La consellera justifica la retallada de P3 a Amposta

La consellera d'Educació justifica que Amposta perdi una línia de P3 pública, la de l'Agustí Barberà. Els arguments són dels que convencen, per senzills. Ha baixat la natalitat, hi ha menys criatures, amb la qual cosa no es pot mantenir la línia. Ni parlar-ne de baixar ràtios per tenir una escola de més qualitat. I d'aquesta manera una de les escoles públiques d'Amposta es queda sense una línia de P3 però, al mateix temps, per recursos.

D'entrada ningú no vol que es perdi cap línia de P3 però, quan s'assumeix que se n'ha de perdre una, sí o sí, no es pot justificar que es perdi a la pública mentre existeixin concerts amb la privada. La privada segueix uns altres camins però, entra en competència amb la pública. No és just.

Darrera de la consellera d'educació, escoltant amb atenció, la delegada del ram a l'Ebre, ampostina, assumint aquest atac a l'educació pública.

Catalunya is different. Aquí tot es concerta en perjudici dels serveis públics. El nou país de la nova Convergència. I Esquerra mirant-s'ho perquè, com tots sabem, primer és la independència i amb ella tot això s'arreglarà. Quina pena.

---

+ GNU FDL

Agraïts al PP

La mentalitat caciquil, la mentalitat feudal, en boca del ministre de Justícia. Que m'expliqui si no és així quan ens diu que els hem d'estar agraïts per estar com estem. D'una banda, els hem d'estar agraïts i de l'altra, perquè segons ells estem bé i hem sortit de la crisi. Podem besar-los la mà?

---

+ GNU FDL

Els números del PP

El PP presumeix d'acció de govern i de resultats econòmics. Europa malda Espanya per haver superat el llindar de dèficit del 2015. La imparcial Europa deixa per després de les eleccions la decisió sobre si multa Espanya o no per aquest incompliment. El deute espanyol ja supera el 100% del PIB. El fons de les pensions se l'ha menjat el govern espanyol els darrers anys invertint en deute sobirà. 

Rajoy vol governar venent unes bondats però, promet a Europa noves retallades per complir els ajustaments exigits, un cop passades les eleccions. Com a les eleccions del 2011, Rajoy promet bonança però, després tornarà amb les tisores de podar. I Aznar encara demanarà més. "Poli bueno, poli malo".

Espanya presumeix de ser un motor econòmic, amb un creixement envejable.

---

+ GNU FDL

Aznar, el salvador

Aznar demana més retallades, sense miraments, per complir amb l'objectiu de dèficit. Pot presumir d'haver fet entrar Espanya a l'euro per complir els compromisos de Maastricht. De fet, ja presumia amb allò d'"España va bien". No explica però, que en part la crisi que ha provocat les retallades ha estat gràcies al model econòmic en què es va basar la prosperitat dels seus governs. Ara, des de la comoditat de qui no governa i que pot postular sense debat, guanyant tots els diners que vol, és fàcil culpar els altres de fer les coses malament i demanar més penúries per a la societat.

---

+ GNU FDL

La línia de P3 ampostina

Avui dijous s'ha manifestat la comunitat educativa ampostina per defensar la línia de P3 de l'escola Agustí Barberà, la qual serà l'afectada per la retallada de línies de P3 a la ciutat. Insisteixo i no m'importa fer-me pesat. Treure línies de P3 és un fet negatiu. Treure-les de la pública sense tocar la concertada és injustificable. I ho fa un govern que ens ven un nou país, amb una delegada del Departament ampostina. Una vergonya. Potser és que importa més l'impacte en vots i polèmica de treure la línia de P3 al Sagrat Cor que no pas a la pública.

---

+ GNU FDL

Té un pla B el Govern?

En una roda de premsa després d'un consell de Govern, crec que la setmana passada, la consellera Munté va explicar que el Govern demanaria diners del FLA i que presentaria un informe d'ajustaments pressupostaris però, que això era només un tràmit i que no significava pas retallar més. Aquesta setmana el ministre Montoro va enviar una carta, en paper, a les autonomies que no havien complit amb l'objectiu de dèficit del 2015. A Catalunya li venia a dir que el crèdit per al 2016 se li ha acabat i que ha de refer els pressupostos per reduir les despeses, i que si no enviarà els tècnics del ministeri perquè se n'encarreguin. El conseller d'Economia ha dit que de retallades, ni parlar-ne.

Molt bé. Almenys simbòlicament el Govern s'ha plantat. Però, a la pràctica què significa? Podrà fer front a les factures la Generalitat? Continuaran cobrant els proveïdors, i els treballadors públics? I la paga de juny, es cobrarà o es perdrà i es culparà Madrid? Hi ha un pla B o estem en un carreró sense sortida? Com es pot fer perquè Madrid entri en raó?

---

+ GNU FDL

Tancament de línies de P3

La consellera d'Educació ha dit a Tortosa que un cop tancada la preinscripció valoraran si acaben treient línies de P3 o no a les Terres de l'Ebre. Ni la consellera ni la delegada però, no han explicat per què, havent una escola concertada, primer es recorre a l'escola pública per reduir línies de P3. Ni ho explicaran, o si ho expliquen posaran excuses. El nou país no serà tan diferent de l'actual amb aquests dirigents.

---

+ GNU FDL

Madrid xuleja i la paga extra perilla

A veure si ho entenem. El govern espanyol ahir va dir que havia donat a Catalunya 350 milions d'euros -del FLA?- després que el Govern hagués justificat la destinació dels diners. Garcia-Albiol se suposa que va negociar el dia anterior aquests diners. Però, el Govern demana que el govern espanyol pagui els 1400 milions d'euros que li corresponen a Catalunya del 2014, uns diners que han de pagar sense aquesta història de justificar les despeses. Però, el govern espanyol, el ministre Montoro, opta per xulejar i dir que a Catalunya li han donat diners que s'han justificat i que els diners no poden anar pas a cap paga extra de funcionaris.

Aquí ve la segona part. El Govern no té diners. Som a març i ja estan avisant que probablement no hi haurà paga extra per als treballadors públics a l'estiu. Estan avisant i apuntant el culpable. Probablement sigui així però, de vegades sembla que les retallades dels treballadors públics són una estratègia per fer emprenyar com més gent millor envers Madrid. Que segur que és així però, la cosa al final fa pudor.

---

+ GNU FDL

64 línies de P3 a la pública vs 3 a la concertada #nopaís

El nou país de Junts pel sí retalla més a l'escola pública que a la privada. Reducció de 64 línies de P3 de la pública enfront de 3 de la privada. A Amposta en tenim un cas, com ja sabeu. El tancament de línies, a més, s'ha fet sense esperar tancar la preinscripció, de forma que d'entrada, això ja pot afectar negativament els centres als quals s'ha decidit retallar, reduint l'opció que la seva demanda faci viable la línia que es treurà. Aquest no és el país que vull.

---

+ GNU FDL

La línia de P3 del Soriano Montagut #amposta #educació #retallades #noaltancamentP3

Demà l'escola Soriano Montagut d'Amposta farà una entrada sense normalitat per mostrar el rebuig a la supressió d'una línia de P3 per al curs vinent, amb el conseqüent efecte sobre el personal del centre. El Departament no ha volgut baixar la taxa d'alumnes per línia per evitar que no es perdi aquesta línia i altres línies de P3.

Allò que no s'entén però, i em repeteixo en aquest blog, és que a Amposta hi ha 4 escoles públiques i una concertada, i que la línia de P3, si s'ha de treure, no es tregui de la concertada abans de fer-ho d'una pública. El criteri s'hauria d'explicar molt bé per entendre's perquè amb aquestes accions el Govern que ens ha de dur a la independència està perjudicant l'educació pública, a més de posar en perill la feina de persones. Sovint veiem massa decisions que es prenen sense pensar que perjudiquen persones que mengen gràcies a la feina que fan. En centres on mai no hi ha prou recursos a la mínima que es pot, a retallar. Una vergonya.

---

+ GNU FDL

Vénen més retallades?

El vicepresident Junqueras ja avisa que els pressupostos del 2016 que prepararà el Govern seran injustos amb la gent, i això, segons diu, se solucionarà quan siguem independents. És una forma de dir-nos que hi haurà noves retallades o que es mantindran retallades existents. Esquerra ha estat donant suport els darrers anys al govern de CiU i, en conseqüència, a les seves retallades. Han fet ben poc per evitar-les i han alimentat l'argument que tot, tot i tot és culpa de no ser independents. Que per a aconseguir la independència hi hagi qui rebi bé aquesta argumentació, passa. Que ens ho haguem d'empassar per sistema, no.

---

+ GNU FDL

Rescats, retallades i eleccions

Un crèdit amb condicions avantatjoses. Això era el rescat a la banca segons el ministre De Guindos. Aquest rescat que no era tal ja es va dir que aniria carregat al deute espanyol i així és. Els treballadors són els que assumeixen els 40.000 milions d'euros del rescat bancari. Un rescat que no ha comportat un millor tracte als deutors amb la beneficiària.

El govern espanyol ha ofegat els espanyols a retallades i ara ens ven una recuperació econòmica que no es creu ningú però, que ens refreguen per la cara. Després de les eleccions del 20D ja veurem les retallades que arriben i com se'ns fa visible la realitat. De fet, el ministre De Guindos fa poc quan parlava dels pressupostos del 2016 que aprovarà el govern a corre-cuita, ja va dir que si s'han de fer ajustos per petició de la UE, aquest és un tema que ha d'abordar el govern que entri. Suposo que assumeixen que no guanyaran i deixen per als que vinguin els problemes. Així després podran dir, com han fet ara, que amb ells va arribar la recuperació econòmica i que els seus successors se l'han carregat.

---

+ GNU FDL

Polítics que no compleixen les promeses

Rajoy va arribar al govern prometent una cosa i després fent-ne una altra, justificant-se amb l'estat de les finances de l'Estat, com si no en tingués idea sent cap de l'oposició. Tsipras va arribar al govern prometent un canvi respecte la política d'austeritat imposada per la Troika i recolzada pels anteriors governs, entre els quals el de Samaras, un dels responsables de la crisi helena. No va materialitzar el canvi que prometia i el va maquillar amb altres mesures. Diumenge passat va demanar el vot contra les condicions d'austeritat de la Troika en un referèndum amb una victòria rotunda del No. Però, Tsipras ahir va presentar unes mesures perquè Grècia obtingui un nou rescat que semblen complir -o gairebé- les sol·licitades per la Troika. Les podrà maquillar, podrà puntualitzar però, no deixa de semblar un engany a la població que va votar No.

El debat no és si són mesures necessàries o no. El debat és si és acceptable l'incompliment de les promeses dels polítics, sobretot quan han estat rotunds a dir que ells farien canvis importants. Ho va fer el PP. Ho ha fet Syriza de forma molt bèstia tenint en compte la situació grega.

---

+ GNU FDL

Grècia diu NO

Grècia a dit no a les mesures de la Troika, a les retallades que no han tret el país de la recessió i que l'han anat enfonsant en la misèria. Alguns deien que el no significava que el país sortiria de l'euro. Ja ho veurem. Rajoy ha presumit aquest cap de setmana de tenir una economia que resistiria els efectes de la situació grega. Ja ho veurem. De moment, llegia avui que el BCE va salvar Espanya aquesta setmana d'una espiral de desconfiança als mercats a causa de Grècia. De fet, el propi govern espanyol, amb el fons de les pensions, compra deute espanyol, fent que sembli que no costa tant accedir als mercats. Aquests són els brots verds de Rajoy i la xuleria hispànica, mostrada ja per Zapatero quan presumia de tenir més creixement que Itàlia i amenaçant França d'eixampar-los.

---

+ GNU FDL

Grècia decideix

Grècia decideix si continua amb les retallades o no. La Troika fa campanya pel sí, des de fora, intentant influir en assumptes interns dels grecs. La por a sortir de l'euro, a sortir de la UE. Perquè les polítiques imposades pel "trio calavera", ja s'ha vist que han donat molt bons resultats. L'atur ha millorat, la pobresa s'ha reduït dràsticament, la salut ha agafat embranzida, l'economia en general s'ha recuperat,... És clar, el govern grec aposta pel no perquè són radicals d'esquerres, perquè volen mal per al seu país, perquè no volen la recuperació econòmica i social de Grècia. Diria que en aquestes alçades els grecs no han de tenir gaire por a sortir de l'euro. Els han maltractat tant que potser no ho notarien. O sí. Però, com pensa la Troika afavorir la recuperació grega si només fa que imposar noves retallades a canvi de més diners?

A Espanya ha quedat clar que PP i PSOE s'entenen en aquest aspecte i advoquen tots dos pel sí. No oblidem que el PSOE va aprovar la reforma constitucional, junt amb el PP, per garantir el pagament del deute als creditors. No oblidem que el PSOE va iniciar unes retallades que el PP va accentuar. El PP, que després acceptaria un rescat bancari al qual volia canviar el nom. Ho vam veure ahir al debat de TV3, en el context català. El socialisme obrer, les esquerres, defensant més patiment. Inaudit.

---

+ GNU FDL

Grècia en el punt de mira

A TV3 un de tants debats sobre Grècia i el referèndum del cap de setmana sobre si s'han de continuar aplicant retallades o si cal aturar la submissió a la Troika. Partidaris del sí, partidaris del no. Maurici Lucena (PSC), a favor del sí, perquè no vol que Grècia surti de l'euro. És a dir, perquè no vol patir-ne les conseqüències. En canvi, el polític socialista -d'esquerres- veu bé que a Grècia es continuï escanyant encara més la població. Serà que no els han escanyat prou.

---

+ GNU FDL

Per Grècia

Grècia ofegada per la Troika. Grècia ofegada per una Unió Europea que d'unió té ben poc. En països com Espanya on es predica la solidaritat per justificar que uns ajudin els altres, malgrat aquesta solidaritat sigui desproporcionada, es reclama que Grècia torni els diners, peti qui peti. Es demana que Grècia continuï retallant, castigant la seva població. Més atur, menys pensions, menys salut, menys protecció a la infància, a les persones necessitades,... I això, com si no se'ls hagués obligat ja prou a fer-ho. Un dels governs que hi va col·laborar, per cert, va ser el govern que va posar Grècia en aquesta situació.

Els governs europeus tenen una solidaritat zero amb Grècia. El Banc Central Europeu també. L'FMI, organisme que va fallar prevenint la crisi, presidit per una persona, qui com els seus antecessors, té problemes amb la justícia, amb un aire de superioritat que molesta, amb un discurs que menysprea les persones que cal protegir, com la gent gran, dóna lliçons a Grècia de quin camí ha de seguir.

I els grecs? Que es fotin. Espanya, un país que pregona els seus brots verds sense complexos, xulejant a la resta de països de la Unió, se'n pot resentir de com acabi el problema grec. Espanya, un país que ha exprimit el fons de les pensions per endeutar-se més, se'n pot resentir. I aleshores, què farem? Voldrem solidaritat o voldrem patir com els grecs?

I els mitjans de la dreta, entre ells els que presumeixen del seu catolicisme, seran compassius amb els grecs o prefereixen veure'ls patir? Practicaran la solidaritat cristiana o prefereixen veure'ls patir?

---

+ GNU FDL

Grècia, la democràcia i les sangoneres

L'any passat vam anar a les urnes el 9N amb una doble pregunta que d'entrada em va semblar innecessària i fugissera del tema principal, la independència. A UDC fa poc que han fet també una votació per veure si continuaven donant suport al procés sobiranista o no, amb una pregunta llarga i embolicada que venia a no dir res i a dir allò que ja s'havia assumit fins aleshores. Avui he escoltat també la pregunta que el govern grec proposa per al referèndum de diumenge per veure si es fa cas de les retallades que vol la Troika o no. Una pregunta que també m'ha semblat llarga, innecessàriament llarga. Angela Merkel ho redueix a demanar si els grecs volen romandre a l'euro i a la UE o no. Podria reduir-se també, simplificant i posant les coses negres, si els grecs volen continuar ofegant-se en la misèria o diuen prou a les mesures exagerades de la Troika. Sembla que les preguntes llargues, poc directes, estan de moda.

Sigui com sigui, l'exercici democràtic grec és sa. Altres pensaran que no, que és incomplir pactes, que és anar pel camí equivocat. Aquests altres probablement tinguin interessos i els posin per davant del benestar, de les necessitats, de la dignitat del grecs. Aquests altres, elegantment diuen que a ells això de la democràcia no els va.

---

+ GNU FDL

L'FMI dels co...

L'FMI vol que a Espanya es retalli més. Més copagament sanitari i en educació. L'organisme presidit per Rato fins el moment d'esclatar la crisi econòmica, organisme que no la va veure venir -o això diuen-, i després presidit per Lagarde, qui va manifestar en el seu dia que la gent gran són un problema per a l'economia -per dir-ho d'alguna manera-. Un organisme on no veus ningú amb aspecte de patir gana. I quan qui no pateix gana diuen als altres que han de patir, marrameu. Aquesta gent vol que es copagui més. Els serveis públics, si per ells fos, serien privats. El model americà, el seu somni americà. No importa si copagar implica posar barreres d'accés. Al cap i a la fi la senyora Lagarde això no ho ha de viure.

---

+ GNU FDL

La paga extra dels treballadors públics

Hi ha molts treballadors públics que aquests dies se'n recorden del Govern. I se'n recorden perquè després de pregonar que es pagaria una part de la paga extra no pagada el 2012, veuen com a les seves nòmines apareix aquesta part de la paga més una deducció corresponent a la retallada del 5% del sou d'aquell any. I es dóna la situació que hi ha qui es queda a zero, és a dir, que la paga menys la deducció, li deixa la nòmina com sempre. Una alegria té la gent... I és que té bemolls la cosa. Els treuen la paga el 2012, així per la cara. El sou, rebaixat, així per la cara -el Tripartit, culpable també d'això-. I ara els tornen, sense interessos, uns diners als quals apliquen una retallada que converteix en simbòlic aquest ingrés d'endarreriments.

S'ho haurien de fer mirar.

---

+ GNU FDL