La Ràpita vol reformar el seu oblidat Trabucador

L'Ajuntament de la Ràpita vol reformar el Trabucador. Sembla ser que el seu aspecte encara prou verge, prou salvatge, no pot ser. Una base nàutica, zona naturista, zona per a gossos,... Un despropòsit. No se n'han recordat mai que tenen una platja a l'altra part de badia. De fet, diria que hi van més ampostins que rapitencs. I ara ens podem trobar que potser no podrem fer lo que hem fet tota la vida, anar a la platja, deixar el cotxe vora el camí, amb el perill que a la pujada de la mar haguem de sortir per cames, que la gent no pugui decidir si va despullada o amb banyador per la vora de la mar, o que els gossos hagin de restringir-se al pipi-platja-can que algú decideixi que ha de fer-se. Bravo. Potser volen que la gent no hi vagi, o que la gent prefereixi la Ràpita per atreure més clients al sector serveis local? No ho sé però, això és un despropòsit, com deia.

---

+ GNU FDL

Americanooooo

Avui ha arribat ja el creuer de l'abundància. Berlanga arriba per mar a la Ràpita, Mr. Marshall segle XXI. Els polítics de torn reben la tripulació i els visitants amb honors. La selecta clientela del creuer alimentarà, diuen, amb 10.000 euros el territori per cada creuer que arribi. Benvinguts siguin els diners. Ara bé, potser podríem deixar de fer aquests paperots tan caricaturitzats amb els anys. La foto per a la història que alguns recordaran a les properes eleccions, evidentment. Per això també tants polítics a la benvinguda. No fem fàstics al turisme elitista. Els manyos els tenim aquí tot l'any i ja no cal agrair-los la seva aportació a l'economia local. I si algun dia vénen russos o xinesos els rebrem amb els braços oberts. Si fossin veneçolans o cubans ja en parlaríem, que allí no es respecten els drets humans.

---

+ GNU FDL

El creuer esperat

Havia d'arribar un creuer però, el vent de dalt ho ha impedit. I mira que a la Ràpita ja s'havien preparat per cantar allò d'"Americanos...". Perquè m'ha semblat veure unes imatges amb una recepció amb polítics per posar la catifa vermella als turistes de pasta que havien d'arribar. La qüestió no és si volem o no turisme, que sí. No és si volem creures a la Ràpita, que sí. És si les actituds que hem de tenir són aquestes, recordant la coneguda pel·lícula de Berlanga. Per no dir que els turistes que ja té la Ràpita, bona part d'ells fidels veïns aragonesos, no tenen en això un greuge comparatiu.

---

+ GNU FDL