Escoltava avui el ministre de l'Interior intentant capgirar la realitat quan parlava de la
denúncia que han fet diverses entitats jueves catalanes a usuaris de Twitter qui, arran de la derrota del Reial Madrid de bàsquet contra el Maccabi de Tel Aviv, van fer comentaris antisemites a la xarxa social. El ministre ho presenta com una mostra que la societat s'està conscienciant arran de la iniciativa del ministeri de perseguir els insults a la presidenta de la Diputació de Lleó assassinada la setmana passada. Allò que el govern ha actuat de forma selectiva i que fins ara no havia actuat contra aquells que practiquen el racisme, la xenofòbia, l'antisemitisme, l'apologia de la violència, etc., a les xarxes socials no és així? Ja posats a retallar la llibertat d'expressió també poden estudiar si les tertúlies de determinats mitjans fan apologia de la violència o no, o si els han de perseguir per mentir.
Esperanza Aguirre, d'altra banda, es queixa de l'ús d'ERC de Pasqual Maragall al míting central de Barcelona aquest cap de setmana. Parla de totalitarisme, de forma gratuïta, repetint allò que ja fa temps fa el PP, recórrer al nazisme per desacreditar un sector important de la societat catalana que vol opinar què vol ser de gran. Perquè no deixa de fer referència als crios que van sortir al carrer a la Via Catalana. Els crios no poden utilitzar-se, excepte si és per a una causa que el PP cregui legítima. I Maragall, com que té Alzheimer, Aguirre ha decidit que no té dret de pensar per ell mateix, ni fer-ho la seva dona, i malgrat les explicacions de tots els implicats avui publica una burrada de les d'ella al seu bloc. A Madrid segur que té efecte, si no no entenc com pot fer això.
+ GNU FDL
