Diumenge de #Pasqua

Diumenge de Pasqua. Vinga mona! Un altre anys les processons andaluses han patit els aiguats. A omplir telenotícies. I no és perquè desitgi que no puguin celebrar-se si no perquè se'n fa un gra massa, com ja havia comentat en un altre apunt. I parlant de processons, el New York Times es queixa a la fastuositat de la Setmana Santa espanyola amb la crisi que hi ha. 

Avui La Ràpita no estava tan plena de gent com els dos darrers dies. Es nota que demà no és festa a tot arreu. Ha estat fantàstic que hagin posat atraccions per a crios. Es nota el caràcter turístic de la població veïna.

I demà, darrer dia de festa.

---

+ GNU FDL

Preparant la #Pasqua

Segon dia de festa i segon dia que no cal parlar de la cruel actualitat. Ahir a la Ràpita vam veure molta gent i atraccions per a crios. Avui dinar familiar a la garriga, avançant-nos a la Pasqua. Tradicions familiars. Que no faltin mai.

---

+ GNU FDL

#DivendresSant

Divendres Sant familiar. Aïllament de l'actualitat, en part. Les notícies avui insistien en la meteorologia i els efectes a les processons mediàtiques. Així són els informatius avui dia, notícies amb una importància més que relativa però, que omple molts i molts minuts de televisió.

---

+ GNU FDL

Dilluns de #Pasqua, #retallades en #sanitat i #educació

Dilluns de Pasqua. Des de que vaig començar la carrera, com que havia de marxar cap a Barcelona a estudiar, dilluns de Pasqua per a mi era dia de preparar els pataquets, anar a l'estació de l'Aldea, i aguantar un viatge en un tren saturat de gent. Potser per això, a més que a casa la Pasqua s'ha celebrat sempre diumenge i dilluns, prefereixo més la celebració de diumenge.

I malgrat que és Pasqua hi ha coses que no es poden deixar passar. Les retallades que vol posar en marxa el govern espanyol i, com conseqüència dels pressupostos generals de l'Estat, les que afegirà el govern català. 

El govern de Rajoy retallarà 10.000 milions d'euros en sanitat i en educació. El ministre d'Economia parla de fer pagar per l'accés a la sanitat a les rendes de més de 100.000 euros. A banda de trencar la universalitat del sistema sembla una mesura inútil, bàsicament perquè els rendes altes penso que segurament van a la sanitat privada. El PP desmenteix el ministre i diu que el sistema sanitari ha de seguir sent gratuït. Globus sonda. Emprenya que el govern parli determinar les reformes, que parli de plantejaments. No ho tenien tot tan clar? No van a Europa a explicar què faran?

El govern català diu que haurà de retallar també en sanitat i educació a causa dels 1.800 milions d'euros en ingressos retallats pel govern espanyol als pressupostos. D'una banda emprenya aquesta opció, la de retallar en sanitat i educació davant d'una situació com aquesta, i de l'altra emprenya que als pressupostos de la Generalitat s'haguessin consignat 1.800 milions d'euros en ingressos no assegurats. Perquè d'haver estat segurs ara no estaríem parlant d'això. Imprevisió involuntària o estratègia?

I el ministre d'Hisenta, Cristóbal Montoro, descrit quan va ser nomenat com un ministre poc amic de la descentralització de l'Estat, ara vol revisar competències, fer que les autonomies es dediquin als serveis imprescindibles, entre els quals no hi ha, per al ministre, les televisions autonòmiques o les "ambaixades". El problema no és ja sobre quines competències s'han de retallar, retornar o reestructurar si no que ara governa el PP i, com que una ànima del partit és poc partidària de l'estat autonòmic, tibaran per recentralitzar. Més endavant governaran altres i intentaran estirar la corda en un altre sentit. I aquest problema no se solucionarà mai. El model d'Estat, les competències, l'opció d'independència dels territoris, etc., s'han de parlar i s'han d'acordar però, malauradament és un element de confrontació electoralista.

---

+ GNU FDL

Diumenge de #Pasqua

Diumenge de Pasqua. Aïllament de la realitat per gaudir d'un dia en família. Dinar a la garriga, menjant mona com és costum, jocs en los crios de casa, una tradició que, tot i que les generacions van canviant, es conserva, i que per molts anys duri.

Encara recordo de menut la Pasqua. Com que el menut era jo la meva missió només arribar a la garriga era jugar. Jugar amb la pilota, jugar amb l'arc i les fletxes, fets amb branca d'olivera i un cordill, pujar i baixar marges, amagar-me dins d'alguna olivera, pujar damunt d'alguna altra i d'un gran garrofer, esperant el dinar i, sobretot, les postres. Un que és llaminer. I de més gran, després de dinar, ganes intenses de pujar a Montsianell per finalitzar el dia més divertit de la Setmana Santa.

Ara que ho veig d'adult m'agrada recordar quan jo era el menut i m'agrada veure que ma filla, mons nebots, continuen gaudint d'aquest dia com ho feia jo, com ho fèiem els tres germans.

---

+ GNU FDL