Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 d’abril del 2016

Del Salou Fest a la bacanal

Suposo que molts heu vist programes d'aquests de Callejeros, Ola ola, o altres, en què es fan reportatges per diferents llocs d'Espanya. A l'estiu acostumen a ser reportatges en llocs de platja. I es poden veure escenes típiques de famílies estiuejants però, també escenes de platges amb festa discotequera i consum d'alcohol, en alguns casos platges reservades amb gent passada de voltes. Segur que més d'un personatge "forrat" de diners organitza alguna festeta d'aquestes amb música, alcohol, potser drogues, i sexe, un pas més d'allò que ens ofereixen les càmeres de televisió.

Però, és quan vénen joves extrangers a Salou a menjar, ballar i veure sense parar al Salou Fest, que ens escandalitzem. Avui, un grau més d'escàndol perquè s'organitza el festival Karibean, també a Salou, convidant a una gran orgia per a joves turistes.

Escàndol raonable però, carregat d'hipocresia. La gent no s'escandalitza amb les imatges de televisió de Callejeros, per dir alguna cosa i s'ha d'escandalitzar per les bacanals de Salou? I els empresaris que es queixen, es queixen per una qüestió moral, de principis, o perquè no suquen en aquest negoci? Caldria veure-ho. D'entrada però, després de tants anys i d'aprofitar el ganxo que promociona Salou com una destinació de sol i platja, posar el crit al cel no caldria.

dissabte, 27 de febrer del 2016

Ebreterra, un projecte nou que necessita ser revisat

L'anterior govern ampostí i l'anterior govern del consell comarcal del Baix Ebre va sembla que competien per oferir serveis turístics de referència, el primer amb la nova oficina de turisme, Ebre Km 0, la qual no sé quin rendiment està tenint, i el segon amb Ebreterra, a Deltebre. Del segon, l'actual consell comarcal del Baix Ebre diu que és un projecte insostenible i que cal fer-hi una revisió per canviar-ne el rumb. Una opció és la gestió compartida amb Deltebre, quin alcalde era el president del Consell la legislatura passada. Tots dos de ben segur eren projectes que, a banda del suposat interès per al territori, eren projectes electoralistes. Passades les eleccions es veu com han evolucionat però, ja ningú demana explicacions als seus promotors, i això que quan són a l'oposició tot ho fan millor que els altres.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Sòl de riu

Avui la família click no ha fet cap visita per Amposta ni pel seu terme. Han pensat d'anar a conèixer la comarca de la qual és capital la nostra ciutat i han decidit arribar fins el límit entre Catalunya i el País Valencià. Concretament han arribat a la desembocadura del riu Sénia, als aiguamolls de Sòl de riu.

Per visitar-ho cal anar fins les Cases d'Alcanar i seguir el passeig marítim en sentit Vinaròs. Podien fer-ho en cotxe però, han preferit fer el trajecte a peu. Han deixat el cotxe a la vora de la mar aparcat i han seguit el camí del passeig que els ha conduït fins la mateixa platja de Sòl de riu. La platja de les Cases és majoritàriament una platja de pedres, amb alguns trams de roques, i amb testimonis de la història recent, els nius de metralladores de la Guerra Civil, en un estat de degradació força important.

El recorregut no té cap dificultat i va acompanyat tota l'estona del so relaxant de les ones de la mar colpejant les roques de la costa.

La desembocadura és al mateix temps una platja -si no hi ha riuada, evidentment-, amb un banc de sorra que permet passar a peu la frontera dels dos territoris. El cabal del riu és normalment baix o nul però, diu que a la desembocadura hi ha aigua tot l'any gràcies a la llacuna de rambla que existeix, alimentada per aigua de la séquia de la Foia i per l'aqüífer de la zona [https://ca.wikipedia.org/wiki/Desembocadura_del_riu_Sénia]. 

dimecres, 12 d’agost del 2015

Els ullals


Abans de visitar la torre de la Carrova, on van poder visitar també els seus ullals, la família click ja havia visitat els ullals de Baltasar -aquí diem de Baltasar, no d'en Baltasar, com posa als indicadors-. Es van quedar bocabadats d'aquelles aigües tan transparents, d'aquelles basses tranquil·les que sembla que no tinguin fons.

Havien llegit que els ullals eren surgències d'aigua que prové dels Ports, o de la serra de Montsià, i que per motius geològics acaba sortint a la superfície en diferents zones, com ara en zones situades als límits de la plana deltaica. Fins i tot van trobar una foto de l'any 1927 on es pot apreciar més o menys l'aspecte aleshores d'aquesta zona ampliada per a les visites fa uns anys.

Els van contar una història que deia que hi havia gent que s'havia tirat a l'aigua d'un dels ullals i que no havia trobat mai el fons. Com que es van informar saben que això és una llegenda però, els va fer més divertida la visita.

Malauradament quan van visitar els ullals no van poder veure unes flors precioses, els nenúfars. Segurament els va anar de poc. Una excusa per tornar-hi.

diumenge, 12 d’abril del 2015

L'àrea de lleure de La Carrova

L'àrea de lleure de La Carrova podria estar més neta #ampostaAvui hem visitat la torre de La Carrova i els ullals. Un indret preciós al costat del poble per passar una bona estona en família. Malauradament visitar la torre no es pot en un dia qualsevol. Alguns dies l'any, com sabeu, es fan visites guiades.

Al costat hi ha una àrea de lleure, preparada per poder-hi menjar, per encendre foc. Hi havia evidències que algú havia fet una calçotada recentment. Però, no avui. Una paperera plena, ben plena, i un foc apagat amb dues ampolles de plàstic allí abandonades. Per les escales que pugen a la torre, restes de calçots. Algú devia anar fent una cursa menjant calçots a la vegada.

En resum, som una mica porcs. Anem als llocs i no respectem l'entorn, ho embrutem. Ara bé, el manteniment de la zona podria ser millor, tant quant a la recollida de brossa com quant a la neteja de males herbes. Això, si es vol que allí hi vagi gent a passar el dia. I el mateix per a la vil·la romana, allí tancada i envoltada d'herbes.

dimecres, 16 de juliol del 2014

Americanooooo

Avui ha arribat ja el creuer de l'abundància. Berlanga arriba per mar a la Ràpita, Mr. Marshall segle XXI. Els polítics de torn reben la tripulació i els visitants amb honors. La selecta clientela del creuer alimentarà, diuen, amb 10.000 euros el territori per cada creuer que arribi. Benvinguts siguin els diners. Ara bé, potser podríem deixar de fer aquests paperots tan caricaturitzats amb els anys. La foto per a la història que alguns recordaran a les properes eleccions, evidentment. Per això també tants polítics a la benvinguda. No fem fàstics al turisme elitista. Els manyos els tenim aquí tot l'any i ja no cal agrair-los la seva aportació a l'economia local. I si algun dia vénen russos o xinesos els rebrem amb els braços oberts. Si fossin veneçolans o cubans ja en parlaríem, que allí no es respecten els drets humans.

dimecres, 9 de juliol del 2014

El creuer esperat

Havia d'arribar un creuer però, el vent de dalt ho ha impedit. I mira que a la Ràpita ja s'havien preparat per cantar allò d'"Americanos...". Perquè m'ha semblat veure unes imatges amb una recepció amb polítics per posar la catifa vermella als turistes de pasta que havien d'arribar. La qüestió no és si volem o no turisme, que sí. No és si volem creures a la Ràpita, que sí. És si les actituds que hem de tenir són aquestes, recordant la coneguda pel·lícula de Berlanga. Per no dir que els turistes que ja té la Ràpita, bona part d'ells fidels veïns aragonesos, no tenen en això un greuge comparatiu.

diumenge, 25 de maig del 2014

On el turisme necessita imaginació

La Ràpita, "on la terra abraça el mar". Terres de l'Ebre, "on t'aturen els detalls". Pirineu de Lleida, "on la neu és molt més que neu". Lleida, "on tot comença".

Són 4 exemples, i segur que n'hi ha més, de campanyes de promoció turística a Catalunya. Avui he conegut la de Terres de l'Ebre, la qual desconeixia o no recordava. Són exemples de poca imaginació. Si a partir d'ara els eslògans promocionals dels indrets turístics catalans han de tenir el mateix patró <territori> on <alguna cosa>, malament anem. Una mica més d'imaginació no estaria malament. I els responsables dels organismes, si tinguessin una mica de coneixement de les promocions existents o passades, potser decidirien que seria millor no repetir patrons, no?

diumenge, 20 d’abril del 2014

Turisme #terresdelebre

MónNatura #deltadelebre
MónNatura
Fa una setmana una amiga de Barcelona em va demanar què podia fer pel Delta durant 3 dies que hi passaria. Li vaig fer una llista de llocs per visitar que al final crec que superava els dies d'estada. I tot en un radi prou reduït de quilòmetres. L'Encanyissada, el Poble Nou, la barra del Trabucador fins la Punta de la Banya, la Tancada, MónNatura, l'Alfacada, Migjorn, l'Illa de Buda, la Ràpita, les Cases, Sòl de Riu, els Ullals, el pont d'Amposta, la torre de la Carrova, la golondrina a la desembocadura, el Garxal, el Canal Vell, el Fangar,... i per canviar una mica, el nucli històric de Tortosa, Gandesa amb el seu celler, Corbera, Pinell de Brai també amb el seu celler, Miravet, Horta de Sant Joan, Arnes,...

Em vaig sorprendre a mi mateix de la llista que em va sortir així sense haver de pensar gaire. I em vaig deixar molts llocs. I és que en un món super connectat com el nostre difondre els llocs d'interès del territori està a les nostres mans i pot tenir més repercussió de la que ens pensem. El boca orella a la xarxa s'amplifica i s'ha d'aprofitar.

divendres, 5 d’abril del 2013

#Saloufest #ASC la catalanista i els #paradisosfiscals

Fa uns anys parlar de turisme de borratxera era tabú, era mal vist. Ara es parla del Saloufest com una temporada turística més. Fins i tot el conseller d'Interior en minimitzava els incidents l'altre dia. Si governés el tripartit amb l'accident del noi que va caure des d'un balcó ja veuríem què s'hauria dit.

Alícia Sánchez-Camacho va de "poli bueno". Ara diu que ella trencarà la disciplina de vot si el PP no dóna suport a un finançament específic per a Catalunya. Sánchez-Camacho vol estar al plat i a les tallades. Vol ser del PP, el partit per al qual Espanya ha de ser uniforme, on totes les autonomies han de tenir els mateixos drets i deures, el mateix finançament, la mateixa llengua, etc., i al mateix temps va de catalanista demanant una diferenciació que fins fa poc no defensava, perquè es postulava segons la línia de Madrid. Qui es pot creure polítics així, que canvien el discurs i, de forma cínica, fan com si sempre haguessin pensat igual?

Paradisos fiscals. Ahir la baronessa Thyssen. Avui llegeixo que hi ha una llista de 70 espanyols que tenen diners en paradisos fiscals. Per allò del patriotisme. Patriotisme sí però, la butxaca no entén de banderes, no?

Per cert, com deia ahir en Basté molt encertadament, la imputació de la infanta Cristina no se sap ben bé on ha d'anar, si a les pàgines d'Economia, de Societat, del cor,... De fet, la informació sobre el tema es pot trobar en mitjans de diferents tipus, tant de premsa del cor, com de premsa generalista. La diferència és l'enfoc, en allò que incideix la notícia.

divendres, 2 de novembre del 2012

#Chacón i el dret a no decidir, #Duran continua cagant dubtes i la #taxaturistica

Carme Chacón aquests dies se suma a les veus del PSOE contra la independència i contra preguntar la gent de Catalunya sobre què volen per al seu país en el futur. Chacón no veu bé que l'obliguin a decidir però, no contempla l'altra part del problema, i és que hi ha gent que vol decidir i no la deixen. Suposo que mai no es tornarà a postular com candidata del PSC al Parlament perquè ha exhibit un espanyolisme tal que només la veig vàlida per competir amb Rubalcaba per dirigir el PSOE. Encara que el PSOE, si no canvia, com el PSC, ja veurem quin futur té.

A Facebook qui pugui seguir Germà Bel, per cert, en altres temps socialista idolatrat per la gent del PSC de l'Ebre, parla molt clar, amb arguments, i no precisament a favor de la línia de Pere Navarro. Suposo que no li rebatran els arguments però, tampoc no li diran que vol veure el PSC destruït. A l'Ebre el PSC era suposadament maragallista però, amb el temps sembla que ha cedit al montillisme. Així els va.

I Duran no veu una Catalunya sense Espanya. No cal perdre-hi gaire temps. Duran fa bo l'escepticisme del sobiranisme de CiU. El contrapoder dins de la coalició que sempre fa girar la truita. De fet, és Duran el representant de CiU a Madrid, el representant que ha fet bo el recolzament a les retallades del PP, i després les han criticat.

Ahir va entrar en vigor la taxa turística. Resulta que s'han esperat a passar l'estiu, no fos que els empresaris es queixessin massa. A la població que la fotin i que pagui l'euro per recepta, sota sospita de ser abusadors del sistema sanitari. Tant se val que qui prescrigui sigui el metge, tant se val el tipus de malaltia. Amb límit o no, tothom abusa i tothom ha de pagar. Amb el turisme però, hi ha un altre tracte.

dijous, 15 de març del 2012

#copagament sí, taxa turística després de l'estiu #crisi

Com titula El Periódico ens ve una allau de taxes. El Suprem diu que cal pujar el rebut de l'electricitat i que cal aplicar les pujades que no es van aplicar el darrer trimestre del 2011. Fantàstic. El Govern augmenta el cànon de l'aigua. Fantàstic too.  S'implanta l'euro per recepta, mal anomenat tiquet moderador, que afectarà tant qui abusi del sistema com qui necessiti els medicaments. Penalitzarà igual qui va al metge a la mínima com qui té una neumonia i no té més remei que anar-hi. I no volen dir-li copagament. El diari ARA, optimista, ens deiu que 130.000 catalans no pagaran l'euro per recepta. Tranquils! Fantàstic, fantàstic. I per acabar-ho d'adobar, la taxa turística s'aplicarà però, després de l'estiu, no sigui que els empresaris del sector es rebel·lin. No tinc qualificatius.

Llegeixo sobre els mercats de futurs i com aquests fan amb els aliments el mateix que amb altres béns, especular. Especular i fer pujar els preus penalitzant els països pobres. Feia temps que no en sentia parlar. Els tertulians se n'han oblidat en els darrers temps. Algú hauria de fer alguna cosa.

Help those suffering in the Horn of Africa