Avui, darrer dia de campanya, la situació de la prima de risc espanyola, per sobre dels 500 punts, ha continuant eclipsant la campanya electoral de baix nivell que hem patit.
Al final el BCE ha tornat a comprar deute espanyol per alleugerir la pressió. Anirà a pitjor la cosa? Està Espanya a punt de ser rescatada? Canviarà molt el panorama amb una victòria del PP diumenge? No ho sé. De moment amb els canvis a Grècia i a Itàlia no s'ha vist un canvi substancial amb l'evolució de la crisi del deute. Ans al contrari, s'agreuja cada dia que passa. Ahir feia prou gràcia i a la vegada pena veure Zapatero exigint que Europa actuï, amb una aparent contundència que no ha utilitzat gaires cops, per no dir cap. I ho fa quan plega. Segur que des de Brussel·les estaven pensant "què vol aquest si està més fora que dins?".
Llegeixo que
Grècia comença a arrestar grans personalitats per evasió d'impostos. I és que com diuen els mitjans, a Grècia l'evasió d'impostos és un costum generalitzat, un costum que ara intentaran tallar de soca-arrel. Queda lluny però, de les accions d'Islàndia contra els causants de la crisi.
e-noticies explica com els partits col·loquen assessors a la Diputació de Barcelona, alguns d'ells amb càrrecs en altres llocs de l'administració -alcaldes, regidors, ...-, i amb uns sous gens menyspreables, de més de 3500 euros bruts mensuals. Que les diputacions es perceben com agències de col·locació no és nou. Que tinguin la barra, en plena crisi -ja és barra fer-ho sense crisi però, ara encara més-, de contractar 33 de càrrecs a dit i després ens vinguin a dir que cal fer sacrificis, que es prendran mesures doloroses, i bla, bla, bla.
Fa gràcia que
Alícia Sánchez-Camacho li digui al president Mas que retalli de partides prescindibles abans de fer-ho en sanitat. Hi puc estar d'acord però, com s'ha vist, Rajoy només considera intocables les pensions -faltaria més-, amb la qual cosa veurem si ell també retalla en sanitat i no en tot allò prescindible abans d'emprendre-hi les retallades.
Per cert, que
el PP diuen que vol privatitzar la xarxa de Paradores Nacionals. En aquest cas no em puc posicionar. Jo, almenys en el cas dels paradors que siguin monuments històrics, penso que s'hauria de fer una concessió d'ús i no una venda però, amb la resta, amb els paradors de construcció actual no em sembla que sigui una decisió tan greu com pugui haver estat privatitzar Telefónica. Ara, parlo per parlar perquè no puc analitzar els pros i contres ara mateix.
I Duran ja ha trobat el seu argument per ser ministre. Si aquesta setmana deia que ni parlar-ne,
ara sembla que si s'accepta el pacte fiscal podria acceptar ser-ne. La part graciosa és que normalment CiU quan demana una cosa, accepta la mateixa però, rebaixada. Així que, en cas que CiU aconsegueixi negociar el pacte fiscal haurem de veure en realitat què aconsegueix, no sigui com el darrer gran sistema de finançament de l'era Pujol.
Acabo. Avui tenim el Concert de Santa Cecília a
La Lira Ampostina. Homenatjarem el músic i compositor ampostí Adolf Ventas, amb un repertori d'obres composades o arranjades per ell. Enganxo el text que vaig escriure ahir al meu bloc personal sobre l'homenatge.
Quan era menut, abans potser d'entrar a la banda, recordo que va venir a Amposta, a l'auditori de La Lira, el Quartet de Saxofons de Barcelona, dirigit per Adolf Ventas (
podeu veure un anunci a La Vanguardia del 22 d'abril de 1983 d'una actuació del quartet a Gandesa). Vam anar amb mons pares a veure l'actuació. Venia a tocar el quartet del mestre Ventas, era una cosa important. Un ampostí que vivia a Barcelona, que era conegut al món de la música, venia a La Lira. Sempre he recordat aquell concert del quartet del mestre Ventas cada cop que l'he vist, cada cop que hem tocat amb La Lira alguna de les seves obres. No vull fer aquí un repàs de la seva trajectòria, ja que no sóc la persona més indicada i perquè només repassant els darrers 20 anys de col·laboracions amb La Lira en sortiria una bona llista. Simplement volia recordar com ara, de gran, participaré en l'homenatge a aquella persona que de menut vaig anar a veure a La Lira amb aquella gran admiració transmesa pels meus pares.
El programa:
Adolf Ventas, passió per la música
+ 
