El #P2P en absència de #Megaupload, les contradiccions de CiU amb El Prat, i els liberals demanant diner públic #crisi #infraestructures

Si alguns afirmaven sense problemes que el tancament de Megaupload va provocar majors ingressos als cinemes i a webs de descàrregues legals, les estadístiques de Google Trends mostren un augment de tràfic en consultes sobre P2P. Davant de l'impediment d'utilitzar llocs de descàrrega directa l'alternativa del P2P continua vigent. Els webs d'enllaços a torrents i les diferents eines per descarregar-se pel·lícules, sèries i música, no han marxat mai i continuaran sent un dels elements de la compartició en línia.

Llegeixo Toni Soler a Twitter comentant com Duran dóna suport al PP en el tema de l'aturada de la privatització de l'aeroport del Prat, mantenint el sistema centralista i centralitzat de gestió d'aeroports, mentre el conseller Recoder defensa una altra postura. Parla de contradicció. I és cert, ara bé, segur que sortirà algú que explicarà que en realitat es defensa una sola postura i bla, bla, bla. Quan CiU o PP tenen contradiccions evidents en el seu discurs, sempre presenten excuses i se'ls accepten, i no ho entenc.

L'Oficina Antifrau de Catalunya s'interessa pel sou del president de l'ICS, Josep Prat, a INNOVA, de quin càrrec va dimitir fa poc, el dia després que la CUP presentés una denúncia contra ell pel seu sou al hòlding. Com ja vaig comentar, legal o no, un sou de 280.000 euros anuals de sou d'un conglomerat d'empreses públiques és un insult a la ciutadania. I tant els anteriors governs municipals com l'actual de Reus haurien de demanar disculpes a la societat en comptes de dir, com va fer l'ex-alcalde Pérez, que no era un sou exagerat.

Fa gràcia que un dels defensors del liberalisme extrem, un dels exponents de la premsa del PP, Pedro J. Ramírez, ara demani diners públics per salvar la premsa, ara que la seva empresa té unes pèrdues de més de 20 milions d'euros. La coherència als que postulen cada dia contra el govern d'esquerres o que veneren el govern de dretes, no els importa. Bé, els importan quan l'han d'exigir als altres.

I acabo amb una referència a l'article del bloc de Lluís Foix, amb el títol "Un proletariado ilustrado". Parla de l'augment de joves qualificats que emigren cercant una feina i dels joves qualificats que es queden al país, els quals, tot i treballar d'allò que volen o per al qual han estudiat, ho fan amb sous baixos, al voltant dels 1000 euros al mes, i sempre han de patir per si es quedaran sense feina arran d'una reestructuració de l'empresa. Aquests joves, apunta, no necessiten els sindicats per defensar-se, ho poden fer ells mateixos, amb arguments i utilitzant les TIC, les xarxes socials, per fer-se sentir. I és que és normal que quan algú té la capacitat de reflexionar, d'argumentar, de decidir què és bo o no per a ell, prescindeixi dels sindicats, que han esdevingut uns partits polítics més, que defensen unes coses i després acaben pactant allò que rebutjaven.

+ GNU FDL