a Madrid la generen PP, mitjans de comunicació de la dreta i empresaris que són partidaris de retallar, fins i tot més del que ha retallat el PP, no ens hem de preocupar. Són ben normals perquè veuen que poden perdre el control d'allò que fins ara pensaven que és seu. I l'èxit de la fórmula pot fer a més que a les eleccions espanyoles la cosa vagi a més. La demonització de l'adversari, parlar cada dia d'ell, fer-lo important, potser no seria el camí però, suposo que els assessors que han fet que el PP tingui tan bons resultats ara, tindran raó. O no.

I també és cert que hi ha una cosa que els ha de fotre molt. Quan els van reptar de presentar-se a les eleccions en comptes de sortir al carrer, poc que pensaven que ho acabessin fent i amb èxit. Igual que Marhuenda, a qui ara se li'n foten per haver dit que si Ada Colau arribava a alcaldessa marxaria d'Espanya. Ja li reclamen que ho faci.

dimecres, 27 de maig del 2015

La lleialtat que reclama CiU

Imma Juan demana lleialtat a ERC en els pactes que hagin de fer-se arran de les eleccions municipals. Al mateix temps diu que es garanteix la independència municipal per pactar. Serà deslleial Esquerra si no pacta amb CiU a Tortosa? El procés sobiranista és l'excusa per a tot? No serà que necessiten algun argument per intentar no perdre els governs municipals on no tenen majoria absoluta?

També assegura que l'estratègia de l'oposició ampostina, tots contra CiU, i l'actuació policial de fa unes setmanes a l'Hospital i a l'Ajuntament, han estat la causa de la caiguda del partit a Amposta. Si haguessin guanyat haurien dit que malgrat l'estratègia de l'oposició i de l'actuació policial haurien guanyat. Això és no saber perdre, no saber analitzar els fets, o saber-ho i pintar una altra realitat per no reconèixer les pròpies mancances.

És clar, ara se sentirà forta, havent aconseguit l'alcaldia de Deltebre, treballada durant 4 anys al Consell Comarcal del Baix Ebre.

Aguirre, antidemocràtica

Esperanza Aguirre no vol que governi Manuela Carmena a Madrid. No ho vol acusant-la de voler trencar el sistema democràtic un cop arribi al poder. I ofereix l'alcaldia al PSOE. Se li ofereix al PSOE per després poder fer-se amb el poder un altre cop. Un partit que ha incomplit el seu programa de govern, que ha castigat els espanyols amb retallades mentre rescatava la banca -i ho negava-, que ha protagonitzat massa casos de corrupció, entre els quals els de persones properes a Aguirre, pot donar lliçons de democràcia? I no cal dir-ho. Els hereus del règim franquista, aquells que se'n van sortir sense problemes, i que menyspreen les víctimques del franquisme, poden donar lliçons de democràcia?

Aguirre sap crispar i això se li ha de reconèixer.

La CEOE no vol pactes d'esquerres

El president de la CEOE diu que la patronal no fa política. Però, fa política. Volen que els partits que governin s'oblidin del programa electoral, de les promeses, i que s'asseguin a parlar, a negociar [segons els seus interessos]. I és que els empresaris només vetllen per l'estabilitat, escoltava a la ràdio... Siguem clars. Vetllen per guanyar diners, tampoc no cal ser hipòcrites. I patronals com la CEOE volen governs com el del PP, amb facilitat per canviar promeses electorals i fer les polítiques a la seva mida.

dimarts, 26 de maig del 2015

Esperanza contra Podemos

Esperanza Aguirre no vol que governi Podemos a Madrid, prefereix que ho faci el PSOE. Continua amb el discurs dels antisistema enfront d'ella, liberal-conservadora. I vol ajuntar-se amb PSOE i Ciutadans, per fer un govern de centre. No sap perdre i a sobre continua amb el discurs que tan bé li ha anat electoralment... fins ara.

dilluns, 25 de maig del 2015

La patacada socialista

A Amposta els socialistes han caigut fins als 2 regidors. Ja ho he comentat en altres llocs. Les polítiques que defensa el PSC a Catalunya i el PSOE no crec que els hagin beneficiat gaire. Un candidat amb tant de bagatge podia semblar una opció desesperada. Però, els socialistes ampostins han reaccionat bé, posant-se al servei del nou alcalde i de la ciutat.

A Tortosa llegia al Facebook dels socialistes de l'Ebre que es felicitaven perquè a Tortosa han guanyat les forces d'esquerres i que els tres regidors que mantenen permeten "que les tornin a ser hegemòniques a Tortosa". Hegemonia, una paraula amb una connotació negativa, utilitzada per un partit perdedor? Els socialistes ebrencs i els tortosins, malgrat encadenar els fracassos, continuen estant sent dirigits per persones encegades en un model esgotat de fer política. Potser esperen a quedar fora d'algun ajuntament per reaccionar...

La desfeta del PP

El PP va fracassar ahir a Espanya i a Catalunya. Ha perdut totes les majories absolutes a les autonomies i perdrà el govern en moltes, i en ajuntaments com el de Madrid. Ara bé, tot i això els ha votat molta gent. Tenim un problema si el partit de les retallades, de més escàndols de corrupció i més crispador, continua tenint tant de suport. Han admès la derrota de forma relativa perquè continuaven treient pit per ser els més votats a Espanya -com CiU ha fet amb Catalunya- i reclamant el govern del partit més votat. Un cop més els partits que no aconsegueixen majoria absoluta volen deslegitimar una de les opcions de les regles del joc, l'acord entre forces per forma una majoria de representants per governar. Les regles del joc que posen per davant de tot quan els convé.

Rita, Esperanza, Bauzà, Fabra, Camacho, Cospedal, Monago ... quina castanya s'han donat, i quina poca humilitat. I Rajoy no canviarà res. El missatge, el de sempre, hem de reflexionar, explicar-nos millor i bla, bla, bla.

diumenge, 24 de maig del 2015

I arriba el canvi a Amposta

Amposta ha triat canvi. Després de 3 dècades de govern monocolor ara arriba el canvi. Fa 4 anys no va poder entrar l'"aire fresc" però, aquest cop la gent sí que ha volgut "una nova Amposta". Una nova Amposta enfront de l'Amposta en positiu de qui volia continuar al govern, una Amposta en positiu que venia a dir que la dels altres era en negatiu. I el missatge no ha funcionat. Esquerra arriba a la majoria absoluta i CiU baixa als 7 regidors. Una bona davallada, igual que els socialistes, que es queden amb 2.
No és que sigui visionari però, els socialistes tenien 3 elements en contra. Un, comú a totes les candidatures. En una llista tancada et trobes gent a qui votaries i gent a qui no, i has de quedar-te amb tota. Un altre, un alcaldable que venia de ser alcalde de Godall durant uns quants anys. Una persona amb una carrera política municipal ja feta. Símptoma de manca d'idees i de desesperació. I el tercer, la postura del PSC d'Amposta a favor de les polítiques del PSC i del PSOE en conseqüència. Per això, fa mesos pensava que el PSC es donaria una bona patacada.
D'Esquerra esperava però, no confiava en la victòria, ni molt menys majoria absoluta. Amposta, legislatura rere legislatura, ha donat sorpreses. Amb el transvasament no va haver canvi, i era una oportunitat única. Vam ser notícia a Catalunya perquè Roig va aguantar l'embestida. Haurà hagut d'arribar la crisi i viure-la perquè la gent despertés.
Per desgràcia PxC ha mantingut el seu regidor, el qual no tenia en les primeres fases d'escrutini. A les localitats veïnes s'han quedat sense representació però, sembla que en això Amposta encara és diferent. Que hi farem, mal menor.

dissabte, 23 de maig del 2015

Els debats electorals als mitjans públics

Aquesta setmana s'han fet debats electorals a TV3 i Catalunya Ràdio. I han estat debats en desconnexió territorial. Així, Tarragona, Lleida i Girona han escoltat i vist els debats dels candidats de les respectives ciutats. Però, en unes eleccions municipals això té sentit? Si no m'interessa veure el debat de Barcelona, per què m'ha d'interessar veure el de Tarragona? És cert que el d'Amposta l'hem pogut veure a Canal 21 i Canal Terres de l'Ebre però, la televisió pública de Catalunya és una altra cosa. En unes eleccions municipals, com que no té sentit emetre debats per a cada població, podrien estalviar-se castigar l'espectador amb debats que ni els van ni els vénen. L'únic que aconsegueixen és que canviem de canal.

Potser no els importa gaire.

divendres, 22 de maig del 2015

Acaba la campanya, tindrem canvi?


Acaba la campanya electoral. Diumenge hem de decidir. D'entrada el meu vot seria per a una formació d'esquerres. Per ideologia, per com ha anat en general la legislatura, per l'herència del PHN, CiU no tindrà el meu vot. CiU però, juga amb avantatge. Un mitjà va dir en el seu dia del darrer equip de Roig, que l'equip de CiU "juga de memòria". Crec que una mica això passa ara. I em fa pensar que no tindran mals resultats -tant de bo m'equivoqui-.

Els programes de PSC i d'ERC tenen ambdós aspectes positius i semblants. Però, el PSC durant la campanya ha parlat del procés sobiranista i s'ha posicionat, s'ha posicionat en clau PSC-PSOE. És a dir, d'alguna manera, quan els interessos de PSC-PSOE hagin d'imposar-se, com ha passat tradicionalment, s'imposaran.

Esquerra es presenta amb una llista que em va sorprendre per la inclusió d'Iniciativa, d'una plataforma ciutadana que apareix oportunament en precampanya, i apartant els actuals regidors de les primeres posicions de la llista. Esquerra es posiciona a favor de la independència, tot i que a dins de la llista té membres que, fent cas al seu partit, no està clar que hi estiguin. Veurem com es menja això.

Portem molt temps amb el procés sobiranista. CiU i Esquerra, Esquerra i CiU, ens han marejat molt. Al gener els dos partits acordaven les eleccions per al 27 de setembre, en comptes de fer-nos el tràngol més curt. Esquerra, a canvi, continuava sent partícep a l'ombra de les polítiques de CiU. I Esquerra ha dut el procés sobiranista a les municipals, com es podia esperar.

Per tant, sent coherent, hauria de fer allò que vaig dir el seu dia i no votar ni CiU ni Esquerra, és a dir, votar en blanc. Però, sent incoherent, si vull el canvi, hauria d'optar pel vot útil i fer confiança a Adam Tomàs. Així doncs, demà serà un dia de veritable reflexió.



Llistes obertes


No us passa que mireu les llistes electorals al vostre ajuntament i de cada llista hi ha persones a qui votaríeu i persones qui no? A les llistes, si la població no és menuda, sovint no coneixes tothom. I conèixer una persona també pot fer-te decidir el sentit del vot a favor o en contra. Malauradament el sistema electoral que tenim no permet que confeccionem la nostra llista de regidors i hem de votar llistes tancades, de manera que en el mateix paquet van persones que volem al govern i persones que no.

Les llistes obertes, reclamades des de fa anys però, que no arriben. Potser si arribessin els regidors haurien de treballar-se més la legislatura -sense acusar ningú de no treballar- i fer conèixer la seva tasca a la ciutadania. Ens emmirallem sovint amb altres països d'Europa. Aquesta seria una ocasió també de veure com ho fan fora.