dijous, 19 de gener del 2012

Els #pressupostos de la Generalitat, el finançament de les escoles de música i TMB

CiU i PP, PP i CiU. La setmana passada CiU donava un suport desinteressat al govern espanyol en les mesures contra la crisi. Aquesta, el PP permet que els pressupostos de la Generalitat tirin endavant, malgrat que havien proposat una esmena a la totalitat. Res no ha canviat per al PP, des del punt de vista dels pressupostos com perquè retiressin l'esmena a la totalitat. Si fem cas a CiU, el vot favorable a les mesures de Rajoy era a canvi de res. Però, qui no pensa que una cosa porta a l'altra? Independentment de si és bo o no que tirin endavant els pressupostos, un cop més queda clar que el criteri per recolzar-los no és objectiu si no que es basa en interessos dels partits.

Llegeixo sobre l'entrevista a Adam Tomàs al Primera Columna de Canal 21 una cosa que ERC d'Amposta ja va denunciar fa poc. Les societats musicals d'Amposta, homenatjades per l'Ajuntament amb l'escultura de la plaça del Mercat, encara no han cobrat els quasi 50.000 euros de subvenció que va prometre l'Ajuntament que havia aconseguit de la Generalitat, i que van utilitzar per fer campanya electoral i desprestigiar els adversaris. De fet, una reflexió que fa és evident. Un Ajuntament que presenta superàvit, que no se n'està de tenir prou càrrecs de confiança i que posa 60.000 euros per a a l'escultura "Un riu de música" de la plaça del Mercat, no s'entén que després demani austeritat.

I una perla que vaig llegir l'altre dia. Transports Metropolitans de Barcelona, segons El Confidencial, hauria posat sobre la taula als treballadors la necessitat de retallar 13 o 14 milions d'euros. I se'ls haurien fet propostes d'on retallar per tal d'arribar amb la suma als 14 milions. D'aquestes propostes es destaquen coses tan imaginatives com fer un ERO de 3 mesos per a pares amb fills menors de 10 anys i un ERO per a treballadors amb pensió d'incapacitat. Com recorda la notícia, això ho demana la direcció d'una empresa controlada pels polítics, els quals no renuncien a les seves dietes, que se sumen als seus sous oficials. Les dietes dels polítics, una forma de cobrar més per fer la seva feina, són un insult a la societat. Altres per fer la seva feina simplement cobren el seus sou, i gràcies.

Help those suffering in the Horn of Africa