#Crisi i desesperació

Un home a Itàlia ha intentat matar uns quants polítics avui. No és un boig, segons diuen, si no que és un home desesperat, com tantes altres persones desesesperades que hi ha a Itàlia però, també a Espanya, a Portugal, a Grècia,... Desesperades per una situació que no han causat però, que han de patir, que han de pagar. No puc justificar la violència de cap manera. No puc justificar la mort de persones pel simple fet de fer-les responsables de la nostra situació personal. Però, no és d'estranyar que la desesperació condueixi a comportaments com aquests i que en un futur en veiem més.

Avui un Salvados molt i molt seriós. L'accident del Metro de València. Víctimes reclamant aclarir els motius de l'accident. La resposta oficial va donar la culpa al maquinista, mort a l'accident. Avui s'ha parlat d'una estratègia per acordar un discurs únic a la comissió d'investigació, per garantir la conclusió culpant el maquinista. Els màxims responsables polítics de l'època sense respondre. Ara bé, de l'11-M els del PP continuen parlant-ne cada dos per tres. Cinisme.

---

+ GNU FDL

#LobbyFeroz

Salvados, avui dedicat als lobbies. Un lobbista titllant de lobbista social Ada Colau. Sembla que el fet que els ciutadans s'organitzin per reclamar allò que creuen just és lobbista. Equiparació de l'intent d'influenciar les decisions polítiques per aconseguir els interessos econòmics de determinats col·lectius. Lleig. Ens han explicat com van aconseguir que a la Terra Alta tiressin endavant projectes de parcs eòlics malgrat l'oposició del territori. 90000 euros per aconseguir allò que no havien aconseguit en anys. "Pagando, cantando", com es diu en castellà.

Gent com Ada Colau, titllada com lobby per un lobbista, gent com la PDE, saben bé que si no s'organitzen i fan pressió amb arguments, no tenen res a fer.

---

+ GNU FDL

#SoyEmigrante #Salvados

Avui 5 anys de Salvados, un programa que va començar com una espècie de programa d'actualitat contada amb humor irreverent, made in Follonero, i que ha esdevingut un programa seriós sobre l'actualitat, que ens ofereix una imatge crítica de molts dels problemes que ens ocupen el dia a dia. La crisi amb tots els seus actors, com s'ha viscut en altres països, la corrupció, la política i els privilegis dels quals gaudeixen aquells que en viuen,...

Un dels dos programes que emeten avui és sobre la emigració. Només un comentari ja ho diu tot. Espanya ja ha passat a tenir més gent que emigra que no pas gent que immigra. Espanya ja torna a ser un país, com en la postguerra, del qual la gent marxa per trobar un futur millor. Aquest cop però, la diferència serà que tant persones amb molta preparació com persones amb menys, emprenen el camí cap a l'estranger. I en països com Noruega ja s'ho comencen a mirar malament. Els espanyols, per cert, també marxen a l'aventura, no sempre marxen amb contractes sota el braç, i han de passar-ho molt malament per continuar vivint en altres països mentre no troben una feina que els permeti viure en unes condicions acceptables.

Potser el discurs d'aquells que, de forma oportunista, han carregat els darrers anys contra els immigrants, culpant-los de venir a trobar un futur millor, encara que no tinguessin papers, ara canviï. Encara que, no ho crec, perquè és un discurs que funciona molt bé en temps de crisi. Cercant culpables fora es deixen les solucions per més endavant.

---

+ GNU FDL

#FraudeRicoPobre

Un altre diumenge de reportatge de Salvados que carrega d'indignació. Defraudar hisenda és de pobres, perquè els grans defraudadors ho veuen com una altra cosa, com una forma de gestionar els diners sortint com més beneficiats millors. Espanya seria una potència en R+D si fos real el percentatge de diners que declaren les empreses com pressupost destinat a recerca i innovació.

El 72% del frau fiscal correspon a grans empreses però, la majoria d'esforços contra el frau es destinen al petit defraudador. Fets i no paraules, com les dels grans partits contra els grans defraudadors i regalant les oïdes dels contribuents.

Acaba el reportatge amb el record de Maria Dolores de Cospedal l'any 2010 dient que l'amnistia fiscal no la podien recolzar perquè era injusta amb les persones que paguen els seus impostos. Com amb l'IVA, el PP deia una cosa i n'ha fet una altra. La política del PP que entrevista Jordi Évole davant l'evidència continuava amb l'afirmació que no ha hagut amnistia. Quina barra.

---

+ GNU FDL

#Oligopoly i els #FUD sobre la #independència

Ahir, dia de pluja intensa, intensíssima. A Tortosa problemes de subministrament elèctric i de mobilitat per la sortida de barrancs. A Amposta una casa en perill de caure. Un aiguat important. Ahir abans de l'Aldea des de la rotonda de l'AP-7, en la foscor, ens trobem una barrancada que travessava la carretera, sense senyalitzar. Un bon ensurt. A l'Aldea ja ens esperàvem la carretera inundada sortint de la població. Però, ja fora, a la N-340, dues barrancades sorpresa, tampoc senyalitzades. Un perill important.

Diumenge. Acaben de fer un Salvados sobre la construcció i els desnonaments. Molt adient després que el govern espanyol hagi fer bandera del suport a les famílies que són desnonades, quan no ha plantejat ni la dació en pagament ni res que realment sigui una mesura de solució del problema.

Ara, el programa de la setmana, sobre el sector energètic. La meitat factura de l'electricitat és factura sobre el consum i la resta són peatges d'accés a l'energia. Explica Jorge Morales que el cost real de l'energia no el sabem perquè les elèctriques no han volgut mai fer una auditoria de costos. El preu de l'electricitat és fruit de l'especulació, no dels costos. Els que participen en les subhastes de preus de l'energia al darrere hi ha els mateixos comprant i venent. Ufff.

Ara, l'oligopoli dels combustibles. Els preus del combustible el marques les petrolieres. L'any 2000 es mostra en un gràfic que el marge de les petrolieres baixa de forma abrupta, perquè el ministre Rato va forçar-ho per poder complir els criteris d'inflació per entrar Espanya a l'euro. Dues empreses controlen el mercat, i en plena crisi el marge de benefici l'han augmentat en un 28%. Unvelievable.

Per als de l'estratègia de la por, interessant article signat per varis economistes sobre el futur d'una Catalunya independent. Catalunya no hauria d'abandonar l'euro sent independent, perquè un estat pot adoptar la moneda que cregui oportú. La influcència de Catalunya fora de la UE sobre el BCE no existiria en referència a l'euro però, això ja és així ara, en un BCE controlat pels interessos alemanys, i sense presència de Catalunya als òrgans de decisió. Catalunya no és obligatori que imposés aranzels als productes de la UE si en quedés fora. És una decisió, no una obligació. I al contrari seria improbable, pels interessos de les multinacionals que hi ha a Catalunya. Un article molt clar, sense posicionar-se sobre la independència però, argumentant enfront de l'estratègia de la por.

Per cert, no he mirat el debat dels candidats. No m'interessava gens, tinc clar què vull votar i què no, i aquest debat no era gens atractiu.

---

+ GNU FDL

Possible #retallada de sous, #independència i #yoyalodije

Rumor de Facebook referit a la mesa de negociació diu que el Govern es planteja una retallada del 25% del sou dels treballadors públics. "Al loro", que això ho estaria plantejant el mateix govern que ens està fent creure que optarà per la independència, utilitzant eufemismes, i que ja veurem, perquè el mateix Oriol Pujol sembla que es mostra obert a parlar de la reforma del model de finançament amb Rajoy, seguint el camí de l'empresariat que prefereix una Catalunya dins d'Espanya en benefici dels seus interessos.

Avui cita important amb la televisió. El programa Salvados emet un monogràfic sobre la bombolla immobiliària a Espanya, dels origens, de com Aznar treia pit presumint de la construcció de més vivendes que França i Alemanya juntes, de com PP i PSOE, quan han governat han negat la bombolla i han optat per polítiques d'expansió de sòl urbanitzable. Zapatero, sense negar la bombolla, ans al contrari, mantenint el model econòmic del totxo. El Banc d'Espanya fent un paper que ha quedat en evidència. Què ens han de dir... No recordeu quan es parlava de bombolla immobiliària, quan el preu de la vivenda pujava i pujava i experts -i no experts- veien venir que es desinflaria aquesta gallina dels ous d'or, i qui governava i qui tenia interessos ho negava i se'n fotia? Gràcies amics, mireu on hem arribat.

---

+ GNU FDL