Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de juny del 2016

Partir-se la cara

Catalunya, terra de persecució del castellà. No es pot parlar la llengua anomenada "de Cervantes" enlloc. Estigmatitzem qui no empra el català en el seu dia a dia, en els documents, etc. Fins i tot a les escoles, la norma general és discriminar els alumnes castellanoparlants. És un escàndol. Cal fer alguna cosa, cal actuar per canviar les coses i portar la llibertat en aquesta comunitat autònoma que té la poca vergonya de plantejar la independència. Sort en tenim de Ciutadans i Albert Rivera. Després d'anar a Veneçuela a defensar la dreta desvalguda, a l'únic país del món que persegueix els adversaris polítics, sabem que Rivera es parteix i es partirà la cara per poder parlar en castellà a Catalunya. Gràcies, Ciutadans.

dijous, 9 de juny del 2016

Senyals en valencià i periodisme de fireta


Els telenotícies d'Antena 3 són un exemple de la mala premsa que hi ha a Espanya, si no fos prou amb els estudis que indiquen que és la que té índex més baixos de confiança de la UE. El seu posicionament polític evident i descarat, queda il·lustrat cada dia quan obren amb alguna polèmica de Podemos i Veneçuela. Però, potser la notícia del problema que suposa a València la retolación en català dels senyals de trànsit sigui el cas més escandalós. Si no fos ja ridícul acceptar aquest argument, quan els senyals de trànsit, excepte els textos, són neutres parlant d'idiomes, a sobre van i treuen un testimoni d'una persona castellanoparlant que no entenia el valencià, la qual va resultar ser una periodista valencianoparlant. Periodisme rigorós i objectiu.


diumenge, 5 de juny del 2016

Les preocupacions a l'Aragó

L'informatiu del migdia de la televisió d'Aragó no començava amb la manifestació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre a Barcelona. Ni tan sols hi tenia presència als titulars. La primera notícia i, per tant, més important per a qui edita l'informatiu, que el Saragossa continuarà sent equip de 2a divisió i no tornarà a 1a. Una de les altres, la concentració a Saragossa promoguda per PP, PAR i UPyD per demanar que el català a la Franja es continuï anomenat LAPAO. Un fracàs, per cert. Però, la televisió aragonesa li ha donat una importància destacada. Una gent que volen mantenir que el català de la Franja no és català, igual que el PP valencià afirmava també quan governava, contra tot criteri lingüístic. Ideologia i anticatalanisme volen dictar el nom de la cosa. També s'ha destacat que a la zona de Mequinensa estan molestos perquè el Tribunal Suprem no permet que es pesquin silurs i es tornin a l'aigua. El negoci muntat allí fa que molts vegin perillar el seu futur, econòmicament parlant, basat en un tipus de pesca que no és més que una altra forma de torturar animals -pescar per pescar i llençar per tornar a pescar més endavant- i una forma de mantenir i contribuir a augmentar la presència d'espècies invasores a l'Ebre.

dilluns, 14 de març del 2016

Azúa i l'odi a Espanya

Féliz de Azúa, amb l'autoritat que et dóna entrar a formar part de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, afirmava aquest cap de setmana que va marxar a Catalunya s'ensenya en l'odi a Espanya. Potser un gran escriptor però, els grans escriptors són humans i poden tenir percepcions diferents de la realitat i també poden mentir. Generació rere generació ens hem escolaritzat a Catalunya i no hem estat capaços d'adonar-nos de l'adoctrinament que hem patit. Hem de demanar perdó. No tenim el cervell tan il·luminat pel flamant acadèmic.

divendres, 26 de febrer del 2016

El català a l'administració pública

El TSJC anul·la que el català sigui d'ús exclusiu entre els treballadors públics de Catalunya. Aquesta exclusivitat era, segons sembla, una recomanació, no una norma d'obligat compliment, i a més qualsevol que conegui la realitat del sector públic català sabrà que català i castellà hi conviuen amb normalitat. Per això, sentències com aquesta serveixen de ben poc, si no és per donar titulars a determinats mitjans i polítics.

dissabte, 31 d’octubre del 2015

El PSC de Lleida, cap al PSOE

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, era un dels que semblava discrepar de la línia Navarro. Però, es va fer enrere -si mai havia fet un pas endavant- i va combregar amb el partit i la seva postura envers el dret a decidir. Potser per garantir-se la continuïtat a l'alcaldia, qui sap. Potser també hi ha alguna explicació per entendre el motiu que ha dut al PSC de Lleida votar junt amb Ciutadans i PP contra l'ús del català com llengua preferent a la Paeria. Sempre es pot posar qualsevol excusa, per genèrica que sigui.

divendres, 9 d’octubre del 2015

UPyD i el català, Ciutadans i el sistema foral

Ha passat la campanya electoral catalana i arriba l'espanyola. I la llicència per mentir sobre Catalunya continua vigent. Rosa Díez afirma que a Catalunya a les escoles s'inculca l'odi a Espanya. Segur que hi ha catalans que li donen la raó. Però, o bé menteixen, o bé han patit una situació excepcional i l'han extrapolat per establir-la com la regla del sistema educatiu. Una persona seriosa no pot simplement creure's això, perquè qui vivim i ens hem educat a Catalunya, qui tenim els nostres fills dins del sistema educatiu, sabem que no és cert que s'eduqui en l'odi a Espanya. I vénen de fora a dir-nos que les coses aquí es fan de manera diferent a com les vivim. Perquè saben que fora de Catalunya el missatge funciona electoralment. De fet, això ha estat argument també de Ciutadans, explotat insistentment i sembla que a Espanya els generarà beneficis.

Parlant de Ciutadans, fa uns dies que circula una informació que diu que Ciutadans vol eliminar els concerts basc i navarrès. De fet això se sap des de fa mesos i es pot veure en la seva proposta de model de finançament. Però, és d'aquesta mateixa setmana la notícia que algunes autonomies demanen eliminar els concerts de les comunitats forals en un nou model de finançament autonòmic. A Espanya s'obre un nou front. En comptes de demanar millores semblants a la de País Basc i Navarra s'opta per allò de "si no ho puc tenir jo que no ho tingui ningú", l'opció de l'envejós. Qui sap, potser així es contribueix a despertar els sobiranistes d'allí i fer que reaccioni el PNB, tan còmode com ho ha estat CiU durant aquestes 3 dècades.

divendres, 15 de maig del 2015

La llengua, arma electoral

Ma filla és bilingüe. A l'escola la llengua vehicular és el català. Els alumnes parlen català, castellà, àrab, romanès,... Entre ells parlen com volen, al pati juguen en la llengua que volen, i no hi ha problemes quan els alumnes no entenen la llengua del país. El sistema de la immersió lingüística es va implantar quan jo anava a l'escola. Ja fa temps d'això. Alguns han volgut enfrontar-se a una cosa que beneficia els seus fills, dominar dues llengües i contribuir a mantenir viva la llengua del país, el català. Voluntàriament o intoxicats per altres han fet la guerra a la immersió. I gràcies a això un tribunal ha decidit que té competències per establir quin percentatge de castellà ha de donar-se als centres educatius. La justícia traspassa allò que fa referència a la llei per entrar en les competències educatives. I no passa res, a Madrid ja els va bé.

I a Madrid, acostumats a desqualificar les coses de Catalunya amb comparacions odioses, se sumen a la decisió judicial. Com que no en tenien prou qualificant l'independentisme amb el nazisme, el ministre Wert diu que el castellà a Catalunya està patint allò que el català va patir en altres temps, és a dir, durant el franquisme. És a dir, des del partit hereu dels franquistes i dels amics dels nazis, s'utilitza franquisme i nazisme per carregar contra Catalunya, per guanyar vots a Espanya. 

Fan cagar.

dimecres, 15 d’abril del 2015

Va de regidores de cultura

Recentment una regidora de cultura d'una població ebrenca va escriure un text amb unes quantes errades a Facebook. Algú va fer-li notar les errades i la reacció va ser que li van eliminar el comentari i van blocar-la com amistat, segons ho explica al seu compte. La veritat és que podria haver optat per disculpar-se, per donar la culpa a haver-ho fet amb el mòbil -qui no ha escrit alguna animalada escrivint ràpid amb el telèfon?-. També, sent regidora de cultura, un esforç durant la legislatura per aprendre la llengua no hauria estat malament.

Resulta que una altra regidora de cultura, aquest cop la de l'Ajuntament de València, s'ha acomiadat de la política amb un escrit amb més de 30 errades d'ortografia. Ho ha fet, sembla que utilitzant Facebook. I les crítiques li han arribat de totes bandes. No és estrany. Una regidora de cultura que escriu amb tantes errades... Se li suma que és del PP, el partit que tot ho fa bé, i que les errades són en castellà, la llengua que ells tan protegeixen per sobre del català.

Ara bé, com el caloret de Rita Barberà no hi ha res.

dilluns, 13 d’abril del 2015

Treiem els accents

En Toni Soler proposa eliminar els accents gràfics del català. Sembla que això faria la llengua més atractiva, perquè és això, segons Soler, allò que fa que l'anglès tan utilitzat. Qui sap, potser podríem fer que les vocals neutres a/e s'escriguin a i les o/u s'escriguin u. Tindríem frases com aquestes: "Que vuleu per manjar, favas, bledas? Ascolteu, vaig bé per anar a Barsalona?" Per posar uns exemples tontos. M'ho prenc en broma. Toni Soler, com jo, no és filòleg. Els seus motius tindrà per proposar això però, a mi em sembla una proposta que s'hauria de justificar més enllà de dir que faria la llengua més atractiva. Si tan atractiva ha de ser també podem reduir la llengua a l'argot de la missatgeria en les xarxes socials, per fer-la encara més propera a la gent. I així anar fent.

Ostres, la propaganda de la Diputació de Tarragona "Posem l'accent", quedaria totalment fora de lloc amb aquest canvi...

dimecres, 4 de març del 2015

El nom de la cosa

Hi ha diverses organitzacions a Catalunya que no volen la independència. De fet, no volen ni més autogovern, ja els va bé com estem. Fins i tot alguna d'elles ha estat bel·ligerant amb aspectes com la llengua, atacant la immersió lingüística a l'educació, per exemple. No actuen precisament cercant la concòrdia si no generant mala maror. Però, després resulta que el seu nom dóna la impressió de ser una altra cosa. Convivència Cívica Catalana (CCC), Societat Civil Catalana,... El nom no fa la cosa.

Llegeixo que CCC volen que els senyals de trànsit estiguin en castellà, a més de català. Es queixen que a Catalunya no es respecta el bilingüisme en la senyalització i que això és un perjudici per als conductors no castellanoparlants. Han comptat els senyals que no tenen cap text o que tenen textos, com STOP, els quals no necessiten traducció? Perquè els senyals a Catalunya crec que no m'equivocaria si digués que majoritàriament respecte el bilingüisme i que, només en casos de senyalització urbana, en plafons que tenen text lliure, aquest potser sí que apareix en català únicament. En la resta, potser és que aquesta gent vol que es posin els noms de ciutats en català i castellà. Si no no ho entenc.

Vas per l'autopista i els senyals estan en castellà, català i fins i tot alguns en àrab. Per la resta de vies els senyals acostumen a ser gràfics típics de prohibició, obligació, perill, o indicacions de destinació, ja sigui sortides en autopistes i autovies, poblacions properes, etc. Que expliquin on cal aquí el bilingüisme. O és que ho volen tot en castellà i no s'atreveien a dir-ho clar...

dijous, 25 de desembre del 2014

Serrat cantant en català a TVE

Ahir va sortir Serrat cantant en català a TVE i alguns a Twitter el van posar a parir. Sembla que si vénen estrangers a cantar en anglès o en una altra llengua no hi ha cap problema però, cantar en català sí que ho és. I ho hem vist en altres aspectes. Recordem les polèmiques per etiquetatges en català en supermercats, quan hi ha molts productes que vénen etiquetats en altres llengües no oficials a Espanya. I segons com, ni en castellà. Són casos aïllats que no haurien de tenir més importància. Malauradament, si aquests casos aïllats es produeixen a Catalunya, aleshores se'n fa un castell i es presenta com una norma en el dia a dia del país.

dimecres, 3 de setembre del 2014

Canvi de definició de valencià o escanyament

Llegia ahir que el govern valencià podria retirar el pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua si no acceptava canviar la definició de valencià que accepta que és la mateixa llengua que el català. Diuen que això no és la primera opció perquè esperen modificar la definició amb consens i diàleg. Els polítics volent aplicar la seva forma de fer per influir en un context que ha de regir-se pel rigor, no per les conveniències ideològiques de cadascú. No hauria de ser legal això.

Igual que no s'hauria permetre que un govern aprofités el temps de vacances per aprovar reformes legals via decret, afectant múltiples lleis, com ha fet el govern espanyol i com també han fet altres governs en altres moments.

dimecres, 30 d’abril del 2014

Crispetes #efectenavarro #crispació

Potser sí que acabarà havent crispació. Tants són que en parlen... Maurici Lucena continua amb les apreciacions de Pere Navarro quant al clima crispat de la societat. El tema de la setmana acabarà sent el cop de puny a Navarro i el profit polític que s'ha volgut treure des dels sectors no sobiranistes ni partidaris del dret a decidir. No hi ha dades però, tot s'hi val. Les úniques dades que tenim ara a mà són les enquestes, fins que hi hagi eleccions. I la darrera enquesta és el baròmetre del CEO. El Sí-Sí tindria un 47% de vots. No arriba al 50% però, supera de llarg els partidaris del no i els partidaris del Sí-No. La lectura serà interessada per totes bandes, evidentment però, si se li dóna importància a l'estudi, qui parli de clima crispat i de minoria silenciosa quedarà desautoritzat.

El clima de crispació es construeix dia a dia, malgrat que no aconsegueixin que arribi a la societat. Ja ho he comentat en altres apunts. Tertulians que criden i exageren, menteixen, sobre la realitat catalana. Polítics que fan afirmacions falses o imprecises per presentar una situació al país que no és la que diuen. Mitjans que se sumen. La Razón, El Mundo i altres. Avui l'ex-diari de Pedro J. publicava que un dirigent paquistanès de CDC té relació amb l'islamisme radical. Àngel Colom diu que no és cert. Es demostrarà la mentida? I si es demostra, passarà com amb les notícies sobre els comptes de Mas a Suïssa que han quedat sense resposta?

Contribuint a crear el clima de crispació tenim la justícia. O millor dit, els diferents casos posats en mans de la justícia en part per aquells que han vist que a Catalunya no aconsegueixen fer les lleis perquè no governen, i pretenen desfer-les als jutjats. Avui es confirma que els 5 centres que la justícia va dir que havien de fer el 25% de matèries en castellà, hauran de respectar aquest criteri, després d'un recurs de suspensió temporal de l'aplicació de la sentència. Ciutadans ja vol finiquitar el model d'immersió lingüística. El partit que parla en castellà al Parlament per fotre, no per mostrar normalitat -perquè a mi no em molesta ser parlat ni parlar en castellà, com a la majoria de gent en aquest país-, ja fa temps que va optar per fer de la llengua el seu cavall de batalla.

Doncs això, que el clima de crispació no és a la societat. És al món polític, de forma artificial, en el context del teatre de la política espanyola i catalana. És als mitjans, en el context de tertulians que viuen de fotre soroll parlant de com de dolents som els catalans. Aquests es crispen i ens volen crispar. I al final, ves a saber, encara ho aconseguiran.

dijous, 6 de març del 2014

Wert, la llengua i la música

El govern espanyol obligarà a pagar l'educació en castellà a les famílies que la vulguin i que no tinguin oferta per aconseguir-la. Els diners, segons he escoltat a la ràdio, es descomptaran dels diners que es transfereixen a les autonomies. En canvi, malgrat la cooficialitat de les llengües, els alumnes quins pares vulguin que s'escolaritzin en una llengua cooficial, no tindran aquesta protecció. Aquesta és la mentalitat.

Si l'any 2013 el ministre Wert recolzava la troncalitat de l'assignatura de música, ara resulta que passa a no ser una matèria obligatòria a Primaria, si no que serà optativa i formarà part de l'assignatura d'educació artística. Aquesta és la gent que ens governa. Suïssa posa la música a la Constitució i a Espanya diuen "con la música a otra parte".

En el record...

dimarts, 4 de febrer del 2014

Valencià-català, Esperanza i les balances, i els crims del franquisme

By Bitstrips
El president valencià ahir va carregar contra l'AVL per acceptar el terme català per a la llengua que parlen allí i que parlem aquí. A la ràdio escoltava com exigia protegir la llengua -se suposa que de les injerències catalanes- i ho feia en castellà. Com és habitual, el PP valencià s'expressa en castellà però, posa cullerada en quina és la llengua que parlen els valencians. El debat lingüístic portat al terreny polític. Patètic.

Esperanza Aguirre, la que no volia que Endesa fos adquirida per la Caixa, perquè no volia que passés a mans estrangeres, la que d'una banda practica l'anticatalanisme i de l'altra ens diu que ella estima Catalunya, avui ha carregat contra el govern Rajoy. Vol que es publiquin les balances fiscals, sense el maquillatge de Montoro. Sopresa. Es veu que afirma que això faria callar la gent que diu que Espanya ens roba.

Mèdia.cat avui escriu sobre la manca d'informació dels mitjans de la compareixença davant dels mitjans de Pablo Greiff, relator de les Nacions Unides per a la Promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. En resum, Greiff va denunciar que a Espanya no es protegeix les víctimes del franquisme, que s'haurien de jutjar els crims de la dictadura, i moltes altres coses que ja fa temps que es reclamen però, que els governs, sobretot del PP, no volen fer. Dignitat per als guanyadors de la Guerra Civil i els altres simplement volen reobrir ferides.

diumenge, 2 de febrer del 2014

Català i valencià

By Bitstrips
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) presentava divendres el seu Diccionari normatiu del valencià. Allí es considera compatible parlar de valencià o de català per referir-se a la llengua comú, a la llengua que compartim. Sorpresa perquè als seus inicis l'AVL semblava un instrument polític per contraposar-lo a l'Institut d'Estudis Catalans. En part això és lo que volia el PP. I es confirma amb la càrrega que ha fet el PP contra la institució per haver dit una cosa de sentit comú i amb base científica en comptes de seguir les directrius d'un partit que no parla més que amb intenció de separar -separatistes- la llengua segons el territori on es parla, amb intencions polítiques. No deixen de practicar una forma de nacionalisme lingüístic, allò que tant critiquen, exercit entre autonomies per guanyar vots.
Els fets però, desemmascaren el PP. A més de demostrar-se que ells volien l'AVL com un instrument polític més per fer la "guerra" contra el català, les polítiques que desprotegeixen la llengua arreu on governen, evidencien que a ells no els interessa gens ni mica.

divendres, 31 de gener del 2014

25% de castellà

By Bitstrip
El TSJC ha sentenciat. 4 escoles on les 5 famílies que van dur als tribunals el sistema educatiu pel tema de la llengua porten els seus fills, hauran de fer un 25% de les assignatures en castellà. Un no entèn que un tribunal pugui decidir quin és el percentatge de llengua castellana que ha de tenir presència a l'escola, ni que un tribunal pugui contradir un sistema educatiu que porta anys funcionant i que és fruit d'una llei democràtica.

És just que una minoria d'alumnes condicioni que tota l'aula hagi de fer més hores de castellà? Està demostrat científicament el perjudici de la immersió lingüística per als alumnes? Estadísticament no, ans al contrari.

Tot això, a causa d'una denúncia, i amb una campanya amb el suport i la iniciativa del PP al llarg dels anys, contra la llengua catalana. No és ja què ha decidit el TSJC si no com hem arribat fins aquí. I aquests, els del PP, són els que diuen que estem millor junts.

dimarts, 21 de gener del 2014

La riquesa mal repartida i el pla de Rajoy

Ahir escoltava a la ràdio que s'estrava treballant per evitar que Sacyr aturés les obres de l'ampliació del Canal de Panamà, que es treballava per proporcionar liquiditat a l'empresa. No deixa d'evidenciar tot plegat com, quan les coses van malament, no és el mateix si ets una família, si ets una empresa menuda, que si ets un gegant empresarial, amb poder i influència. Per a uns no hi ha esforços públics i per als altres els polítics perden el cul.

En la línia de parlar dels poderosos, ahir OXFAM Intermón presentava el seu informe sobrela desigualtat al món. Els 85 més rics tenen tanta riquesa com més de 3500 milions de persones pobres al món. La meitat de la riquesa mundial en mans de l'1% de la seva població. A la ràdio escoltava com en la presentació de l'informe s'acusava els rics d'intentar amagar els seus diners en paradisos fiscals, apuntant com exemple a Espanya d'empreses de l'IBEX. Sí, sí, aquelles que després demanaran que això ho aixequem entre tots.

Rajoy ha estat notícia per una entrevista d'aquelles en què l'ensabonen, en què li donen un massatge, com diria Monegal, a Antena 3. Li van preguntar sobre Catalunya i ell va dir que tenia un pla per evitar la independència de Catalunya. Va afirmar que mentre sigui president ni hi haurà consulta ni hi haurà independència. Però, el pla no el va explicar. Igual que no es va explicar al voltant de l'atur ni d'altres temes complicats. Transparència total.

Bono, un gran demagog, afirma que el castellà està en perill a Catalunya. El director de la RAE ja ha dit que això no és així. Però, Bono continuarà amb la seva demagògia, afirmant coses que no pot afirmar perquè no les coneix però, contribuint al malestar entre veïns.

I al País Valencià avui el govern espanyol ha obligat a tancar les emissions de Catalunya Ràdio. Així els valencians es queden sense tele ni ràdio en la seva llengua, encara que l'anomenin d'una altra manera. És això una estratègia per contrarestar el moviment sobiranista? O pretenen ampliar-lo? I els valencians, protestaran, continuaran votant el PP per majoria absoluta?


divendres, 3 de gener del 2014

El castellà a TV3

Podríem afirmar que a les sèries de televisió de les cadenes estatals es practica el racisme i l'homofòbia perquè es denigra els estrangers i els homosexuals? Penso en un parell de sèries en què els estrangers, sudamericans, són treballadors maltractats i ridiculitzats per l'empresari, i en què els homosexuals són víctimes de bromes dels seus veïns. Aquesta generalització l'ha fet el periodista David Roman al The Wall Street Journal, afirmant que a les sèries de TV3 els macarres, prostitutes i altres personatges normalment són gent que parla castellà. Si no veu TV3, qui l'assessora té interès a esbiaixar les coses però, si ha d'escriure sobre TV3 lo millor que podria fer és veure-la.