Dia 25 de juliol del 2012. Fa 20 anys en tenia 18 i, tal dia com avui, a l'hora que escric això, tornava de Barcelona de participar com membre de La Lira Ampostina a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Encara tinc les polseres que utilitzàvem per identificar-nos i tenir accés al recinte olímpic, el diploma de participant i, a l'estoig del clarinet, que ja té més de 20 anys, encara hi duc l'enganxina que dúiem. Una gran fita per a Barcelona, Catalunya, Espanya però, també per a La Lira. Vam participar i vam gravar la música que va sonar durant la nostra actuació, junt amb músics de tot Catalunya i els tambors del Baix Aragó.
És notícia que Ernest Maragall hagi votat diferent que el PSC en la votació d'avui sobre el pacte fiscal. El vot particular és poc habitual, malgrat que estic segur que molts diputats més d'un cop votarien diferent del grup al qual pertanyen. De fet, haurien de pensar que el seu escó no pertany al partit si no que representen la població. Malauradament la disciplina de vot s'imposa. Així, semblen més aviat borreguets que van tots a una, com quan defensen arguments basats en l'argumentari polític dirigit per la cúpula del partit.
Notícia o no, avui s'ha aprovat una proposta de pacte fiscal. No s'entén que gent que viu a Catalunya no doni suport a la proposta, veient que aquí paguem més per molt, veient que les dades diuen que la balança entre aportacions a l'Estat i el retorn a Catalunya és negativa. No s'entén, si no és perquè els membres dels partits pensen en clau de partit i no de país -o autonomia simplement, per a alguns-. Cal portar-se bé i així la vida política serà llarga, si pot ser anant pujant esglaons en l'escala de poder? Per no parlar de la incoherència d'anar contra un concert econòmic a Catalunya i no voler perdre'l al País Basc.
Per cert, com cada dia, la prima de risc espanyol pels núvols. Dies de moviment diplomàtic, de reunions entre ministres europeus. I un cop més, Espanya fa el ridícul.
Ahir el ministeri d'Exteriors publicava un comunicat en què s'afirmava que Espanya, França i Itàlia demanaven l'aplicació immediata dels acords del Consell Europeu. L'afirmació fou desmentida pels dos països, quedant el govern de Rajoy en evidència. Només falta que, a més de no dir la veritat als espanyols, vagin mentint als altres països europeus, dels quals s'espera l'ajuda.
I des de fora ens descriuen la situació de forma pura i dura.
Libération a la portada de demà posa els colors de la bandera d'Espanya i s'hi llegeix en gran "Perduts".
El New York Times apunta al mal remei de les medicines de la Troika envers la situació econòmica de Grècia. I cap allí que anem, sembla.
+ GNU FDL
