Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grècia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grècia. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de setembre del 2015

Una imatge

Veus la imatge. Un xiquet de 3 anys mort, estirat a la platja. Penses en la teva filla, quan tenia 3 anys, o ara que en té més, la fragilitat, les ganes de jugar, les ganes d'estar amb la família, les ganes de descobrir coses, la innocència,... El seu germà, mort amb 5 anys, ha quedat en segon pla, perquè no hi ha foto impactant però, se suma a la tragèdia i a la tristor que és normal que envaeixi qualsevol persona que ho vegi, sobretot si té fills.

Veus la imatge. Els polítics europeus encara ara discuteixen què val fer amb els refugiats. Continuaran els morts en camions o a les aigües de la Mediterrània. La imatge d'aquest xiquet potser quedarà en una icona del moment però, serà oblidada, fins que torni a ocórrer. 

Veus la imatge. Alguns ajuntaments s'ofereixen a acollir refugiats. Famílies s'ofereixen a acollir refugiats. Els governs europeus continuen parlant de xifres, continuen sense donar solucions.

Veus la imatge. Encara hi haurà algun desgraciat que dirà que a Europa no hi cabem tots.

Si les morts de persones són tragèdies, les morts de criatures per les guerres i la manca de cooperació internacional són imperdonables.

dissabte, 22 d’agost del 2015

Syriza

Syriza ha quedat encara més en evidència amb la dimissió del primer ministre grec i la divisió interna del partit. Una dimissió que arriba després de fer allò que deien que no farien, després d'haver rebut el mandat del poble grec en referèndum de no cedir a les condicions de la Troika.

No estem parlant de si no cedir a les condicions seria desastrós per a Grècia o no. Estem parlant del fet que Tsipras va anar a les urnes amb un programa electoral, va demanar al poble grec què volia fer amb les condicions del rescat, va obtenir una resposta i va fer el contrari. Després de fer això, en comptes d'assumir-ho i continuar governant, plega. Fa un flac favor al seu partit i obre la porta a la tornada al govern d'aquells que van dur Grècia on és ara.

I els de Podemos els aplaudeixen...

dilluns, 13 de juliol del 2015

La humiliació grega, l'incompliment de Tsipras

Tot i que els dirigents europeus ho neguin, aquest cap de setmana s'ha humiliat els grecs amb l'amenaça de la sortida de l'euro i les exigències de retallades per accedir a un nou rescat. El primer ministre grec ha acceptat incomplir amb les seves promeses electorals i incomplir el resultat del referèndum de la setmana passada. Els grecs, si les coses es confirmen, continuaran patint, ofegant-se, per satisfer les exigències alemanyes, bàsicament, amb el vist-i-plau dels governs comparsa de la resta d'estats. Aquesta Unió Europea és molt lluny de ser una unió. Si mai no hem vist que els estats renunciïn a la seva parcel·la de poder en benefici del conjunt, amb Grècia -i amb la resta de rescats que s'han viscut els darrers anys-, veiem com allò que suposa una unió, la solidaritat entre els membres, la corresponsabilitat, etc., no existeix. Ens han venut una Europa que no serà mai la que prometien. I els governs que tenim no estan per la labor per canviar les coses.

divendres, 10 de juliol del 2015

Polítics que no compleixen les promeses

Rajoy va arribar al govern prometent una cosa i després fent-ne una altra, justificant-se amb l'estat de les finances de l'Estat, com si no en tingués idea sent cap de l'oposició. Tsipras va arribar al govern prometent un canvi respecte la política d'austeritat imposada per la Troika i recolzada pels anteriors governs, entre els quals el de Samaras, un dels responsables de la crisi helena. No va materialitzar el canvi que prometia i el va maquillar amb altres mesures. Diumenge passat va demanar el vot contra les condicions d'austeritat de la Troika en un referèndum amb una victòria rotunda del No. Però, Tsipras ahir va presentar unes mesures perquè Grècia obtingui un nou rescat que semblen complir -o gairebé- les sol·licitades per la Troika. Les podrà maquillar, podrà puntualitzar però, no deixa de semblar un engany a la població que va votar No.

El debat no és si són mesures necessàries o no. El debat és si és acceptable l'incompliment de les promeses dels polítics, sobretot quan han estat rotunds a dir que ells farien canvis importants. Ho va fer el PP. Ho ha fet Syriza de forma molt bèstia tenint en compte la situació grega.

dijous, 9 de juliol del 2015

El PP, Grècia i la memòria selectiva

Andrea Levy ha dit que quan governen partits d'esquerra s'acaba arribant al "corralito", referint-se a Grècia. Com se li recorda a una de les figures que se suposa que han de renovar les cares al PP, va ser un partit de dreta qui va dur Grècia a la crisi i al rescat. També cal recordar, com diuen alguns experts, que les institucions europees n'estaven al corrent de la situació grega però, ja els anava bé. Així, podríem ampliar l'opinió d'Andrea Levy. Quan governa l'esquerra s'acaba amb corralito, gràcies al camí que li ha preparat la dreta quan ha governat.

dimecres, 8 de juliol del 2015

Grècia no pot pagar, i Espanya?


El president del govern espanyol ahir va voler comparar Grècia amb Espanya i va quedar en evidència. Perquè si ell troba que Grècia té un deute exagerat, del 90% del PIB, Espanya el té del 98%, més d'un bilió d'euros. Si el deute grec no es pot pagar, potser l'espanyol tampoc, com diuen alguns experts en economia. Però, Espanya continua treient pit, el mal costum de la xuleria espanyola, i Rajoy en aquest sentit continua el camí d'Aznar i Zapatero, presumint d'un estatus a l'economia mundial que a Espanya no li correspon. I no només xuleria si no insolvència oratòria la de Rajoy quan parla sense preparar-se les dades mínimament.





diumenge, 5 de juliol del 2015

Grècia diu NO

Grècia a dit no a les mesures de la Troika, a les retallades que no han tret el país de la recessió i que l'han anat enfonsant en la misèria. Alguns deien que el no significava que el país sortiria de l'euro. Ja ho veurem. Rajoy ha presumit aquest cap de setmana de tenir una economia que resistiria els efectes de la situació grega. Ja ho veurem. De moment, llegia avui que el BCE va salvar Espanya aquesta setmana d'una espiral de desconfiança als mercats a causa de Grècia. De fet, el propi govern espanyol, amb el fons de les pensions, compra deute espanyol, fent que sembli que no costa tant accedir als mercats. Aquests són els brots verds de Rajoy i la xuleria hispànica, mostrada ja per Zapatero quan presumia de tenir més creixement que Itàlia i amenaçant França d'eixampar-los.

dissabte, 4 de juliol del 2015

Grècia decideix

Grècia decideix si continua amb les retallades o no. La Troika fa campanya pel sí, des de fora, intentant influir en assumptes interns dels grecs. La por a sortir de l'euro, a sortir de la UE. Perquè les polítiques imposades pel "trio calavera", ja s'ha vist que han donat molt bons resultats. L'atur ha millorat, la pobresa s'ha reduït dràsticament, la salut ha agafat embranzida, l'economia en general s'ha recuperat,... És clar, el govern grec aposta pel no perquè són radicals d'esquerres, perquè volen mal per al seu país, perquè no volen la recuperació econòmica i social de Grècia. Diria que en aquestes alçades els grecs no han de tenir gaire por a sortir de l'euro. Els han maltractat tant que potser no ho notarien. O sí. Però, com pensa la Troika afavorir la recuperació grega si només fa que imposar noves retallades a canvi de més diners?

A Espanya ha quedat clar que PP i PSOE s'entenen en aquest aspecte i advoquen tots dos pel sí. No oblidem que el PSOE va aprovar la reforma constitucional, junt amb el PP, per garantir el pagament del deute als creditors. No oblidem que el PSOE va iniciar unes retallades que el PP va accentuar. El PP, que després acceptaria un rescat bancari al qual volia canviar el nom. Ho vam veure ahir al debat de TV3, en el context català. El socialisme obrer, les esquerres, defensant més patiment. Inaudit.

dijous, 2 de juliol del 2015

Grècia en el punt de mira

A TV3 un de tants debats sobre Grècia i el referèndum del cap de setmana sobre si s'han de continuar aplicant retallades o si cal aturar la submissió a la Troika. Partidaris del sí, partidaris del no. Maurici Lucena (PSC), a favor del sí, perquè no vol que Grècia surti de l'euro. És a dir, perquè no vol patir-ne les conseqüències. En canvi, el polític socialista -d'esquerres- veu bé que a Grècia es continuï escanyant encara més la població. Serà que no els han escanyat prou.

dimecres, 1 de juliol del 2015

El perill de les urnes

La ministra d'agricultura, parlant del referèndum grec, la màxima expressió de la democràcia, avisa que "les urnes són perilloses". Sembla que quan les urnes donen un govern dels que t'agraden són fantàstiques. Fins i tot Grècia, quan el partit que va enfonsar el país va tornar al govern. Ara bé, quan les urnes fan canviar les coses, aleshores són perilloses. D'alguna manera aquesta també ha estat la reacció després de les eleccions municipals.

La mateixa ministra ens diu que cada un de nosaltres té un deute personal amb Rajoy per haver fet reformes -retallades- i haver evitat un rescat -el de la banca no compta-. A més d'oblidar la realitat, perquè a la banca se la va rescatar i això va carregat al deute de l'Estat, a més d'oblidar que les retallades han tingut conseqüències nefastes per a moltes famílies, a més d'oblidar els casos de corrupció, a més d'oblidar l'incompliment del programa electoral, hem d'estar agraïts a Rajoy. És el concepte de democràcia de la ministra. Quin concepte del servei public tenen...

dimarts, 30 de juny del 2015

Per Grècia

Grècia ofegada per la Troika. Grècia ofegada per una Unió Europea que d'unió té ben poc. En països com Espanya on es predica la solidaritat per justificar que uns ajudin els altres, malgrat aquesta solidaritat sigui desproporcionada, es reclama que Grècia torni els diners, peti qui peti. Es demana que Grècia continuï retallant, castigant la seva població. Més atur, menys pensions, menys salut, menys protecció a la infància, a les persones necessitades,... I això, com si no se'ls hagués obligat ja prou a fer-ho. Un dels governs que hi va col·laborar, per cert, va ser el govern que va posar Grècia en aquesta situació.

Els governs europeus tenen una solidaritat zero amb Grècia. El Banc Central Europeu també. L'FMI, organisme que va fallar prevenint la crisi, presidit per una persona, qui com els seus antecessors, té problemes amb la justícia, amb un aire de superioritat que molesta, amb un discurs que menysprea les persones que cal protegir, com la gent gran, dóna lliçons a Grècia de quin camí ha de seguir.

I els grecs? Que es fotin. Espanya, un país que pregona els seus brots verds sense complexos, xulejant a la resta de països de la Unió, se'n pot resentir de com acabi el problema grec. Espanya, un país que ha exprimit el fons de les pensions per endeutar-se més, se'n pot resentir. I aleshores, què farem? Voldrem solidaritat o voldrem patir com els grecs?

I els mitjans de la dreta, entre ells els que presumeixen del seu catolicisme, seran compassius amb els grecs o prefereixen veure'ls patir? Practicaran la solidaritat cristiana o prefereixen veure'ls patir?

dilluns, 29 de juny del 2015

Grècia, la democràcia i les sangoneres

L'any passat vam anar a les urnes el 9N amb una doble pregunta que d'entrada em va semblar innecessària i fugissera del tema principal, la independència. A UDC fa poc que han fet també una votació per veure si continuaven donant suport al procés sobiranista o no, amb una pregunta llarga i embolicada que venia a no dir res i a dir allò que ja s'havia assumit fins aleshores. Avui he escoltat també la pregunta que el govern grec proposa per al referèndum de diumenge per veure si es fa cas de les retallades que vol la Troika o no. Una pregunta que també m'ha semblat llarga, innecessàriament llarga. Angela Merkel ho redueix a demanar si els grecs volen romandre a l'euro i a la UE o no. Podria reduir-se també, simplificant i posant les coses negres, si els grecs volen continuar ofegant-se en la misèria o diuen prou a les mesures exagerades de la Troika. Sembla que les preguntes llargues, poc directes, estan de moda.

Sigui com sigui, l'exercici democràtic grec és sa. Altres pensaran que no, que és incomplir pactes, que és anar pel camí equivocat. Aquests altres probablement tinguin interessos i els posin per davant del benestar, de les necessitats, de la dignitat del grecs. Aquests altres, elegantment diuen que a ells això de la democràcia no els va.

dimarts, 24 de febrer del 2015

Syriza es desinfla

Haurà cedit realment el govern grec? Haurà cedit la fins ara anomenada Troika? Tots volen presentar-se com guanyadors o com no perdedors. D'entrada sembla que Syriza s'ha desinflat després que semblés que plantaria cara a la voluntat alemanya de continuar amb l'austeritat forasenyada. Perquè de tot allò que prometien, com va fer Rajoy a Espanya, res de res. La diferència és que als partits de dretes faltar a les promeses no els passa factura però, als d'esquerres sí. I als d'esquerres els costa poc barallar-se i escindir-se. Això no és necessàriament dolent. Dolent és que no siguin capaços de mantenir la postura que tenien, i que segurament sabien que no podrien o seria difícil de mantenir.

divendres, 13 de febrer del 2015

Grècia la culpable

Com diuen, Grècia i Europa juguen al joc de la gallina. A veure qui mantindrà durant més temps la seva posició fins que cedeixi l'altre. Serà Grècia, serà el nou govern grec qui tensi la corda fins que la Unió Europea admeti que no li convé que els grecs no paguin el seu deute? O serà al contrari i el govern grec, quan arribi al límit, en veure que no rebrà diners, es farà enrere? Ho veurem.

Ara bé, de Grècia se'n parla. Habitualment escoltem opinions contràries a la postura que defensava Syriza a les eleccions. Opinions que presenten una situació negativa si els grecs es neguen a negociar, es neguen a pagar. El ministre de Guindos parlava dels diners que havia deixat Espanya a Grècia -no dels que havia rebut la banca espanyola i que van a compte del deute espanyol-.

Ahir el ministre Margallo deia que si Espanya no hagués deixat diners a Grècia -mira que són bons els espanyols- haurien pogut pujar les pensions un 38% i les prestacions de l'atur un 50%. Algú s'ho creu? Pobrets els del PP, que han hagut de fer retallades en part per culpa dels grecs. Que dolents són els grecs... Bankia i companyia, res de res.

dissabte, 7 de febrer del 2015

Grècia i Europa

Ens posen la por al cos per si Grècia continua amb la postura ferma enfront la Troika. De Guindos l'altra setmana parlava que Espanya deixaria de rebre els diners que se li deven, milers de milions. Espanya deu milers de milions. Grècia pot sortir de l'euro. Als grecs els afectaria gaire? Perquè crec que preocupa més a la resta d'Europa que als grecs.

Què passaria si Espanya estigués en la situació de Grècia, en què la societat ha patit unes retallades descomunals, una humiliació fora de tota lògica, sent relegat el país a ser els pàries d'Europa? No sorgirien moviments d'extrema dreta, com l'Alba Daurada grec, i partits com Podemos que acabarien guanyant eleccions i plantant cara? O els espanyols, humiliats, continuarien [relativament] feliços com fins ara? Tenen res a perdre els grecs? Fins ara ja han perdut molt i el nou govern se suposa que ha de complir lo que es proposava, posar fir a la sagnia del país. Europa ha de reaccionar. No sembla que la postura del BCE, de tancar l'aixeta, sigui la millor opció.

dilluns, 26 de gener del 2015

Syriza

Syriza. No tinc gaires ganes de comentar la victòria d'ahir a les eleccions gregues. Crec que els partits grecs s'han ben merescut la derrota i que, per molt populista que es titlli Syriza, falta veure si són populistes o són el precedent al canvi en la forma de gestionar l'economia europea. Els partits espanyols s'esforcen a diferenciar-se dels grecs. I és que són diferents. Però, han pogut veure què pot passar-los aquest any. Podemos amunt, PP avall, PSOE enfonsat. Això no seria res estrany, sense ser els partits espanyols iguals que els grecs.

Nota fosca és que els neonazis siguin tercera força al país però, un altre cop, és fruit de com de malament han fet les coses els polítics grecs, permetent la destrucció de la seva societat a base de retallades humiliants i inhumanes.

Tic, tac, tic, tac, deia ahir Pablo Iglesias...

dimarts, 30 de desembre del 2014

Xantatge a Grècia

Ahir Grècia era notícia i feia caure les borses. Eleccions anticipades al gener. La reacció del FMI va ser tancar el finançament grec fins que es resolguin els comicis. Uns comicis que sembla que guanyarà Syriza. L'FMI, un organisme que no va veure venir la crisi i que ha contribuït a ofegar els grecs en les retallades que porten anys patint, ara els fa xantatge, els amenaça de forma implícita. Alemanya se suma a les amenaces si Grècia opta per donar el govern a Syriza. No ens farem mal, oi?, com diu l'acudit... Democràcia. Espanya s'ho mira. Els de Podemos s'ho miren com anticipació de la seva victòria o com a mínim de la gran entrada a la política espanyola. Els titllen de radicals. Aquells que han permès que l'economia s'enfonsés i paguessin els plats trencats aquells que no l'han enfonsat, els titllen de radicals. Així acaba el 2014...

divendres, 26 d’octubre del 2012

#independència #avions #espanyoleando #atur #crisi #infància i #salut a Grècia

A Catalunya darrerament se senten ja prou casos de vols baixos d'avions de l'exèrcit. Uns diuen que és per intimidar la població, per si tenen pensat fer-se independentistes, i altres diuen que no, que són maniobres de pràctiques. De fet, a la ràdio aquest matí sentia que hi havia algun mitjà que deia que les queixes les feien nacionalistes, abans de dir que els avions dels quals es queixen són els que protegirien Catalunya d'un atac. El problema és que potser passa massa sovint o potser és que la població està més sensible que abans. Avui mateix han fotografiat un helicòpter militar que, segons l'autor de la foto, passava molt baix per sobre d'Arnes i Horta. Cal intimidar? En ple segle XXI, Europa permetria una intervenció militar de Catalunya?

El ministre Wert continua amb la seva croada per l'espanyolització dels alumnes catalans. Culpa els editors de llibres catalans d'adoctrinar, de dirigir ideològicament els alumnes. No puc refutar-lo, tot i que establir com regla que això passa al sistema educatiu català és agosarat. Així mateix, criticar l'adoctrinament català i veure amb bons ulls l'adoctrinament espanyol no és precisament una postura coherent. Ja ha passat amb Educació per a la ciutadania i la seva reforma adoctrinadora però, que per al PP no n'és pas.

Per cert, de Cospedal diu que Espanya estima molt Catalunya i els catalans. No es nota.

I la recentralització de l'Estat arribarà, potser, amb l'auditoria que encarrega el govern de Madrid per detectar duplicitats a l'Administració. Catalunya es queixa de les duplicitats en competències transferides però, ja veurem què passa amb aquestes competències quan el govern de Rajoy presenti les conclusions de l'auditoria.

Però, no només d'independència menjarem. Llegeixo una notícia sobre el filtre establert per la Generalitat per poder cobrar la Renda Mínima d'Inserció (RMI), que posa més difícils les coses i, com indica l'autor, pressuposa que tothom comet frau i precisa demostrar el contrari per atorgar aquesta ajuda. Una injustícia que no hauria de permetre's. A més de posar les coses més difícils rebutjant moltes més peticions d'ajuda, es denuncia el retard en el pagament d'una quantitat que necessiten molt les persones que l'esperen.

L'atur, allò que només era culpa de Zapatero, ha tornat a pujar. Espanya ja té poc més del 25% de població activa -1 de cada 4 persones!- a l'atur. Això contradiu els brots verds que el propi Rei d'Espanya veia aquesta setmana en un viatge a l'estranger, i fa dubtar dels brots verds que anunciava el ministre Montoro. Com recorda Jordi Sevilla, Rajoy deia que l'èxit de la política econòmica es mesurava amb l'evolució de l'atur., Aplicant el raonament, la política econòmica de Rajoy seria nefasta? El secretari d'Estat d'Economia diu que les dades positives d'atur -estancament, suposo- no arribaran fins la segona meitat del 2013. Els brots verds han durat menys que no li van durar a l'ex-ministra Salgado.

Ahir un home se suïcidava hores abans de ser desnonat. Avui un altre home s'ha tirat per la finestra quan anava a ser-ho també. Com poden viure aquells que condemnen tanta gent a la misèria i els aboquen a voler treure's la vida.

A Catalunya la pobresa infantil ha pujat 5 punts, fins el 23,8% en dos anys. Es preocupen pels efectes de la crisi sobre els crios? Tenen fills els amics de l'escanyament a la població? Segur que en tenen però, saben que ells no ho patiran, o això esperen.

Un xiquet de 7 anys que viu en un poblat de barraques a Madrid no podia anar a l'escola perquè no duia l'uniforme d'aquesta, una escola concertada. Primar l'uniforme -encara que la família no es pugui permetre comprar-lo- per sobre del seu dret a l'educació és inadmissible. Si a més el centre és religiós no m'explico, com cristià, que el centre pugui actuar així, sense donar un exemple de misericòrdia pels més desafavorits.

I acabo. Grècia com visió de futur, cap on no hauríem d'anar. La catàstrofe grega, negada i ignorada per Alemanya i altres, és evident i els casos particulars serveixen per il·lustrar-la. Llegeixo una referència al New York Times un article del qual comença amb el cas d'una dona a l'atur amb un tumor al pit des de fa un any i que, com que no té cobertura mèdica, el tumor se li ha fet de la mida d'una taronja i li ha travessat la pell. La professionalitat dels metges ha fet que hagi trobat atenció mèdica, malgrat que el sistema sanitari grec ha esdevingut, amb les imposicions del rescat, un sistema a l'americana, on si no tens feina, o et pagues una assegurança o no tens assistència. I cap aquí, amb tant de missatge sobre la sostenibilitat del sistema sanitari i la necessitat de fer-lo eficient, sembla que ens vulguin fer anar. So sad.

dilluns, 18 de juny del 2012

La #crisi grega no atura el perill de #rescat espanyol

Ahir tot eren alegries per la victòria a Grècia del partit que va mentir sobre els comptes del país. Avui la prima de risc pels núvols i l'interès pel deute espanyol sobrepassant el 7%. I el ministre Montoro demanant que el BCE actuï amb fermesa davant dels mercats. Fa 2 dissabtes tot eren victòries. La premsa espanyola afí al PP evitant parlar de rescat i amplificant el "triomf" de Mariano. Ara un ministre espanyol ja ha deixat la xuleria i l'orgull per reconèixer que van a per Espanya. I això que tot era culpa de Zapatero. Acabarà Espanya rescatada? Sembla que anem pel camí. De fet hi ha analistes que ja fa temps que ho diuen.

Ramon Tremosa diu al seu Twitter que de deute espanyol no en vol ningú des de fa un any, que ha estat el BCE qui ha injectat diner als bancs espanyols perquè en comprin. Un cercle viciós.

Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior, qualifica de violència urbana la campanya #novullpagar, igual que fumar en espais públics -emprenya però, no cal passar-nos- o cremar símbols polítics, per exemple. Cada cop hi ha més gent que es pregunta per què aquesta persecució dels actes de protesta i al mateix temps els responsables de la crisi estan tan tranquils, quan aquesta crisi, si acabem com Grècia, ens porta cap a una situació de pobresa mai vista des de la postguerra, i ha estat causada principalment per l'afany especulador i la permissivitat dels governants? Ja no cal recordar que alguns com Millet continuen tan tranquils fent vida normal.


Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 17 de juny del 2012

#Grècia vota els d'abans, França socialista i #RescatemPersones

Quan semblava que a Grècia guanyaria Syriza, el partit d'esquerres que amenaçava amb sortir de l'euro si no es renegociava el rescat, no ha guanyat -almenys això sembla amb l'escrutini actual- i Nova Democràcia, de dretes, torna al Parlament guanyant les eleccions. El partit que va mentir sobre els comptes grecs i va portar el país al rescat torna al poder. Sembla que els missatges fatalistes i el discurs massa radical de Syriza no han aconseguit convèncer la societat. Llàstima perquè arriba un punt en què esperes que la gent que diu que ja n'hi ha prou realment demostri que ja n'hi ha prou.

A França els socialistes també guanyen a les eleccions legislatives i governaran còmodament el país. Veurem ara les polítiques que tira endavant Hollande sense oposició legislativa. 

Al País Valencià la coalició Compromís ha encetat un web, d'alguna forma contrastant amb el web que el departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya va muntar per identificar persones sospitoses dels aldarulls durant la vaga general. És el web RescatemPersones, un web per denunciar els responsables de la crisi, amb noms i cognoms, amb xifres, i per demanar una sortida a la crisi com la d'Islàndia. Malauradament a Espanya es porta escoltar els dos grans partits, PP i PSOE, i a Catalunya també CiU, i menystenir els partits petits.

Help those suffering in the Horn of Africa