#Madrid2020 100 milions d'euros

100 milions d'euros han costat els intents d'aconseguir els Jocs Olímpics per a Madrid. I no els han aconseguit. Com es reclama a la xarxa, els diners que el govern espanyol pensava destinar-hi, que els destinin per a allò que de veritat preocupa la gent, com dirien Rajoy i companyia. Encara ressonen a la xarxa les paraules en anglès d'Ana Botella, després del ridícul de l'altre dia responent una cosa diferent a la que li van preguntar. I és que si la senyora Botella no sap anglès, per què vol parlar-lo davant dels membres del COI, en presència de mitjans internacionals? Ja ho deia aquella cançó: "Manolete, si no sabes torear, por qué te metes".

Ahir escoltava algú de l'equip de Madrid 2020 desplaçat l'Argentina a la ràdio, dient que ja s'ho pensaven que el resultat seria aquest, perquè ja se sap que hi ha molts interessos al darrere. Com que Espanya no ha fet lobby per aconseguir els Jocs, ara cal insinuar pressions dels altres lobbies? És el mal perdre que els caracteritza.

---

+ GNU FDL

Déu va amb #Madrid2020

Hi ha un manament que diu que no utilitzaràs el nom de Déu en va. Però, hi ha qui es considera exempt de complir-lo perquè es considera un cristià exemplar. Un d'ells, el president del Comitè Olímpic Espanyol. Resulta que Déu va amb Madrid i per això ha de guanyar Madrid per organitzar els Jocs del 2020, per justícia divina. És estrany que no diguin també que Déu els recolza quan escanyen la població amb les retallades en salut i educació, amb la inacció amb els desnonaments, per exemple.

Avui es resoldrà el misteri i esperem que acabi ja aquesta cursa inacabable per aconseguir uns nous Jocs Olímpics, tant si ho aconsegueixen com si no.

---

+ GNU FDL

Wich is the question #Madrid2020

Ana Botella i el president del COE a Buenos Aires, ahir, van fer el ridícul amb l'anglès. La primera, quan va respondre una cosa totalment diferent en castellà -que si tenen el 80% d'infraestructures construïdes i bla, bla, bla- a allò que li van preguntar en anglès -relacionat amb l'alt índex d'atur d'Espanya-. El segon, per utilitzar un anglès dels indis doblats a les pel·lícules de l'Oest.

Però, això no deixa de ser una anècdota. Madrid 2020 és una aposta que ja es va intentant des de fa anys, amb fracassos, invertint diners i diners que no han servit per a res. Quant costa, per exemple, la delegació de Madrid 2020 a l'Argentina d'aquests dies? Quant haurà costat tot el recorregut des de que Madrid intenta ser seu olímpica? Realment seran tan beneficioses les olimpiades, si les aconsegueixen?

Ens omplim la boca de crisi, de dir que cal preocupar-se pels problemes reals de la gent però, veiem hi ha coses que passen per davant de tot, i la gent contenta.

---

+ GNU FDL

#AVE #Catalunya #austeritat i #Madrid2020

L'AVE ha arribat avui a Girona. Dia de treure pit per a Alícia Sánchez-Camacho i els seus companys del PP, malgrat que no és per estar orgullós presentar un projecte inacabat com una gran fita per a Catalunya. Si tinguéssim millors trens, sense ser necessaris AVE, segur que les coses anirien millor. Però, els successius governs espanyols s'han dedicat a fer quilòmetres i quilòmetres d'AVE, projectes faraònics, cars, a la cerca del rèdit electoral. Els catalans hem d'estar agraïts de tenir Barcelona unida amb Girona i Figueres amb AVE, no amb França, amb preus menors que els regionals que arriben a les Terres de l'Ebre, on no s'atura ni un trist Euromed. Per cert, el PP de l'Ebre està molt callat.

Santiago Niño Becerra, a més de pronosticar que l'any vinent podríem arribat als 7 milions d'aturats, diu que per sortir de la crisi s'han de potenciar les zones d'Espanya que tenen possibilitats de crèixer, com Catalunya, el nord del País Valencià, Euskadi i alguna part de Galícia. Si el govern espanyol no escolta i aquesta és la sortida, Europa hauria de potenciar un canvi de'opinió.

He vist a la televisió l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, parlant d'austeritat en el projecte de candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics del 2020. Austeritat i candidatura als jocs olímpics, ho sento però, són conceptes incompatibles. Teòricament els Jocs costarien 1600 milions d'euros. Això és la teoria, la pràctica ja veuríem. Llegeixo que qualsevol dèficit dels Jocs l'assumirien les Administracions. Els inversors privats poden estar tranquils, vaja, el diner públic sempre disponible. De moment sabem que els esforços per aconseguir els Jocs Olímpics s'han de pagar, segur que no són pocs diners i, si un cop més no s'aconsegueix la fita, seran diners tirats. Així es fan les coses a Espanya.

---

+ GNU FDL