dilluns, 30 d’abril del 2012

Les comandes d'Aznar, la baixa dels funcionaris, els #peatges i el PSC amb Eurovegas #crisi

Aznar va fer comandes d'armament, les quals llegeixo que suposen en essència el deute de més de 27.000 milions d'euros que té el ministeri de Defensa, 2,7 punts del PIB. Aquest anys s'han de tornar 2.370 milions d'euros. El PP insisteix en l'herència de ZP però, que la situació de l'economia espanyola ve de més lluny -amb la col·laboració de ZP- és lògic pensar-ho. Que ara tinguem un deute de quasi 30.000 milions d'euros en armament és un escàndol. Mentre s'han escatimat esforços durant anys en educació i salut, no s'escatimava en armament?

Ara veiem propostes brillants, com eliminar el cobrament del 100% del sou per als funcionaris quan estan de baixa per incapacitat temporal. Segur que els envejosos de torn ho veuran bé, que fotin els funcionaris. Hi haurà qui es cregui que així es combatrà l'absentisme però, d'absentisme n'hi ha a l'administració pública i a l'empresa privada. Caldria veure si es pot controlar millor l'abús i no fotre tothom injustament. Tant de bo tothom pogués cobrar el 100% de la baixa. I ja posats a tocar el nas -i fer una mica de demagògia expressament-, si et toca estar de baixa perquè algú de la feina t'ha passat el refredat o el virus de la panxa, no hauria de ser malaltia laboral? Ah, ningú s'ho planteja.

Democràcia real. Tant de bo. Diu que el govern espanyol es planteja eliminar el debat de política general, el debat sobre l'estat de la nació, de manera que un dels debats més mediàtics i més polítics de l'any desapareixeria de l'agenda del Congrés dels Diputats. D'una banda podria dir que aquest debat és pràcticament sempre un debat amb molta forma i poc contingut, una lluita per veure qui el guanya però, que després té les conseqüències que té, és a dir, cap. Però, no pel seu resultat, culpa dels seus protagonistes, s'ha d'eliminar, perquè és un exercici de democràcia, encara que sigui de democràcia representativa. No fer-lo és una forma de fer callar veus discrepants i, en l'època que vivim, això encara és més greu.

Davant de la decisió del Govern de multar qui no pagui els peatges, un advocat posa en dubte que pugui fer-ho perquè, resumint-ho molt, un cop aturats al peatge, la llei no diu que haguem de pagar per poder continuar la marxa.

Continuant amb Catalunya, el PSC s'alinea amb el Govern defensant el projecte Eurovegas. Si és que el PSC no ha canviat tant.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 29 d’abril del 2012

La facilitat de trobar #feina i els 100 si #novullpagar #crisi

Resulta que el fill menor d'Esperanza Aguirre ha estat fitxat com assessor del ministeri d'Economia. Un càrrec designat sense cap mena de concurs, un càrrec de confiança, a dit. Al ministeri no hi ha prou gent preparada i el propi secretari d'estat d'Economia, de qui depèn, no té prou capacitat per fer la feina i necessita un altre càrrec de confiança, super preparat, molt més qua qualsevol funcionari del ministeri, i molt més que si s'hagués convocat un concurs-oposició per ocupar el lloc. Ja se sap que l'administració pública per a qui mana, hi ha cops que funciona com una empresa privada a l'hora de seleccionar el personal. Després però, no s'estan de criticar els càrrecs de confiança que posen els altres quan ells són a l'oposició.

Mentre uns tenen feina molt ben pagada i per ser qui són, altres no tenen feina. Entre la gent que no té feina hi ha més de 400.000 persones que han desistit de trobar-ne una. A més, ha augmentat el número de persones que té feina a temps parcial. Si s'aplica el criteri dels EUA a l'hora de calcular l'atur estructural, comptant les persones amb ocupació a temps parcial, l'atur estructural a Espanya se situaria en el 30%. Una barbaritat.

El Govern multarà amb 100 euros qui no pagui els peatges. I això no espanta la gent. Els que mai no han fet ni un pas per deixar de prorrogar les concessions de les autopistes, i que si governessin Espanya no ho farien tampoc amb les nuclears, es posen al costat de les concessionàries i no fan cap gest cap a la societat emprenyada. La veritat és que és molt arriscat exposar-se a multes de 100 euros, perquè si es van sumant pot sortir car però, ja va sent hora que es posi sobre la taula la injustícia entre els territoris amb autopistes de peatge i la resta que no en tenen, i també el fet que es vagin prorrogant concessions per allargar un negoci que s'hauria d'haver rendibilitzat amb el temps establert.

A França la campanya electoral fa que, d'una banda Sarkozy utilitzi Espanya per dir que si guanya Hollande la cosa anirà pitjor, i de l'altra ara surt un informe dels serveis secrets libis que diu que Gaddafi va finançar amb 50 milions d'euros la campanya electoral del 2007 de Sarkozy. No sé si se sabrà mai la veritat. Ara que, no m'estranyaria. Fins que els libis no es van aixecar contra Gaddafi, molts líders europeus eren els seus millors amics.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 28 d’abril del 2012

La memòria i l'#atur, i l'especulació a l'Àfrica #crisi

L'usuari masaenfurecida de Twitter, un usuari amb un sarcasme que molts cops sobrepassa la línia del mal gust, ha reenviat piulades de Nuevas Generaciones de Funegirola l'any 2011 acusant Zapatero del problema de l'atur a Espanya. És interessant veure com aquells que acusaven ZP de fer arribar Espanya a xifres d'atur inimagimables, ara no poden fer més que veure com el seu partit no ha sabut millorar les xifres, les quals empitjoren cada dia. No és que ZP no tingui cap culpa de com han anat les coses fins ara però, el PP hi ha contribuït allí on governava, i també Aznar promovent un model econòmic basat en la construcció i en l'increment del crèdit privat. Que sí, que sense això no Espanya no hauria tingut el creixement econòmic que va tenir però, també cal reconèixer que quan una bombolla es fa gran acaba esclatant, i això ja es deia aleshores. Memòria sí però, tant per a PP com per a PSOE.

A l'Àfrica l'especulació està fent que la gent sense recursos sigui foragitada de les seves terres a casa de l'augment de compres d'aquestes per part de governs i fons d'inversió. Els conreus es destinen a la producció de biocombustibles, aliments o altres productes, amb l'objectiu d'exportar-los o d'especular amb ells. Els mercats de futurs, que alguns cops s'han comentat a les tertúlies radiofòniques, en part en tenen la culpa, perquè s'hi pot especular amb tot. Aquest comportament poc ètic i que posa en perill la vida de les persones que viuen al territori i que juga amb els mercats, s'hauria de regular o, d'alguna manera hauríem de saber quins estats i quines empreses participen en aquestes operacions, només perquè quedin en evidència.

A França sembla que Hollande té més opcions de guanyar les eleccions a la presidència francesa. Tant de bo. El tàndem Merkel-Sarkozy no ha ajudat Europa amb la crisi i, lluny de corregir opten per continuar pel mateix camí que fins ara.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 27 d’abril del 2012

Més #atur, Espanya ens escanya i el govern dels decrets #crisi

L'atur arriba a les 5.639.500 persones i anem cap al 25% d'aturats a Espanya. Una tragèdia. Sembla que per moltes mesures que es posin sobre la taula, el govern espanyol no és capaç d'aturar la sagnia de llocs de treball. Retallades que empobreixen la societat, combinades amb l'augment de gent sense feina, un còctel fatídic. I per adobar-ho les agències de qualificació de deute continuen baixant la qualificació del deute sobirà espanyol. Espanya ha perdut l'única A que li quedava.

Mentrestant, Merkel no accepta que es posi en dubte la política d'austeritat que Alemanya imposa a la resta d'Europa, ajudada del servent Sarkozy, fent-li costat d'aquesta manera per a la segona volta de les eleccions franceses. Merkel té massa poder a Europa i no té autoritat moral si, com expliquen alguns experts, la banca alemanya s'ha lucrat i ha potenciat durant aquests anys els crèdits concedits perquè els països del sud d'Europa poguessin endeutar-se, poguessin viure, com es diu, per sobre de les seves possibilitats.

El Wall Street Journal avui parla de la situació econòmica espanyola i de com el govern espanyol penalitza les autonomies, com Catalunya, que no tenen una independència fiscal, com el País Basc, fent-les culpables del seu dèficit quan en realitat hi ha un desequilibri entre la riquesa que generen i el retorn en inversions que arriba des de l'Estat. Es parla de la inversió brutal en infraestructures no rendibles. I també parla de la mala còpia que Espanya ha fet de l'estat Francès, on les identitats nacionals s'han diluït dins de la nació francesa. Una mala còpia que només ha comportat problemes amb el pas dels segles.

Vull notar però, que en aquest article del WSJ el conseller d'economia apunta mesures que vol implantar, com fer pagar per les prescripcions de medicaments, pel menjar i per l'estada als hospitals. Les vol imaplantar a Catalunya però, no pot perquè el govern espanyol no està pel tema, de moment. De fet, el conseller de Salut parla d'implantar el copagament en les anàlisis clíniques i en els ingressos hospitalaris.

Divendres, dia de reformes, dia de Consell de Ministres. Avui ens han dit que l'any vinent es pujarà l'IVA i impostos especials. Fa no res, abans de les eleccions andaluses, que negaven la intenció de pujar l'IVA. I ja ho tenim aquí.

El govern espanyol, llegeixo a 20 minutos que de 16 lleis 15 les ha tramitat per la via del decret llei, és a dir, sense un pas previ pel Parlament, amb l'excusa de la crisi. El debat parlamentari, les esmenes prèvies, la millora d'un projecte, és important i el PP no ho permet, sabent que amb la seva majoria absoluta tirarà endavant allò que vulgui. Era però, el PP, el partit que a l'oposició criticava el cop de decret de Zapatero del 2010 i que criticava les retallades socials. Curiós.

El PP també ha estat el partit que ha presumit de fer-ho tot bé, millor que ningú, malgrat que les autonomies on ha governat no estan precisament per tirar coets. Un exemple, el País Valencià. Ho han fet tot tan bé que les retallades allí són notables. I amb les retallades arriben les polítiques ideològiques que es colen amb facilitat, com la privatització de la gestió dels hospitals públics valencians, a partir del 2013. Grans gestors els del PP. Avui a la Sexta fan un reportatge sobre la privatització de la sanitat pública i els interessos que hi al darrere. No sé si el podré veure però, crec que serà interessant.

Ah, Guardiola deixa el Barça. Un exemple d'educació i força de voluntat. Acaba una era d'èxits, unida a l'eliminació de la Champions i d'haver perdut de forma quasi segura la lliga. L'anestesiant per a la societat catalana ha desaparegut. La crisi serà més visible al carrer. Ara ja podem tornar a la realitat, suposo. I és que no és normal que la marxa d'un entrenador, a qui puc admirar per la seva vàlua, ocupi tant d'espai als mitjans.

dijous, 26 d’abril del 2012

La dels brots verds i les discrepàncies amb Merkel #crisi

L'exministra Salgado, que havia d'assessorar una ONG i estudiar història contemporània durant els 2 anys d'incompatibilitat -en què cobra més de 57.000 euros com indemnització-, resulta que ha fitxat per Endesa Chile i ara vol fitxar per Abertis. No falten les crítiques per la possible incompatibilitat d'aquest segon fitxatge, i per l'ètica del primer. Quin país...

País que, segons la fundació de caixes d'estalvi (FUNCAS) tindrà una caiguda del PIB de l'1,7% al final de l'any i un 0,2% el 2013, continuant la destrucció de llocs de treball. També es calcula que el dèficit de l'Estat serà de 5,5% i no de 5,3%.

Dèficit, fixat per Europa, on comencen a escoltar-se veus discordants amb la política d'austeritat imposada per Merkel. La puixança dels partits populistes, de les extremes dretes, s'està veient amb por i ja, fins i tot el president del Banc Central Europeu parla de la necessitat de creixement i no només d'austeritat estricta. Cal una amenaça o veure les eleccions perdudes per fer canvis en les polítiques que estan ofegant Europa?

Amb el moviment que promou no pagar els peatges de plena actualitat, la patronal de les concessionàries d'autopistes diu que a Espanya totes les vies ràpides han de ser de peatge perquè l'Estat tingui més ingressos. Voldran dir perquè les concessionàries guanyin més diners. S'ha de tenir la cara ben dura. A Catalunya portem ja molts anys pagant autopistes amb concessions que no fan més que prorrogar-se. Només faltaria que ara les alternatives a les autopistes acabin sent de pagament. Primer que paguin a la resta d'Espanya, no? Si és que a sobre les autopistes de Madrid diuen que seran rescatades perquè no són rendibles.

Fa gràcia i ràbia que el govern espanyol presenti un pla de reinserció de terroristes, els quals no hauran de demanar perdó ni col·laborar amb la justícia si no simplement desvincular-se de forma real de la banda terrorista a la qual pertanyen. No és que ho vegi malament si no que imagino el mateix anunci presentat pel govern de Zapatero i la reacció del PP aleshores. No hauria estat precisament de suport.

dimecres, 25 d’abril del 2012

El conseller Mena, com el primer ministre de Portugal #crisi #política #dimissió

Només el to, la superioritat amb què parla el secretari del departament d'Empresa i Ocupació ja indigna. Però, escoltar el propi conseller Mena aconsellar que els joves marxin a Londres a servir cafès com sortida a la situació de manca de feina a Catalunya és encara més indignant. Un conseller que diu això després de dir-ho hauria de plegar. Potser és que pren exemple del primer ministre portuguès, qui tampoc no va dimitir després d'aconsellar els joves que emigressin. Quina mena de governant pot dir això?

Ah, sí, marxar a Londres. Bon dia per recomanar-ho, avui que se sap que el Regne Unit ha entrat en recessió. Quina casualitat.

Una cosa que crec raonable. La delegada del govern a Madrid diu que la seguretat dels partits de futbol costa molts diners públics i que cal que els clubs en paguin almenys una part. I és que un acte com un partit de futbol mobilitza milers d'agents de policia i col·lapsa el trànsit, i costa diners. Alguna cosa s'he de poder fer perquè els costos siguin compartits. Quan el govern català va proposar fer pagar per les activitats esportives com les curses populars que tallen carreteres, podia haver pensat primer en els partits de futbol.

També es comença a parlar dels deutes dels clubs de futbol amb Hisenda. S'estimen uns deutes de més de 700 milions. La Unió Europea ho investiga per veure si hi ha ajudes il·legals per part de l'Estat. La gent que si no paga els seus impostos és penalitzada sense miraments és normal que s'emprenyi si s'assabenta del tracte diferenciat envers els clubs.

La crisi no és igual per tothom. Apple va anunciar ahir un benefici del 94% respecte el 2011. Cotizalia diu que Apple ja val tant com la meitat de l'Ibex 35 juntes. La venda d'iPhones, iPads i iMacs ha estat molt important, malgrat la situació econòmica.

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre finalment proposa un cabal mínim per al riu entre 80 i 155 metres cúbics per segon. L'ens que se suposa que ha de vetllar pel futur del riu condemna el seu tram final, amb un cabal mínim mitjà de poc més de 100 metres cúbics per segon. Les xifres s'allunyen de les demanades per assegurar un riu viu. Sembla mentida que això arribi quan el PP torna a governar. Què han estat fent aquests anys, esperar i allargar el tema perquè es faci en temps del PP?

dimarts, 24 d’abril del 2012

Al juliol ja pagarem doble i els peatges dels diputats #crisi #retallades #salut

Si hom pensava que no es podria implantar l'augment del copagament farmacèutic implantat pel govern espanyol, avui podeu llegir que les autonomies s'hi han d'adaptar abans del 30 de juny. És a dir, que un dels arguments del conseller de Salut sobre la duplicitat de copagaments a Catalunya, referint-se a la impossibilitat d'implantar la mesura espanyola en un termini curt de temps, quedaria anul·lat. Però, el govern català no sembla disposat a canviar de parer i eliminar un augment doble del preu dels medicaments, simplement pel fet de viure a Catalunya.

Dins del copagament s'inclouen també els productes ortoprotèsics i el transport sanitari no urgent, ja que es consideren dins de les prestacions suplementàries del sistema de salut pública. Que expliquin a qui necessita una pròtesi, ortesi, o una cadira de rodes, per exemple, que lo seu és un problema menor, com un luxe sanitari. Aquelles persones que hagin de desplaçar-se periòdicament al centre sanitari en taxi o ambulància perquè no poden fer-ho d'altra manera a causa de la seva dificultat de mobilitat o condició de salut, hauran de pagar, també perquè és un luxe.

En el decret del govern espanyol també s'estableix que els immigrants sense papers a partir del 31 d'agost es queden sense targeta sanitària i en general només seran atesos a urgències. A banda del problema de salut pública que s'apunta, suposarà tenir un sector de la població fora del sistema de salut, com afectarà això a les urgències dels centres?

Mentre per una banda ens retallen per altres no. Justícia i Pau publica un informe sobre la indústria militar espanyola. Indústria que no crea una riquesa i llocs de treball destacables, segons l'informe, i que s'emporta sucoses subvencions i crèdits públics. I després ens parlen d'austeritat i de sacrifici.

Per cert, tant que parla la patronal sobre els sous, sobre la moderació, des d'Europa ens diuen que els costos laborals a Espanya són dels més baixos entre els principals països de la zona euro. Ah, és clar, aquesta és la típica dada que qui governa obvia, perquè no interessa, i en canvi no obvia comparar els impostos que es paguen en altres països per justificar les retallades a casa nostra.

A Catalunya vivim preocupats pels diners que ens ha de donar Madrid, diners que a Madrid no es veuen obligats a enviar-nos. Retrets, amenaces, ... teatre. I també vivim preocupats -és un dir- pels peatges. Des de la setmana passada que hi ha un moviment contra els peatges amb gent que opta per no pagar. S'hi van sumar polítics de Solidaritat. No sé si tindrà gaire efecte però, soroll sí que se'n fa. Almenys se'n parla. Sobta però, que els càrrecs electes promoguin actuacions d'una legalitat dubtosa sense alertar de les conseqüències, que a segons qui li poden afectar molt. Després costa mantenir la coherència, recordant Montserrat Tura quan tocava el clàxon per l'alliberament de peatges, i la posterior postura ja al Govern.

Però, parlant de peatges, els diputats de Solidaritat han retornat el Teletac al Parlament i demanen que la resta de diputats ho facin, ja que no és normal que tenint unes dietes entre 21.000 i 30.000 euros per a desplaçaments, a sobre sigui el diner públic qui cobreixi el cost del servei de pagament de peatges.

dilluns, 23 d’abril del 2012

#SantJordi aigualit

IMG_2188Diada de Sant Jordi. Fins i tot en això els catalans som diferents. Un dels dies més festius de l'any a Catalunya és dia feiner. Els veïns aragonesos celebren avui també la seva diada però, com dia festiu.

Sant Jordi, dia de roses i llibres, dia de declaracions institucionals. I de bon matí el president Mas ens obsequiava amb una clatellada de les bones. Ara resulta que no s'havia arribat al límit amb les retallades. Com que els pressupostos de l'Estat no contemplen aportar a Catalunya els diners que contemplaven els pressupostos catalans, s'hauran de fer més retallades. I s'hauran de fer perquè el govern català pensava que l'Espanya de Rajoy amollaria més la pela que la de Zapatero. Ingenus? Permeteu que ho dubti.

Rouco Varela diu que cal esperit de sacrifici per fer front a les retallades, alineant-se amb el PP, com sempre. On és l'esperit rebel de l'Església per defensar realment la justícia? No pot ser que ara es clami contra una forma de vida i que fa uns anys no es fes, no pot ser que es diguin les coses com si la culpable de tot fos la gent que no pot pagar els seus deutes perquè, per causes alienes a ella, s'ha quedat sense feina. No pot ser que l'Església espanyola, un cop més, opti per ser com una extensió del pensament de dretes, de la gent de bé del país.

També és dia avui de parlar de les eleccions a la presidència de França. Hollande va guanyar Sarkozy però, no per prou, de manera que hi haurà segona volta, i cal veure què passa amb els vots de l'extrema dreta, ja que Le Pen va pujar força. La victòria d'Hollande, la sorpresa o l'ensurt de Le Pen, i l'alta participació, elements destacables dels comicis. Un govern socialista a França podria canviar la política restrictiva de Merkel a Europa i deixar d'ofegar com ara les economies que, com l'Espanyola, són a la vora de l'abisme.

I com la realitat té el cap dur, és difícil anar contra corrent. No només els PIIGGS són països amb problemes econòmics. El primer ministre holandès ha dimitit perquè no ha pogut aprovar retallades per assolir el 3% imposat per Merkel i Sarkozy a Europa. Si en faran de mal aquest parell.

diumenge, 22 d’abril del 2012

25 anys d'estancament #crisi

Dia post Barça-Madrid. Com que ha perdut als mitjans catalans no hi ha èpica de victòria. Avui no veurem un i altre cop les grans jugades de Messi i companyia. Avui l'ànim dels futboleros, dels que posen el partit per davant de tot serà baix. Avui ja es pot parlar de crisi i de les retallades, i amb més mala llet que ahir. En canvi, a Madrid hi ha eufòria, malgrat per una victòria que, malgrat ser d'un gol, alguns titllen d'exhibició. Eufòria per tenir la lliga a tocar, això sí.

Bany de realitat. Llegeixo que si Espanya no aplica altres mesures que no siguin austeritat, per reduir el deute privat, l'estancament de l'economia pot allargar-se 25 anys. Això és molt. De fet, la mateixa font fa referència a una notícia de fa poc relacionada amb les mesures que recomana el FMI per a Espanya: reestructuració del deute privat com ja s'ha fet en altres temps i en altres llocs.

Llegia l'altre dia que ara el govern espanyol podrà imposar el director de RTVE. El Plural -diari parcial, ho sé- diu que Rajoy necessita controlar TVE perquè no hi ha elefant que tapi la que ens ve a sobre. I així ho crec. Si una cosa ha fet millor Zapatero que els anteriors governs d'Aznar ha estat pluralitzar més RTVE. Millorable sí però, més plural ho és. El PP sempre se n'ha queixat. I ara aprofitarà per reformar-la i treure's de sobre els grans del cul, no ho dubto. Ja veurem amb el temps quin rumb pren RTVE. Perquè si s'assembla a Canal 9 o a Telemadrid ja la poden tancar.

Una de les mesures del govern espanyol en matèria de salut que també cal tenir en compte és l'accés al sistema de salut pública per parts dels immigrants sense papers. No tindran accés a la sanitat gratuïta si no paguen impostos a Espanya, amb la qual cosa el sistema sanitari espanyol tanca la porta a un col·lectiu molt desafavorit i, com recorda Gonzalo Fanjul en un article, s'obre la porta a l'augment de problemes de salut en la població, ja que les malalties, algunes importants com la tuberculosi, dels immigrants sense papers poden transmetre's entre la població. De fet, Fanjul també recorda que no són precisament els immigrants sudamericans o africans els que carreguen el sistema de salut si no més aviat els immigrants alemanys, anglesos o francesos.

Demà Sant Jordi. Dia de festa per als polítics, dia de treball per a la resta de gent. Dia per a declaracions inútils dels polítics, dia per a mostres d'afecte amb la parella. Roses i llibres, llibres i roses.

dissabte, 21 d’abril del 2012

#Retallades en #educació eclipsades pel #futbol #crisi

Avui es publica al BOE el Reial Decret Llei de retallades en educació. El decret, que entra en vigor demà, estableix l'augment d'hores lectives de mestres i professors, la demora de 10 dies lectius fins cobrir una baixa amb un substitut, el preu de les matrícules universitàries, el temps de dedicació dels professors d'universitat, ... A banda d'augmentar les hores de mestres i professors amb l'ànim de contractar menys gent -i deixar gent a l'atur en conseqüència-, és destacable l'augment de les matrícules universitàries. Un mínim entre un 15% i un 25% hauran de pagar els alumnes en primera matrícula i entre el 90% i el 100% en la quarta. Els màsters oficials es distingeixen entre aquells que habiliten per exercir una activitat professional regulada a Espanya, amb uns criteris de preu de matrícula iguals als de les carreres, i els màsters oficials que no habiliten, en els quals ja d'entrada, en la primera matrícula s'haurà de pagar entre el 40% i el 50% del preu. Algú pot dir que no pot ser que l'estat financiï tant la matrícula i que es castigui més qui repeteix. Però, al darrere d'això hi ha conseqüències. Barreres perquè qui no té recursos, que ara ja tenia problemes per anar a la universitat, tingui menys opcions per poder tenir una carrera.

Però, com que avui es juga el Barça-Madrid, el decret passarà desapercebut. I guanyi qui guanyi, demà es continuarà parlant de futbol. Si guanya el Barça a Catalunya no ens recordarem de com ens tracta Madrid. Som així. I ho saben.

Per anar contracorrent avui fem un concert a Reus, per si no voleu veure futbol. La Lira, a les 21h, al teatre Bartrina.

divendres, 20 d’abril del 2012

No hi ha #diners, excepte a #Catalunya, que pot privatitzar #TV3 #crisi #retallades

No hi ha diners. Ho diu Rajoy. Quina notícia. Ja ho sabíem. O potser tantes emissions de deute es fan perquè sí? Però, ens ho diu perquè acceptem les retallades que se'ns imposen. I estic segur que de retallades tots en podem assumir però, sempre tenim algun exemple de no-retallada que ens indigna. El Triangle parla de la demanda que ha desarxivat el govern del PP per pagar una indemnització de 40 milions a l'empresa on treballava l'actual ministre de defensa per haver subscrit Espanya el tractat contra les bombes de dispersió. A banda, s'ha comprat armament per 4,1 milions d'euros. És normal, no, que hi hagi exemples que ens indignen?

Ahir Josep Cuní va entrevistar el conseller de Salut aprofitant l'anunci de les retallades per part del govern espanyol i ja sabent-se que el govern català mantindrà l'euro per recepta. Es va comentar que el conseller, a la reunió del Consell Interregional de de Salut va posar un exemple d'una altra mesura, que seria fer pagar pels àpats de les persones hospitalitzades. De fet, va fer una comparació amb Europa. Un es pregunta sempre per què només ens comparem amb Europa a l'hora de justificar obligacions i no per admetre més drets. Mai no veurem cap política comparant Espanya amb Europa amb sous, amb permisos de maternitat i paternitat, amb model econòmic,... Ara, a l'hora de pagar, què millor que comparar i dir que els altres països són més cars. També Cuní va parlar de l'abús que es fa dea la sanitat pública. Un abús que no he vist quantificat però, que d'alguna manera es pot quantificar de forma relativa i, per exemple, en el cas dels abusos amb medicaments, no serien comesos pels usuaris si no també per qui els prescriu. Però, a base de repetir que abusem fins i tot nosaltres ens ho creiem.

El ministeri de l'Interior vol que encadenar-se o agafar-se en una manifestació per no ser desallotjats per la policia, es consideri un atemptat a l'autoritat. La democràcia és així, hi ha qui pot aprovar canvis legislatius que comporten involucions democràtiques, i no passa res.

Llegeixo que el govern de Rajoy farà reformes relacionades amb les televisions autonòmiques, de forma que podran ser privatitzades i també seguint sent públiques però, mentre siguin públiques no podran tenir dèficit. I això posa en perill, per exemple, el model de TV3 actual, tot i que caldria veure què es pot reformar a la televisió pública catalana perquè fos més eficient. Ara bé, la televisió estatal podrà tenir dèficit -millor, perquè si no ja la veia privatitzada-, establint un greuge que afavoreix més el centralisme, una forma més fàcil d'eliminar els grans al cul que suposen les autonomies, algunes autonomies, a Madrid.

I ja que parlo de les televisions, aquests dies es parla de la possible destitució de Mònica Terribas al capdavant de TV3. Posicionaments a favor i en contra. A banda del molt bona professional que sigui, el seu càrrec, igual que el dels seus predecessors, és un càrrec posat a dit, i tal com es posa es treu. Malauradament tenim tota l'administració pública plena de directius posats a dit que canvien segons el color polític de qui governa. Els polítics no poden veure algú no afí dirigint coses però, tampoc no volen utilitzar els recursos humans que ja té l'Administració per fer molta de la feina i reduir els càrrecs a dit a la mínima expressió.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 19 d’abril del 2012

Els catalans, pagarem doble pels medicaments i la democràcia limitada a #Barcelona #crisi #retallades

Si ahir es plantejava el dubte avui ja no hi és tant. L'euro per recepta es mantindrà, amb la qual cosa els catalans serem tan bons que pagarem l'augment dels medicaments que vol implantar el govern de Madrid i el mal anomenat tiquet moderador del govern català. Un tiquet moderador que parla de controlar el consum abusiu quan en realitat vol dir aconseguir diners dels usuaris de la sanitat pública basant-se en les estadístiques. Ei, i aquí ningú no es queixa, anem tragant i prou.

El Confidencial publica una comparació entre com afectarà la reforma sanitària a uns i altres amb un cas particular. El ric Emilio Botín amb la reforma hauria de pagar un màxim de 60 euros al mes pels seus medicaments -si utilitzés la sanitat pública, que no ho sé- perquè tot i pagar el 60% del medicament hi ha un màxim mensual a partir del qual no es paga. En canvi, un pensionista hauria de pagar entre 8 i 18 euros al mes, en funció de la seva renda. La proporcionalitat no està clara. Malgrat això, com deia ahir, fent meu un comentari escoltat en una tertúlia, l'IRPF permet establir trams per tributar i no cal embolicar les coses amb la sanitat.

El proper 3 de maig se celebrarà la cimera del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona. Espanya suspendrà el tractat de Shengen i la capital del país es blindarà. Recordo una cimera a Barcelona amb tota la diagonal fortificada. Els que parlen tant de democràcia amb aquests actes demostren que la volen la democràcia però, lluny, que no faci soroll. A més d'això, ens podrien dir quants diners costarà la cimera. Suposo que al BCE no s'han plantejat passar-los factura com aquella notícia de fa unes setmanes relacionada amb el cobrament per la regulació del trànsit en activitats esportives per carretera.

Aquest matí a la ràdio feien una reflexió sobre la distància entre les informacions sobre Repsol-YPF i les opinions a les xarxes socials. És un fet que els mitjans, per uns motius o uns altres, no aprofundeixen com voldríem en les reflexions i alimenten sovint polèmiques que serveixen de cortina de fum per no parlar d'altres problemes. El cas d'YPF ho sembla, tal com ho recorda en un article Santiago Niño Becerra sobre l'expropiació d'YPF. En el mateix article remarca que el 17% d'accions d'inversors dels EUA no han estat expropiades. Els EUA s'han mostrat neutrals en el conflicte. Espanya és un estat amb problemes econòmics que el fan vulnerable. Presa fàcil. Repsol va demanar molt pocs diners per tancar el tema d'YPF, quan per les reaccions això sembla que sigui una gran pèrdua per a la companyia. És a dir, que l'opinió pública espanyola no té arguments suficients per opinar, més lluny de regir-se per les consignes patriòtiques de mitjans i partits. Ni més ni menys que com amb la polèmica reial.

dimecres, 18 d’abril del 2012

Rajoy no vol copagament però, l'implantarà, i el Rei demana perdó #crisi #retallades #república

Escoltava aquest matí a la ràdio una filtració des de Mèxic sobre les noves mesures del govern espanyol per a les retallades de 7.000 milions d'euros en sanitat. Aquest govern tot ens ho fa saber quan va a l'estranger. Haurem d'estar a l'aguait de quan viatgen els ministres i el president. Però, tornem al tema. El govern vol pujar el percentatge que es paga per recepta, del 40% al 50%, i fer pagar un 10% dels medicaments als pensionistes. No voldran reconèixer-ho però, això és tirar per la via del copagament. Penso que no és greu que un treballador actiu pagui, en comptes del 40% el 50%. Ara bé, els pensionistes que han pagat religiosament durant tota la vida, i que acostumen a tenir pensions tirant a baixes, han de pagar pels medicaments? Com deia la consellera de salut en funcions d'Andalusia, les estadístiques diuen que el 80% dels medicaments finançats són per a pensionistes, i per aquí es tira, per castigar els pensionistes per envellir i tenir malalties, amb la finalitat de treure'n diners. Es disfressa la cosa dient que les rendes superiors a 100.000 euros anuals pagaran un 60% i que els malalts crònics pagaran un màxim de 30 euros. Al final això no importa. Les rendes de 100.000 euros no són representatives de la majoria de gent a qui afectarà això -probablement utilitzin les seves clíniques privades-  i els malalts crònics, per molt que després els tornin els diners, primer hauran de pagar, per endavant. A la ràdio deien que si es vol implantar aquest sistema diferenciant rendes i tipus d'usuaris s'han de canviar més de 40.000 milions de targetes sanitàries i que això pot suposar uns 900 milions d'euros, tot un estalvi. A més, com també deien, si es vol establir una recaptació per trams de renda ja tenen l'IRPF per fer-ho, no cal tirar per augmentar el copagament.

La Generalitat diu que estudiarà la implantació de l'euro per recepta si entra en vigor aquesta mesura. Cal esperar que així sigui perquè només faltaria aquí pagar per partida doble.

La notícia del dia ha estat la sortida del Rei de la clínica on el van operar després de fer-se mal quan va anar de cacera d'elefants. Les paraules de penediment del Rei s'han vist i s'han escoltat arreu. Ha dit que ho sentia molt, que s'havia equivocat i que no tornaria a passar. No ha dit a què es referia però, i tot plegat semblava massa forçat. El monarca estava responent sobre com es trobava i sense més ha amollat les paraules de penediment, d'una tirada i au, cap a casa. Les paraules i les formes no crec que s'improvisin, per molt que els mitjans i polítics palmeros destaquin només el fet que és un cas estrany que un governant demani perdó.


Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 17 d’abril del 2012

Els objectius de dèficit, ni de conya #crisi #retallades

Resulta que per molt que ens esforcem, segons l'FMI Espanya no complirà amb els objectius de dèficit enguany ni el vinent. És a dir, que ens volen escanyar però, saben que la política d'escanyar no funciona. Aleshores què?

Mentrestant es parla més de l'expropiació d'YPF a Repsol per part del govern argentí que no pas de la prima de risc, que continua per sobre dels 400 punts. El patriotisme, a Espanya i a Argentina, serveix per no parlar de temes més delicats.

Avui un apunt curt, perquè no tinc més temps i perquè l'actualitat cansa.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 16 d’abril del 2012

Les #retallades en #educació prenen forma i els diputats catalans que no s'informen #crisi

El ministre d'Educació ha explicat com es poden retallar 3.000 milions d'euros amb mesures que han d'aplicar les autonomies i que afectaran tant mestres, com professors, com alumnes. Augment del 20% dels alumnes per aula, augment de les hores lectives dels professionals -tenint en compte que aquests han de treballar, i molt, a casa-, cobriment de les baixes de menys de 10 dies amb professionals del centre,... 

Espanya i Itàlia, la preocupació d'Europa. La prima de risc torna a pujar. Els interessos dels bons a 10 anys arriben al 6%. Catàstrofe. Pessimisme? Home, és lo que transmeten els mitjans.

Espanya ha trobat en el conflicte amb Argentina per la nacionalització d'YPF una via d'escapament perquè es parli d'altres coses, per exaltar el patriotisme. Crec però, que la societat no està per patriotisme d'aquest. Des del punt de vista espanyol la situació es pot veure com una agressió, encara que Repsol és una empresa privada, no és Espanya, i per molt que guanyi la nostra butxaca no ho veu reflectit. Només cal veure el preu del carburant. Des del punt de vista argentí potser no es veu tan malament que una YPF, que extreu una matèria primera tan valuosa com el petroli de territori argentí, pertanyi en un 51% al país. No vol dir que no pensi que hi ha una alta dosi de populisme per part del govern argentí però, ho entenc.

Sorpresa. O no. Un de cada quatre diputats catalans no s'informa diàriament. Fa gràcia però, que el diputat tipus, segons la informació, tingui un perfil de centre-dreta. Potser és normal pel nombre de diputats convergents al Parlament però, no deixa de sobtar que aquest sigui el diputat tipus. Per grps, els diputats de CiU tenen Francesc-Marc Àlvaro com opinador de capçalera, lector de La Vanguardia, oient de RAC1, espectador de TV3 i 8tv, i lector d'e-noticies. El grup Godó es veu confirmat com la font informativa i d'opinió de CiU. Cap novetat. Amb la resta de grups les sorpreses no són gaires tampoc. És trist que un diputat confessi seguir aquells que són del seu perfil ideològic. Podrien preocupar-se per fer una selecció variada i crear-se una opinió més plural, no?

diumenge, 15 d’abril del 2012

Diputats pluriempleats, Rajoy s'enfonsa i un caçador president d'honor de WWF #crisi #república

Un de cada 3 diputats a Madrid, a més de ser diputat té algun càrrec municipal o una activitat professional paral·lela. Segons la normativa el càrrec de diputat és de dedicació absoluta però, es poden fer excepcions. A ningú no se li escapa però, que un alcalde o regidor de govern, ho és tots els dies de l'any, les 24 hores i que és complicat entendre que al mateix temps puguin complir amb l'activitat de diputat, si no és que algú els fa la feina en un dels dos llocs. El mateix per als que tenen alguna activitat professional. Depenent de la dedicació és difícil d'entendre que tinguin prou hores i dies per fer-ho tot.

100 dies de govern i Rajoy i els seus cauen en la valoració dels espanyols segons diu El País. I és que el govern que prometia arreglar-ho tot, els que van amagar el seu programa electoral durant la campanya electoral, després ha demostrat no tenir un pla clar i diverses "cagades" dels ministres ho han acabat d'adobar. Aquests són els que ho fan tot bé. Per sort, segons l'enquesta a la qual fa referència El País,  el descontentament no va a parar al PSOE si no que creix la discrepància amb el bipartidisme beneficiant IU i UPyD -preferiria que el partit de Rosa Díez no tingués tant èxit però, almenys s'albira el trencament del domini de PP i PSOE-.

Per a alguns Espanya només val, ara per ara, per a flamenc i per a vi, des del punt de vista econòmic. Tornem als temps de Mr. Marshall? Tornem al turisme de sol i platja, paella, toros i olé? Ho dubto. Ara, que els que parlen així d'Espanya en altres moments han lloat les mesures dels dos governs que s'han topat amb la crisi. Hipocresia.

L'accident i posterior operació del Rei d'Espanya continuen aixecant polseguera, i no és per a menys. Ahir llegia que el seu viatge per matar elefants per diversió hauria costat uns 170.000 euros. Són uns quants sous anuals de treballadors això i el monarca, que ens va dir que havíem de fer sacrificis no hi pensa quan va a xalar amb l'escopeta. Escopeta que, segons Vilaweb, podria costar entre 38.000 i 130.000 euros, una ganga. Per cert, que el Rei sigui president d'honor de WWF Espanya és una vergonya, no només pel safari per caçar elefants d'ahir si no simplement per ser algú que gaudeix caçant animals. Actuable té una campanya en marxa per demanar que deixi de ser-ho. Us hi podeu apuntar.

dissabte, 14 d’abril del 2012

14 d'abril felicitat per la monarquia #república #14A

14 d'abril, 81è aniversari de la proclamació de la IIa República Espanyola i de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià. La primera va ser truncada per la Guerra Civil del 1936. La segona va durar 3 dies, després de l'acord de Macià amb els ministres espanyols. Espanya no estava per ser una federació de repúbliques.

I en un dia com aquest, va i la monarquia espanyola ens dóna més motius per ser republicans. Operen el Rei perquè després de caure en una cacera d'elefants a Botswana s'ha trencat el maluc. Lo del maluc és un problema de salut del qual no faré comentaris, no faré broma. Lo de caçar elefants...