La #crisi al País Valencià i la mort de #Fraga

Llegeixo un article a El País que explica com Carlos Fabra va voler construir l'aeroport a Castelló com excusa per tirar endavant un pla urbanístic de 40.000 vivendes, diversos camps de golf i un parc temàtic. Res d'això no s'ha construït i, com se sap, l'aeroport continua sense tenir avions. Els deliris de grandesa d'uns els paguem entre tots, i els paguen en concret els valencians, tot i que ells trien a les urnes el PP amb majoria absoluta.

I parlant d'El País, també llegeixo un altre article on es fa un repàs a la situació econòmica del País Valencià. Problemes amb fer front als pagaments en una autonomia que passava la mà per la cara a les altres, exhibida per la direcció del PP com exemple de bona gestió, a base de projectes constructius i esportius finançats per entitats avui intervingudes. Ni Rajoy ni Arenas, ni ningú dels que exhibia el bon govern de Camps i companyia, ara no ho recorda i no reconeix el mal que han fet les seves polítiques a l'economia valenciana i espanyola per extensió. De fet, si veiem les intencions d'Arias Cañete de reformar la llei de costes, sembla que encara no vegin on ens han portat amb la seva dèria de construir a tot arreu on no hi hagi edificis.

I acabo. Ha mort Fraga. L'ex-ministre de Franco, durant 15 anys president del govern de Galícia, i un dels ponents de la Constitució, mor als 89 anys. Alguns s'alegren. De fet, aquesta setmana va haver un dia que, semblant que es comunicaria la mort de Fraga, algunes persones es queixaven de no poder tancar un bon dia amb la notícia de la seva defunció. La veritat, ni combrego amb les idees de Fraga, ni crec que un personatge com ell hagi de ser referència de cap demòcrata però, sent una persona gran se li havia de tenir un respecte, i havent mort encara més. Tinguem el respecte pels altres que voldríem tenir cap a nosaltres, encara que ells no l'hagin tingut per nosaltres.

+ GNU FDL