Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitjans de comunicació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitjans de comunicació. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 d’agost del 2016

Obsessió pels atacts terroristes o per l'audiència?

Un titular al Catalunya Diari anunciava un apunyalament de vàries persones a l'estació de Sants de Barcelona. Un titular per captar visites, com tants altres d'aquest i d'altres mitjans. Qualsevol que llegeix això en l'actualitat pensa en un atac terrorista, com els recents en altres països. Després resulta que ha estat una baralla en què un dels implicats a atacat dues persones. Però, qui ha publicat el titular primer ja ha guanyat visites i ha captat l'interès dels lectors. Perquè la qualitat dels mitjans avui dia és més que qüestionable.

dijous, 9 de juny del 2016

Senyals en valencià i periodisme de fireta


Els telenotícies d'Antena 3 són un exemple de la mala premsa que hi ha a Espanya, si no fos prou amb els estudis que indiquen que és la que té índex més baixos de confiança de la UE. El seu posicionament polític evident i descarat, queda il·lustrat cada dia quan obren amb alguna polèmica de Podemos i Veneçuela. Però, potser la notícia del problema que suposa a València la retolación en català dels senyals de trànsit sigui el cas més escandalós. Si no fos ja ridícul acceptar aquest argument, quan els senyals de trànsit, excepte els textos, són neutres parlant d'idiomes, a sobre van i treuen un testimoni d'una persona castellanoparlant que no entenia el valencià, la qual va resultar ser una periodista valencianoparlant. Periodisme rigorós i objectiu.


diumenge, 29 de maig del 2016

La daga de Tutankamon

Ja n'he parlat alguns cop. Els mitjans de comunicació a les xarxes socials intenten que la gent entri als seus llocs web per aconseguir així audiència i diners, amb estratègies vàries. Una d'elles, de moda darrerament, és escriure titulars que fan entendre una cosa que no és, encara que gràcies a l'ambigüitat no són mentida. Legítim però, d'un nivell baixíssim. Un exemple aquesta setmana. Diversos mitjans estan publicant que la daga de Tutankamon és extraterrestre. En canvi, el contingut de la notícia i el titular real, al web dels mateixos, diu una altra cosa. La daga està feta amb ferro procedent d'un meteorit. El titular, per tant, s'agafa amb pinces i ratlla la mentida. Hauria de tornar el programa de TV3 "Tot per l'audiència" però, actualitzat.

dissabte, 23 d’abril del 2016

Els mitjans necessiten clics

Els mitjans necessiten clics, com diu el títol de l'entrada. I per això se sumen a la moda de publicar continguts a les xarxes socials amb titulars que intenten despertar la curiositat, per incomplets, i així fer que qui es quedi amb les ganes de saber més hi entri. Diguem-li clics, diguem-li tocs. Volen visites. Així, ens presenten jocs matemàtics que ho estan petant, introdueixen històries curioses o sorprenents -que potser no ho són tant-,... Això van començar a fer-ho llocs web com upsocl.com i recentment vayaface.es. Però, mitjans seriosos com El País s'han sumat a la moda. Així està la premsa.

divendres, 22 d’abril del 2016

La copa

La CUP de Manresa ha proposat formar les noies joves en relació a la menstruació promovent l'ús de la copa menstrual i d'esponja marina. D'opinions fotent-se'n no n'han faltat. A La Vanguardia de dijous, per exemple, Susana Quadrado escrivia un article demagog sobre el tema. Serà que ho han proposat les de la CUP i per això hi ha llicència per fotre-se'n. A TV3 l'Empar Moliné n'ha parlat i ha sortit un tall d'un programa de fa un temps on en van parlar de la copa menstrual. La Susana Quadrado i altres potser no el van veure, potser no li va fer tanta gràcia.

És cert que hi ha molts problemes pels quals preocupar-se però, això no vol dir que els partits plantegin altres coses per lo que ells consideren que és aconseguir millores per a la societat. Davant d'això, davant d'arguments, caldria esperar arguments i no tanta fotesa buida de continguts.

dilluns, 18 d’abril del 2016

No aniré a Elx

Una noia en un programa d'Antena 3 va fallar una pregunta en què la resposta era la ciutat d'Elx. Ara la cerquen per regalar-li una estada gratuïta a la ciutat, perquè se'n recordi sempre. És igual si la noia estava col·lapsada pels nervis del moment en un concurs de televisió. Encetar una campanya viral a la xarxa justifica l'escarni públic d'una persona. I els mitjans ho publiquen sense gota de crítica.

dimecres, 13 d’abril del 2016

Empar Moliner crema una Constitució mentre altres cremen la democràcia

Aquesta setmana van publicant-se amb comptagotes els noms de persones relacionades amb comptes en paradisos fiscals via Panamà. El ministre Soria, un d'ells, s'ha explicat prou malament i el ministre de Justícia l'ha defensat, sentenciant que Panamà no és un paradís fiscal si no que té un sistema financer diferent. Veneçuela ja no pot ser mai més per al PP una dictadura si no un país amb un sistema democràtic diferent, no? L'alcalde de Granada, un altre càrrec del PP implicat en un cas de corrupció. El respectable Mario Conde, detingut per blanqueig de diners, dels diners de Banesto que no sabia on eren. Escàndol rere escàndol.

Però, és més important, per a alguns, que una periodista, a TV3, cremi un exemplar de la Constitució espanyola, com metàfora d'aquest sistema que permet que el Tribunal Constitucional anul·li l'ajut que la Generalitat havia establert per a les persones que no poden pagar serveis bàsics com llum, aigua i gas. De fet, per a alguns serà més important que hagi perdut el Barça i ahir hagués guanyat el Madrid.  Perquè de metàfores alguns no n'entenen.

Mentre alguns cremen el sistema democràtic a base d'escàndols, a base de confrontar territoris, a base de defensar realitats diferents a la que viuen les persones a casa seva, ens esglaiarem per un acte simbòlic d'una periodista a TV3? Sense comentaris que TV3 hagi corregut a eliminar el vídeo de l'acte en qüestió.

dissabte, 2 d’abril del 2016

Barça-Madrid

De tant en tant parlo de futbol, encara que intento no fer-ho. Avui hi havia el Barça-Madrid. Jo, com unes quantes persones més, més de 100, hem optat per un concert d'oboè a La Lira. Un concert excel·lent, per cert. Si haguessin emès el partit en obert hauria fet el mateix. El Barça ha perdut. He escoltat el coet del gol del Barça i els clàxons dels cotxes celebrant la victòria del Madrid.

Com deia el nefast ministre, "no hay mal que por bien no venga". Si ja durant els darrers dies el "Clàssic" -aquest nom tan castís per al partit que han adoptat fins i tot els mitjans catalans- ha estat un tema constant a la ràdio -la Terribas n'és un clar exponent- i la televisió, una victòria del Barça hauria provocat un reguitzell d'anàlisis, de repàs d'imatges, de gols, d'impressions, etc. TV3 a hores d'ara estaria encara amb el Hat-trick Barça. Però, TV3 està emetent una pel·lícula de Harry Potter i és d'esperar que els propers dies el repàs de la jornada futbolística serà de menor durada i de menor intensitat. Pos mira, vist així, ja em va bé.

dilluns, 21 de març del 2016

El morbo #Freginals

Posar nom i cognoms a les víctimes de l'accident de Freginals i mostrar-ne fotografies. En Cuní va fer-ho molt ràpid l'any passat amb les víctimes de l'accident d'avió de Germanwings. Doncs avui sembla que hi ha mitjans que han pensat que fer-ho seria una notícia digna de ser publicada. Morbo innecessari.

dissabte, 13 de febrer del 2016

Ràdio Amposta #diamundialdelaradio

Avui, dia mundial de la ràdio, he pensat que podria escriure al bloc alguna cosa que hi tingués relació. M'ha vingut al cap la ràdio d'Amposta dels 80 i principis dels 90. Als 80 els migdies escoltàvem la ràdio tot dinant. Recordo el "Minja, calla i escolta", els "Discos a la carta",... Aquelles cançons de Chiquetete, Manzanita, Yuri, la Carrà,... Ara algunes no les escoltaria però, era la ràdio a la carta... La ràdio Amposta va incorporar-se a la Cadena 13, després Cadena Nova. Vam conèixer programes que a Barcelona eren ja coneguts, com "El Ricky i el Bernal" o els conegudíssims Mallamusicals, amb Albert Malla. Passats uns anys la ràdio ampostina va quedar eclipsada per l'arribada dels 40 Principals i la Cadena Ser, els quals després d'instal·lar-se a Amposta acabarien a Tortosa. Per sort, la ràdio municipal va tornar a les ones, i amb ella persones de la ràdio de sempre, com Josep Parrot.

Un dels homes de ràdio de tota la vida al territori ha estat Ramon Bel, actual regidor de l'Ajuntament d'Amposta. En l'època en què anàvem a La Lira, entre setmana ell posava a la ràdio la música que nosaltres ballàvem el cap de setmana. I nosaltres amb el cassette esperant a casa per gravar-ho. Concretament recordo un dia en què volia gravar Walk Away, dels The Game. Als estudis Ramon va avisar que en prémer el play sonaria una cançó que ens agradaria i que era ballada per molts de nosaltres. La vaig encertar aquell dia.

Aquesta és una anècdota personal, tonta, però, que sempre recordaré. Igual que recordaré les sessions matinals de Tere Valldepérez, el Parlemne! de Josep Parrot, els discos a la carta de les diferents etapes, entre elles amb Montse Parrot, seguint els passos del pare, i altres. Fóra bo que entre tots construíssim una memòria col·lectiva de la nostra ràdio municipal.

dilluns, 8 de febrer del 2016

Morbo i informació

Molt interessant l'article de Clàudia Rius en relació al tractament informatiu del cas de pederàstia d'un docent dels Maristes de Barcelona, comparant el cas d'El Periódico i de 8 al dia. Fa temps que penso que el programa de Josep Cuní cerca audiència sigui com sigui. El fet que Mediaset hagi entrat en l'accionariat de l'empresa potser encara farà que tinguem més morbo innecessari. Ja l'any passat amb el tractament de l'accident d'avió de Germanwings em va semblar que 8 al dia oferia dades irrellevants per a la notícia, només alimentant el morbo, el morbo que cerca audiència. Tot s'hi val.

dissabte, 6 de febrer del 2016

Titellaires i reaccions partidistes

Uns titellaires a Madrid fan una funció per a crios amb diverses escenes de violència i mostrant pancartes -les titelles- en favor d'ETA. Molts de pares diu que van marxar esverats. No és per a menys. S'ha de tenir ben poca cosa al cap per fer una cosa així en un espectacle per a crios. Els titellaires ja han passat a mans judicials i el govern municipal ha destituït la persona responsable. Els mitjans que confonen objectivitat amb parlar bé del PP s'han tirat a la iugular de Manuela Carmena i han volgut associar l'acte pro-etarra amb l'alcaldessa de Madrid i amb Podemos. Eduardo Inda, un periodista molt rigorós, com tots sabem, ha volgut insistir-hi a La Sexta.

Fa uns anys en una caserna es va homenatjar els veterans de la División Azul, una agrupació de voluntaris que van lluitar a la II Guerra Mundial en favor de Hitler. La delegada del govern espanyol a Catalunya va lliurar-hi condecoracions. On eren les reaccions per un acte d'apologia del feixisme? De la mateixa manera, la Fundació Francisco Franco rep diners públics cada any per continuar homenatjant el dictador, i les víctimes de la dictadura continuen sent menyspreades i, segons com, ridiculitzades per polítics i mitjans. Amb aquesta actitud els mitjans de comunicació espanyols es mereixen la fama de poca credibilitat que tenen entre els europeus.

divendres, 5 de febrer del 2016

Una foto a eldiario.es

Avui, amb motiu de la manifestació de diumenge, eldiario.es publica un article en el qual utilitzen una foto obtinguda del meu compte de Flickr. A banda d'agrair que hagi cregut l'autor que la foto era prou digna per il·lustrar l'article, comento el fet perquè el peu de foto és un dels pocs que fa allò que ha de fer: cita la font (Flickr), l'autor i la llicència (CC BY SA). No seria la primera vegada que algun mitjà agafa una imatge meva sense citar l'autor. I en general, quan se cita, la llicència s'obvia. Veure com alguns mitjans ho fan tan bé és per agrair-ho públicament.

dissabte, 23 de gener del 2016

La broma a Rajoy

Una broma de ràdio va aconseguir que un imitador del President Puigdemont parlés amb Mariano Rajoy i que gairebé tanquessin una data per trobar-se. Els de Ràdio Flaixbac ho estan explotant aquests dies amb el ressò que ha tingut. Un ressò que segur que ha indignat a Madrid, tot i que no ha estat el primer cop que un imitador ha parlat amb un càrrec polític fent-li creure que era el personatge real. Que hagi estat ara un mitjà català és la diferència. Un país molt plural Espanya.

De la broma una cosa que crida l'atenció és un president del govern espanyol que atèn amablement, cordialment, el president separatista de la Generalitat. Quan surten als mitjans utilitzen un discurs que sembla que als independentistes ni aigua però, en privat el to és un altre. Pura hipocresia que es fa evident i que no destaquen els mitjans. Teatre, pur teatre.

divendres, 22 de gener del 2016

L'exclusiva d'Antena 3

L'altre dia Antena 3 començava les notícies de la nit amb una exclusiva, amb unes imatges d'un viatge de gent de Podemos i de la CUP, les quals demostrarien, segons la notícia, la relació d'aquests amb el règim veneçolà de Maduro i amb ETA. De fet ahir encara presumien de l'impacte mediàtic i a les xarxes socials d'aquesta exclusiva. Una exclusiva, com tantes hem viscut els darrers anys, la qual d'entrada ja té aspecte de farsa, per acabar-se veient després que allò que es pinta com una trobada clandestina amb un règim comunista -com el xinès, per cert- i persones relacionades amb ETA, en realitat era una cita pública coneguda i amb més participants, obviats per l'exclusiva. Aquesta és la línia que segueixen els mitjans privats espanyols, engegar el ventilador i esquitxar, ni que sigui per ser líders d'audiència. Després ja arribarà l'hora de rectificar. O no.


divendres, 4 de desembre del 2015

La pluralitat del 7d

Antena3 i La Sexta aquests dies fan publicitat del "debate decisivo" que emetran dilluns dia 7. Serà un debat en què hi haurà dues forces que no tenen representació parlamentària, Ciutadans i Podemos, i en què no hi haurà altres forces que sí que en tenen, com són IU i UPyD. Imagineu que això ho fes TV3 o, en general, que ho fes una televisió pública depenent d'un govern que no fos del PP. No passaria res i es trobaria lo més normal del món. Ana Pastor és una dels professionals que anuncien el debat, i que suposo que el moderaran. Està d'acord amb aquest format tan plural?

L'altre aspecte destacable del debat decisiu són els participants. Dels quatre partits que hi van, PP, PSOE, Ciutadans i Podemos, tres presenten al seu cap de llista, mentres que el PP serà representat al debat per Soraya Sáez de Santamaría. Tenen por que Rajoy la cagui? No el veuen la persona adient per defensar el programa del PP? I què fa de cap de llista? Que no ha demostrat abastament durant la legislatura que és un mal president -a banda de les polítiques que ha posat en marxa-?

divendres, 27 de novembre del 2015

Ferran el Catòlic a La Razón


Exemple de com interpretar les paraules i dur-les al seu terreny. La Razón publica un article relacionat amb un llibre sobre Ferran el Catòlic escrit per Henry Kamen. Segons l'article, i destacat al titular, l'autor diu que "qui tenen, pels pèls, el poder a Catalunya falsifiquen la història". L'autor també afirma que els Reis Catòlics no van crear un país nou si no que van continuar governant diferents estats. Però, això queda en segon pla per al diari. Així són els mitjans. De fet, estic segur que si l'article hagués estat escrit en un mitjà català s'hagués destacat això altre i no tant la referència a la falsificació de la història.


dimecres, 18 de novembre del 2015

Els mitjans de comunicació espanyol i els fets de París

Les televisions privades no van aturar la programació habitual divendres a la nit per informar dels atemptats de París. Van seguir amb la seva programació, com l'importantíssim Sálvame de Luxe o Tu cara me suena. L'endemà morbo a dojo, repetició d'imatges, descripció dels fets fins el més mínim detall. Arcades.

Durant aquests dies han anat succeint-se situacions còmiques i a la vegada tristes relacionades amb els mitjans espanyols i la versemblança de la informació que donen. Antena 3 i La Razón -dirigida per l'insigne Marhuenda- anunciaven tenir la imatge d'un dels terroristes, la qual va resultar ser un muntatge. La Sexta va acompanyar la notícia en un dels seus informatius amb la bandera de Rússia, no amb la francesa. Cuatro va informar de més morts espanyols dels que va haver. I La 1 de TVE va mostrar el logo dels terroristes i va resultar que era un logo de la pel·lícula Star Wars.

Veig un video d'Ana Rosa Quintana, qui es va desplaçar a París per viure en directe el clima de la ciutat. En aquest video es veu AR durant un minut de silenci que es va convocar i ella, molt respectuosa, va dedicar-se a narrar com es vivia el minut de silenci. Ei, sempre des del respecte.

Aquests són els mitjans des d'on s'apunta TV3 com una televisió no exemplar, no plural.

diumenge, 15 de novembre del 2015

París i Catalunya

Quina credibilitat pot tenir un periodista que fa tants anys que es dedica a la televisió del safareig, treient draps bruts de la vida personal de les persones, amb l'excusa que elles la venen? Poca però, són personatges amb una presència mediàtica important a les televisions privades generalistes espanyoles, i en part a 8tv des de que ha entrat en el seu accionariat Mediaset. I són personatges que d'alguna manera genere corrents d'opinió. Podríem dir que no pot ser però, sí. Si no, a veure per què tanta gent li riu les gràcies als personatges que surten al Sálvame.

Ahir va i un d'aquests periodistes de la porqueria, Jesús Mariñas, històric de programes tan interessants com Tómbola en el seu temps, va comparar l'independentisme català amb els atemptats de París. I es va quedar tan ample. Ja ha passat que quatre personatges sense res al cap han desitjat la mort dels catalans arran dels atemptats però, personatges com aquest podrien pensar una mica abans de dir tonteries tan grans i tan indesitjables.

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Serrat

Joan Manuel Serrat opina que la independència no convé a Catalunya. Jo hi discrepo. Discrepar és legítim, i no per això l'insultaré. I així molta gent. Alguns mitjans han escampat que Serrat ha rebut molts insultes dels independentistes per aquest posicionament. El director d'El Periódico ha parlat de linxament a Twitter, com si hi hagués una munió d'insults per al cantant. Diria que no ha estat així i que, per molts insults que hi hagi, això no es pot generalitzar ni associar-ho a un pensament únic independentista. Aquesta crítica ve del director d'un mitjà amb una tendència cap al PSC i cap crítica no és gratuïta quan es tracta de política i venint d'un director de diari.