dilluns, 31 de desembre del 2012

Any de #família #escola #música #LaLiraAmpostina #feina #crisi #retallades #atur #vagageneral #11S #25N #independència

Acaba el 2012. Hora de repassar què ha passat aquest any que marxa. No vull fer pas un repàs exhaustiu. Això ja ho han fet els mitjans. Ho faré de memòria, amb allò que m'ha quedat a la memòria d'aquests 12 mesos.

L'any 2012 ha estat un mal any en molts aspectes però, tampoc no es pot considerar un mal any. Tot i que millorable, ha hagut feina, prou salut, excepte algun cas familiar que evitaré comentar aquí. Júlia ha començat l'escola i continua sent l'alegria de la casa. Ja toca el piano, a la seva manera, fent l'escala sense problemes, quan vol... Lino ens va dir adéu, la nota trista de la família enguany.

A La Lira hem fet feina, molta feina. Destacable el Fantasma de l'òpera, gran èxit de públic, feina recompensada amb escreix. La música ha acompanyat l'any, com no podia ser d'altra manera. Fa dos dies homenatjàvem Pepita Giné, una vida dedicada en cos i ànima a La Lira.

Quant a l'any en general per a la societat, l'any ha continuat, com el 2011, amb la crisi i les retallades d'actualitat. A Catalunya veníem patint les del govern de la Generalitat i s'han sumat les del govern de Madrid. Rajoy ha incomplit la majoria de promeses electorals, com no pujar impostos, no tocar la salut i l'educació a l'hora de retallar, etc. La tensió Catalunya-Espanya ha crescut fins arribar al punt d'inflexió de la Diada de l'11 de setembre. El govern català va convocar eleccions en clau d'independència, o almenys això sembla fins ara. Des de Madrid i des d'alguns partits a Catalunya, s'ha aprofitat el tema per utilitzar Catalunya per aconseguir rèdit electoral. L'euro i la Unió Europea, en dubte. L'austeritat de Merkel no ajuda si no que enfonsa els països, i el govern espanyol aposta per aquest camí, mentre hem vist com a Islàndia han optat per jutjar els culpables de la crisi i sortir d'una altra manera. Ens acusen de viure per sobre de les nostres possibilitats aquells que han fomentat el model econòmic que ens ha dut a la crisi, aquells, com l'ex-president de la CEOE, que ens han dit des de fa temps que hem de cobrar menys mentre sembla que es feien rics i les seves empreses feien fallida.

L'any 2013 s'espera igual o pitjor. Ja ens preparen per a la que vindrà. Que tinguem salut, amor i feina, i que els polítics que tenim reflexionin i deixin pas a altres que pensin més en les conseqüències de les seves decisions sobre la majoria de la societat. Més crisi, més retallades, un govern català que retallarà amb el vist-i-plau d'ERC, el camí cap a la independència que s'haurà de definir.

Que tingueu un bon any 2013. Malgrat el futur negre farem el possible perquè sigui millor que el 2012.

diumenge, 30 de desembre del 2012

#Nacionalització d'Iberdrola a Bolívia i #boicot de Curri

Acabarà l'any amb una nova nacionalització d'una multinacional espanyola a Sudamèrica. Bolívia nacionalitzarà filias d'Iberdrola. Un nou ridícul espanyol quan l'evidència que Espanya no té força per contrarestar-ho és evident. Segons els govern bolivià les raons són per garantir l'equitat en l'accés als serveis, és a dir, aturar els preus abusius que penalitzaven les famílies amb menys recursos per accedir a l'electricitat.

I acaba l'any amb Catalunya al centre dels temes polítics d'actualitat. Polítics i periodistes de Madrid carreguen contra Catalunya per queixar-se de les polítiques del govern, convidant encara més a caminar cap a la independència. Curri Valenzuela demana que es faci boicot als productes catalans. No és que la consideri una gran periodista però, té un espai als mitjans més reaccionaris i aquesta senyora es dedica a mentir sobre Catalunya i, com veiem, a demanar boicots. Tele 5 va acudir a la justícia en relació al boicot a La Noria. Si això es considera normal, que penso que no, em pregunto si els empresaris catalans no s'haurien de plantejar fer el mateix amb aquests personatges que els volen perjudicar per qüestions ideològiques.

Demà, repàs de l'any.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 29 de desembre del 2012

#Retallades en salut, preus del transport i #Canal9 s'enfonsa

Els oncòlegs demanen protocols per establir quines persones han de rebre tractaments pal·liatius per al càncer i quins no. En altres paraules. No hi ha diners i cal decidir en quins casos la persona ha de marxar a casa perquè la malaltia segueixi el seu curs i en quins se'ls dóna medicaments que poden allargar-los la vida un temps més. Aplaudim qui ha permès que arribem en aquest extrem. Segur que ells tindran molts diners si mai pateixen càncer i s'han de tractar.

Els que defensen la privatització d'hospitals a la Comunitat de Madrid farien bé de posicionar-se quan es llegeixen notícies com la que diu que la Comunitat va haver de "rescatar" fa uns anys els hospitals de gestió semi-privada. És evident que la gestió privada és un exemple.

Graciós. El proper mes de gener pujarà el preu dels trens de rodalia de RENFE -no sé si aixo s'aplicarà a Catalunya- i la ministra de Foment ha anunciat que baixarà el preu dels AVE. Els trens que més falta fan a la majoria de la gent, preus amunt. Els trens que han suposat quantitats escandaloses de diners de posar en marxa per ser líders mundials d'AVE, preus avall. Shame.

Canal 9 baixa al 5% de quota de pantalla. Retallades i credibilitat de la televisió valenciana potser en tinguin la culpa. El govern valencià vol reciprocitat amb el català per permetre les transmissions de TV3 al seu territori. Però, si segueix aquest camí no caldrà perquè hauran tancat portes perquè no els mira ningú.

Acabo. Avui hem fet un homenatge a Pepita Giné, mestra de música de La Lira, que s'ha jubilat sense voler-ho, i amb qui molts hem après gran part de la música que sabem, i hem gaudit d'una forma d'ensenyar amable, propera, apassionada. Mai els agraïments no seran prou pel que ha fet per La Lira i per la societat ampostina en general.

divendres, 28 de desembre del 2012

Discrepàncies al #PSC i #privatitzacions de la #sanitat

Ahir l'alcalde de Flix, del PSC, va desmarcar-se de la línia marcada per Pere Navarro i es va declarar a favor de la consulta per la independència i a favor de la independència. Núria Ventura li donava suport i parlava d'un 90% de socialistes ebrencs que compartien la seva postura. Les meves impressions són vàries. En primer lloc, m'alegro de la postura valenta de l'alcalde de Flix, d'un polític en general, mostrant un criteri propi. En aquest cas comparteixo el posicionament però, el fet en sí ja és important. En segon lloc, penso que no sé on eren el 90% de socialistes ebrencs quan, els mateixos socialistes ebrencs van fer campanya incondicional a favor de Pere Navarro, de l'"alternativa sensata". Ha estat perdre les eleccions, una nova patacada en poc temps, i canviar de parer?

A Madrid privatitzen la gestió dels hospitals públics. Aquí no sé si trigaran o no a posar-ho sobre la taula però, altres coses es privatitzen, com la gestió d'ATLL, i per 50 anys. Serà bo o no això? La impressió és que la gestió de l'aigua en mans privades pot ser dolenta pels interessos empresarials que primen per sobre dels interessos de la població en l'accés a l'aigua però, haurem d'esperar a veure com evoluciona el tema. Ara la cosa ja està feta.

Interessant article a El País sobre el fenomen anomenat "ports giratòries" referent al transvasament de directius entre la sanitat pública i privada, en un o ambdós sentits, pel qual, i posa exemples, un càrrec públic que supervisa avui una empresa proveïdora demà pot passar a ser directiu d'aquesta. Hi hagi o no incompatibilitat legal, com diu el professor de l'IESE José Ramón Pin, podem discutir si hi ha incompatibilitat ètica i política. És una vergonya.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 27 de desembre del 2012

#habemusgovern #privatització de la sanitat #fracking i #música

Ja tenim Govern. Tant d'hermetisme que avui al matí RAC 1 ja anunciava noms que han resultat ser els encertats. Felip Puig, canvi de conselleria. Tant criticar Saura, ha seguit més o menys la mateixa línia de polèmiques i ha estat premiat. Al seu lloc, Ramon Espadaler. Ja tenim els dos ex-consellers de Medi Ambient de Pujol en època del PHN al Govern. Fantàstic. A Educació continua la mateixa consellera. Trista notícia, com a Salut, on continua Boi Ruiz. Retallades en els dos departaments més importants que han rebut premi. Hem de preparar-nos per veure venir les tisores encara més? Més hores lectives, més alumnes per aula, menys sou, més copagaments, continuarà l'euro per recepta,...? Moltes preguntes. Es crea una conselleria d'Exteriors, cosa que alegra l'Oriol Junqueras. Junqueras, al mateix temps, expressa el respecte per les decisions del President. Jo no entenc però, com un govern amb aquest perfil pot fer cas del full de ruta pactat amb ERC. No només d'independentisme es viu i en aquesta legislatura no tot s'hi val. Sánchez-Camacho es queixa del perfil separatista del nou govern, en uns termes més contundents però, equivalents als del PSC. I què volen? La majoria independentista al Parlament és clara, no? No volien que les urnes parlessin? Han parlat. Si a sobre se suma que una majoria al Parlament és favorable a fer un referèndum, el PP no té gaire on agafar-se per criticar la voluntat de la majoria dels electors.

El govern de la Comunitat de Madrid implanta la privatització de la gestió de la sanitat pública. Els professionals sanitaris en una llarga vaga però, el govern no els escolta. De fet, el president del govern madrileny vol que es reguli el dret de vaga. Quan les manifestacions i les vagues molesten, quan ets tu qui governa i no els teus contraris, aleshores cal regular-ho tot, posar-hi entrebancs legals. Molt democràtic.

El País parla avui també del fracking a Catalunya. Injecció de sorra, grans quantitats d'aigua i productes químics, a gran profunditat, per obtenir gas. Contaminació d'aqüífers, consum elevat d'aigua, perill potencial de terratrèmols,... Perill medi ambiental o un relatiu benefici econòmic, què cal fer? La Generalitat ha de decidir si aprovar o rebutjar les peticions de prospecció per fracking que té sobre la taula.

Octavi Ruiz va participar ahir al programa "Això no té nom" de Catalunya Ràdio, parlant de les bandes de música, amb dues representants de bandes de música valencianes. Som terra de bandes a l'Ebre. Fa poc era una gran notícia la creació de colles castelleres a l'Ebre, cosa que per a qui agradi no deixa de ser interessant però, penso que ens creiem poc el potencial de les nostres bandes com símbol de la nostra cultura en una zona de transició entre Catalunya i el País Valencià.

Ah! L'FMI demana austeritat i sembla que se la salta per celebrar el Nadal, amb un banquet de 380.000 euros. Ells ho rebaixen a 265.000 euros. Em quedo més tranquil.

dimecres, 26 de desembre del 2012

Desconnexió per #Nadal2012

Segon dia de festa. Sant Esteve. Un altre dia familiar. Mentrestant, esperant saber qui seran els consellers i amb què sortiran des de Madrid. Keep calm.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 25 de desembre del 2012

Dia de #Nadal2012

Dia de Nadal gairebé passat. Dinar familiar, la casa plena de criatures, sorolls de jocs, de divertiment, de felicitat. La banda sonora del dia, nadales, amb els Quicos i altres actors, cançons infantils,... gràcies a Spotify. Visionat del Fantasma de l'Òpera de La Lira Ampostina. Tarda de streaming amb AragónTV i jocs de taula, mentre les criatures continuen jugant. Un Nadal connectat i familiar, dos aspectes conciliats a la perfecció.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 24 de desembre del 2012

#Nadal2012 #presidentMas i #fracking

Primer de tot, que tingueu un Bon Nadal. Això que no falti. Ara bé, l'actualitat és l'actualitat i hi ha dues coses que vull comentar avui.

S'ha creat una plataforma catalana contra el fracking o fractura hidràulica, una forma d'extreure hidrocarburs que es troben en forma de gas atrapats en sòls de pissarra, a varis milers de metres de profunditat. Ja n'he parlat altres cops, perquè al costat de casa nostra i a tocar del poble de mon pare, hi ha vàries concessions sol·licitades per fer prospeccions i explotacions. La tècnica és agressiva. S'ha d'injectar aigua i sorra al subsòl, barrejat amb productes químics que no queda clar quins són, per fragmentar la roca i fer sortir els hidrocarburs. He llegit i escoltat que als EUA el fracking ha contaminat aqüífers i que s'ha pogut comprovar per l'augment de malalties i fenòmens com que l'aigua que surt de l'aixeta pot esclatar si li acostes una flama. Als EUA hi ha estats que han prohibit aquesta tècnica, igual que en varis països europeus. Ja triguem a tenir un front comú contra el fracking. No permetem que hipotequin el futur del medi ambient.

Artur Mas ja ha estat investit President de la Generalitat. Montoro, representant del govern espanyol, escridassat. Al seu costat, la delegada del govern a Catalunya, no aplaudia. La cap del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, amb cara de pomes agres. En declaracions posteriors acusava Mas de dividir els catalans. Cinisme. El PP va iniciar fa uns anys el procés de divisió amb totes les iniciatives al voltant de la llengua o de l'autogovern, donant metxa per a tertúlies als mitjans de Madrid per a articles als diaris de Madrid. Per acusar algú de dividir el país s'ha d'estar molt segur que qui acusa no té gran part de culpa, o s'ha de ser molt cínic.

Res més. Que tingueu un Bon Nadal.

diumenge, 23 de desembre del 2012

#LaGrossa #independència i acusacions de #corrupció

Una errada informàtica diuen que va dur la grossa de Nadal a Terol per error. Titulars fàcils. Era una errada informàtica o una errada humana introduïda en un ordinador? No cal insistir, és la via fàcil castigar els informàtics per qualsevol cosa.

El País avui parla de l'actuació de policies que difonen acusacions no provades sobre polítics catalans sobiranistes, sense que no s'actuï en contra. De fet, PP i mitjans com El Mundo ho utilitzen per desprestigiar els polítics catalans en qüestió. En un estat democràtic això no s'hauria d'admetre. Però, el PP només posa el crit al cel quan en surt perjudicat.

I ara a veure Mauricio Colmenero. Els de Tele 5 alguna cosa bona sí que fan.

dissabte, 22 de desembre del 2012

#dbtreferendum Un dissabte més, Catalunya dóna audiència a Tele 5

Enèssim debat de Tele 5 de dissabte a la nit dedicat a Catalunya. Debat sobre el referèndum no convocat però, que qui no el vol ja anticipa que no serà legal. Com sempre, qui està contra el debat utilitza arguments febles però, repetits. La Constitució sagrada l'any 2010 la van canviar PP i PSOE per adaptar-la als desitjos de Merkel, segons les males llengües. Sagrada segons quan. La democràcia, en majúscules, hauria de dur-los a no tenir por a preguntar els catalans sobre el seu futur però, prefereixen agafar-se a la Constitució i a les amenaces de suspensió de l'autonomia, de la intervenció de l'exèrcit, etc. La democràcia permet que la sobirania nacional, tal com diuen, no resideixi en el poble si no en els designis del sistema financer global.

Ah, no entendré mai com un presentador català es manté neutral i de vegades sembla que favorable als posicionaments que carreguen contra Catalunya -no va reaccionar Jordi González davant del video manipulador dels xiquets ebrencs parlant sobre la independència-.

Oriol Junqueras, convidat des de Barcelona, argumenta moderadament sobre el referèndum. Això segur que molesta més, que algú debati, argumenti i sigui moderat en les formes.

divendres, 21 de desembre del 2012

#crisi #presidentMas #privatitzacions i #retallades

Xavier Sala i Martín posa una imatge a Twitter, un gràfic amb l'índex de misèria, entès com la suma de l'atur i de la inflació, en el qual Espanya va per davant de Grècia i per darrere només de  Macedònica, Veneçuela, Iran i Sudàfrica. Aquí ens porta Rajoy.

Interessant entrevista de Xavier Sala i Martín a Jot Down, on parla de temes que qui el segueixi ja coneix. La crisi, la classe política espanyola, la indignació. Recomanable.

A Catalunya Artur Mas ha estat elegit president de la Generalitat amb els vots de CiU i ERC, i amb els vots en contra de la resta. No he seguit el debat d'investidura perquè em sembla prescindible. Llegeixo però, que el cap de llista de les CUP, David Fernández, ha tingut una intervenció lloada fins i tot per Artur Mas i per Duran. Podeu veure el video i veure que no és un discurs de "perro-flauta", com podria intentar desqualificar qualsevol per la imatge que dóna. És un discurs de posicionaments clars, contra les retallades, contra les retallades que es justifiquen amb arguments d'autodeterminació, contra la crisi creada per uns i pagada per la societat.

Cada llit privatitzat a Madrid costa 665 euros més que un llit públic. Aquesta és la millora que ha de suposar la gestió privada dels serveis públics, de serveis essencials, tal com defensa el PP? Vergonya.

El govern espanyol a partir del 15 de gener obligarà els funcionaris -depenents de l'administració central- a fer una jornada laboral de 40 hores i a treballar de 8h a 17h. Algú s'alegrarà. País d'envejosos. Però, no és per alegrar-se, perquè veurem quan triguen a fer-ho extensiu a la resta de treballadors públics i veurem després si els treballadors de la privada no acabem fent una jornada de 48 hores i tenint un sou encara més baix.

El copagament del transport sanitari no urgent s'aplicarà, amb el vist-i-plau del conseller en funcions de salut de la Generalitat. En aquest cas, a diferència de amb la taxa sobre els dipòsits bancaris, el govern espanyol no s'ha queixat que prengui decisions un conseller en funcions. Què pensa ERC del tema?

Al gener la llum pujarà de mitjana un 3%, tot i que segons els casos a la ràdio comentaven que podria arribar al 8%. No puc evitar recordar el programa "Salvados" sobre les elèctriques.

Mentrestant Joaquín Almunia diu que els ciutadans espanyols hauran de pagar 52.000 milions d'euros pel rescat a la banca. Això era allò que deia De Guindos que el rescat no suposaria noves condicions i que no afectaria la ciutadania, oi?

Al Regne Unit els metges es queixen de la negació de tractament contra el càncer a persones grans a causa de la seva edat. Quan som grans fem nosa. Ja ho deia Lagarde, que l'augment de l'esperança de vida és un risc per a l'economia. Què millor que treure's de davant allò que fa nosa, no? I un sistema sanitari basat en la gestió privada és la millor opció. Business is business.

Ah, sí, ara ve Nadal i totes aquestes coses quedaran aparcades.

dijous, 20 de desembre del 2012

#independència amb càstig de Madrid

Oriol Junqueras ja ha dit vàries vegades que si Espanya pagués la meitat del que deu a Catalunya no caldria fer retallades. És per indignar-se, és cert, tot i que ara que ERC forma part de l'acció de govern també és una forma de justificar retallades, culpant el govern espanyol. I no és que no cregui que sigui culpa de Madrid.

De Junqueras els mitjans de Madrid sovint han fet burla aquests dies. He sentit anomenar-lo "gordito feliz" o dir que té aspecte d'ogre. La desqualificació personal per no argumentar en contra. El govern espanyol ha parlat als mitjans dient que faran tot el possible per aturar la consulta il·legal, una consulta que encara no existeix, que encara no se sap si és legal. Quina classe política l'espanyola...

I el govern espanyols comença amb el càstig cap a Catalunya. Ordena que els cursos ocupacionals es facin només en castellà. Qui esperona els ànims independentistes, qui separa?

L'enemic a casa. Llegeixo que Rubalcaba i Duran han compartit la seva preocupació pel futur de Catalunya arran del pacte CiU-ERC. En quin sentit es preocupa Duran, renega del pacte, vol reconduir-lo o finiquitar-lo com abans millor? Veu la seva política si no aconsegueix aturar el camí cap a la consulta?

L'ambaixador espanyol a Londres, Federico Trillo, s'indigna per un reportatge de la BBC sobre la crisi, sobre el totxo i amb especial atenció al País Valencià. La indignació del PP quan se'ls mostra quina política han fet durant els anys de bonança és comprensible. La crítica a Zapatero no els indigna però. Uns i altres van permetre que el país anés com ha anat. De fet, encara tenim inversions de milers d'euros en AVE. I no volen que un mitjà com la BBC els ho mostri, no volen veure què han fet.

Ens llegim demà, si no s'acaba el món.


Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 19 de desembre del 2012

#ÀnimsTito #habemuspacte #saquejantLaMarató

Els fanboys de CiU i ERC, callats durant uns dies, esclaten d'alegria amb l'acord d'estabilitat per al futur govern de la Generalitat. Penso que sí, que és bo un acord que garanteixi estabilitat de govern. Que la consulta tingui data o no és mera anècdota. Per simbolisme apostar pel 2014 és una opció que m'agrada -i si fos l'11 de setembre millor-. Ara bé, crec que és negatiu que ERC no sigui al govern. La gent d'ERC amb qui he parlat pensa que això és per evitar cremar-se, per evitar sortir malparats com amb el tripartit. Posar per davant l'interès de partit pel de país. En canvi, tot i no sent al govern, ERC ha negociat un acord d'estabilitat que inclou o inclourà en la concreció, no només la consulta d'autodeterminació, si no les polítiques econòmiques del Govern. Per tant, si ERC no volia cremar-se amb les retallades, a la força haurà de fer-se visible que aquestes es faran amb el seu vist-i-plau. No es pot defugir la responsabilitat. Per això, com ciutadà, malgrat la bona notícia de l'acord, ERC ha optat per una opció que no m'agrada, fer d'oposició quan el Govern ha negociat amb ells les línies generals de la legislatura.

Per cert, a Madrid ja diuen que plantaran cara abans de saber la fórmula escollida per a la consulta sobre l'autodeterminació. Són així allí. Fins i tot el ministre Montoro, el més xulo del govern, amenaça de privar Catalunya de finançament. Ja no és un tema contra el govern i els partits sobiranistes, si cal escanyar els catalans se'ls escanya. A Catalunya i  a Madrid hi ha qui oblida el resultat majoritari a favor de la consulta a les eleccions del 25N. Ho obliden intencionadament perquè l'aritmètica és clara.

Escàndol a Catalunya. La fallida de l'Institut d'Alta Tecnologia (IAT) ha destapat que el grup privat CRC va desviar fons de l'IAT de forma irregular, a banda de la mala gestió del grup de sanitat privada en una entitat amb participació pública. Entre els fons desviats hi ha 145.000 euros fruit de la Marató de TV3 del 2010. Malauradament això pot minar la confiança en aquest gran acte de solidaritat anual a Catalunya. I aquesta gent és la que diu que la gestió privada és millor que la gestió pública de la sanitat.

I no m'agrada destacar els problemes d'una persona coneguda per sobre dels de la resta però, és inevitable fixar-se amb la batalla que lliura Tito Vilanova contra el càncer. Avui el Barça rebia la notícia de la recaiguda del seu entrenador, el dia després de saber-se que Abidal potser tornarà a jugar aquest mateix any. Que tingui sort i superi aquesta malaltia que qui més qui menys coneixem de familiars, amics o coneguts.


Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 18 de desembre del 2012

#Pacte i #crisi espanyola

El quart partit del Parlament dient que CiU no ha de pactar amb ERC, que els ciutadans no perdonarien aquest pacte. Un govern que s'inclina cap al sobiranisme és un govern equivocat. Un govern que s'inclina cap a l'unionisme, com que és la posició del PP, és un govern que va pel bon camí. Aquest és el diàleg que vol Rajoy. Podem parlar però, si no t'alinees amb mi estàs equivocat.

Dramàtiques històries que conta la premsa d'altres països sobre la realitat espanyola. El New York Times titula que a Espanya tenir una feina no garanteix tenir un sou. Quantes persones treballen i fa temps que no cobren? De fet, quants proveïdors de l'Administració fa mesos que no cobren? I a més la llei en aquests casos impedeix rebel·lar-se i deixar de treballar a mode de protesta.

Espanya, el país de l'austeritat que mai no acaba. Brussel·les torna a reclamar més retallades. Les pensions s'han de reformar per fer-les sostenibles. Un enfoc que dissabte va ser tema de debat a Tele 5. Retrocedir l'edat als 67 anys i progressivament a mesura que l'esperança de vida augmenti. El punt de vista de retallar per on és més fàcil. Ja ho deia Lagarde, que l'esperança de vida és un problema per a la societat actual perquè s'han de destinar més diners a pensions i a atenció sanitària.

I acabo amb un apunt de la xarxa. Instagram ha estat notícia perquè els nous termes d'ús expliciten que l'empresa podrà vendre les fotografies que els usuaris pengin, sense cap compensació econòmica als mateixos. Ni m'agrada i em desagrada. Jo publico les imatges amb llicència lliure a Flickr i tothom les pot agafar, sempre que respecti la llicència. Agafar-les i vendre-les no aniria contra la llicència. Obviar l'autoria sí. Els termes d'ús de molts serveis gratuïts ja deixen veure que l'empresa pot utilitzar els continguts publicats amb finalitat comercial, perquè l'usuari atorga plens drets sobre els continguts. No sé per què ens estranyem tant de vegades.



Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 17 de desembre del 2012

Més de 10 milions a la #MaratoTV3 #taxes a la justícia i la factura elèctrica

Ahir La Marató de TV3 va aconseguir un marcador rècord, amb 10.113.152€. Una xifra impressionant tenint en compte la situació econòmica del país. Ens hem de felicitar i hem d'exigir que el Govern sigui conseqüent. Ens esforcem amb les retallades i ens esforcem ajudant en projectes solidaris però, volen retallar-nos més. Com deien a la ràdio, el tòpic dels catalans garrepes es desmunta cada any per aquestes dates, i ja en van 21.

Als EUA, al món, la tragèdia de la matança de Connecticut continua fent mal als cors. Avui han començat a acomiadar els morts. Finalment, les criatures, entre 6 i 7 anys, eren 20, més les persones adultes, algunes de les quals van salvar, amb la seva vida, la dels xiquets i xiquetes de les seves classes. Obama diu que les coses han de canviar amb l'ús de les armes. Continuo pensant que no se'n sortirà. Ara bé, ahir vèiem al telenotícies l'índex de morts anuals per arma de foc als EUA és de 13,7 persones per cada 100.000, al Canadà 4 per cada 100.000 i a Espanya és d'1 per cada 100.000. No és tan baixa si tenim en compte que a Espanya no hi ha llibertat per tenir armes de foc. D'altra banda, he trobat un article del setembre de José Ignacio Torreblanca, on es denuncia la hipocresia d'Europa. Mentre carreguem contra els EUA per l'ús d'armes de foc que permet que hi hagi matances com la de divendres, les empreses d'armament europees fan diners exportant-hi pistoles i altres armes de foc. Com diu el títol, "Europa posa les armes, EUA els morts".

Escoltava a la ràdio que les mútues volen un canvi cultural i normatiu que els doni més poder per controlar les baixes laborals per malaltia comú. Diuen que coneixen millor la problemàtica de l'empresa i l'impediment que provoca la malaltia per fer la feina de cada persona. I diuen que les baixes duren més  si les gestiona la Seguretat Social que no pas si les gestionen les mútues. D'una banda es posa en dubte la feina del professional que prescriu una baixa laboral, igual que es posa en dubte la seva feina a l'hora de prescriure medicaments i transport sanitari no urgent. Però, això es negarà i es dirà que qui abusa és el treballador en aquest cas, igual que es culpa l'usuari del sistema sanitari en els altres dos. Tot plega un pensa que és per reduir l'absentisme, segurament però, també per fer més curtes les baixes, malgrat que una persona pugui no estar en les condicions de reincorporar-se a la feina. Quin interès primarà a l'hora de dir-te que ja estàs bé per treballar?

Des d'avui s'apliquen les noves taxes judicials impulsades pel ministre Gallardón. Com que abusem de la justícia, la cançó de sempre, toca pagar. Així, si et foten fora de la feina i no hi estàs d'acord, com que hauràs de pagar la corresponent taxa, potser renunciaràs a anar als jutjats. La justícia, a favor dels rics.

Un web fa pública una llista de polítics i ex-polítics que tenen relació amb empreses que controlen el 14,6% de l'IBEX, més de 58.000 milions d'euros. He d'entendre que els polítics en actiu, amb incompatibilitats, com el ministre d'Economia, no són actualment consellers d'aquestes empreses però, la retroalimentació sector públic-privat fa pensar malament. Evidentment no es pot acusar sense proves.

Mala notícia per a les butxaques. La reforma del sector elèctric suposarà, segons el bloc "The goat goes to the mountain", fins un augment del 700% en la factura. Un sistema de trams de tarifa incoherent amb la potència que es pot contractar, una tarificació que permet pagar menys gastant el mateix, en funció de la potència contractada (si en contractes més, pagaràs menys pel mateix consum contractant menor potència),... Rajoy i companyia, i Rubalcaba i els seus per no ser massa insistents, no s'adonen de com perjudiquen la població, aquella que vol que se li solucionin els problemes reals -problemes que per a ells només existeixen en campanya-. Fantàstic.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 16 de desembre del 2012

#Marató i Mercat de Santa Llúcia a #Amposta

Avui, dia de La Marató de TV3, aquest any destinada a recollir diners per a la recerca contra el càncer, una malaltia que ens envolta, que veiem en amics, en familiars, i que gràcies a la recerca el futur és esperançador. És cert que és injust que siguem els ciutadans qui haguem de posar diners de les nostres butxaques per ajudar amb la recerca però, si podem, tampoc no és dolent ajudar, cadascú com pugui, ni que sigui fent clic sobre el botó "M'agrada" en una pàgina de Facebook.

A Amposta avui s'ha celebrat el Mercat de Santa Llúcia, un mercat que crec que s'hauria de replantejar i emmarcar-lo dins d'una fira de més durada, com es fa en altres indrets de Catalunya, amb un ambient més nadalenc que no pas ara. Això sí, avui, diumenge, feia goig passejar pel centre de la ciutat.

dissabte, 15 de desembre del 2012

La #violència de les armes als EUA i 20 anys dels #Quicos

Ahir una tragèdia ens arribava des dels EUA. Una nova matança en una escola, aquest cop a Connecticut, i en una escola de Primària, amb la mort de 25 persones, 18 de les quals criatures. Si la mort de persones ja és colpidora, que siguin criatures ho és encara més. Sembla que el debat sobre el control de les armes de foc ha resorgit a la xarxa però, no crec que canviïn gaires les coses en un país on tenir una arma de foc ho contempla la pròpia Constitució.

De la tristesa a l'alegria. Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries compleixen 20 anys. El moment àlgid del grup, per a mi durant l'època de lluita màxima contra el PHN. En qualsevol acte reivindicatiu els trobàvem posant la música del territori. Sense desmerèixer altres grups, són un element destacat en la feina de mantenir i recuperar el folklore ebrenc. 20 anys i que per molts més!