dilluns, 30 de novembre del 2015

Junts pel sí, què diu?

Junts x sí surt a dir que no faran cap altra oferta a la CUP. Què en pensa la gent que els va votar? No se sap. És millor que CDC i ERC decideixin, i que la resta de membres de la coalició facin de comparsa. I, evidentment, no cal pensar què vol la gent que va votar-los. I això que ERC sempre ha presumit de ser un partit assembleari. En canvi, la CUP consulta en assemblea què han de fer amb l'acord d'investidura. I se'ls tiren a sobre, els titllen de botiflers, diuen que no volen la independència,... Tot tolerància i sentit democràtic.

diumenge, 29 de novembre del 2015

La CUP, botiflers?

La gent de la CUP han decidit que no volen Artur Mas de president de la Generalitat. Algú s'estranya? He llegit qui els titlla de botiflers, menyspreant el dret de la CUP a dir que volen la independència però, no amb Mas. Si JxSí tingués prou diputats no hauria de pactar amb ningú però, com que no és així, ha de negociar, i tothom pot marcar-se uns límits que no vol superar. Per a la CUP el límit principal és Artur Mas i ho han dit des del primer dia. Artur Mas, i altres membres de JxSí també han dit molts cops que el procés no va de persones. Si no va de persones enrocar-se perquè Mas sigui president és una gran contradicció. Artur Mas podria fer un pas enrere i facilitar les coses.

Deia que algú havia qualificat els de la CUP de botiflers. Abans de titllar-los d'això s'ha de pensar que JxSí vol com president un dels màxims responsables de la política del "peix al cove", de la "puta i la Ramoneta", de pactar amb el PP,... exemples més clars de botiflerisme. Amb les eleccions del 27s Artur Mas i CDC haurien d'estar contents de no haver patit el càstic a les urnes. Anar en una coalició amb ERC i personalitats sense partit els va anar bé. Molta gent vam votar JxSí malgrat Mas. Ara, un cop hem complit votant JxSí, no cal continuar cedint amb Mas i companyia. No oblidem que van ser ells qui van acabar "imposant" una llista unitària amb polítics, encara que després ERC ho acceptés.

Si no hi ha acord em sabrà greu. Però, en democràcia les coses són com són. Si el procés s'atura serà perquè no ho hem sabut fer prou bé, perquè JxSí no va aconseguir prou suport. I potser en part això va ser a causa de Mas. I això no ho reconeixeran mai.

dissabte, 28 de novembre del 2015

El Gran Recapte

Aquest cap de setmana moltes persones voluntàries es posen a les portes dels supermercats per veure si la gent que hi va a comprar col·labora comprant alguns productes per proporcionar aliments a famílies que ho necessiten. El Gran Recapte dels aliments. Al supermercat on he anat avui han situat estratègicament productes dels que es demanaven per al Gran Recapte, en paquets de marca blanca i de mida "familiar". Paquets de pasta de 2 kg, paquets de farina de 2 kg, lots de 12 pots de llet,... Tot col·locat amb tota la intenció del món. Útil per a qui volia col·laborar però, al mateix temps una forma de fer negoci per al supermercat. Situació contradictòria.

Cal dir que la gent col·labora. Perquè la gent és solidària. Solidària malgrat que avui dia molta gent té problemes però, sempre pensa que hi ha qui ho passa pitjor. La part negativa de tot plegat és que això sembla que va cap al model els EUA. Si tens problemes per menjar, per trobar un lloc on dormir, confia en la solidaritat de les persones, de les associacions, perquè el govern cada cop farà menys. Podem pensar que si canvia el color dels governs la cosa canviarà o no avançarà però, si continuen governant-nos les dretes i els poders no polítics, acabarem tenint un sistema molt americà, tenint uns serveis públics mínims, tan mínims que sense la solidaritat de la gent qui tingui problemes, no se'n podrà sortir.

divendres, 27 de novembre del 2015

Ferran el Catòlic a La Razón


Exemple de com interpretar les paraules i dur-les al seu terreny. La Razón publica un article relacionat amb un llibre sobre Ferran el Catòlic escrit per Henry Kamen. Segons l'article, i destacat al titular, l'autor diu que "qui tenen, pels pèls, el poder a Catalunya falsifiquen la història". L'autor també afirma que els Reis Catòlics no van crear un país nou si no que van continuar governant diferents estats. Però, això queda en segon pla per al diari. Així són els mitjans. De fet, estic segur que si l'article hagués estat escrit en un mitjà català s'hagués destacat això altre i no tant la referència a la falsificació de la història.


dijous, 26 de novembre del 2015

Les empreses que marxen de Catalunya

Fa poc debatia sobre un article que afirmava que augmentava el nombre d'empreses que marxen de Catalunya per motius fiscals i, implícitament, pel procés sobiranista. Avui a la ràdio en parlaven, i he trobat una referència escrita en un article a l'ARA, on s'explica que marxar en realitat no marxen si no que canvien de domicili fiscal, que en marxen més de Madrid, i que en vénen moltes de fora de Catalunya. A la ràdio la notícia citava Felip Puig també desmentint les afirmacions i recordant que ha augmentat el nombre d'entitats financeres que han vingut a oferir crèdit a les empreses catalanes.

Però, passa que si no es manté la tesi que el procés perjudica les empreses i que aquestes se'n van, es perd un dels arguments contra l'independentisme.

dimecres, 25 de novembre del 2015

La xuleria de Montoro amb Catalunya

El ministre Montoro, ja en temps d'Aznar era molt xulo. Amb Rajoy ha continuat sent-ho i a més treu pit amb Catalunya. Sí, realment fa front al govern català però, les conseqüències de la seva xuleria afecten tots els catalans, fins i tot aquells que són partidaris d'una Espanya unida. Així, amenaçar d'endarrerir el pagament dels diners del FLA a Catalunya si Mas inicia la via judicial contra la intervenció de la Generalitat, no és més que una mostra de la prepotència de Montoro i dels moviments electoralistes del PP. O comparar Catalunya amb Grècia, quan Catalunya aporta a l'Estat una part important del PIB, és simplificar les coses fins l'extrem i manipular la realitat. Un govern que actua segons l'interès del partit que governa no té autoritat moral per dir a un altre govern que no pot destinar diners a finalitats independentistes.

I mentrestant a Catalunya continuem sense govern...

dimarts, 24 de novembre del 2015

Catalunya sotmesa

El govern espanyol controla les finances de la Generalitat. No és nou. Des de que la Generalitat ja no pot emetre deute depèn exclusivament dels diners de Madrid. Per tant, no és nou que Montoro presumeixi de pagar les factures de la Generalitat. Però, les formes són una volta més de cargol en aquesta espiral de despropòsits relacionats amb Catalunya. Diuen que vetllen perquè els diners s'utilitzin per a finalitats no relacionades amb el procés independentista, parlen del bon ús dels diners. Un govern d'un partit que ha fet lo que ha fet en llocs com el País Valencià no pot donar lliçons. Però, caldria veure com inverteix el govern espanyol els diners. Artur Mas avui en roda de premsa ho ha deixat anar, referint-se als diners que Montoro reclama que justifiqui la Generalitat per unes inversions de fa 10 anys, arran de la reclamació que fa Brussel·les a Madrid. També caldria veure quants diners destina Madrid a activitats propagandístiques que beneficien el PP i exigir que els diners públics no es destinen a afavorir els interessos d'un partit determinat.

Escoltar Montoro xulejar amb allò que qui paga és ell, que qui té la clau de la caixa és ell, et fa pensar que això en un país normal, en una democràcia normal, no hauria de passar. Aquest perfil de polític té poc de demòcrata. D'alguna manera sembla un xantatge, mal exemple que dóna el govern espanyol.

dilluns, 23 de novembre del 2015

La metamorfosi de CDC

CDC és un partit en extinció, el qual es presenta a les eleccions espanyoles en una coalició anomenada Democràcia i llibertat. Això era fins ara, fins que aquest cap de setmana han anunciat que en el proper congrés CDC es dissoldrà i s'acabarà creant un nou partit, el qual qualifiquen de liberal, social-demòcrata,.. -per no dir, de dretes-, del qual és punt de partida Democràcia i llibertat. Josep Rull ha qualificat CDC d'un projecte d'èxit mentre parlava del nou projecte.

L'èxit a CDC no se li pot negar, encara que un que no n'és votant veu que ha estat un èxit que els ha dut a controlar totes les institucions del país, fins el punt de pensar-se que ells eren el país. Des del seu punt de vista, èxit total. Ara, aquesta gent de CDC es transforma per sobeviure políticament i fundarà una cosa nova que, deixeu-me ser escèptic, crec que serà CDC amb un altre nom. I aquells que formin part del nou projecte venint d'altres llocs, com ara els de Reagrupament, seran fagocitats per la maquinària convergent. Molt haurien de canviar les coses, quant a persones i quant a projecte, perquè li hagi de donar jo crèdit als nous centristes catalans.

diumenge, 22 de novembre del 2015

Ciutadans

Albert Rivera està passejant-se per les televisions privades de Madrid trepitjant la catifa roja. Li fan la precampanya. I ell va amb el discurs ben après, l'argumentari de Ciutadans, com passa amb qualsevol partit. Ell diu que volen una Espanya que faci com la de la transició i que es deixi de parlar de rojos i blaus, de drets i d'esquerres,... Fuig d'estudi amb populisme, just allò que denuncien molts cops. Minimitzen el conflicte existent amb les persones a qui no s'ha fet justícia després del franquisme. Víctimes i familiars de víctimes de la repressió, dels assassinats. Feixistes homenatjats encara en moltes poblacions i el seu partit donant-hi suport. Per això respon amb populisme quan se li treu el tema. Tenen un conflicte argumental i no poden sortir-se'n amb un raonament correcte. Aquest és el partit que ha de regenerar Espanya.

dissabte, 21 de novembre del 2015

Descans

Ja em perdonareu però, entre Santa Cecília i que tinc una mica de feina no escriuré gaire avui. Em cagaria amb el govern per això d'intervenir les finances de la Generalitat, parlaria de l'edició de l'Oh, Happy Day! d'aquest any, per oblidar, parlaria del 0-4 del Barça al Madrid -per cert, ja fa uns anys que s'ha posat de moda dir-li "El Clàssic", en comptes de "Derby", per ser més com els de Madrid-,... Escriuria per moltes coses però, em fa mandra. Vaig a fer feina i a procrastrinar de tant en tant.

divendres, 20 de novembre del 2015

Camí del Centenari @laliraampostina #laliraampostina #laliraampostina100

#StaCecíliaImmaTErial @laliraampostina avui divendres ofereix el concert de #santacecília2015 #surtdecasaebre #viulebre #ebreactiuAquesta nit celebrem el concert de Santa Cecília a La Lira Ampostina. Però, aquest serà un concert especial, a més de la celebració de la patrona de la música. I és que La Lira ja encara l'inici del Centenari, el 2016. Aquesta nit es donarà a conèixer el cartell del Centenari, el logotip, el lema que l'acompanyarà i la peça commemorativa amb què s'obsequiara persones i entitats que passaran per La Lira durant l'any. Som a punt de començar un any en què mirarem enrere per recordar d'on venim, per on hem passat, i per mirar cap al futur, per conservar aquesta entitat molts anys més amb la dignitat amb què ha arribat a complir 100 anys.

Per cert, si poseu imatges a Instagram per Santa Cecília, utilitzeu el hashtag #StaCecíliaImmaTErial. Permetrà afegir-les al recull del patrimoni immaterial de les Terres de l'Ebre en el context de les bandes de música.


dijous, 19 de novembre del 2015

El Senat, cal reformar-lo però, continua sent la destinació dels dinosaures

El Senat s'ha de reformar. En això molts polític coincideixen. Però, malgrat això, les llistes del Senat continuen sent l'oficina de l'atur de polítics vinguts a menys o de polítics que sembla que no tenen prou amb el seu càrrec. Els socialistes ebrencs tenen Joan Sabaté com cap de llista per Tarragona. Una vida política amortitzada però, que continua des de fa temps al Senat. I així fins jubilar-se, segur. CDC té a Ferran Bel, alcalde que deia que seria només alcalde però, que va canviar d'opinió i continua volent ser senador. Quina credibilitat tu!

dimecres, 18 de novembre del 2015

Els mitjans de comunicació espanyol i els fets de París

Les televisions privades no van aturar la programació habitual divendres a la nit per informar dels atemptats de París. Van seguir amb la seva programació, com l'importantíssim Sálvame de Luxe o Tu cara me suena. L'endemà morbo a dojo, repetició d'imatges, descripció dels fets fins el més mínim detall. Arcades.

Durant aquests dies han anat succeint-se situacions còmiques i a la vegada tristes relacionades amb els mitjans espanyols i la versemblança de la informació que donen. Antena 3 i La Razón -dirigida per l'insigne Marhuenda- anunciaven tenir la imatge d'un dels terroristes, la qual va resultar ser un muntatge. La Sexta va acompanyar la notícia en un dels seus informatius amb la bandera de Rússia, no amb la francesa. Cuatro va informar de més morts espanyols dels que va haver. I La 1 de TVE va mostrar el logo dels terroristes i va resultar que era un logo de la pel·lícula Star Wars.

Veig un video d'Ana Rosa Quintana, qui es va desplaçar a París per viure en directe el clima de la ciutat. En aquest video es veu AR durant un minut de silenci que es va convocar i ella, molt respectuosa, va dedicar-se a narrar com es vivia el minut de silenci. Ei, sempre des del respecte.

Aquests són els mitjans des d'on s'apunta TV3 com una televisió no exemplar, no plural.

dimarts, 17 de novembre del 2015

Homs i el procés

El 27s semblava que la majoria absoluta de diputats era suficient per caminar cap a la independència. En l'espiral de declaracions avui Francesc Homs ha dit que amb el 47% dels vots no n'hi ha prou per culminar el procés. Homs accepta la tesi que en aquestes eleccions valia comptar vots contra l'opinió de qui diu -ells mateixos- que no era un recompte de blanc o negre. A banda, les declaracions per plantar cara a la CUP per no voler Artur Mas com president. Amenaça d'eleccions? Potser. Però, tornem al canvi de postura de CDC. Primer acorden amb ERC anar per separat a les eleccions del 20D. Veiem que posen les persones -Mas- per davant del procés, contradient-se amb allò que ens han venut. I ara el seu candidat a Madrid comença a fer marxa enrere en les postures de la coalició que va guanyar les eleccions catalanes. Hem de veure encara més passes enrere? Arribarem a veure com CDC es desdiu del procés un cop tingui a mà una molt bona excusa? Digueu-me malpensat.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Gaudeamus igitur

He agafat per casualitat al Canal TE el lliurament de diplomes i reconeixements de la UNED de Tortosa. Aquests actes tenen un aire d'altres temps però, hi ha coses que no es perden, la modernització té límits en algunes institucions. 

Per acabar l'acte els assistents van cantar el "Gaudeamus igitur", un himne universitari que crec que vaig cantar quan vaig fer cant coral al Conservatori de Tortosa -que era just on ara és la UNED-. Si no jo, mon germà. Hi havia de tot. Gent que se sabia la cançó de memòria i la cantava amb energia, gent que la cantava amb el paper a la mà, gent que amb el paper a la mà li costava seguir, per vergonya o perquè no se sabien la melodia, i gent -algun polític i altres VIPs- que ni tenia paper ni se sabia la cançó però, que movien els llavis, com si des de l'altre costat de la càmara no haguéssim de notar el playback. Ha estat graciós.

diumenge, 15 de novembre del 2015

París i Catalunya

Quina credibilitat pot tenir un periodista que fa tants anys que es dedica a la televisió del safareig, treient draps bruts de la vida personal de les persones, amb l'excusa que elles la venen? Poca però, són personatges amb una presència mediàtica important a les televisions privades generalistes espanyoles, i en part a 8tv des de que ha entrat en el seu accionariat Mediaset. I són personatges que d'alguna manera genere corrents d'opinió. Podríem dir que no pot ser però, sí. Si no, a veure per què tanta gent li riu les gràcies als personatges que surten al Sálvame.

Ahir va i un d'aquests periodistes de la porqueria, Jesús Mariñas, històric de programes tan interessants com Tómbola en el seu temps, va comparar l'independentisme català amb els atemptats de París. I es va quedar tan ample. Ja ha passat que quatre personatges sense res al cap han desitjat la mort dels catalans arran dels atemptats però, personatges com aquest podrien pensar una mica abans de dir tonteries tan grans i tan indesitjables.

dissabte, 14 de novembre del 2015

París, Beirut, sensacionalisme i demagògia

Els mitjans de comunicació ahir a la nit van seguir de forma desigual l'atemptat de París. De fet a Catalunya les televisions que feien el seguiment en directe eren TVE (La 1 i el Canal 24h) i TV3 (junt amb el 324). Les televisions generalistes privades espanyoles no van alterar la seva programació. Així, mentre veies les notícies de la incertesa en uns canals podies veure com a Telecinco els interessava més el Sálvame de Luxe.

Aquesta nit de dissabte Telecinco i La Sexta, als seus programes de debat-polèmica de cada setmana, s'han dedicat a especular sobre l'atemptat i a repetir-nos imatges i sentiments, potenciant el sensacionalisme al voltant de la tragèdia. Els de La Sexta ja han mostrat la imatge del noi espanyol mort i el seu perfil de Facebook. Poca informació, molt de morbo. Els tertulians habituals de la dreta han pogut lluir la seva ideologia favorable a les invacions occidentals en països musulmans per combatre un terrorisme que en part és culpa seva. Cap exercici d'autocrítica.

Isabel San Sebastián demanava per Twitter que es condemnessin els atemptats d'arrel islamista amb manifestacions massives i afirmava que el silenci és còmplice -dels terroristes-. David Fernàndez li ha contestat ràpidament recordant-li els atemptats d'arrel extremista cristiana sense manifestacions massives de catòlics en contra. La periodista ha quedat en evidència, com és normal.

Per cert, ahir en un atemptat del fanatisme va deixar 40 morts a Beirut i més de 200 ferits. Els mitjans no han dedicat ni la meitat de temps a parlar-hi. Va ser un atemptat allunyat, fora del cor d'Europa. Un atemptat que mostra que els principals perjudicats pel terrorisme d'arrel islamista són els propis musulmans. Isabel San Sebastián segur que ahir no va demanar manifestacions massives...

París

Arribar a casa i assabentar-se dels atemptats ocorreguts a París. Tristesa i ràbia per la maldat dels éssers humans que causa morts, uns cops per terrorisme, altres per guerres injustificades, altres per interessos, en nom de la religió,...


divendres, 13 de novembre del 2015

#Expoclick2015

Ja arriben els pirates #expoclick2015 #amposta #surtdecasaebre #ebreactiu #viulebre #expoclick2015concurs #playmobilAvui s'ha inaugurat una nova edició de la fira Expoclick a Amposta, aquest any estrenant un espai més gran, amb més expositors. Les fires de clicks són un fenòmen en creixement arreu del país, sent la de Montblanc la que potser té més renom. En aquesta fira podreu gaudir de diorames fets per la gent, amb una gran dosi d'imaginació i molt d'esforç, tant econòmic com d'hores de treball. El fenòmen dels clicks, igual que el de les Nancy de col·lecció, són un exemple de com una marca de vegades necessita pagar poca publicitat per vendre. Les generacions del baby boom estem en plena maduresa, en aquella franja d'edat en què t'entra la nostàlgia de la infantesa. Som objectius fàcils de les empreses de tota la vida, ja sigui de joguines o d'altres productes de consum.
Però, que coi, si així xalem i desconnectem, a banda de promocionar el territori, endavant!

dijous, 12 de novembre del 2015

Culpant la CUP

Veig gent que està tipa de la CUP, alguns que els tracten com si no tinguessin dret a no voler Artur Mas com president de la Generalitat, com si fos exclusivament culpa d'ells que el procés es pugui aturar. Curiosament fins ara he vist que molta gent que es queixa, menysprea, fins i tot insulta els de la CUP, són militants o votants de CDC. Defensant lo seu i rabiosos de la impotència de no poder aconseguir res si no és negociant.

Com ciutadà em fa ràbia que no tinguem encara ni president ni govern. Però, no puc descarregar la ràbia causada per la incertesa sobre la CUP, a qui no vaig votar. Podria descarregar-la sobre Junts pel sí, a qui sí que vaig votar i a qui ho vaig fer per aconseguir la independència, no perquè de totes totes Artur Mas fos president.

dimecres, 11 de novembre del 2015

TC, JxS, CUP, fot-li fort!

Algú se sorprèn que el Tribunal Constitucional accepti el recurs d'inconstitucionalitat contra la declaració de sobirania del Parlament? Crec que no. Què farà ara el Parlament de Catalunya? Aquí ve la part interessant de la història, veure fins on arriba cadascú.

Mentrestant JxS i la CUP tenint-nos distrets per veure si tindrem o no president de la Generalitat aquesta setmana.

Eics, que tinc ganes d'escriure d'altres coses!

dimarts, 10 de novembre del 2015

Perdedors que volen que marxi el guanyador

Com ho veieu? Una colla de perdedors -Iceta, Albiol, Rabell- volen que Artur Mas plegui. Alguns amb un llenguatge més dur que els altres, és cert. Però, no deixa de ser contradictori que els perdedors de les eleccions del 27s reclamin al candidat de la llista guanyadora que marxi. Jo voldria que Mas no fos president però, que ho demanin alguns és de pandereta.

dilluns, 9 de novembre del 2015

L'inici d'un camí ple d'incerteses

Avui fa un any votàvem la consulta sobre la independència que el govern espanyol va voler impedir i que ha dut el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau davant del jutge. Es complien 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Avui, un any després, el Parlament ha votat començar a trencar amb Espanya. Ahir el ministre de l'Interior recorria a l'aniversari de la caiguda del Mur per denunciar la votació d'avui al Parlament. Sense paraules. 

Avui comença un camí que no sabem on ens durà. Alguns ho veuen com quelcom negatiu, que potser. Però, és un punt de partida en un camí que sempre s'ha sabut que no seria fàcil. Hem de ser positius. Però, no per positius no hem de deixar de ser realistes i preguntar-nos quin serà el següent pas, què passarà si el Constitucional suspèn allò aprovat avui al Parlament, què passarà si s'actua contra la Presidenta,... Potser una mica de determinisme a la ciutadania li aniria bé, tot i que s'entén que per qüestions d'estratègia no sabrem què ve a continuació fins que arribi. El dubte però, hi és. Serem capaços de seguir el camí iniciat? I com ho farem?

Diuen les estadístiques que el 80% dels catalans vol un referèndum per saber què volem ser de grans. PP, Ciutadans i PSOE no s'aferren a això i s'aferren a uns càlculs que suspendrien matemàtiques a l'institut, segons el qual el 52% dels catalans no vol la independència. Defensen la majoria dels catalans que a ells els interessa, com sempre. Avui al Parlament el PP ha reaccionat a la votació mostrant banderes espanyoles i catalanes. No sabrem pas si era per provocar o per donar la nota, com si mostrar la bandera espanyola hagués d'irritar els independentistes. Ni més ni menys que la mateixa estratègia amb què el PP va encetar legislatures en què es parlava castellà a la cambra catalana, en pro d'una pluralitat que ja existia, amb les ganes reals de tocar allò que no sona. Ciutadans han continuat el camí emprés per Jordi Fernández Díaz.

A la tarda la CUP ha continuant afirmant que no votaran la investidura d'Artur Mas com president de la Generalitat. Artur Mas ha amenaçat amb l'aturada del procés. Tant uns com els altres no recorden allò que es deia que el procés no era cosa d'individualitats si no de la gent. Artur Mas era el candidat de facto de Junts pel sí. Malgrat ell molts vam decidir votar aquesta opció, per no fragmentar el vot independentista. Però, Artur Mas no era, ni de bon tros, el candidat de molta gent que va votar la candidatura encapçalada per Romeva. No ens faria res, fins i tot ens agradaria, que Mas fes un pas enrere. Altres, molt probablement militants, votants, simpatitzants de CDC, volen que el seu líder sigui el candidat a escollir. Estan en el seu dret però, llencen missatges catastrofistes i fan allò que feia Pujol, equiparar Mas amb el país. I això no és així.

A veure si veiem per fi que el procés és abans que els individualismes.

diumenge, 8 de novembre del 2015

Rivera i la memòria històrica

Ahir a la Sexta li van preguntar a Albert Rivera per poder enterrar els familiars que són en fosses comunes arran de la Guerra Civil. S'hi va mostrar a favor. Però, no va estar d'acord que se li retregués que a Calatayud el seu partit incompleixi la llei de memòria històrica votant per matenir la medalla a Franco. I allí es va veure com Rivera tira d'argumentari, com la resta de partits, seguint la política de sempre, i que quan se li plantegen coses que no estan dins de l'argumentari i que a més el deixen en evidència, surt per la tangent. El populisme al final es destapa.

Rivera i l'educació

Albert Rivera en precampanya. Diu que volen que la llengua vehicular de l'ensenyament sigui l'anglès. No importa si amb la teva llengua pots aprendre millor matemàtiques o ciències socials, és millor poder dir que ensenyem en anglès. I així fuig del debat de la immersió lingüística o el dóna per finiquitat. No vol entrar en el debat de si la religió ha de ser una assignatura curricular o no. Exercint la demagògia i fugint d'estudi, el partit paradigma de fer-ho tot bé, no reconeix que no té sentit que se t'avaluï si ets bon o mal cristià al sistema educatiu d'un estat aconfessional. I defensa l'educació concertada, equiparant-la a la pública. Un partit com Ciudadanos hauria de promoure la desaparició gradual de la concertada per esdevindre completament pública o completament privada però, això li causaria problemes electorals i prefereixen posicionar-se com si això no anés amb ells.

dissabte, 7 de novembre del 2015

No és qüestió de noms, amics de la CUP

La CUP no votarà Artur Mas com president de la Generalitat. No volen tampoc Felip Puig ni Boi Ruiz. Posem que ho aconsegueixen. Si al final Junts pel sí s'avenen a proposar un altre candidat a presidir la Generalitat i la CUP ho accepta, s'haurà aconseguit res? Impedirà amb això la CUP que CDC controli la Generalitat com ha fet fins ara, tenint les regnes dels departaments de Salut i d'Educació, per exemple? Crec que no. I no sé com la CUP pensa assegurar-se que això no passi, de la mateixa manera que els socis de CDC no sé si tenen clar que no podem estar any i mig amb les mateixes polítiques que ha practicat CiU els darrers anys.

divendres, 6 de novembre del 2015

La corrupció, cosa de persones

"La corrupción no es cuestión de partidos, es cuestión de personas". Pablo Casado dixit. Programa d'Ana Rosa -sí, és lo que passa quan fas festa un dia laborable i fas zàping-, en una de les típiques imatges ara en precampanya de polítics fent-se passar per persones properes que escolten la gent. En aquest cas Casado ho ha fet en un bar on són habituals gent de Podemos. En el mateix programa han fet un bon massatge, parafrasejant Ferran Monegal, a Albert Rivera. Només falta que demanin el vot per a Ciudadanos.

Com deia, la corrupció segons Casado és cosa de persones, no de partits. Això sempre que el partit sigui el PP. Si és un partit independentista, si és el PSOE, si és Podemos, aleshores la cosa canvia i surt en massa la premsa afí al PP i els polítics del partit a criminalitzar partits sencers.

dijous, 5 de novembre del 2015

Guerra i el 34

Enllaç a la imatge mostrada al web de la Generalitat
Alfonso Guerra ha equiparat la declaració de sobirania que Junts pel sí i la CUP defensaran la setmana vinent al Parlament, amb els Fets d'octubre de 1934.

Alguns ja fa temps que volen veure dirigents catalans entre reixes. Potser alguns volen una foto actualitzada de la del govern de la Generalitat empresonat, aquest cop en color.

Guerra fa bo allò que la majoria de catalans no volen la independència i es basa en això per dir que els passos del procés van contra la voluntat de la majoria de catalans. Aquesta majoria, la que ha anat al Constitucional, no suma ni de bon tros el 50% de vots. Però, fa molt de soroll. El fan els partits el soroll, per ser més exactes. I el fan perquè volen guanyar el govern per les males, per la via judicial, ja que no van poder fer-ho a les eleccions del 27S. De fet, sense declaració de sobirania sobre la taula, el mateix dia de les eleccions els constitucionalistes ja van faltar al respecte a la voluntat de l'electorat i van demanar dimissió d'Artur Mas i tornar al camí que marquen ells.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Tots miren cap al 20D

Com es nota que hi ha eleccions. Rivera justifica el vot de Ciutadans a no treure la medalla d'or de Calatayud a Franco, per no obrir debats de memòria històrica. Diu que amb la transició es va acordar que no hi hauria ni vencedors ni vençuts. Error. Amb la transició els vencedors van quedar com això i els vençuts van tenir permís per incorporar-se a la vida política i social. I tant que van haver vençedors i vençuts. De la mateixa manera que la memòria històrica té una legislació que s'ha de defensar i té sentit que inclogui retirar els homenatges d'aquest estil. Però, hi ha eleccions i aquí qui més espanyol sigui més bé ho tindrà.

I això també es nota amb la precampanya del 20D. El govern espanyol, pensant en les eleccions, té clar que cal ser més espanyol que ningú perquè Ciutadans i el PSOE no guanyin terreny electoral. Només cal mirar els mitjans per veure que d'aquí al 20D ens esperen més i més notícies sobre Catalunya, casos de corrupció que taparan els propis de PP i PSOE, reaccions per la via judicial per aturar els passos del Parlament, etc. I després faran vídeos dient que s'estimen Catalunya...

dilluns, 2 de novembre del 2015

No junts pel sí

Puc no coincidir sempre amb Pilar Rahola ni amb els seus discursos, pel contingut, sobretot quan parla d'Israel, ni per les formes, amb un to que em sembla sobreactuat, exagerat. Però, a l'hora de discrepar o coincidir s'ha de fer en base als arguments, i avui coincideixo, almenys en part, amb ella.

Pilar Rahola s'ha mostrat emprenyada amb estan portant les coses CDC i ERC i també emprenyada amb la CUP per intentar condicionar, des d'una minoria, totes les decisions de Junts pel sí. CDC i ERC no van junts a les eleccions del 20D. Cap motiu no ho justifica prou si no és que no volen compartir quotes, si no és que tenen unes aspiracions indivualistes i no tan pensant en el país. A qui no li ha causat sorpresa? Que la CUP vulgui condicionar l'elecció del President de la Generalitat i dels seus consellers pot indignar però, per la impotència de no tenir els diputats suficients per prescindir dels de la CUP. Dit això, la CUP té tota la legitimitat, malgrat només tenir 10 diputats, de demanar alguna cosa o moltes a canvi d'arribar a acords.

diumenge, 1 de novembre del 2015

Discrepàncies amb l'N-340

El Cop d'ull d'aquest mes ja ha sortit, amb les protestes contra la situació de la N-340 com tema principal. Volem mil i una rotondes com solució dels problemes de seguretat a la carretera nacional? Volem l'AP-7 gratuïta? Volem que acabin de fer el tram de l'A7 entre la Jana i l'Hospitalet? Els dubtes s'han apoderat de les federacions de veïns d'Amposta i de Tortosa fins el punt de dividir-les i no organitzar plegades ja els talls de carretera.

És una llàstima que les reivindicacions ara tinguin fronts separats perquè això les afebleix. Però, la discrepància és legítima. Jo penso que la solució de rotondes i de reducció de velocitat és inadmissible si no és que s'accepta com una invitació per a anar per l'autopista i així donar més beneficis a la concessionària. Que l'AP7 ha de ser gratuïta ho veig indiscutible. Si es fa l'A7, que ho sigui almenys durant el temps que estrigui a construir-la. Si no, que sigui de forma indefinida. Que l'A7 s'ha de fer, ja sigui aprofitant el traçat de l'AP7 o no, també ho veig normal. L'autovia ja arriba a l'Hospitalet. Deixar-la sense continuació és deixar un pedaç a les comunicacions del territori.

Per tant, si per mi fos: rotondes, de cap manera; AP7 gratuïta i A7, d'entrada sí.