diumenge, 31 de gener del 2016

Flamencs, Delta

Flamencs #viulebre #ebreactiu #surtdecasaebre #canal21ebre #ampostaTenim la sort de viure en un lloc prop del mar i de la muntanya. En un moment ens plantem a qualsevol lloc tranquil on gaudir de la natura sense presses. I hi podem tornar sempre que vulguem. A mi m'agrada fer tombs ràpids, valgui la contradicció, pel Delta. Anar pels camins de la ribera i veure bernats pescaires, martinets blancs, agrons, alguna àguila pescadora,... Quan ha acabat de ploure, fotges i polles a les vores dels camins. O quan és prou tard, els flamencs arrecerats a les llacunes o en algunes zones de la badia dels Alfacs. Sempre hi són, en algun moment del dia. El seu color rosat, sobre el blau de l'aigua, la seva tranquil·litat només alterada per alguna demostració de força entre mascles,... són un exemple d'allò que podem gaudir cada dia i del qual els turistes quan veuen es queden bocabadats.

En podeu veure uns quants [aquí].

dissabte, 30 de gener del 2016

La Vall d'Uixó present al Centenari de La Lira #ABB2016 #LaLiraAmpostina100 #LaLiraAmpostina

AM Schola Cantorum de la Vall d'Uixó #ABB2016 #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100Avui hem gaudit del primer concert del cicle Amposta de banda a banda de La Lira Ampostina, amb la banda de l'Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d'Uixó, dirigida per Pablo Marques.

Els origens de La Lira estan lligats a la població de Vall d'Uixó. A principis del segle XX la banda d'aquesta població amenitzava les festes d'Amposta fins que la nostra ciutat va tenir bandes pròpies. Músics de la Vall d'Uixó que venien a treballar l'arròs van contribuir a fundar La Lira. Per això, la inauguració del cicle l'any del Centenari no podia tenir una banda més adient.

Del concert es pot dir que, com moltes bandes valencianes que podem escoltar al nostre auditori, la qualitat de la interpretació és molt alta. Les cordes equilibrades, l'afinació cuidada, els matisos ben executats,... Una banda que hem de tenir com exemple. I el proper més la UM de Llíria. Poca broma!

Una societat corrupta

Potser sí que, com diu De Cospedal, la societat és corrupta. Potser per això hi ha polítics corruptes. Potser sí que per això la gent vota partits amb escàndols de corrupció.  Potser sí que la gent és tonta, encara que els polítics insisteixin a negar-ho, i per això creiem que cada 4 anys decidim el nostre futur. Potser De Cospedal fa temps que hauria d'estar fora de la política però, continua, per culpa de qui l'ha votat.

divendres, 29 de gener del 2016

La causa general contra el PP

Quan va esclatar el cas Bárcenas dirigents del PP acusaven implícitament la justícia de crear una "causa general" contra el partit i que el procés era lent per perjudicar-los. Rajoy continua parlant de "causa general". I al mateix temps diuen que respecten les decisions judicials. Evidentment, el PP mai no ha criticat un jutge, ni ho fa fet la premsa afí al partit.
 
Amb el temps els casos de corrupció s'han anat succeint, tant al PP com en altres partits però, sobretot al PP. Però, sempre ha llençat pilotes fora, posant excuses i fent gestos de cara a la galeria per mostrar-se com un partit estricte contra els corruptes. I amb el temps el PP ha volgut explotar casos de corrupció en altres partits, alguns cops sense fonament però, amb ampli ressò mediàtic. Amb el PSOE el cas dels ERO d'Andalusia i amb CiU els diversos casos de corrució existents i alguna notícia sobre suposats comptes a l'estranger d'Artur Mas o de Xavier Trias. I així, PP i premsa afí, han mirat cap a l'altre costat abans de fer front a la corrupció popular.

Causa general, diuen...

dijous, 28 de gener del 2016

Iran, portes obertes, estàtues tapades

El president iranià Hasan Rohani ha visitat Itàlia i el Vaticà. Ha esta ben rebut. A banda de la vessant interreligiosa en la visita al Vaticà hi ha la vessant de negocis. L'Iran és objectiu dels països occidentals per fer-hi negocis. Potser per això els museus capitolins de Roma han amagat les estàtues nues, per no ferir les seves creences. Autocensura davant del president d'un país que no respecta els drets humans...

Felipe González i Aznar s'alinien contra un pacte PSOE+Podemos per les seves suposades amistats amb Veneçuela, a més del seu suposat caràcter antisistema. Cal repetir-ho perquè la gent s'ho acabi creient. I si es pot fer una vinculació amb ETA, millor que millor. De fet, Aznar afirma que Podemos és chavista-comunista i que els financia Veneçuela i l'Iran. És millor ser hereu del franquisme, règim que va ser amic del nazisme, ser amic del règim xinès, comunistes amb diners, i que per això ho tenen tot perdonat. S'ha de ser cínic.

dimecres, 27 de gener del 2016

Els béns dels refugiats, la vergonya d'Europa

Que trist! Fa dies que a les notícies escolto i llegeixo que Dinamarca es quedarà els béns dels refugiats per cobrir les despeses per la seva atenció. Avui es puntualitzava posant com excepció aquells béns amb més valor sentimental. Difícil establir què té alt valor i què no des de fora. Se'ls confiscarà tot allò que superi uns 400 euros, no sigui que vinguin regufiats rics i arrisquin la vida per arribar a Europa per pur esperit aventurer. Suïssa també ho fa però, sembla que des de 1995. Allí els refugiats han de lliurar els béns superiors a uns 900 euros. Ser refugiat, haver hagut de pagar en molts casos màfies per poder sortir del país i entrar en un altre, poder morir en l'intent, no és suficient.

Metges sense fronteres ha anunciat aquest mes que començaran a construir el seu primer campament a la UE, a França, prop de Dunkerke, perquè els refugiats allí estan en unes condicions pèssimes, patint les inclemències del temps dormint al ras. Ha de ser una ONG qui es preocupi pels refugiats i no l'estat francès ni la pròpia UE? Bé, potser no és que no se'n preocupin si no que han de fer moltes reunions abans d'actuar.

Corrupció i investidura

Fem marxa enrere en el temps. Quants cops el PP ha aprofitat electoralment notícies, que no sentències ni imputacions, relacionades amb corrupció de membres de CiU? Quants cops el PP ha aprofitat electoralment la corrupció relacionada amb el PSOE? Posava o no el PP la corrupció de CDC sobre la taula per carregar contra la figura d'Artur Mas com presidenciable a la Generalitat? Ja aleshores això era d'un cinisme important, vistos els diferents casos de corrupció que han esquitxat el PP els darrers anys, entre els quals els més importants Gürtel, Nóos i Bárcenas.

La setmana passada i sobretot ahir, el PP ha quedat en evidència. La imputació del PP en el cas dels discos durs de Bárcenas i, ahir, la detenció de polítics del PP valencià per corrupció, deixen en molt mal lloc Rajoy i el PP. El partit que no volia un president català amb corrupció al seu partit, no s'aplica aquest criteri a sí mateix. La secretària general d'aquest partit, Maria Dolores de Cospedal, ha estat parlant de "segona transició" per demanar la investidura de Rajoy. Pablo Casado ha carregat contra el PSOE per una suposada aliança amb Podemos, pel mal que suposaria això per al partit i per a Espanya. Mentrestant els casos de corrupció del PP van aflorant i ells com si res. De fet encara tenen la poca vergonya de llençar pilotes fora.

Diu que Europa vol una gran coalició PP+PSOE. És aquest el bon govern que vol Europa? O és que realment la corrupció importa poc si les polítiques són les que els satisfan a ells i als poderosos?

dimarts, 26 de gener del 2016

Dictadures i dictadures

El ministre de Justícia i el de l'Interior veuen clar que la CUP i Podemos tenen vincles amb dictadures. Tot gràcies a l'exclusiva d'Antena 3 sobre el viatge de gent de la CUP i de Podemos a Veneçuela, on va anar el sogre d'un membre d'ETA. Exclusiva ja desmuntada per les persones implicades. Però, ni que no hagués hagut resposta, aquesta exclusiva, igual que la que relacionava Artur Mas o Trias amb comptes a Suïssa, no són prou per afirmar-ho. Amb allò que s'ha publicat el públic no pot crear-se cap opinió, si no és que és públic de poca reflexió.

És curiós però, que polítics d'un partit hereu d'una dictadura, amb familiars que hi van participar, com en el cas del ministre de l'Interior, assenyalin amb el dit polítics que viatgen a països comunistes. També és curiós que al mateix temps donin suport a viatges oficials a altres països comunistes, com ara, diguem... la Xina.

Suposo que avui aquestes declaracions serien unes altres, o no serien, després de les detencions per corrupció de membres del PP a València. El partit de la segona transició...

Vénen més retallades?

El vicepresident Junqueras ja avisa que els pressupostos del 2016 que prepararà el Govern seran injustos amb la gent, i això, segons diu, se solucionarà quan siguem independents. És una forma de dir-nos que hi haurà noves retallades o que es mantindran retallades existents. Esquerra ha estat donant suport els darrers anys al govern de CiU i, en conseqüència, a les seves retallades. Han fet ben poc per evitar-les i han alimentat l'argument que tot, tot i tot és culpa de no ser independents. Que per a aconseguir la independència hi hagi qui rebi bé aquesta argumentació, passa. Que ens ho haguem d'empassar per sistema, no.

dilluns, 25 de gener del 2016

La segona transició


Maria Dolores de Cospedal vol una segona transició, un acord PP+PSOE per formar un govern estable a Espanya de partits "constitucionalistes moderats". Constitucionalistes que reformen el text sagrat sense preguntar sempre que poden. De la moderació, del PP, potser no cal parlar-ne. Autodefinir-se és fàcil, i és obvi que el PP no s'autodefinirà com extremista ni de dretes. Ells, liberals o centristes i moderats, evidentment.

La secretària general d'un partit plagat de casos de corrupció, d'un partit imputat en el cas dels discos durs de Bárcenas, lluny de mostrar humilitat dóna lliçons de democràcia, i fins i tot assenyalen el president de la Generalitat per la corrupció al seu partit. Amb gent així una segona transició millor que no.



diumenge, 24 de gener del 2016

No independentistes votant independència

La socialista Meritxell Batet afirma que la majoria de catalans no vol la independència però, va més enllà i diu que molts votants de Junts pel sí i de la CUP tampoc no la volen. Potser tingui raó però, les seves afirmacions no es basen en un criteri objectiu. L'única forma de saber si els catalans volen la independència és amb un referèndum, referèndum que el PSOE nega per a Catalunya. Les eleccions del 27s van donar la majoria absoluta de diputats a les opcions independentistes. PSOE, PP i Ciutadans volen equiparar aquelles eleccions amb un referèndum, ja ho sabem. Perquè el resultat ja els va bé. I així es permeten afirmar que la majoria de catalans no són independentistes.

És més difícil però, demostrar amb dades que els votants de Junts pel sí i de la CUP no vulguin la independència. Bàsicament perquè el seu programa electoral era clarament independentista. Si el raonament de Batet és que hi ha catalans que han votat aquest partit malgrat que no són independentistes, i que per això el PSOE ha de continuar negant el referèndum i el dret d'autodeterminació, aleshores qualsevol raonament anàlog és vàlid. En saben molt els polítics de manipular la realitat en benefici propi.

dissabte, 23 de gener del 2016

Rajoy no plega

Al pseudo-debat de dissabte a la nit a La Sexta avui es barallen per la investidura del president del govern. Els del PP ho veuen bé. Els del PSOE esperen el seu torn. Els periodistes de dretes ho veuen bé. Els periodistes d'esquerres no tant.

Ahir Pablo Iglesias proposava un pacte a Sánchez i ja demanava càrrecs i repartiments de pes dins del govern. Un error perquè si s'accepta la proposta resulta que el govern l'haurà format en part Podemos i no el president que surti elegit. Tampoc no ens enganyem i que els partits no siguin hipòcrites perquè al final quan hi ha governs de més d'un partit uns reclamen unes cadires i els altres les altres. Ho tenim ara a Catalunya amb Junts pel sí, i vam viure amb el Tripartit i ho hem viscut amb les dècades de govern de CiU entre CDC i UDC. L'error és posar nom a les cadires públicament abans de tenir un acord.

També ahir es coneixia que el PP era imputat en el cas dels discos durs de Bárcenas.

A la tarda se sabia que el Rei proposava Rajoy com candidat a president i més tard Rajoy confirmava que declinava la proposta per ser-ho. Però, no plegava si no que vol esperar a tenir prou suport per presentar-se al Congrés dels Diputats en millors condicions per al debat d'investidura. Els mitjans van llençar un missatge erroni o poc clar en aquest sentit.

Rajoy, per tant, allarga el termini abans no es resolgui qui governarà Espanya, ja sigui perquè tenim investidura o perquè es convoquen eleccions. I allargant el termini tindrem un govern en funcions del PP durant més temps, temps durant el qual podran continuar governant a cop de decret i, si s'escau, preparant estratègies per acudir en millors condicions en unes eleccions anticipades. I això és, a més d'indignant, preocupant.

La part graciosa de tot plegat és que des de Catalunya, i pensava que no ho veuria, ens mirem Madrid com han de resoldre el problema de qui governarà, com es barallen PP i PSOE, i deixem d'estar en la primera línia política, almenys de forma relativa.

La broma a Rajoy

Una broma de ràdio va aconseguir que un imitador del President Puigdemont parlés amb Mariano Rajoy i que gairebé tanquessin una data per trobar-se. Els de Ràdio Flaixbac ho estan explotant aquests dies amb el ressò que ha tingut. Un ressò que segur que ha indignat a Madrid, tot i que no ha estat el primer cop que un imitador ha parlat amb un càrrec polític fent-li creure que era el personatge real. Que hagi estat ara un mitjà català és la diferència. Un país molt plural Espanya.

De la broma una cosa que crida l'atenció és un president del govern espanyol que atèn amablement, cordialment, el president separatista de la Generalitat. Quan surten als mitjans utilitzen un discurs que sembla que als independentistes ni aigua però, en privat el to és un altre. Pura hipocresia que es fa evident i que no destaquen els mitjans. Teatre, pur teatre.

divendres, 22 de gener del 2016

L'exclusiva d'Antena 3

L'altre dia Antena 3 començava les notícies de la nit amb una exclusiva, amb unes imatges d'un viatge de gent de Podemos i de la CUP, les quals demostrarien, segons la notícia, la relació d'aquests amb el règim veneçolà de Maduro i amb ETA. De fet ahir encara presumien de l'impacte mediàtic i a les xarxes socials d'aquesta exclusiva. Una exclusiva, com tantes hem viscut els darrers anys, la qual d'entrada ja té aspecte de farsa, per acabar-se veient després que allò que es pinta com una trobada clandestina amb un règim comunista -com el xinès, per cert- i persones relacionades amb ETA, en realitat era una cita pública coneguda i amb més participants, obviats per l'exclusiva. Aquesta és la línia que segueixen els mitjans privats espanyols, engegar el ventilador i esquitxar, ni que sigui per ser líders d'audiència. Després ja arribarà l'hora de rectificar. O no.


Qui ha de governar?

Rajoy i el PP no es cansen de dir que ha de governar qui ha guanyat les eleccions. La pregunta és si realment qui guanya les eleccions en un sistema electoral com l'espanyol o el català.

Qui té més vots? Ja va comprovar Pasqual Maragall el 2003 que això no era així. Per molt que tinguis més vots si no sumes escons suficients no governes.  Qui té més escons? Potser sí, potser no. Perquè al final el govern el presideix i el nomena aquell candidat qui tingui prou suport parlamentari, és a dir, majoria absoluta o simple d'escons.

Té ara Rajoy un nombre d'escons suficient per ser investit? No. Pot dir-se que és el guanyador de les eleccions i que ha de governar sí o sí. Evidentment no.

La resta són declaracions per generar opinió però, no anàlisis objectives de la realitat.

Setmana de cues

Aquests dies podeu veure a la delegació del ministeri de Justícia, a Barcelona, cues de centenars de persones, les quals fan nit allí per tenir un bon lloc al dia següent. No, no ve Justin Bieber a fer cap concert ni es venen entrades per a un exclusiu concert d'U2. Si fos així segurament l'edat de les persones de la cua seria menor -o no- i les queixes menys indignades. I és que a l'hora de fer cues les persones som selectives.

Però, a banda d'això, que la conselleria d'Educació demani un certificat de penals per entrar a la borsa provocant d'entrada la incertesa de la gent per saber què és, com emplenar la sol·licitud i on presentar-lo, i després cues interminables de persones candidates per entrar a la borsa perquè la informació que tenen és que només es pot aconseguir el certificat en un sol lloc a Catalunya. Ahir el Ministeri va aclarir que les sol·lituds es poden adreçar a qualsevol administració pública, entre elles els ajuntaments però, a més, va fer saber que la propia Conselleria podia trametre la sol·licitud de tots els certificats en bloc un cop tancat el termini d'accés a la borsa. Manca de comunicació entre administracions? Desconeixement per parts dels responsables del Departament? Potser una mica de tot. Encara s'ha de veure com el Departament opta per dir que no cal fer la sol·licitud i que ja s'encarregarà de tramitar-la en bloc, i eliminar les cues de cop.

Finalment, qui vulgui el certificat, a més d'emplenar la sol·licitud haurà de pagar-ne les taxes. Unes taxes per a un document que et demana la pròpia administració, un document obligatori i que pot aconseguir-lo ella. És normal això?... En realitat sí perquè ves si no paga la gent taxes -i no baixes- per presentar-se a places on la probabilitat d'aconseguir-ne una és molt baixa, per no dir aquelles que fan tuf a tenir ja nom i cognoms.

dijous, 21 de gener del 2016

Més nusos que estelades #PDE #7FAmposta #LoRiuÉsVida

Llegeixo que Enric Roig vol que a la manifestació d'Amposta hi hagi més nusos que estelades. Hi estic d'acord. Però, aleshores espero que sent coherents, els socialistes es deixin les banderes i les enganxines a casa. Perquè, excepte al 2008 quan estaven a favor de la interconnexió, quan governaven a la Generalitat, els socialistes anaven a manifestar-se fent-se notar, perquè calia que se'ls veiés, no fos que a les eleccions la gent no recordés qui anava a manifestar-se contra el PHN (i com ells altres, evidentment). 

dimecres, 20 de gener del 2016

Nou alcalde de Girona

Avui al matí escoltava a la ràdio com ha anat la tria del nou al calde de Girona. El número 19 de la llista de les municipals, qui no va sortir regidor. Per ser escollit 8 persones renunciaran al seu lloc a la llista i així el no regidor esdevindrà regidor, per ser després alcalde. Molt normal això no és. Més aviat sembla un engany. Un engany en el qual participa el partit i els membres de la llista, perquè una cosa és que plegui un i l'altra és que pleguin 8 per fer alcalde algú qui anava en una posició gens avançada. Si jo fos un dels 18 primers pensaria que m'estan prenent el pèl.

dimarts, 19 de gener del 2016

Art aragonès a Catalunya

El litigi de les obres d'art de la Franja que són a Catalunya continua vigent. Avui escoltava un altre cas, el de les pintures del monestir de Sixena, les quals són al MNAC des de 1936. A l'Aragó, després de separar les parròquies aragoneses de la diòcesi de Lleida, van insistir a reclamar les obres que en altres temps eren en parròquies i monestirs aragonesos. Des del punt de vista tècnic, contractual, històric, no està clar que hagin de tornar a l'Aragó. El Vaticà en el seu moment va dir que les obres d'art havien de tornar-se a l'Aragó, mentres que la via judicial no s'ha tancat.

Si jo fos aragonès voldria que les obres que van marxar tornessin, de la mateixa manera que si fos grec voldria que les restes del Partenó que hi ha a Atenes també ho fessin. I si fos de la Vall de Boí voldria que les pintures murals de les esglésies de la vall també tornessin i no que romanguessin al MNAC, per exemple.

Vull dir amb això que el litigi tècnic i legal queda sobrepassat pel desig sentimental de recuperar allò que se sent propi i hom pensa que ha estat robat o obtingut en situacions oportunistes. Seria hora que des de Catalunya es canviés de postura i es fos més obert en la qüestió de les obres d'art aragoneses.

dilluns, 18 de gener del 2016

El 7 de febrer, manifestació a Amposta #PDE #Amposta #LoRiuÉsVida

Manolo Tomàs
Manifestació a Amposta, 2008
El proper dia 7 de febrer tenim una nova cita per defensar l'Ebre, per rebutjar els transvasaments, per rebutjar el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre aprovat pel govern espanyol en funcions, a cop de decret. La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha convocat una manifestació a Amposta. Hi hem d'anar i mostrar que la lluita continua viva. I hem de convèncer la gent de Catalunya que vinguin a donar-nos suport, a solidaritzar-se amb un territori assetjat per les polítiques hídriques dels successius governs espanyols -i catalans-.

diumenge, 17 de gener del 2016

Cent anys fent créixer músics

Cuartines passades #laliraampostina #laliraampostina100 #ebreactiu #viulebre #music #ampostaDurant 100 anys els pagesos ampostins s'han dedicat a conrear la terra, a completar els cicles de les collites. Els quatre colors del Delta, com diuen els Quicos, o els colors de la ribera, nom del segon temps de l'obra Reminiscències deltaiques, d'Antoni Ernest Sebastià, estrenada per La Lira en el concert inaugural del Centenari, els tenim ben interioritzats a les Terres de l'Ebre, a Amposta en particular. Cada temporada els pagesos ampostins, durant els darrers cent anys, han preparat la terra, han plantat l'arròs, l'han vist crèixer, l'han cuidat i han obtingut la collita de tant d'esforç, traspassant de generació en generació aquest esforç. Així cada any, de primavera a tardor.

Així també, generacions de directors, de professors, de músics, de famílies, han posat les llavors perquè es formin nous músics. Les llavors, les quals, ben adobades i ben regades, gràcies a l'Escola, han esdevingut nous músics de La Lira. Aquests músics han anat creixent i formant-se per florir musicalment i donar fruit. Fruit que ha revertit en el bé de la banda, fruit que els ha dut a ensenyar música arreu del territori, fruit que els ha dut a terres llunyanes per continuar fent allò que saben i estimen: música. Fruit que també ha deixat noves llavors a casa nostra. Fills, néts, nebots, amics,..., han estat, són i seran les llavors que l'Escola ha cuidat, cuida i cuidarà, per continuar donant aquests fruits en una terra acostumada al cicle de l'agricultura, tan semblant a la tasca d'una escola de música centenària com la de La Lira Ampostina.

Ahir, amb el concert del Centenari, vam renovar el compromís per continuar fent crèixer nous músics que vagin escampant la llavor de la música arreu del món. Bon Centenari!

dissabte, 16 de gener del 2016

Concert inaugural del Centenari #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Amb el vestit de músic fins els 90, a l'Estadi Olímpic
Avui estrenem oficialment el Centenari de La Lira amb el concert inaugural. Un dia per commemorar que fa 100 anys un grup de gent va decidir fundar una societat musical després d'haver començat a aprendre música i a tocar en algunes celebracions ampostines. Amposta per fi tindria una banda de música. Un dia per recordar tothom qui ha passat per La Lira i ha deixat emprenta en aquesta i a la nostra ciutat. Músics,  reconeguts o no, qui han contribuït a fer gran l'entitat i a que pugui arribar a ser centenària. Un dia per encarar el futur, per millorar cada dia més i poder arribar, com diu el tòpic, almenys 100 anys més i que aleshores, com ara, se'n recordin de tots nosaltres com gent que ha mantingut viva La Lira.

Decret de Nova Planta, 300 anys

Avui fa 300 anys que Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, pel qual el Principat de Catalunya passava a regir-se per les lleis de Castella, perdent els seus privilegis, les seves constitucions, per haver defensat l'arxiduc Carles com hereu del tron de Castella i Aragó. Felip V va convocar les Corts catalanes després de 200 anys de no convocar-se i va jurar el compliment de les seves constitucions, cosa que va incompli ren guanyar la Guerra de Successió. Dret de conquesta. Encara hi ha qui nega l'existència d'un estat català el 1714, encara que fos federat amb Aragó.

divendres, 15 de gener del 2016

Afers exteriors

El govern espanyol avui anunciava la investigació de la legalitat de la conselleria d'Afers Exteriors, dirigida per Raül Romeva, igual que volen mirar si és il·legal la fórmula amb què Carles Puigdemont va prometre el càrrec de President. Sembla que si s'investiga Catalunya caldria que el govern espanyol investigués la majoria d'autonomies amb càrrecs de les mateixes característiques, sense arribar a tenir-ne conseller. Però, no passarà. Catalunya està sent tractada amb especial atenció, en sentit negatiu, per ser un territori díscol amb un procés d'independència en marxa. Abans que hi hagués procés Catalunya també era objecte de crítiques especials. L'Estatut, una mostra, i un exemple també de la parcialitat de Madrid, duent al Constitucional uns articles que altres autonomies van copiar després, sense problemes per part del govern del PP.

Diu que tots els espanyols són iguals i que tots els territoris es tracten de la mateixa manera...

dijous, 14 de gener del 2016

Les rastes i els polls

Jo no sóc racista però... Jo no sóc homòfob però... I arriba Celia Villalobos i diu que ella no té cap problema amb els diputats amb rastes però... que les han de dur netes per no encomanar-li els polls. És el típic comentari que es vol espolsar un prejudici però, que té una segona part en què el prejudici queda en evidència. I això ve d'una diputada, vicepresidenta del Congrés i ex-ministra amb Aznar. No ha destacat mai per fer declaracions gaire encertades però, no per això no han de ser comentades cada cop que les fa.

Els estereotips en la nostra societat estan a l'ordre del dia. I el PP els fa bons. El partit de la gent de bé no pot permetre que gent bruta accedeixi a la casa de tots els espanyols.

Ah, Celia Villalobos, si en un hipotètic cas un diputat de Podemos tingués polls al cap, si se li encomanen serà perquè ha hagut contacte entre els seus cabells. O al Congrés juguen com els crios de l'escola o no sé com pot passar això.

dimecres, 13 de gener del 2016

Un bebè al Congrés

Podria ser el títol d'una d'aquelles pel·lícules familiars dels anys 80 o 90. Però, és real. Una diputada de Podemos ha dut el seu bebè al Congrés dels Diputats. Això no ha estat ben vist per tothom. Celia Villalobos sembla que preferiria que el dugués a la llar d'infants de la Cambra. El ministre de l'Interior ho ha trobat "lamentable" i la diputada del PSOE Isabel Rodríguez no ho troba còmode. Segur que més d'un i d'una creu que és millor l'exemple de Soraya Sáenz de Santamaría i abandonar el permís de maternitat abans d'hora per acudir al seu escó i ocupar el seu càrrec al govern. El crio ja el cuidarà algú altre, que la casa és gran. Així es dóna un missatge a les dones treballadores dient-los que primer és la feina, l'ambició, que no pas criar una criatura, encara que tingui pocs mesos de vida. Encara que, si en comptes de Caralina Bescansa, en comptes de Podemos hagués estat del PP o del PSOE, els comentaris haurien estat en un altre sentit. Perquè ja veieu que ni les dones se solidaritzen amb una mare diputada.

dimarts, 12 de gener del 2016

3r per Girona

Que el president de la Generalitat fos el 3r de la llista per Girona ha estat un dels arguments de l'oposició per desacreditar-lo. Evidentment, necessitaven arguments per carregar contra l'alternativa a Artur Mas, després de tenir a tocar les eleccions.

El president de la Generalitat no és necessàriament el 1r de la llista per Barcelona. De fet, no escollit president si no diputats, i són aquests qui escullen president. I fóra bo que no sempre coincidís que el cap de llista de la capital fos el candidat. Igual passa a Madrid. És difícil perquè qui arrossega més vots és la capital però, seria tot un detall diversificar.

dilluns, 11 de gener del 2016

Tot menyspreant Catalunya

El hooligan del PP, Miguel Ángel Rodríguez, portaveu del govern en temps d'Aznar, conegut pels seus estirabots quan discrepa en alguna cosa, ha volgut fer el xulet, com sempre, aquest cop pel fet que Carles Puigdemont sigui el 130 president de la Generalitat. S'ha fet la pregunta retòrica sobre d'on ens hem tret que ha hagut 130 presidents? Ja ha rebut respostes, deixant-lo en evidència. Sorprén que des de les Espanyes algú del partit que afirma que Espanya existeix des de la prehistòria, posi en dubte un fet documentat.

El mateix MAR també ha destacat en to burleta que la dona del president de la Generalitat sigui romanesa. En la seva línia de maleducat, la qual en comptes de dur-lo a la deixalleria de la política el manté com un polemista habitual a les televisions de Madrid.

I això només són dos exemples de com s'han pres fora de Catalunya que ahir aconseguíssim evitar les eleccions. D'insults i de menyspreus envers Catalunya i els catalans inunda les xarxes socials. Xarxes socials que van deixar amb el cul a l'aire ahir Inés Arrimadas quan va utilitzar Twitter per desacreditar Puigdemont, per cert..

Records de La Lira: la benvinguda a la banda

Qualsevol banda de música dóna la benvinguda als músics que surten per primer cop. En alguns llocs es fa per Santa Cecília, en altres per festes majors, en alguns llocs el músic espera a casa el dia de la benvinguda, en altres no. En el cas de La Lira, almenys des de que Octavi és director, la benvinguda a la banda es fa per festes majors. La banda arriba en cercavila a casa del músic, on la família espera amb un refrigeri preparat i organitzat des de fa dies amb molta il·lusió. La família, els amics, els veïns, gaudeixen de la música i acompanyen la banda en aquesta benvinguda.

Quan vaig sortir jo després del refrigeri, com ara, es tocava un pasdoble però, aleshores no hi havia discurs, ni d'Octavi -no com ara almenys- ni del músic. Quina vergonya si m'hagués tocat parlar... Això sí, a tocar solet davant de tothom. Encara recordo els preparatius i aquell dia de festes majors de 1984 quan entrava amb La Lira per formalitzar la meva estrena com músic. Suposo que això no s'oblida.

diumenge, 10 de gener del 2016

Tenim President

Ja tenim president, i ara, cap al Govern. Cap al Govern i a veure canvis de cadires arreu del país, és d'esperar. Perquè queda el dubte de qui dirigirà salut i educació, per exemple, i quins canvis comportarà tant en l'àmbit de país com el territorial.

He vist al debat d'investidura que Ciutadans, Catalunya Sí Que Es Pot, PSC i PP s'han quedat amb les ganes d'unes noves eleccions, per veure si així podien pessigar uns quants vots més. No era tant unes noves eleccions per culpa del teatre dels darrers 3 mesos, si no unes noves eleccions amb un interès claríssim, treure'n millor partit -si és que això arribés a passar-. 

Arrimadas, de Ciutadans, ha acusat Mas amb les seves pròpies paraules, dient que s'ha volgut arreglar amb l'acord d'investidura allò que no es va aconseguir amb les urnes. Ciutadans volia unes noves eleccions per arreglar allò que no van aconseguir a les darreres. Molt demòcrata. També ha volgut acusar el nou President per unes piulades a Twitter, les quals Carles Puigdemont ha explicat després, cosa que ha deixat en evidència Arrimadas. Però, la supèrbia no ha permès que fes marxa enrere, si no que hi ha tornat. Aquests eren regeneradors de la política catalana i espanyola...

Iceta ha parlat de bon govern com una de les necessitats de Catalunya. Ei, quina credibilitat la del PSC no? La ciutadania els ha anat negant el vot cada cop més però, insisteixen a tenir la clau del bon govern. 

Rabell reclamant un pacte d'esquerres, en un discurs aparentment molt encès. Encara no ha explicat de forma convincent per què va cotar Sí-Sí el 9N.

Albiol amb to amenaçador dient que no s'arribaria a culminar el procés, i demanant als socialistes unir-se al PP a Madrid per aturar-ho. El PP, igual que el PSC, al final tot ho fa pensant en els interessos de Madrid.

Reincideixo en un comentari que he fet altres cops. Ciutadans i PP insisteixen a passar-se al castellà o a intervenir només en castellà. I continuo pensant que ho fan per provocar o per quedar bé amb la gent de Madrid. A Catalunya el castellà es parla amb normalitat i és amb normalitat com s'hauria d'utilitzar però, hi ha partits que han fet de la llengua un dels seus cavalls de batalla electorals, i per això aquestes intervencions que freguen el ridícul -evidentment per als seus palmeros no-.

Per cert, Rajoy ja ha sortit a amenaçar el nou President, a reclamar la col·laboració de la resta de partits del Congrés, i com és tradició, no ha acceptat preguntes. Només faltava haver-ho fet a través d'una pantalla.

dissabte, 9 de gener del 2016

Demà, si no passa res, tindrem president

Artur Mas ha comparegut aquesta tarda per explicar que no seria candidat a la presidència de la Generalitat i que dos diputats de la CUP passarien a Junts pel sí per donar estabilitat al procés durant la legislatura. Explicar-se ho ha fet i, tot sigui dit, fins i tot en anglès i francès. També ha dit que com que no descarta tornar-se a presentar a la presidència en uns propers comicis.

Acabo de veure les declaracions d'Eulàlia Reguant de la CUP explicant l'acord des del seu punt de vista. Els dos diputats de la CUP no passen a Junts pel sí si no que participaran en les seves reunions i vigilaran que tot vagi com cal. Això acompanyat a referències a la declaració del d'inici del procés del 9N, a no sé què del consell nacional, etc. És a dir, un discurs que qui no hagi vist la Vida de Brian hauria de veure-la per adonar-se que tot i que el "Frente Popular de Judea" ja ridiculitzava aquestes situacions, en ple segle XXI continuen passant.

La notícia del dia, el pas enrere d'Artur Mas i la investidura demà de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, com president de la Generalitat, si d'aquí a demà a la CUP no hi ha cap canvi d'opinió i es capgira la truita. És allò que fins que no es materialitzi la investidura no estarem tranquils.

Ara algú ens podria explicar per què hem hagut d'esperar 3 mesos per tenir Govern, per què s'esgoten terminis de manera tan bèstia, per què la dinàmica d'aquest procés segueix aquesta manca d'acord continuada fins que no hi ha més remei o tot se'n va en orris? Que no ho veuen que al final això no s'ho creu ningú, que tot sembla teatre?

dimecres, 6 de gener del 2016

Reis alternatius

L'ex-diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo ahir va recriminar a Twitter que els Reis de Madrid anessin vestits d'una forma no tradicional, de la qual cosa es va adonar sa filla.
Les respostes a Twitter no han faltat. No és estrany. A la xarxa avui dia qualsevol sortida de to té un grapat de respostes fotent-se'n, com ha estat el cas. Perquè que algú del PP no li perdoni mai això a l'alcaldessa de Madrid i perdoni el seu partit per totes les famílies que s'han quedat sense feina, sense casa, sense menjar, per les retallades en salut i educació, etc., és una mostra de l'escala de valors d'aquesta gent.

Una altra cosa és que també cal dir que els governants d'esquerres de vegades perden els papers. Calia canviar la vestimenta dels Reis? Per què? Calia que Ribó rebés les reines magues Llibertat, Igualtat i Fraternitat l'altre dia a València? No, és evident que no. Les tradicions són com són, basades en la religió, i si els polítics que fan aquests canvis en el fons és perquè no hi combreguen, no cal que cerquin alternatives. Recordo que a Pinell de Brai, al museu de la Batalla de l'Ebre que hi ha, entre el material exposat hi havia un diari dels anys 30 on apareixien uns reis laics, com alternativa als cristians. Pixada fora de test, sense cap dubte, la qual no cal repetir.


Records de La Lira: els assajos

Assaig #laliraampostina de cara a FestesNormalment assagem, des de que ho recordo, en dimarts i divendres. Dimarts a les 22h, divendres a les 22.15h. L'hora d'acabar ha variat molt però. Als anys 80 dimarts no s'acabava abans de les 00h i divendres normalment fèiem sempre les 00.30h. Ara, si no som prop d'un concert, els assajos de dimarts acaben a les 11.30h i els de divendres a les 22.00h. Com ja vaig comentar, fins i tot el dia que començaven les Festes Majors, lo dia del bou embolat, hi havia assaig i després d'acabar qui volia bou havia de marxar corrent per veure'l. La freqüència dels assajos, ara i sempre, quan arriba la data del concert, és major, arribant a assajar tots o gairebé tots els dies de la setmana.

A meitat temporada destinem unes setmanes a fer assajos parcials, per cordes, per treballar més en detall la feina de cada corda. Només assagem junts en divendres. Tornant als 80, aleshores teníem assajos parcials en cap de setmana, a més dels de dimarts i divendres. Més d'un dissabte havíem d'acudir a l'assaig de canya. I eren assajos durs. Si les coses no sortien Octavi ens feia tocar de dos en dos o d'un en un i si ens equivocàvem ja sabíem que tocava callar. Les coses han canviat, per a bé o per a mal, i ara s'ha suavitzat la cosa. No imagino una situació semblant en l'actualitat.

Abans, com ara, per a molts es fa difícil mantenir la concentració durant tot l'assaig. Aquí potser és quan les coses han canviat més. Dels temps de xerrar pels descosits hem passat als temps dels mòbils. Si en altres temps l'assaig podia esdevenir un guirigall de gent parlant per totes les cordes, ara hi ha gent parlant però, també gent jugant o envint missatges amb el mòbil, disposat aquest estratègicament sobre el faristol per no ser detectat. Recordo un dia que va marxar la llum i que la sala de cinema, on assajàvem, va mantenir certa il·luminació gràcies als mòbils que estaven oberts. Va ser divertit. Alguns arribaven a l'assaig veritablement esgotats de la jornada i s'adormien davant del faristol. El riure de la gent era fàcil de provocar si te n'adonaves o se n'adonava Octavi.

En acabar l'assaig era costum baixar al bar i passar-hi una estona abans de marxar a casa o cap a un altre lloc. Recordo Manolo Colomé, músic i també qui durant una bona temporada va regentar-lo, qui sempre tenia un somriure darrere la barra. Malauradament però, ara quan acabem els assajos el bar ja fa estona que ha tancat i la gent si vol petar la xerrada una mica ha de cercar un altre lloc.


dimarts, 5 de gener del 2016

Concert d'inauguració del Centenari #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

#festadelmercatamposta #laliraampostina la Fonda del MúsicEl proper dia 16 de gener a les 20.00h La Lira Ampostina celebra el concert inaugural del Centenari. És un concert especial en què els músics estem treballant fins i tot en plenes festes nadalenques. En aquest concert La Lira oferirà música de diferents compositors que han estat membres de la nostra Societat al llarg del temps. El programa que oferirem serà el següent:

Una història per contar (Teo Aparicio Barberán), interpretada per la banda i una coral d'alumnes de l'Escola de La Lira, obra creada el 2009 per a la trobada d'alumnes "Com sona l'ESO".

El meu iaio (Ferrer Ferran), un pasdoble escrit en commemoració dels 25 anys d'Octavi Ruiz com director de La Lira, i en record del seu iaio, Agustí Ruiz, un dels fundadors de La Lira.

Concert d'Amposta per a saxofon i banda (Adolf Ventas), escrita per l'insigne músic ampostí, amb qui La Lira ha mantingut una estreta relació durant les darreres dècades i que fa pocs anys ens va deixar. Un homenatge a la nostra ciutat interpretat aquest cop per Èric Benito.

Suite Raimon (Adolf Ventas), obra que recull diversos temes coneguts del cantautor de Xàtiva, a qui La Lira va acompanyar en la commemoració dels 30 anys de la cançó Al vent a Barcelona, retransmesa per televisió.

Reminiscències deltaiques (Antoni Ernest Sebastià), obra que el músic format a La Lira, avui dia professor al Concervatori de Tarragona i compositor guardonat, ha composat per commemorar l'aniversari de la nostra Societat. En aquesta obra escoltarem temes típics del nostre territori i, com no, l'himne de La Lira.

Oh, Amposta! (Joan Suñé), himne de la ciutat cantat pel cor de La Lira Ampostina sota la direcció de Núria Francino.
I tot això, sota la direcció i molta feina feta d'Octavi Ruiz.

Ja queda menys!

Records de La Lira: cavalcades de Reis

De menut recordo les vespres de Reis en què mon germà no hi era perquè La Lira havia sortit a tocar fora d'Amposta. Ja músic, jo també vaig anar a tocar amb La Lira per Reis, arribant a casa ja de nit. Recordo un any a Sant Sadurní d'Anoia, en una Cavalcada televisada per TV3, amb un fred que pelava. No sé si recordo malament si dic que aquell dia queia aigua-neu a la capital del cava. Sí que recordo que en dies com aquell hi havia qui tocava el clarinet amb guants retallats. Jo no... I després de la Cavalcada, sempre prou llarga, l'espera per arribar a casa i obrir els regals.

Que vinguin carregats!

dilluns, 4 de gener del 2016

Records de La Lira: sortir a la banda

El primer cop que vaig sortir a la banda va ser en una trobada de bandes al Prat de Llobregat, el juliol de 1984. Un cercavila. Dues feines, tocar papers que no havia tocat mai i seguir la formació. Me'n vaig sortir. Tota una experiència. Després de tocar, un dinar per a totes les bandes participants. Recordo que hi havia la banda de Deltebre. Uns músics de l'Espiga d'Or després de dinar, en l'alegria del moment, van obsequiar el públic barceloní amb jotes picants del terreno. I és que les sortides amb la banda poden ser molt divertides.

S'apartarà Artur Mas?

Fora dels tacticismes dels partits qui hagi votat Junts pel sí hauria de demanar que Artur Mas fos coherent i, veient que és un obstacle per al procés, fes un pas enrere per permetre que tiri endavant. Aquella generositat que s'esperava el dia 28 de setembre sembla que no arribarà, i no serà només per part de la CUP si no que tampoc per part de Mas. Alguns l'erigeixen en el líder, en el messíes del procés. I de mèrits no li'n falten però, no oblidem com ha arribat Artur Mas fins aquí: a partir de la mobilització popular. I no oblidem que el procés també li ha servit per sobreviure políticament. Ara toca generositat, toca deixar pas, a Junqueras, a Romeva o a qui sigui. I després d'aquesta generositat crec que molts estaríem d'acord que Mas fos el primer president de la nova República, si mai arriba.

diumenge, 3 de gener del 2016

Records de La Lira: el primer dia de música

La música a casa va arribar de la mà de mon germà. Ell és qui va servir de mirall per voler anar també a "solfa" i més endavant sortir a la banda. Jo ja vaig començar les classes amb Octavi Ruiz. Mon germà havia començat amb Antonio Edo. Vaig pujar amb ma mare les escales empinades de l'escola de principis dels 80, al primer pis on, en una aula amb terra que crec recordar era de rajoles de terrissa, hi havia el piano i en tot el perímetre les cadires per esperar el torn o atendre a les classes de teoria. Aquell piano encara existeix, si no recordo malament, i diria que és al costat de la sala de Juntes. A casa els pares estaven molt contents amb Octavi i com havia evolucionat mon germà des de la seva arribada a La Lira. I en raó. Més endavant tindria de mestra de solfeig i teoria a Maria Jesús Montañés, per arribar uns anys després Pepita Giné. Però, com deia, vaig començar amb Octavi, qui en aquells anys havia de manegar-se-les per fer solfeig, teoria i instrument, almenys quan vaig començar jo. Comparem avui dia amb nombre de professorat que tenim a La Lira i les múltiples matèries que s'hi imparteixen per adonar-nos del gran canvi que ha hagut en 40 anys.

Eleccions al març, 6 mesos perduts

La CUP finalment ha votat No a Artur Mas com president de la Generalitat. Entenc que Artur Mas es mantindrà immòbil i tindrem eleccions al març. Llàstima que a Catalunya les coses sempre siguin tan difícils a l'hora de posar-nos d'acord, mentre que a Espanya les coses quan convé són fàcils d'acordar. Dit això, i sempre des del respecte de la postura de la CUP, sí que he de dir que ens han fet perdre massa el temps per arribar on sabien que arribaríem, a negar la investidura d'Artur Mas. També és cert que el sistema que tenim ens fa esperar sense cap altra opció a complir els terminis per convocar noves eleccions. Ser assemblearis no és el problema, el problema és comportar-se com els revolucionaris de la Vida de Brian, parlant i parlant, sense mullar-se mai del tot. I el problema és que en aquestes eleccions la CUP ha tingut molts més vots que militants té, i a l'hora de decidir el camí del país no ho han tingut en compte. 

He llegit que estarien en contacte amb Catalunya Sí Que Es Pot per establir aliances de cara a les eleccions de març. D'entrada la lectura que faríem és que la CUP abandonaria l'independentisme per optar pel camí de la lluita social. Pensava que el país necessitava la independència per construir després un país més just. Però, lo que tenim és que la CUP, si fa això, caurà en el tacticisme de la política de sempre, cercar aliances per no perdre força electoral. Ja veurem com els va.

dissabte, 2 de gener del 2016

Records de La Lira: el primer assaig #laliraampostina #laliraampostina100

Recordo molt bé el primer assaig amb La Lira. En aquells temps, l'any 1984, no passàvem per la banda de l'Escola, anàvem directes a la banda. La primera obra que vaig assajar va ser l'obertura de l'òpera Boris Godunov, de Modest Mussorgsky. Crec que me'n recordaré tota la vida.

El primer assaig tot és nou. El paper el llegeixes per primer cop. És el primer cop que toques amb la banda, acostumat a tocar sol o com a molt, en grups reduïts. No coneixes gaire gent, tot i que alguns els tens molt vistos per haver assistit a uns quants concerts de públic. En part et sents observat pels veterans. Tu mateix pateixes per fer-ho bé, per no equivocar-te, encara que és gairebé impossible. I com que és el primer assaig, se't passa volant, no mires el rellotge, no et despistes, no xerres, i totes aquestes coses que són típiques i tòpiques dels músics. Ah, i com que no teníem mòbil, no cal dir que de WhatsApp i altres distraccions, res de res. De fet, lo màxim que es podia fer aleshores era parlar amb els companys de corda.

Per cert, en aquells temps, els assajos acabaven molt més tard que ara. Des les 12h de la nit no es baixava mai. I fins i tot hi havia assaig el dia del primer bou embolat de Festes Majors. Més d'un sortia corrent després de plegar l'instrument... i encara tenia temps de veure el començament.



divendres, 1 de gener del 2016

Records de La Lira: Alemanya #laliraampostina #laliraampostina100

Concert de La Lira a Alemanya, 1986
Un inici d'any sense música és impensable, sigui del tipus que sigui. Però, el migdia del primer dia de l'any té com protagonista en moltes llars la música clàssica, la música en directe del concert d'Any Nou de l'orquestra Filharmònica de Viena. Un concert que finalitza amb la marxa Radetzky, de Johann Strauss, la qual el públic acompanya amb les mans, fent els fortes, els pianos i fins i tot el ritardando final, una mostra de la cultura musical que s'aplega a la sala de concerts.

Radetzky és una marxa que vaig tocar per primer cop amb La Lira el 1986, quan vam viatjar a Alemanya per participar al festival Eurotreff. Vam tocar en diferents llocs, entre els quals una carpa de circ -a la foto, jo el xiquet del clarinet del centre- o una base militar -o quelcom que s'assemblava-. Va ser la meva primera experiència de viatge en autocar de tants de quilòmetres, compartint àpats i dormitori amb els companys i companyes músics. Crec que va ser a l'alberg a Alemanya on em vaig despertar amb la cara plena de pasta de dents. Recordo que els concerts eren un èxit. El repertori era un altre que no pas el que presentem actualment, que no per això mancat de dificultat i d'interès. Per cert, quan vam tocar Radetzky, es va formar una "conga" entre el públic, cosa, per cert, sorprenent. Potser allò de ser una banda "espanyola" convidava a la festa, qui sap.