Turquia no és Veneçuela

El cap de setmana passat es produïa un cop d'estat a Turquia, un cop que va fracassar i que està sotà sospita de ser orquestrat per tenir una excusa per depurar els opositors al govern d'Erdogan. I Europa què diu? I els defensors de la democràcia, Ciutadans, què diuen? Doncs poca cosa. L'únic règim execrable que existeix al món per a Rivera i els seus és Veneçuela, i com que passades les eleccions sembla que tots els mals dels veneçolans han desaparegut, doncs ja no cal preocupar-se per res.

---

+ GNU FDL

Europa i els refugiats

Europa, patidora de dues grans guerres al segle XX, oblida el seu passat. La forma com es tracta els refugiats sirians n'és l'exemple. Quant de temps dura el conflicte? 5 anys. S'ha fet alguna cosa per ajudar a solucionar-lo? Poc i tard. I per ajudar els refugiats ben poc. De fet estem assistint a una situació incomprensible, en què els refugiats són moneda de canvi perquè Turquia pugui tenir més facilitat per els seus habitants circulin per Europa, per entrar al club de la UE i perquè rebi compensacions econòmiques. Aquest acord sembla que no l'han acordat tots els estats i que potser es farà enrere però, el sol fet de posar-lo sobre la taula diu molt poc d'aquesta Europa. Una Europa del capital. I no sóc gens comunista.

---

+ GNU FDL

Turquia i els refugiats

La UE vol que Turquia controli les seves fronteres. A canvi sembla que se li facilitarien algunes coses, com el camí per formar part de la UE. Els refugiats, moneda de canvi. Els drets humans sota criteris mercantilistes. No importa si Turquia no és un estat democràtic com cal, importa que posin vàlbules de regulació de l'entrada de refugiats i així la UE podria estar més tranquil·la. Mesos i mesos per atendre les persones que fugen de la guerra i de la misèria per tenir una vida millor i la gran i vella Europa, la que dóna lliçons de civilització, no és capaç de fer les coses bé i de forma eficient. No importa que morin xiquets i xiquetes, famílies senceres, que pateixin les inclemències del temps, sobretot ara a l'hivern. M'agafa oix...

---

+ GNU FDL

Una imatge

Veus la imatge. Un xiquet de 3 anys mort, estirat a la platja. Penses en la teva filla, quan tenia 3 anys, o ara que en té més, la fragilitat, les ganes de jugar, les ganes d'estar amb la família, les ganes de descobrir coses, la innocència,... El seu germà, mort amb 5 anys, ha quedat en segon pla, perquè no hi ha foto impactant però, se suma a la tragèdia i a la tristor que és normal que envaeixi qualsevol persona que ho vegi, sobretot si té fills.

Veus la imatge. Els polítics europeus encara ara discuteixen què val fer amb els refugiats. Continuaran els morts en camions o a les aigües de la Mediterrània. La imatge d'aquest xiquet potser quedarà en una icona del moment però, serà oblidada, fins que torni a ocórrer. 

Veus la imatge. Alguns ajuntaments s'ofereixen a acollir refugiats. Famílies s'ofereixen a acollir refugiats. Els governs europeus continuen parlant de xifres, continuen sense donar solucions.

Veus la imatge. Encara hi haurà algun desgraciat que dirà que a Europa no hi cabem tots.

Si les morts de persones són tragèdies, les morts de criatures per les guerres i la manca de cooperació internacional són imperdonables.

---

+ GNU FDL