La tia Teresa, de Fortanete

Ens ha deixat la tia Teresa, de Fortanete. Una trista notícia. Però, com es diu, és llei de vida, i ens queden els bons records.

Records, sobretot de quan era menut. Anar a Fortanete era una aventura. Aleshores les carreteres no eren com les d'ara. I les d'aleshores tampoc no eren com les d'abans. En aquells temps anàvem amb el Diane 6 cap a munt, tots 5. Les corbes del coll d'Ares i les de Cuarto Pelado no eren com ara, eren molt més impactants, amb una carretera estreta en la qual et podies trobar de sobre un cotxe de cara a tota pastilla, o un camió que ocupava la calçada.

Allí passàvem les nits a casa dels tios, Luis, el Puntalero, i Teresa. La casa, sempre oberta, com la majoria del poble. Als baixos una fresqueta sempre... A l'esquerra el corral, amb els animalets. Un porc, gats,... Escales a munt ens estaven esperant. En aquells temps, mon tio, ma tia, i la velleta tia Juana, qui fa uns anys que ja ens va deixar. Ma tia Teresa la recordo amb aquelles galtes sempre roiges, una mirada d'aquelles optimistes i sinceres. El parlar agradable, tot simpatia, amb l'accent entranyable de la zona.

L'any que van ser "caridaderos" recordo la gran festa. Vam arribar el dia que els crios feien "las tortas", les coques que es beneeixen el dia de la festa de Sant Cristòfol. A l'antic forn vam anar a pastar les coques amb els crios del poble i arribats de fora. Recordo el dinar que van fer, amb un munt de gent. Tothom fent festa, ajudant, menjant. I els més menuts a jugar pels carrers, a la vora del riu, a agafar sangoneres i cullerots.

De més grans, sent ja més a la família, ja hem fet nit en altres llocs però, sempre hem anat de visita a casa dels tios. I semblava que el temps no hagués passat, si no fos pels detalls dels aparells tecnològics que han anat apareixent a les llars -recordo encara quan tenien un telèfon que funcionava amb una manivela per trucar-. La casa, igual. La tia, igual, amb el mateix somriure i conversa agradable, malgrat que la salut l'ha anat castigant poc a poc.

I bé, no és que hagi explicat gaire de com era la tia. Només he volgut posar uns records en un dia en què ens ha deixat algú a qui ens estimem molt i que, malauradament, no hem pogut visitar tant com voldríem. Ens queda el record. Sempre que tornem a Fortanete ens en recordem i ens en recordarem.

Descansi en pau.

---

+ GNU FDL

Els accesos al Maestrat #Maestrazgo

Órganos de Montoro

El passat mes d'agost vam fer uns dies d'estada a Fortanete. Aquest any vam entrar al Maestrat pel nord. Teníem de veure els Órganos de Montoro, un monument natural fruit de l'erosió, una muntanya amb unes agulles en forma d'òrgan de tubs, entre Montoro de Mezquita i Villarluengo.

L'any passat, quan vam visitar Pitarque vam veure que la carretera, un cop passada la Cañada de Benatanduz, era prou bona. Per això ens vam plantejar entrar al Maestrat pel nord. La desagradable sorpresa però, fou que un cop arribes a la bifurcació que t'envia a Ejulve o a Montalbán, comença una carretera sense senyalització horitzontal, en molt, molt mal estat, sense proteccions laterals, estreta, plena de corbes tancades, que puja i baixa per les muntanyes del territori. Sembla que aquest any han començat a fer-hi obres i en algun tros ens les vam trobar. Però, poca cosa. 

Si entres al Maestrat des del Forcall també passa que, un cop entres a l'Aragó, fins que no passes Mirambel la carretera és molt dolenta. Carreteres de quan jo era menut.

El Maestrat aragonès és un territori amb poca població que intenta tirar endavant la seva economia, entre altres, a partir del turisme. Si no es fan inversions serioses per millorar els accessos al territori se li fa un flac favor. Mentrestant, els voltants de la capital estan ben servits de vies de comunicació. I aquestes desigualtats es fan molt evidents quan són tan grans.

---

+ GNU FDL

Recordant Sant Cristòfol #Fortanete

Dues notícies destacades del dia. Els socialistes espanyols i catalans decideixen qui els liderarà. I avui es decideix qui guanya el Mundial de futbol. I no hi he estat gaire al cas. El lideratge socialista ja fa temps que no em sembla que vagi a canviar res. A Madrid i a Catalunya, units contra el dret a decidir, amb un discurs que sembla oblidar què han fet els socialistes els darrers anys. Del Mundial ja en parlen els mitjans, i molt.

Avui però, és el dia també en què alguns pobles han celebrat Sant Cristòfol. Entre ells Fortanete, el poble de mon pare. Aquest any encara no hi hem pogut anar. Els canvis sobtats de la vida fan canviar els plans però, esperem encara poder-ho fer properament. Sigui com sigui, volia recordar des d'aquí aquesta festa tan senzilla, tan familiar, i recordar el meu segon poble avui que no hem pogut participar de la seva festa.

---

+ GNU FDL

#Fortanete 2013

Cap de setmana intens. Sant Cristòfol, festa major de Fortanete. La tranquil·litat del poble i de la muntanya, el retorn a les arrels, amb una ruta senderista inclosa, a Pitarque. Penjaré fotos aquesta setmana.

---

+ GNU FDL

#14N Vergonya periodística i #fracking a #Fortanete

La Razón, 15-11-2012

Ahir llegia que el periodista Herman Tertsch ja tenia escrita la crònica de la vaga des del dia anterior. Gran exemple de periodisme. Els mitjans afins al PP, minimitzant la vaga. Em pregunto si els periodistes d'aquests mitjans estan tan ben pagats i tenen el futur tan segur que es poden permetre tergiversar la realitat en funció de a qui beneficia.

Josep Torta destaca el cas del diari La Razón, mostrant una imatge de la manifestació de Madrid amb un pla que els va bé per dir que va ser un fracàs, quan amb un pla més obert es veu que no va ser així. No és el primer cas però, de manipulació de la realitat mitjançant la imatge que il·lustra les notícies. La Razón, del grup Planeta, un diari crispador que renega de tal condició però, que els fets l'hi atorguen.

El vicepresident de la CEOE reconeix que la mobilització d'ahir, la manifestació, va ser un èxit. No és el primer cop que passa, ja va passar l'anterior vaga general, que no hi ha tant de seguiment de la vaga i sí que hi ha una massiva assistència a les manifestacions convocades. Massiva, encara que a Catalunya la delegació del govern espanyol continua amb el seu sectarisme a l'hora de quantificar l'èxit de convocatòria. Amb un passeig de Gràcia ple, utilitzat altres cops per xifrar en un milió els manifestants, el govern català també n'hauria de prendre nota? O com que no parlem d'independentisme podem passar-hi de puntetes?

Preocupació. Ja he escrit fa poc sobre les prospeccions de petroli que es volen fer al Maestrat i a la província de Lleida per extreure petroli del subsòl, les quals es faran, si tiren endavant, amb una tècnica que s'anomena fracking, la qual consisteix a perforar el sòl i injectar-hi aigua i sorra a altes pressions, juntament amb productes químics, per tal d'extreure el mineral. La tècnica és molt agressiva amb el medi ambient, pot contaminar aqüífers, i ja ha estat prohibida i desaconsellada en diversos països. Un dels municipis afectats per la possible prospecció de Montero Energy seria Fortanete. Un paratge natural com el Maestrat de Castelló i Terol, amenaçat per un projecte així fa por. Bàsicament, és un territori poc poblat, amb una gran necessitat d'ingressos, i això es vendrà com el manà que ve del cel, sense permetre avaluar les conseqüències de futur per al medi ambient i per a les persones. Faran alguna cosa els polítics o és que els seus assessors, els de la dedocràcia, no en saben del tema?

I acabo. En una entrevista a l'Ebre TV l'alcaldessa de Paüls s'ha queixat de la manca d'inversió de la Generalitat al seu poble, malgrat ser un govern del mateix color polític. Crec que aquestes actituds són lloables i malauradament són notícia, perquè pocs alcaldes i regidors, quan governa el seu partit gosen alçar la veu quan discrepen.

---

+ GNU FDL

#independència #fracking als Ports i Maestrat, i la funcionària Aguirre

Calla, que trobem algú a Espanya que no s'oposa a preguntar els catalans el seu futur i fins i tot diu que Catalunya no és Espanya. És el Gran Wyoming en una entrevista. El raonament que fa és de sentit comú. Qui té por en una democràcia a preguntar si un territori històric vol exercir el seu dret d'autodeterminació o no?

Al Maestrat ha d'haver estat UPyD el partit que hagi demanat que es revoquin les llicències de prospeccions petrolieres per la tècnica del fracking a l'empresa Montero Energy. És patètic que no hi hagi cap altre partit que hagi activat l'alarma per aquesta tècnica tan agressiva amb el medi ambient. Serà que estan preocupats per les eleccions, a Catalunya, o per altres coses al País Valencià i l'Aragó.

Esperanza Aguirre deia que es retirava de la política i que tornava a la seva feina de funcionària. Ignacio Escolar ens mostra com això no ha estat així. Aguirre ocupa un càrrec de confiança, no la seva plaça de funcionària i la seva agenda política continua existint, perquè si seguim l'actualitat l'haurem vist als mitjans opinant darrerament. Si és que no entenc perquè diuen una cosa que no compliran i saben que algú se n'adonarà.

I l'únic que queda del "trio de las Azores", Aznar, diu que Catalunya fora d'Espanya es trencaria, demana una reforma constitucional recentralitzadora, sense dir-ho així, i amenaça amb mesures penals a Mas. Quin tio, de no voler la Constitució quan era jove a utilitzar-la contra els independentismes...

---

+ GNU FDL

#crisi #infància #independència i turisme amb #Fortanete

Els televidents alemanys es van poder sorprendre el cap de setmana en un reportatge d ela RTL on es veia un exemple de treball infantil a Portugal. Hauríem de fer tot el possible per acabar amb el treball infantil però, el món capitalista no es preocupa gaire que així sigui en països menys desenvolupats o amb règims no democràtics, i tampoc és d'esperar que en època de crisi, si les famílies no veuen altra sortida, hi recorrin. Els que volen retallar fins eixugar el deute, a qualsevol preu, també en tenen culpa.

Avui que es compleixen 35 anys de la tornada de Tarradellas a Catalunya, el país continua d'actualitat, en el punt de mira de la premsa espanyolista i de partits com el PP, que no dubten a fer-ne ús per arengar els seus i assegurar-se una bossa de vots. A Europa també ha estat notícia Catalunya. Un eurodiputat flamenc ha demanat la dimissió de Vidal-Quadras per demanar la intervenció de l'exèrcit a Catalunya, i li ha exigit que Espanya deixi votar els catalans. Els companys del PP han defensat Vidal-Quadras, com era d'esperar, malgrat que exhibeix un tarannà poc democràtic quan demana la intervenció armada.

Molt interessant l'article de Vicenç Navarro que repassa la informació del New York Times al voltant del frau fiscal i famílies influents a Espanya com els Botín. Els pobres mortals si deixen de pagar les seves obligacions les acaben pagant amb multa inclosa. Altres ho tenen més fàcil. I això se suposa que és un sistema igualitari.

Ahir deia que els treballadors públics cobrarien menys al desembre que al novembre perquè cotitzarien la paga extra que no cobrarien. No vaig ser prou clar i aprofito per corregir. La mesura afecta els funcionaris de l'Estat que cotitzen per 14 pagues, la majoria. Fantàstic aquest govern, fantàstic el ministre xulet d'Hisenda.

I a l'Ebre una iniciativa turística molt interessant. Una empresa oferirà la possibilitat de fer durant uns dies la ruta de la transhumància entre les Terres de l'Ebre i el Maestrat aragonès, una ruta feta per generacions, a la tardor per dur els ramats a les terres de clima suau del Delta, i a la primavera a pasturar a les muntanyes aragoneses. No m'està bé no haver fet mai aquesta ruta però, m'agradaria molt fer-la i conèixer-la millor. Mon pare la feia amb les ovelles i sempre ens explica vivències que seria bonic situar en un context real, encara que aquesta realitat hagi canviat amb el pas dels anys.

---

+ GNU FDL

La polèmica dels #premisgaudi, la pell fina de Buenafuente, i els pressupostos i les eleccions #crisi #política #Fortanete

Abans d'ahir es va fer la cerimònia d'entrega dels premis Gaudí de cinema. Duran la cerimònia -que no vaig veure- llegia missatges a Twitter sobre com era de dolenta. Encara avui però, la polèmica continua. Però, a més de criticar la cerimònia per dolenta o avorrida, la polèmica se centra amb el guió que el presentador va escenificar i que va tenir alguns moments crítica als polítics presents, Artur Mas i Ferran Mascarell.

Ahir a la tarda vaig escoltar uns talls de la cerimònia, el que fa referència a Mas i el de Mascarell. I, home, potser no tenen gaire gràcia però, no cal exagerar. Com he llegit en algun comentari, alguns tenen la pell molt fina. Deixant de banda si la cerimònia ha estat bona o no, el conseller de cultura va perdre els papers dient que no li havia agradat gens, gens, gens. Fent demagògia conscient, cada dia veiem als mitjans les bromes que des de que va esclatar a la crisi ens ofereixen els polítics, conduint-nos per un camí incert, preparant-nos per a garrotades, i així quan ens les donin les pairem millor.

La pell fina es podria que té també Buenafuente. Amb el poder de parodiar qualsevol cosa Buenafuente per enèssima vegada no aguanta les crítiques que li fan via Twitter. La veritat, que algú li demani un monòleg sobre l'ERO del Terrat és normal que no li agradi però, tampoc n'hi ha per insultar la persona que l'ha fet, sobretot perquè ell es dedica a riure, alguns cops de situacions que a altres no els fan gens de gràcia.

Estic d'acord amb Rubalcaba -encara que pensi que tant ell com Chacón no renovaran res al PSOE- sobre la necessitat que Rajoy presenti ja els pressupostos del 2012. De fet li demana negociar amb Brussel·les fer més pausadament el camí per al compliment dels acords econòmics sobre dèficit, per evitar una gran recessió a Espanya. Sembla que tot apunta que fins que no passin les eleccions d'Andalusia no presentarà els pressupostos però, igual que diuen que fins aleshores no pujarà l'IVA. Són d'aquelles coses que fan els polítics quan governen i que no haurien de poder-se fer. Com s'hauria d'impedir no ho sé però, és enganyar la gent aguantar certes accions per motius estratègics i negar-ho, a la vegada que poden estar agreujant la situació econòmica del país no actuant ràpidament.

A Síria la revolta popular no està tenint l'efecte que ha tingut en altres països àrabs i allí veiem a les notícies dia sí dia també com la repressió del govern és brutal causant cada cop més morts. Rússia dóna suport al govern sirià, mentre que els països occidentals no però, no acaben d'actuar. Avui llegia que 18 prematurs han mort en un hospital d'Homs pels talls elèctrics causats pels bombardejos. Els més innocents de tots pateixen els efectes d'un govern que no respecta la discrepància ni les vides humanes.

L'associació cultural Ontejas de Fortanete ha rebut el premi al mèrit social a la IIa edició dels premis Maestrazgo. Sempre alegra tenir notícies de Fortanete i veure com la feina d'associacions que vetllen per mantenir viva la cultura i la història té un reconeixement com aquest.

I acabo. El País publica testimonis de víctimes del franquisme, víctimes de la repressió d'un règim que durant quasi 40 anys va sotmetre els que no eren afins al mateix. Els afins al règim sovint utilitzen exemples d'actes rebutjables durant la Guerra Civil per part dels defensors de la República, com la famosa matança de Paracuellos. Rebutjables sí però, no comparables a crims que els vençuts van estar cometent durant dècades, amb el vist-i-plau oficial de l'església espanyola, ja que ells eren els vençedors en la croada contra els infidels rojos. Mai no entendré, sent cristià, una maldat tan gran sota la bandera de la meva mateixa religió, i emparada per la cúpula eclesial.

+ GNU FDL

#Aragó #Fortanete Terol-Fortanete-Catí-Amposta, darrer dia de viatge

Tornem a la rutina. Avui hem fet el darrer tram del nostre viatge. Sortint des de Terol cap a Fortanete, i de Fortanete cap a casa. Parada al poble de mon pare per dinar. Una bona excusa per tornar a passar-hi, ni que sigui unes hores, aquest any. El camí de Terol a Fortanete, passant per Corbalán, Cedrillas, Monteagudo del Castillo, Allepuz i Villarroya de ls Pinares, es fa en una hora, pam dalt, pam baix. Paisatges preciosos, impressionants, sobretot en entrar al Maestrat aragonès. El temps ha acompanyat.

L'actualitat pendent de comentar després d'una setmana sense comentar-la bàsicament crec que passa pel canvi constitucional que PP i PSOE volen fer, sense consultar la ciutadania, perquè legalment poden. Els que presumeixen de demòcrates tenen por de preguntar si la gent està d'acord amb el seu acord sobre el sostre d'endeutament autonòmic. Avui escoltava González-Pons que parlava del dret que els ciutadans sàpiguen que els seus polítics no faran crèixer l'endeutament, que no gastaran més del que ingressaran. M'agradaria saber si això ho fa pensant en les autonomies governades pel PP durant fa uns anys i que s'han endeutat com les que més. M'agradaria saber com pensen mantenir l'estat del benestar, si no pensen apujar impostos i volen mantenir els beneficis socials. Màgia "potagia". També, evidentment, continuem pendents de l'evolució del conflicte a Líbia amb un Gaddafi que sembla acabat definitivament.

+ GNU FDL

#transhumància #crisi #política Transhumància, diputacions i les autonomies

Avui ha travessat Amposta un ramat de vaques procedents de Fortanete, amb el seu pastor, Lionel Martorell, en el seu camí transhumant cap a terres de clima més moderat que a la serra de Gúdar per passar l'hivern. Des de primera hora del matí els carrers de pas del ramat s'han anat omplint de gent que volia presenciar un fet inusual avui dia a les nostres ciutats. A mi no deixa mai de cridar-me l'atenció un fet així, perquè els animals baixen del poble de mon pare i perquè, a més, mon pare, fins que es va establir la família a Amposta, baixava amb les ovelles a l'hivern i pujava a l'estiu, practicant la transhumància, cosa habitual en aquells temps. Avui dia els lligallos s'estan perdent, la societat ha oblidat la necessitat de cuidar la ramaderia i fets així ajuden a recuperar la nostra història comú.

L'expresident del govern, Felipe González avui era notícia per dir en una conferència que s'haurien d'eliminar les diputacions. I hi coincideixo. De fet, el delegat del govern central hauria de desaparèixer. Perquè si la Generalitat és una extensió del govern central, no cal cap delegat de cap govern, ja hi és el president de la Generalitat. Quant a les diputacions, més del mateix. La sensació que tinc és que són contrapoders als poders locals o territorials, sobretot quan qui governa no és del mateix color polític de la Diputació. Sobta a més, que hi hagi partits nacionalistes que s'hi trobin a gust en un organisme com aquest.

Aquest matí llegia que el PSOE debatia el model autonòmic aquest cap de setmana. I bé, segons sembla s'aprovarà un document que proposa limitar l'autogovern. El federalisme queda lluny. El PSOE vol harmonitzar però, no en el sentit europeu on, les directives estableixen les línies comuns que han de seguir les lleis, si no recentralitzar les decisions. Al mateix temps, en el congrés que celebren, la cara oficial del partit lloa Zapatero, quan els rumors diuen que no es presentarà a les properes eleccions generals. I és que si es presentés seria la garantia del fracàs com cara visible d'un partit d'esquerres que ha girat completament cap a la dreta.

+ GNU FDL