Les condicions de Rivera

Albert Rivera ha exposat 6 condicions per donar el Sí a Rajoy en la investidura. Entre altres, separar immediatament els diputats imputats per corrupció, eliminar els aforaments o crear una comissió d'investigació sobre la corrupció del PP. La pregunta és, si Rajoy no ho accepta Ciutadans votarà en contra o s'abstindrà. La pregunta és si Rivera no ha posat sobre la taula la proposta que provocarà terceres eleccions i que Ciutadans utilitzarà per dir que ells han volgut regenerar la política però, que no els han deixat.

---

+ GNU FDL

Cap a les eleccions...

A Madrid avui estan més interessats en si el Reial Madrid passa a les semifinals de la Champions que en els pactes de govern a Espanya. Demà serà un altre dia. El futbol... El model de periodisme de la premsa esportiva, especulant durant mesos per vendre anunciant fitxatges que després potser no arriben, sembla, junt amb la premsa rosa, el model que influeix en la premsa "seriosa" a l'hora de narrar l'actualitat política espanyola. La premsa, interessadament, donant corda als partits. Uns partits que esgotaran terminis i segurament es posaran d'acord, per evitar noves eleccions. Mal menor, ni per a tu ni per a mi. I tindrem un govern de dreta, o de centre dreta. Perquè el PSOE fa temps que d'esquerres té ben poc, i la seva influència en un govern amb Ciutadans i PP tampoc no serà tanta.

Qui sap però. Potser ens donen una sorpresa i tenim eleccions al juny. I en aquestes a veure si el PP s'enfonsa o surt beneficiat de l'espectacle d'aquests mesos entre PSOE, Ciutadans i Podemos.

---

+ GNU FDL

El pacte que voldria Iglesias

Meritxell Batet (PSOE) afirmava a la ràdio que els ciutadans espanyols han votat perquè es governi, i no per anar a noves eleccions. D'aquesta manera, i parlant de reformes pendents, justificaria l'acord amb Ciutadans. La Mònica Terribas ho deia a la portada del Matí de Cataluna Ràdio, i hi coincideixo. Si l'acord se cerca per evitar unes noves eleccions, és un frau democràtic. Si se cerca per governar és una altra cosa. I sembla que el PSOE no vulgui unes noves eleccions. Potser Ciutadans tampoc. I volen evitar-les com sigui.

Podemos sembla que, tot i no preferir-ho, no té por d'uns nous comicis. El seu líder així ho deia avui, igual que deia presentava una realitat, després d'entrevistar-se amb Pedro Sánchez, que semblava obrir una porta a l'acord amb el PSOE. Una realitat poc creïble, la qual ha estat desmentida tant per Ciutadans com pel PSOE. Iglesias s'ha presentat com una víctima de les pressions i ha renunciat a ser vicepresident en un hipotètic acord, i sembla que ha estat disposat a renunciar al referèndum català. I així és com En comú Podem i companyia queden desautoritzats pel líder morat.

Nota addicional. El presentador de les notícies d'Antena 3 de la nit introduïa els titulars comentant la reunió de Sánchez i Iglesias, i posava en dubte les renúncies de les quals ha parlat el segon per assolir l'acord amb el PSOE. És curiós com alguns periodistes són crítics però, de forma selectiva. No és estrany que els d'Antena 3 ho siguin amb Podemos per això.

---

+ GNU FDL

100 dies sense govern... tranquils que es posaran d'acord

Avui es compleixen 100 dies sense govern a Espanya. Els mitjans ho pinten negre. Eleccions a la vista. Però, queda marge perquè PSOE, Ciutadans i PP es posin d'acord i ens governi la dreta amb uns que voldran fer-nos creure que ho fa l'esquerra. Si al final es posen d'acord haurem tingut un govern en funcions durant un temps innecessari. I se'n reien de Catalunya...

---

+ GNU FDL

Enquestes i pactes

Els de la Sexta diuen que la majoria d'espanyols vol un pacte PSOE, PP i Ciutadans. Enquestes. Un 38% voldria el pacte. Això, segons ells, ja vol dir que la majoria el vol, quan en realitat un 62% no el vol. Aquest raonament de la Sexta no aplica, evidentment, si el 48% de catalans van votar clarament opcions independentistes al setembre. Quant tens una majoria clara en contra, un 62%, no pots assumir tot el contrari i pressionar per aconseguir-ho sense faltar a la veritat.

---

+ GNU FDL

Enquestes per pressionar

Continuem amb les mostres que la política no canvia tant amb els autoproclamats reformistes. He escoltat algú de Ciutadans, crec que Carlos Carrizosa, recolzant-se en estadístiques per afirmar que una gran part de votants del PP no volen Rajoy com president del govern, i que una part més ampla del ciutadans tampoc. Els reformistes també tiren d'enquesta quan els interessa i obliden que les eleccions van donar un resultat que no permet dir res més que qui va tenir més vots fou el PP, amb Rajoy com candidat. Tal com funciona el sistema, si la gent del PP no vol que Rajoy sigui president, han d'expressar-vo votant, sigui en unes primàries, sigui on sigui.

Igual que no és admissible deduir interessadament que si Podemos vota contra la investidura de Sánchez està en línia amb el PP o amb Bildu, no és tampoc admissible extrapolar resultats d'enquestes per molta fiabilitat que tinguin. L'única enquesta que els constitucionalistes han d'acceptar són les urnes, si és que són coherents amb ells mateixos.

---

+ GNU FDL

Camí del pacte amb el PP

César Luena (PSOE) continua amb l'argumentari socialista acusant Podemos de mantenir Rajoy al govern, de votar al costat del PP . Podria acusar al PP de votar com Podemos però, aquesta comparació no els convé tant. També sembla que Luena sap, com altres líders socialistes, que els votants de Podemos volien el partit donés suport a un govern de PSOE i Ciutadans.

Alberto Garzón ha recordat als socialistes que no fa tant Ciutadans era un partit de dretes, tan o més com el PP, i que ara és un partit amic del PSOE, un partit que ha de permetre fer polítiques reformistes, progressistes, d'esquerres. Malauradament Izquierda Unida té poc ressò com perquè se l'escolti gaire gent.

Andrea Levy davant d'un auditori amic ha afirmat amb rodunditat que l'únic partit que ha guanyat les eleccions és el PP. No ha explicat però, per què, si han guanyat les eleccions, no poden formar govern. Serà perquè en realitat no les han guanyat en el sentit de ser escollits per governar, en nombre d'escons. És que sempre s'ha d'explicar el mateix...

I al final tindrem PSOE+Ciutadans+PP, perquè tan diferents no són i ara ens estan marejant fins escenificar un acord treballat i satisfactori.

---

+ GNU FDL

Fumata negra anunciada

Fumata negra al Congrés dels Diputats. Potser algun ingenu pensava que en dos dies canviarien les coses. Pedro Sánchez s'ha fet el molest amb Podemos, acusant-los de trair els seus votants. Així es regenera la política, sense saber perdre i fent afirmacions sense fonaments objectius per tal de danyar la imatge del rival. El PSOE segur que sempre fa allò que els seus votants volen, segur. I el PSC, evidentment, també. Per això es van desdir del dret a decidir que duien al programa electoral del 2012. Segur que els votants de Podemos, com sap Pedro Sánchez, estarien tots encantats amb un govern de PSOE i Ciutadans.

I així, ara poden passar dos mesos i anar a eleccions o passar dos mesos i que el PP se sumi a la coalició reformista i progressista.

---

+ GNU FDL

PSOE+Ciutadans+PP

Avui de Cospedal ha anunciat converses amb PSOE i Ciutadans per arribar en un acord de govern que eviti noves eleccions al juny. S'especula amb un govern encapçalat per un tècnic o per una persona d'un perfil menys polític, amb un compromís de governar durant 2 anys. Això deien a la ràdio. Acabades les eleccions al desembre Ernesto Elkáizer ja va pronosticar que una de les alternatives era un govern de coalició PSOE-PP amb un president que no fos Rajoy. No ens estranyi si passa. PP i PSOE, PSOE i PP, quan els convé es posen d'acord.

---

+ GNU FDL

La setmana vinent

Els caps pensants del PSOE han volgut que Pedro Sánchez repeteixi cada dos per tres tot allò que es pot començar a fer "la propera setmana" si és investit president. De forma repetida, pesada, ahir al debat d'investidura deia quelcom com "això podrem començar a fer-ho, ses senyories, a partir de la propera setmana". Pesat i ridícul. Les idees al partit dels dinosaures ex-obrers s'acaben. Després passa que Pablo Iglesias i Joan Tardà li fan una bona repassada i no sap respondre més que amb eslògans de l'argumentari que s'ha après per defensar el pacte amb Ciutadans.

No sumen. Encara hem de veure com Rajoy s'aparta o l'aparten i el PP se suma a PSOE i Ciutadans. Mentrestant han començat a comptar els dos mesos perquè els ciutadans puguin tornar a dir com volen que sigui el govern espanyol.

---

+ GNU FDL

Les opcions de Sánchez

Diu Pedro Sánchez que hi ha dues opcions, fer-lo a ell president o fer a Rajoy. Així vol convèncer els diputats perquè el votin o s'abstinguin. Bé, no ho vol, ho diu pensant en qui ho veu a través dels mitjans. Es deixa una tercera opció: eleccions. Eleccions que potser ajudarien a aclarir què vol la ciutadania, allò que cada partit diu que sap perfectament i que, en base a aquest coneixement, cadascú es posiciona de diferent manera.

Per cert, si es veu satisfet Albert Rivera des del seu escó, veient els socialistes, a qui va dir que no votarien mai, defensant les seves polítiques.

---

+ GNU FDL

Reformistes, progressistes i de centre-esquerra

Reformistes, progressistes, de centre-esquerra. D'adjectius Pedro Sánchez va sobrat per vendre el seu producte, un producte que fa anys que és el mateix, encara que intenta vendre'l com nou.

Ser reformista no és patrimoni del PSOE. El PP també ha estat reformista. Ho ha estat en sentit negatiu per a uns, positiu per a altres. Progressista, potser. Però, el progressisme no es reflecteix pactant amb Ciutadans ni volent que s'uneixi el PP, ni després fent ofertes genèriques als partits d'esquerres per pintar-ho tot plegat com un gran acord de país. De centre-esquerra ho és un quan vol contentar els d'esquerres i al mateix temps intentar arreplegar també les simpaties de la gent que es classifica com moderada. Ara bé, a l'hora d'intentar que Podemos s'apropi, Sánchez no dubta a parlar de polítiques d'esquerres. I així el PSOE intenta aconseguir la investidura i, si més no, començar la precampanya per al juny.

---

+ GNU FDL

El PSOE encara fot més els treballadors

Avui Sánchez convidava Podemos i PP a unir-se a l'acord amb Ciutadans, qualificant el PSOE d'un partit de centre-esquerra (ser d'esquerres, l'O d'obrer, ja no està de moda al partit fundat per Iglesias) i Ciutadans de centre-dreta. Ens està venent que ells són la centralitat del país. Sobretot Ciutadans, oi? En alguns aspectes, com el tema territorial, estan tan a la dreta com el PP, per cert.

Aquest partit que se suposa que defensa els treballadors, ha acordat un contracte temporal que ara li diuen progressiu, en el qual inicialment la indemnització per acomiadament serà de 12 dies per any treballat, augmentant progressivament fins arribar al màxim de 20 dies actuals. Si l'acomiadament és improcedent, seran 20 dies inicialment i progressivament aniran augmentant fins als 33 dies actuals.

És a dir, si el PP ha fotut els treballadors, el partit que presumeix de ser qui els defensa més de tots, amb aquest acord encara els fot més. El PSOE no fa honor al seu nom. I el PSC el justifica. Segur que a l'Ebre també.

---

+ GNU FDL

PSOE+Ciutadans

PSOE i Ciutadans s'han posat d'acord, o almenys això diuen. Un punt important, la reforma exprés de la Constitució. En això de reformes exprés el PSOE en té molta idea. Es planteja la supressió de les diputacions... per canviar-les per altres organismes, consells d'alcaldes provincials. El nom fa o no fa la cosa? Anyway... Un acord entre PSOE i Ciutadans és com un acord entre PSOE i PP. O es limiten a aplicar polítiques que no entrin en conflicte, i això vol dir deixar d'aplicar-ne moltes altres, o que ens expliquin com ho pensen fer.

I que ens expliquin com pensen formar govern. Sumaran el PP a l'acord? Perquè si no, l'acord és simplement imatge, precampanya per al juny.

---

+ GNU FDL

En comú podem vol un DNI com les matrícules

Abans que Aznar parlés de les demandes sobre les matrícules de forma  despectiva amb allò de las "chapas de los coches" es va arribar a parlar de posar distintius autonòmics, amb analogies com el cas de França. Però, allò es va desestimar per a alegria dels venedors de cotxes de segona mà. I Zapatero, el federalista, mai no va decidir-se a canviar les coses.

Aquest dilluns els d'En comú podem, per aconseguir suports a la investidura de Pedro Sánchez -i per veure si aconsegueixen algun ministre-, han proposat incloure la nació de cadascú al DNI. Com si fos una simple matrícula. Als catalans els posem que són catalans al DNI i ja els tindrem contents. Quantes nacions hi hauria a Espanya, 17? O al final seria un distintiu autonòmic? Simbolisme per atenuar el procés. Parlem clar, si us plau. Volen procés o no volen procés. Volen sobiranisme o volen ministres a Madrid? Suposo que quan van incloure les llengües cooficials al DNI ja pensaven que els  catalans ja estaríem satisfets. Es van oblidar de no insultar-nos de paraula i obra durant anys, cada cop més, des de la política i dels mitjans, fins fer esclatar la societat en una mobilització sense precedents a favor de la independència.

Si volen, senyors d'ECP, quan hi hagi un DNI europeu ja demanaríem que incloguin el distintiu de l'estat català, entre els diferents estats membres.

---

+ GNU FDL

Sánchez va fent renúncies per tal d'arribar al poder

Pedro Sánchez renuncia a derogar la Llei Mordassa del govern Rajoy en el seu document de pacte. De la mateixa manera ahir se sabia que el model federal d'estat quedava amb una representació testimonial a la proposta de pacte. Iceta no ho veia igual però, ja se sap que el PSC sempre ha presentat les propostes del PSOE com grans fites que després es desinflen, sobretot en les qüestions territorials. Zapatero era la gran promesa del federalisme. Sánchez ja no tenia credibilitat després de tantes llufes socialistes, credibilitat que ahir va quedar confirmat que no ha tingut mai. Podrien parlar de federalisme testimonial i així sabríem que simplement és una qüestió electoralista.

---

+ GNU FDL

Els números de Sánchez

Pedro Sánchez vol que Podemos no veti Ciutadans i el mateix d'aquests envers Podemos. Darrere d'un discurs de necessitat d'unitat per renovar el país s'amaga l'èxit o el desastre del PSOE, les ganes que tenen de governar. Perquè la renovació del país no pot passar pas per les mans del PSOE ni del PP, dos partits que representen el bipartidisme, el passat, amb els seus vicis, tots dos esquitxats per escàndols de corrupció -un més que l'altre-. El PSOE no pot culpar Podemos de no donar suport a una aliança amb Ciutadans. No té sentit que per tal d'aconseguir el govern, Sánchez accepti pactar amb Rivera, sobretot i quan parlen de canviar la forma de fer política a Espanya. És cert però, que PSOE i Ciutadans, així com PP, comparteixen algunes coses, entre elles la postura envers Catalunya. Els federalistes ja no ho són, o no ho són tant, i parlen de problema de convivència a Catalunya. Mentir és gratis. L'audiència televisiva no vindrà a casa nostra a comprovar aquest problema de convivència inexistent. Una altra cosa és el problema de convivència al Parlament, fruit de les estratègies polítiques, i que si ara és a causa del procés, en altres moments ha estat per altres coses.

Si Iglesias es manté, Sánchez té assegurades unes noves eleccions. I potser seria el millor per aclarir la situació actual amb pactes improbables entre opcions incompatibles abans de les eleccions.

---

+ GNU FDL

La segona transició

Maria Dolores de Cospedal vol una segona transició, un acord PP+PSOE per formar un govern estable a Espanya de partits "constitucionalistes moderats". Constitucionalistes que reformen el text sagrat sense preguntar sempre que poden. De la moderació, del PP, potser no cal parlar-ne. Autodefinir-se és fàcil, i és obvi que el PP no s'autodefinirà com extremista ni de dretes. Ells, liberals o centristes i moderats, evidentment.

La secretària general d'un partit plagat de casos de corrupció, d'un partit imputat en el cas dels discos durs de Bárcenas, lluny de mostrar humilitat dóna lliçons de democràcia, i fins i tot assenyalen el president de la Generalitat per la corrupció al seu partit. Amb gent així una segona transició millor que no.

---

+ GNU FDL

Fumata gris

Al migdia llegia una notícia en què deien que l'assemblea de la CUP havia descartat una de les propostes quant a l'acord per a un nou Govern. Un seguiment mediàtic que semblava el del concili per escollir Papa. Quedava saber quan arribaria la fumata blanca. Però, la fumata ha estat negra, o millor, gris, perquè la votació de l'assembla de la CUP ha estat taules, ni a favor ni en contra d'investir Mas. Si li poséssim sentit de l'humor i tiréssim d'estereotips, podríem dir que de lo que no hi havia dubte és que acabés com acabés no faltaria la fumata. Però, seriosament, l'empat ha estat un resultat inesperat, alguns el titllen d'enganyifa, i ens deixa on érem, és a dir, sense Govern. I això no pot continuar així. Per això potser millor comencem a preparar les eleccions al març. Amb tot el respecte per la CUP, una assemblea de poc més de 3000 persones no pot extrapolar la voluntat de més de 300.000 votants. És el problema dels moviments assemblearis quan volen ser més papistes que el papa.

---

+ GNU FDL

La gran coalició espanyola

L'altre dia Ernesto Elkaizer a la ràdio apuntava que a la primera no però, que el PSOE facilitaria que el PP governés amb minoria, això sí, amb un president independent o que no fos una cara coneguda del PP, un tècnic bàsicament. Així es materialitzaria la primera gran coalició, a l'alemanya, a Espanya. Si això acaba sent així, recordeu totes les declaracions de Pedro Sánchez, de Susana Díaz i d'altres, negant la major. Que unes noves eleccions no siguin la millor opció es pot admetre. Que potser són l'única solució si els partits es mantenen coherents amb els seus plantejaments, és lògic. Però, la lògica política és una altra. Veurem on es duu.

---

+ GNU FDL