Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de setembre del 2012

#Aniversari de Júlia, plega #EsperanzaAguirre i #ArturMas denunciat #independència

Aniversari de Júlia. 3 anys. Avui celebració a casa, especial, ara que la xiqueta ja va a l'escola.

La notícia del dia, sense dubte, és la dimissió d'Esperanza Aguirre com presidenta de la Comunitat de Madrid i com diputada autonòmica. Hi ha qui diu que és per desavinences amb Rajoy, hi ha qui diu que és pel càncer del qual va ser operada. Si és aquest segon cas, li desitjo una recuperació com abans millor. Cal ser persones.

Sobta però, que es retiri i reconegui que fa quasi 30 anys que es dedica a la política i no reconegui que això és molt. És normal que la gent es dediqui a la política professional tant de temps i que després optin per les vies de privatització de serveis o de retallades sobre els treballadors públics que, a diferència d'ells, han hagut de passar uns filtres d'equitat per ser on són, i que no cobren pas lo que cobren ells? No, no hauria de ser normal però, malauradament qui viu de la política ho assumeix com normal i intenta anar escalant llocs fins arribar dalt de tot. Penso en joves que ara ocupen diferents càrrecs públics, sense una experiència destacada en el món professional prèvia, per no dir la curta experiència personal per la seva curta edat. Aquests seran els Aguirre -i altres- del futur.

Bon article de Xavier Sala i Martín sobre la independència, comparant Espanya amb un marit possessiu que fa tot allò que recorre a la desqualificació i a la por per fer què oblidi la idea de deixar-lo.

El sindicat Mans netes ha denunciat Artur Mas per sedició i coaccions a l'Estat. Judicialització de tots els aspectes de la vida política. Malament. Però, la justícia decidirà. Ara bé, estan acusant milions de catalans d'això mateix? No serà que milions de catalans exercien el seu dret de llibertat d'expressió? Uf!

Arriba la Tortosa purista. Ara no es podrà anar nu ni seminu pel carrer de la capital del Baix Ebre. Es preveuen multes per qui no respecti aquesta nova prohibició. CiU criticava l'ordenança del civisme i ara que governa la utilitza. I ho fan per prohibir una forma de vestir que, pot no agradar-nos, pot semblar maleducada però, que hauria de ser respectada com elecció de cadascú. Barcelona crec que ja ho havia prohibit fa un temps. Algunes coses poden recordar el franquisme i no passa res, mentre ens omplim la boca que tapem l'escut de Felip V al Parlament.

dimecres, 25 de gener del 2012

Lino in memoriam

Pont sobre el riu FortaneteLa sensació que tens quan t'acomiades d'algú per darrer cop és molt dura. Saber que fas el darrer "besito", que li agafes per darrer cop la mà, és molt dur. Dur, fins i tot quan se suposa que t'has fet a la idea que això acabarà passant.

Fa 6 anys Lino, el germà de mon pare, patia un ictus que l'ha tingut durant aquest temps a la unitat de llarga estada de l'Hospital de la Santa Creu, a Jesús. Qui havia de dir que una persona com ell, que sempre  anava a peu o en bicicleta, prim, patiria un ictus? Recordo el darrer cop que vam anar a Fortanete que va pujar davant de mon germà i meu al castell, sense grans esforços. Recordo el darrer dia que el vaig veure passejant pel camp i em vaig quedar admirat de la seva senzillesa de vida, de com amb poc es veia feliç.

Han estat 6 anys visitant-lo a Jesús, ajudant-lo a sopar, a berenar, afaitant-lo, tallant-li el cabell, i sobretot compartint amb ell estones de conversa, conversa que si era sobre el seu poble, Fortanete, tenia èxit assegurat. Lino sempre tenia un raconet al cor per al poble que el va veure nèixer.

Malauradament feia uns dies que la cosa no pintava bé i hem anat veient com s'apagava. Uns dies de tensió esperant la fatídica notícia, que aquesta darrera nit semblava més probable que mai. I així ha estat. Hem estat amb ell durant els 6 anys, i fins el darrer dia. Per a mi gairebé ha estat un iaio més, de qui he pogut gaudir ara d'adult, gràcies, mira tu la contradicció, a la malaltia que l'ha tingut tant de temps al llit de l'hospital.

Alleuja d'alguna manera saber que no ha patit i que se n'ha anat sabent de l'estima, de l'amor de la seva família. Avui familiars i amics l'hem acomiadat. Familiars, entre ells cosins germans, que a més de sang han compartit amb ell el seu origen, Fortanete. El seu poble ha esta present també en la seva marxa.

Per acabar, crec que és de justícia agrair el tracte del personal de l'Hospital de Jesús aquests anys i en especial aquests darrers dies. Mai no els hi estaré prou agraït.

I ara sí. He destinat les meves darreres forces del dia per recordar Lino en aquest espai, tan poc íntim però, al mateix temps tan personal. Sempre et recordarem.

Help those suffering in the Horn of Africa