Però, Aznar no la va patir. Potser per això, per no ser conscient de les conseqüències d'allò que va animar a fer, ara va fent conferències i donant lliçons de com tirar avant un país.
+ GNU FDL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iraq. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iraq. Mostrar tots els missatges
dimecres, 6 de juliol del 2016
Aznar i l'Iraq
Per a alguns Aznar ha estat el president exemplar, aquell que va dur la prosperitat a Espanya. Després de fer famos la frase "váyase señor González", per fi va arribar a la Moncloa. Primer va llençar globus sonda per sospesar la popularitat de les polítiques que volia tirar endavant, es va fer amic dels convergents i va parlar català en la intimitat. Després, majoria absoluta. L'Aznar dialogant va esdevenir presoner de la majoria absoluta. Va proposar-se un transvasament per collons, va fer front al Prestige quedant en evidència però, sense assumir responsabilitats, i ens va dur a la guerra de l'Iraq, amb l'argumentació d'unes suposades armes de destrucció massiva. Armes que resulta que no es va demostrar que existissin. Una guerra iniciada amb pressa i sense proves suficients que la justifiquessin. Una guerra que han patit els ciutadans i ciutadanes de l'Iraq i que ha contagiat els països veïns.
dilluns, 26 d’octubre del 2015
La invasió d'Iraq segons Esperanza
Eren temps de fotos entre els poderosos. Bush, Blair i Aznar. Eren temps en què Aznar posava els peus sobre la tauleta de centre a can Bush. Eren temps de parlar castellà amb accent mexicà. Eren temps de dir que Saddam tenia armes de destrucció massiva i enviar tropes a Iraq utilitzant eufemismes i així negar que anessin a participar en la guerra encetada pels EUA. Aznar va reconèixer que d'armes de destrucció nassiva no n'hi havia cap. Blair ha demanat perdó per la invasió d'Iraq i les seves conseqüències. I Esperanza Aguirre s'enfada perquè segons ella Espanya no hi va participar. El cinisme és un art que practica molt bé Aguirre.
diumenge, 25 d’octubre del 2015
El trio de les Açores
Tony Blair ha reconegut que van anar a la guerra de l'Iraq basant-se en dades falses i ha demanat perdó. Tard, molt tard, pel mal que s'ha fet però, almenys no ha fet com Aznar, qui va reconèixer que no hi havia armes de destrucció massiva però, mai no va demanr perdó, i no crec pas que el demani. No va amb la seva actitud arrogant, xulesca. Aquests governants occidentals van acceptar mentides per justificar la guerra de l'Iraq, una guerra que va suposar un punt d'inflexió en els atacs fruit del fanatisme, i no seran jutjats per fer-ho, perquè les seves decisions no les pot qüestionar ningú, malgrat que ara acceptin que van prendre-les sense tenir la certesa dels arguments emprats. Aznar, un d'ells, lluny de ser objectiu de les crítiques, és venerat pels seus i amenaça de tant en tant de tornar per dur Espanya allà on ell voldria.
+ GNU FDL
dimecres, 20 de març del 2013
#Primavera #GuerraDelGolf #Montoro i #atur a l'Ebre
Comença la Primavera. La del calendari comença demà. Temperatures suaus, floració dels camps, verdor arreu, algun ruixat,... Comença la que potser és la millor estació de l'any, per a mi. Per a qui pateixi les al·lèrgies típiques de l'època no cal dir que ni de lluny.
Avui també fa 10 anys que es va iniciar la segona guerra a l'Iraq. L'altre dia un ex-càrrec de l'època Bush deia que volien fer la guerra i que qualsevol excusa era bona, i que al darrere de tot hi era el petroli. Fa 10 anys que Aznar va fer-se la foto de les Açores. Fa 10 anys que uns governants que ja no governen van fer de justiciers al món destrossant un país i fent augmentar l'extremisme contra occident.
El ministre Montoro, el ministre que sempre exhibeix xuleria, resulta que es replanteja el dèficit de les autonomies en funció del pes al PIB, de l'esforç fet el 2012, etc. És a dir, Montoro acaba plantejant-se allò que fa temps que se li demana. Ho acabarà fent? Com ho farà? Com ho vestirà? Avui al matí però, una notícia preocupant deia que el ministeri el govern podia retallar subvencions per a donacions d'òrgans a les autonomies que incompleixin el dèficit. El ministeri ho nega, el ministre ho matisa. S'ha de tenir cara dura només per plantejar-s'ho.
Avui també fa 10 anys que es va iniciar la segona guerra a l'Iraq. L'altre dia un ex-càrrec de l'època Bush deia que volien fer la guerra i que qualsevol excusa era bona, i que al darrere de tot hi era el petroli. Fa 10 anys que Aznar va fer-se la foto de les Açores. Fa 10 anys que uns governants que ja no governen van fer de justiciers al món destrossant un país i fent augmentar l'extremisme contra occident.
El ministre Montoro, el ministre que sempre exhibeix xuleria, resulta que es replanteja el dèficit de les autonomies en funció del pes al PIB, de l'esforç fet el 2012, etc. És a dir, Montoro acaba plantejant-se allò que fa temps que se li demana. Ho acabarà fent? Com ho farà? Com ho vestirà? Avui al matí però, una notícia preocupant deia que el ministeri el govern podia retallar subvencions per a donacions d'òrgans a les autonomies que incompleixin el dèficit. El ministeri ho nega, el ministre ho matisa. S'ha de tenir cara dura només per plantejar-s'ho.
La policia escorcolla el pis de la presidenta del FMI, la que diu que els jubilats són un perill per a l'economia, per una investigació contra un empresari francès. No l'acusaré de res. Presumpció d'innocència per davant de tot. Ara, si la cosa va a més, el FMI serà una institució amb una trajectòria recent per oblidar -o per recordar-.
A l'Ebre el 2012 ha augmentat el 30% l'atur entre titulats universitaris. Quan érem menuts se'ns deia que havíem d'estudiar i tenir una carrera per ser gent de futur. Així ho vam fer. Érem la generació JASP, co deia l'anunci. Generacions posteriors van veure que sense estudiar també es podien guanyar molts diners i gent sense carrera guanyava més que tu, amb cases i cotxes cars, fent viatges aquí i allà. Va arribar la crisi i la gent que no va estudiar es va quedar sense feina i no en podia trobar. De passada es van fixar que hi havia immigrants que vivien entre nosaltres i que feines que abans no volien fer els "autòctons" les feien ells. Ara que tan bé aniria que els forasters deixessin la feina per als de casa... I amb la crisi, aquells que, seguint el consell van decidir estudiar i no tirar pel camí fàcil, s'han trobat que són gent preparada i sense futur. Sense futur al territori, ni al país. Calla, que ara tothom es farà emprenedor i ho solucionarem tot.
Un ex-assessor d'UDC a la diputació de Girona diu que molts assessors cobren de la Diputació però, que en realitat fan tasques per als partits. Algú ho dubta? Algú no s'ho creu encara que no pugui demostrar-ho? Per què, si no, tants de càrrecs de confiança quan segur que molta de la feina la fan els treballadors públics que hi eren i que hi seran encara que canviï el govern?
Un ex-assessor d'UDC a la diputació de Girona diu que molts assessors cobren de la Diputació però, que en realitat fan tasques per als partits. Algú ho dubta? Algú no s'ho creu encara que no pugui demostrar-ho? Per què, si no, tants de càrrecs de confiança quan segur que molta de la feina la fan els treballadors públics que hi eren i que hi seran encara que canviï el govern?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
