divendres, 30 de novembre del 2012

#crisi #rescats #especulació #independència i #fracking

Article interessant, indignant i contundent a El País, escrit per Manuel Ballbé, catedràtic de dret de la UAB i l'advocada Yaiza Cabedo, sobre allò que hi ha realment darrere de les pressions a Espanya. El negoci de la banca especuladora alemanya. Pànic financer escampat per ofegar els països del sud, les seves empreses, els seus bancs, per poder beneficiar el sistema financer alemany. Expliquen com els mateixos que van assessorar Grècia per amagar els seus comptes i poder entrar a l'euro, després van aprofitar-ho per invertir contra el país, apostant que faria fallida. Explica les relacions especulatives entre els EUA, Londres i Alemanya, l'estratègia de carregar contra els països del sud, i així amagar els forats financers alemanys causats per la seva fam especulativa. Indignant.

El govern espanyol negava que retallaria les pensions. Com amb l'IVA, l'any 2010 el PP deia que no recolzaria la congelació de les pensions. Han passat les eleccions i el PP ha fet allò que deia que no faria. Les coses no han canviat tant en setmanes perquè decidissin no aplicar la desviació de la inflació a les pensions. El problema de Rajoy és faltar sistemàticament a les seves promeses i a sobre, això no té conseqüències, té llibertat durant una legislatura per fer i desfer.

La "dedocracia", com deia Salvados, dóna exemples d'inutilitat posats a dit. La secretària general d'Immigració i Emigració del govern espanyol ha dit que els joves marxen a l'estranger a treballar per esperit aventurer. Ella no necessita l'esperit aventurer dels joves que han de marxar, potser per això no té ni idea de les necessitats que els fan decidir per abandonar el seu poble, país, família, amics, per poder tenir un futur.

Suposo que també serà l'esperit aventurer que el 12% de persones sense sostre a Espanya siguin persones amb titulació universitària. De menut sabia que per ser una persona amb futur havia d'estudiar. Passades unes generacions els joves es van pensar que per tenir futur amb treballar a l'obra n'hi havia prou. Ara, el pet del totxo els ha fet veure que això no era així, que tenien un risc altíssim si el negoci no anava bé. Però, el totxo, en part, també ha afectat les persones que, pensant en el futur es van voler formar per poder tenir una bona feina. Altres saben que amb el dit aconseguiran treballar d'assessors o d'altres càrrecs ben pagats per tothom.

Catalunya. Segons The Economist, entre les prediccions dels esdeveniments i tendències per al 2013. I Sánchez-Camacho i els seus deien que les eleccions havien estat un fracàs i que l'independentisme no existia. Per sort a l'estranger saben sumar millor.

Quant a Catalunya, Duran va i diu que ell ja deia que a la manifestació de la Diada no anava només gent independentista. Sembla que només compten els diputats de CiU per fer bo el camí cap a la consulta per la independència. Duran, un polític professional, l'exemple de com no hauria de ser un polític, fer de la política una carrera, una vida.

I acabo parlant del fracking. Llegeixo que la diputació de Castelló es posiciona a favor del fracking i carrega contra l'oposició amb arguments típics, per no aprofundir en el tema. Aquest és un problema gros que, afectant un territori, el nord de Castelló i sud de Terol, amb poca població, és més perillós del que sembla, perquè tenen més opcions de tirar-ho endavant sense oposició. Preocupació molt gran.

dijous, 29 de novembre del 2012

#crisi #rescat a la #banca i #retallades

Ahir un home es va suïcidar quan anava a ser desnonat, per un deute de 4200 euros. Això el mateix dia que es feia públic el rescat als bancs espanyols, amb una injecció de 37000 milions d'euros. Un rescat que ens costarà a tots molt, malgrat que De Guindos ens deia que no era un rescat i que no tindria més condicions per a la societat. Mentida. Ja sabem que els diners comptaran com deute de l'Estat, no dels bancs. També ahir Bankia anunciava un pla que els reportaria beneficis el 2013, a la vegada que avisava que les persones amb participacions preferents perdrien una part important dels seus diners. Les ajudes a la banca i el sacrifici de la societat, un exemple de la discriminació en aquesta crisi.

Una diputada del PP va i generalitza dient que les famílies que cobren els 400 euros de l'ajut als aturats sense prestació els destinen a comprar-se televisors de plasma. Així les gasten al PP. No haurà estat la primera ni la darrera persona del PP que ha generalitzat per desacreditar col·lectius.

Per cert, l'OCDE demana més retallades a Espanya. Més IVA i acomiadament més barat. Així, ajudant als més desafavorits. Per què sempre les mesures van encaminades a fotre qui més perjudicat es veurà?

dimecres, 28 de novembre del 2012

#Pactes de govern i la #corrupció canvia de protagonistes

Continuem el llarg camí fins aclarir quin tipus de govern tindrem la propera legislatura. ERC diu que prefereixen ser fora del govern. No m'ho acabo de creure, tot i que si és així, després com farien per impedir les polítiques de dretes que tan han dit que rebutjaven durant la campanya? Potser temen que si formen part del govern hagin de cedir-hi? No podrà CiU recórrer al PP si necessitat implantar determinades mesures?

Els mitjans avui han tingut un tema principal, que ja va començar ahir. La imputació de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, en un tema de corrupció urbanística, amb comissions il·legals d'un 3%, entre altres temes, la implicació del secretari d'organització del PSC i cap de campanya les passades eleccions, Daniel Fernández, i unes quantes persones més. Ahir l'alcalde de Sabadell sortia ràpid a parlar amb els mitjans per assegurar que és innocent i que està molt tranquil. Pere Navarro diu que confia en totes les persones imputades després d'haver parlat amb elles. Però, és massa recent tot l'enrenou amb els comptes de Mas i Puig en paradisos fiscals, informació esbombada pel diari El Mundo i que el PSC va utilitzar, com a mínim, per mantenir el dubte sobre la innocència de les persones assenyalades pel diari. L'actitud del PSC doncs, no és coherent amb la forma d'actuar durant la setmana passada amb CiU. Avui el Versió RAC 1, programa que no escolto des de fa temps per l'avorriment que em provoca, ha tingut un començament molt bo, i ha estat un recull de talls de veu de polítics del PSC parlant sobre el tema dels comptes de Mas, i les reaccions davant la imputació de Bustos ahir, acabant amb la famosa frase de Pasqual Maragall, "vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%". De vegades és millor callar.

Jo, com penso del tema d'Artur Mas, he de creure en la innocència fins que la justícia no digui el contrari.

dimarts, 27 de novembre del 2012

#25N #eleccions2012 Parlant de pactes i #fracking

Aznar, el messies del PP -ep, que el PP no accepta aquesta terminologia per a ells- des del seu posicionament gens nacionalista diu que els nacionalismes quan governen organitzen veritables embolics, i fins i tot compara la situació actual amb la del 1934. Potser vol empresonar també el govern català? Ja hem tingut la vaga dels miners asturians, falta l'empresonament del President, no? Quin un Aznar!

Avui continuem amb les reaccions post-eleccions. Sala i Martín fa la seva anàlisi. ERC en el punt de mira. I és que Junquera es mostra més favorable a quedar-se fora del govern però, penso que seria un error, una irresponsabilitat. Seria fugir d'estudi i així no haver de dissenyar uns pressupostos amb les seves retallades, seria no haver de negociar on retallar amb CiU però, també seria, com diu Sala i Martín, posar punt i final al camí cap al referèndum, amb un hipotètic pacte de CiU amb PP o PSC. Qui sap, perquè ja sabem que els partits acostumen a fer molt de teatre i després resulta que assoleixen pactes que negaven.

Duran no estava gaire content diumenge. No va sortir a predir els resultats com de costum, qui sap si perquè no els eren favorables o per alguna altra cosa. No sé si serà responsable, com diu qui va ser el seu contrincant a presidir UDC, de la davallada de CiU a les eleccions. Si ha estat així, si aquesta anàlisi es fa dins de la coalició, no entenc que continuï sortint a dir què ha de fer CiU per formar govern.

Guilermo Fesser, de Gomaespuma, explica què és la fractura hidràulica o fracking, tècnica per extreure gas del subsòl quan aquest es troba comprimit entre les roques, no en grans cavitats, i també explica els problemes que comporta per al medi ambient i per a la salut, utilitzant com exemple què ha passat als EUA. Les empreses que exploten el gas amb aquesta tècnica allí són les que hi ha al darrere de les concessions sol·licitades a Espanya, algunes de les quals tenim al costat nostre, al Maestrat de Castelló i Terol. Contaminació d'aqüífers, ús de quantitats molt i molt importants d'aigua, ús de productes cancerígens, que arriben a la cadena alimentària,... Ens ha de preocupar, i molt, que a Espanya no es plantegin aturar aquestes concessions. De fet, explica que el govern basc ho veu amb bons ulls perquè li comporta 30.000 milions d'euros. El diner sap convèncer.

dilluns, 26 de novembre del 2012

El dia després #25N #eleccions2012 #independència

Anàlisi post electoral. Bé, d'anàlisi poca, més aviat, lectura esbiaixada si se segueixen els posicionaments, les declaracions, les notícies des de Madrid, des del PP, des de premsa afí. 

Podem llegir a la premsa que "El plan de Mas se hunde en las urnas" (El País), "Mas pierde su plebiscito" (ABC), "Mas entra en la historia" (El Mundo) o "Adéu Mas, a Cataluña le gusta España" (La Razón). Treuen pit, com també va treure pit Alícia Sánchez-Camacho ahir a la nit. Resulta que en un Parlament on hi haurà 87 escons favorables al dret a decidir, per al PP és un fracàs del projecte independentista. Curiosa lectura. Amb programes electorals que parlaven d'una consulta sobiranista el resultat de les eleccions és clar. Que Mas ha fracassat perquè no ha aconseguit la majoria absoluta, sí. Que ha fracassat el projecte sobiranista, no ho crec.

De fet, hem d'anar a la premsa estrangera per veure anàlisis diferents. Coincideixen molts mitjans a dir que ha guanyat l'independentisme, en alguns casos distingint la baixada del nacionalisme (CiU) en favor de l'independentisme d'esquerres. No és tan difícil veure-ho però, a Catalunya, a Espanya, ja estem acostumats a l'esbiaixament com norma per argumentar. Quan el PSC no veu en públic els resultats com tan dolents, o el PP que passa a 4a força i el Parlament serà clarament sobiranista diu que Catalunya no vol saber res del tema, es fa evident la manca d'anàlisi dels partits i el soroll que generen per reinterpretar els resultats. 

Ara ens queda un temps fins saber qui govern es formarà. Oriol Pujol avui a la ràdio es plantejava governar amb el PSC, cosa que no s'entendria de cap manera, pel caràcter sobiranista del programa electoral de CiU i no del PSC. L'opció més natural crec que seria un govern de CiU i ERC però, ja ho veurem, no se sap mai.

Josep Cuní entrevista el director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sobre l'estudi realitzat sobre la decisió de vot i la diferència amb els resultats de les eleccions. El CEO i les empreses de demoscòpia han estat criticades per un resultat que no concorda, malgrat que els estudis d'opinió quan es publiquen es corresponen amb dades no actuals. Injusta culpa. De fet, cal preguntar-se si els mitjans no tenen també responsabilitat d'interpretar els estudis d'opinió d'una manera o altra, centrant-se en els ítems que més els interessen i no en la resta.


diumenge, 25 de novembre del 2012

#eleccions2012 #25N contra pronòstic i final de #SantaCecilia2012

Acabo de corregir una PAC de la UOC mentre han anat succeint-se les actualitzacions de l'escrutini electoral a TV3. CiU baixa a 50 escons, ERC passa a ser segons força amb 21 escons, el PSC queda tercer amb 20, el PP passa a ser quarta força, malgrat no tenir una patacada important, ICV millora, Ciutadans millor molt i les CUP entren al Parlament mentre en surt SI. Segons TV3, el pitjor resultat de la història de CiU.

Artur Mas parla i crec que comença a plantejar la marxa enrere en el camí cap a la independència que se suposava que havia emprès, justificant-ho en no tenir la majoria absoluta, tot i que la suma d'escons sobiranistes sí que és clara. Les retallades sembla que poden haver influït en els resultats. No ho hauria entès en cas contrari. Una majoria absoluta de CiU hauria, no només donat força a l'aposta independentista comandada només per CiU, si no que hauria beneït la política econòmica de la legislatura que ha acabat. La no majoria absoluta crec que serà bona, tot i que CiU i PP continuen sumant per tirar endavant polítiques ideològicament de dretes.

Ens esperen setmanes de política intensa. Esperem que donin un bon fruit per al futur del país.

Preguntes. Què farà CiU amb la independència? Es promourà el referèndum? Hi haurà govern en minoria o acord de govern? Amb qui? El PP treurà pit malgrat ser quarta força? El PSC canviarà o continuarà en la mateixa línia? Quins canvis de polítiques comportaran els resultats? Salut, educació, polítiques socials, feina,...?

Avui també han passat més coses. Hem celebrat el darrer dia de Santa Cecília. Cercavila, missa i dinar de germanor. A La Lira som agraïts i, malgrat no haver aconseguit tirar endavant el projecte Amposta de Banda a Banda a Verkami, hem fet un reconeixement a un dels mecenes que van decidir ajudar-nos passant per casa seva a saludar-lo amb música. Després, dinar a càrrec dels membres de la Junta de la Societat. Un dinar fantàstic gràcies al gran esforç d'aquesta Junta, que m'atreviria a dir que és la millor que ha tingut La Lira. Gent treballadora, compromesa i amb ment oberta.

dissabte, 24 de novembre del 2012

Demà #eleccions2012 #25N i #SantaCecilia2012

Jornada de reflexió en un cap de setmana musical. Hi ha qui ha aprofitat la xarxa per continuar demanant el vot durant el dia d'avui. Sorpresa per personalitats que han expressat el sentit del seu vot -no perdran la meva atenció però, sí sento decepció-. Què hi farem? Ha estat una campanya tensa, intensa i també excessiva. Demà sortirem de dubtes. Però, demà també hi haurà música i festa per acabar la celebració de Santa Cecília. Que tingueu una musical jornada electoral.

divendres, 23 de novembre del 2012

#SantaCecilia2012 #eleccions2012 #25N Això s'acaba... o comença #independència

Divendres de Santa Cecília. Avui concert.

Acaba la campanya electoral. Diumenge es decideixen moltes coses. La més mediàtica, si es formarà un Parlament sobiranista o no, tot i que es decideixen més coses, com el suport a les polítiques d'aquests darrers dos anys. Votar CiU no significa només votar a favor del sobiranisme -la independència ja ho veurem- si no votar també a favor de la resta del seu programa electoral, i donar suport a les polítiques que han fet. És cert que el tripartit va eliminar l'impost de successions de forma parcial però, el Govern actual l'ha tret a les rendes més altes, al mateix temps que implantava l'euro per recepta. L'euro per recepta, una taxa que d'entrada considera que tots abusem del sistema de salut pública i ens castiga. I després, encara que estigui demostrat que no n'abusem -parlem de malalts crònics, per exemple- no ens torna tots els diners que hem pagat de més. Una taxa que se suma a l'augment del copagament dels medicaments implantat pel govern espanyol. Això no és just.

Les escoles i els instituts veuen com es triga 10 dies abans de cobrir una baixa. Dues setmanes sense mestre o professor. A sobre, els alumnes de cicles formatius aquest curs han vist com havien de pagar una matrícula de més de 300 euros. Posant barreres per a la formació més lligada al mercat laboral. Sí, malgrat fer-los pagar, la baixa també triga 10 dies a cobrir-se. Els substituts a jornada completa no cobren el 100% del seu sou, els centres tenen menys professionals i els que tenen més hores lectives.

La taxa turística ha esperat a després de l'estiu, no fos que els empresaris del sector posessin el crit al cel. Privilegis.

A Madrid CiU ha fet costat al PP amb les retallades. La ideologia mana. Retalla, retalla, castiga la població, tracta bé els rics i poderosos. Les polítiques que tindrem, amb la majoria absoluta de CiU, seran les de l'austeritat en la línia del PP.

El PSC, l'"alternativa sensata", ha volgut donar una imatge que no és. El canvi real al PSC no ha arribat i les ingerències del PSOE han estat evidents durant la campanya. La credibilitat dels socialistes sota mínims. Ara tots són federalistes i critiquen la mala gestió de CiU però, amb Zapatero al govern el federalisme es va amagar a l'armari i de la gestió no en cal parlar, ja sabem com tenim els números. A més, els socialistes s'han sumat als difusors de la por sobre la independència. Que si quedarem fora d'Europa, que si quedarem fora de l'euro, ...

El col·lectiu Wilson, parlant de l'estratègia de la por, refuta falsedats que s'han dit per atemorir-nos. Les pensions, diu el PP, no es podran cobrar en una Catalunya independent, perquè els diners seran de la Seguretat Social espanyola. Com ja s'havia dit, el col·lectiu detalla amb arguments per què això és fals. Les pensions de les persones jubilades ara les paguen els actuals treballadors en actiu. De fet, segons els seus càlculs, en una Catalunya independent les pensions podrien ser més altes que pertanyen a Espanya.

També el col·lectiu Wilson explica com la por sobre les relacions comercials d'una Catalunya independent no serien tan catastròfiques com les pinten, amb boicots des d'Espanya, marxa d'empreses, etc. Arguments que alguns membres del col·lectiu ja vénen explicant des de fa un temps però, que val la pena recordar, en un article exhaustiu i clar.

Ahir Pilar Rahola criticava Sánchez-Camacho per covarda. Jo no sé si dir-li covarda o falsa, o cínica. Perquè a Catalunya, en els debats televisats, es mostra molt moderada, no treu, per exemple, el tema dels comptes de Mas que ha publicat El Mundo, i quan parla per a mitjans de Madrid canvia de postura i perd la moderació i parla dels temes que evita a Catalunya. Jo crec que és cinisme i estratègia de campanya, pensant que a Catalunya no ens assabentem de les seves aventures per les Espanyes. Tant de bo es foti una bona patacada diumenge.

dijous, 22 de novembre del 2012

#SantaCecilia2012 #eleccions2012 #25N #boicot perseguit i #ElMundo

Avui és Santa Cecília, patrona dels músics. Aquest cap de setmana ho celebrem. Demà tenim el concert a La Lira. Setmana intensiva d'assajos i després el descans merescut.

Ahir 8tv va fer un debat electoral dels candidats de CiU, PP i PSC. En diuen interès periodístic però, a un li dóna la impressió d'interès per eliminar del debat candidats desequilibradors, com ERC o ICV, per no parlar dels altres partits amb actual representació parlamentària. Un debat per reforçar CiU. No vaig poder veure'l però, no l'hagués vist perquè em va semblar una mala proposta de debat.

Ha transcendit la cagada d'Alícia Sánchez-Camacho mostrant una taula amb xifres i un total, la suma de les xifres, que estava equivocat. No era una taula improvisada i tot i així tenia un error que s'ha escampat per Twitter.

Telecinco ha denunciat i demana 3 anys de presó per al blocaire que va iniciar el boicot al programa "La Noria" després que entrevistés la mare d'un dels imputats per la mort de Marta del Castillo. És preocupant que una cadena ataqui així la llibertat d'expressió. Em pregunto què hauria passat si els empresaris catalans haguessin denunciat aquells que van iniciar el boicot al cava, als productes catalans. S'ha obert la veda?

dimecres, 21 de novembre del 2012

#independència #eleccions2012 #25N #drapsbruts

Temps de por perquè la gent no voti cap opció sobiranista. Mentrestant, continuen els arguments a favor. El Financial Times diu que una Catalunya independent aniria bé econòmicament, millor que Espanya, amb PIB per càpita superior a la mitjana de la zona euro. Uh, por!

Enric Juliana escriu per segon dia sobre el no informe sobre els comptes de Mas, Pujol i Puig en paradisos fiscals. Una estratègia de tombar l'adversari a tocar d'unes eleccions, digna de la Rússia soviètica. De moment, no hi ha informe policial i tot apunta a un poti-poti d'informes diversos i de rumors difosos per la xarxa. Per respecte a la democràcia s'hauria de saber la veritat abans de diumenge.

El Economista repassa la llista d'alguns ex-càrrecs polítics, des d'ex-presidents del govern, passant per ministres, fins assessors, que treballen per a diferents multinacionals, sobretot del camp de l'energia i de les finances. No serà precisament sempre per la vàlua professional que són fitxats els polítics un cop deixen els seus càrrecs i posa en dubte la forma de legislar, fent pensar que es fa tenint en compte els interessos d'aquestes grans empreses. I no és només cosa del PP, el mateix Felipe González el tenim a Gas Natural, o la ministra dels brots verds a Endesa.

dimarts, 20 de novembre del 2012

#eleccions2012 #25N La credibilitat del PP, les #retallades i el #diamundialdelsinfants

Alícia Sánchez-Camacho a El Món a RAC 1 dient que Artur Mas ha fet allò que havia de fer amb la informació d'El Mundo sobre els comptes a Suïssa. S'ha posicionat com si ella no tingués res a veure, quan fa uns dies en un míting, al seu costat Maria Dolores de Cospedal va utilitzar la notícia per desacreditar Artur Mas. Sánchez Camacho gira el significat del discurs de la presidenta de Castella la Manxa dient que ella volia dir que els territoris no tenen comptes a Suïssa fent referència al fet que el rumor no afectava Catalunya si no Mas. L'ambigüitat o l'art de la manipulació.

Ha fet gràcia que en un qüestionari que fan a tots els convidats dels partits, li han preguntat per Carme Chacón i ha acabat dient que la veu més prop del PP que no pas de Pere Navarro. Jo també.

A Múrcia el copagament dels serveis socials fa que persones amb discapacitat psíquica no puguin ser ateses com cal. Qui fa la llei és evident que no pateix el problema.

El fantàstic decret del govern espanyol per "solucionar" el problema dels desnonaments no fa més que allargar-lo. Llegeixo que la banca continuarà cobrant interessos durant la moratòria de 2 anys que puguin obtenir les persones que compleixin amb les restriccions imposades per accedir-hi, i que la subhasta no s'aturarà. És, simplement, una mesura temporal per calmar ànims però, no per solucionar el problema. Les persones amb moratòria en dos anys es trobaran el mateix problema, o més gros. Il·luminats al poder.

Preocupació -no sé si per als poderosos- de l'augment del 45% de la pobresa infantil entre 2007 i 2009. Espanya, líder d'Europa. Una mala notícia avui, dia mundial de l'infant. Al món, cada dia moren 19000 infants per causes evitables. La tercera part, per desnutrició. Per això els infants del tercer món celebren els dies de vida i no els aniversaris.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Totxo contra la #crisi #Palestina atacada i #eleccions2012 #debattv3 #25N

Una de les notícies del dia és l'anunci que el govern espanyol donarà el permís de residència automàticament als immigrants que comprin una vivenda a partir de 160.000 euros. Ho deia el secretari d'Estat de comerç i Rajoy ho ha matisat. Està en estudi. Un globus sonda, una cagada? D'una banda, es planteja promoure l'especulació immobiliària novament, amb el reclam del permís de residència. De l'altra, es persegueix un determinat tipus d'immigració, amb diners per comprar. Sumem-li que la banca recomana construir més vivendes i donar més hipoteques. Tot plegat sembla que no pugui ser veritat, amb la situació que tenim.

Mentre a Catalunya ens preocupem per la campanya electoral a Palestina la població pateix els atacs israelians. Atacs per respondre els atacs des de Palestina però, que com sempre, són sense miraments cap a la població. Es pot estar contra el terrorisme que pateix Israel però, de cap manera no es pot estar a favor de la repressió sagnant cap al poble palestí.

A Catalunya tenim la campanya i les notícies d'El Mundo sobre corrupció que esquitxen a dia d'avui a Artur Mas, Jordi Pujol i Felip Puig. D'una banda els partits resten credibilitat a notícies de les quals el propi jutge del cas Palau -cas relacionat-, ha dit que no té constància, i que no ha ordenat cap informe policial nou. De l'altra, aprofiten per posar en dubte la innocència dels polítics de Convergència als actes electorals que fan. Si això la setmana vinent queda en res, en una mentida, el mal que s'haurà causat ja serà molt gran, posant en dubte l'honorabilitat de les persones potser per sempre. Si les notícies són certes hauria de ser la justícia qui ho decidís. Campanya bruta, sense cap dubte.

Per cert, del debat d'ahir, poca cosa. Vaig veure un tros del debat. Molt d'argumentari de partit, de repetir el discurs après, poc debat real. Artur Mas, segur. Pere Navarro, molt fluix. Alicia Sánchez Camacho, en la línia del PP, negant l'evidència d'allò que fan. Oriol Junqueras, moderat i amb un discurs ordenat. Joan Herrera, hiperactiu, intentant argumentar però, amb un discurs nerviós. Albert Rivera amb una postura una mica xula però, amb algunes coses ben dites, com el tema del finançament dels partits. I López Tena, monotemàtic i carregant contra tothom. Una visió personal i superficial, ho sé.

diumenge, 18 de novembre del 2012

#Oligopoly i els #FUD sobre la #independència

Ahir, dia de pluja intensa, intensíssima. A Tortosa problemes de subministrament elèctric i de mobilitat per la sortida de barrancs. A Amposta una casa en perill de caure. Un aiguat important. Ahir abans de l'Aldea des de la rotonda de l'AP-7, en la foscor, ens trobem una barrancada que travessava la carretera, sense senyalitzar. Un bon ensurt. A l'Aldea ja ens esperàvem la carretera inundada sortint de la població. Però, ja fora, a la N-340, dues barrancades sorpresa, tampoc senyalitzades. Un perill important.

Diumenge. Acaben de fer un Salvados sobre la construcció i els desnonaments. Molt adient després que el govern espanyol hagi fer bandera del suport a les famílies que són desnonades, quan no ha plantejat ni la dació en pagament ni res que realment sigui una mesura de solució del problema.

Ara, el programa de la setmana, sobre el sector energètic. La meitat factura de l'electricitat és factura sobre el consum i la resta són peatges d'accés a l'energia. Explica Jorge Morales que el cost real de l'energia no el sabem perquè les elèctriques no han volgut mai fer una auditoria de costos. El preu de l'electricitat és fruit de l'especulació, no dels costos. Els que participen en les subhastes de preus de l'energia al darrere hi ha els mateixos comprant i venent. Ufff.

Ara, l'oligopoli dels combustibles. Els preus del combustible el marques les petrolieres. L'any 2000 es mostra en un gràfic que el marge de les petrolieres baixa de forma abrupta, perquè el ministre Rato va forçar-ho per poder complir els criteris d'inflació per entrar Espanya a l'euro. Dues empreses controlen el mercat, i en plena crisi el marge de benefici l'han augmentat en un 28%. Unvelievable.

Per als de l'estratègia de la por, interessant article signat per varis economistes sobre el futur d'una Catalunya independent. Catalunya no hauria d'abandonar l'euro sent independent, perquè un estat pot adoptar la moneda que cregui oportú. La influcència de Catalunya fora de la UE sobre el BCE no existiria en referència a l'euro però, això ja és així ara, en un BCE controlat pels interessos alemanys, i sense presència de Catalunya als òrgans de decisió. Catalunya no és obligatori que imposés aranzels als productes de la UE si en quedés fora. És una decisió, no una obligació. I al contrari seria improbable, pels interessos de les multinacionals que hi ha a Catalunya. Un article molt clar, sense posicionar-se sobre la independència però, argumentant enfront de l'estratègia de la por.

Per cert, no he mirat el debat dels candidats. No m'interessava gens, tinc clar què vull votar i què no, i aquest debat no era gens atractiu.


Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 17 de novembre del 2012

#eleccions2012 #PP #immigració #vivenda

El programa electoral del PP reconeix el problema de finançament de Catalunya, negat pels mateixos que ho accepten quan parlen de cara a Espanya, tot i que la seva solució passa per reformar però, mantenir, el "cafè per tothom". També refermen la seva aposta pel corredor de la Mediterrània, tot i que els moviments del PP a Madrid generen dubte amb l'aposta pel corredor central, no prioritzada per la UE. Prometen canviar la llei del consum per eliminar les "imposicions i sancions lingüístiques", un dels seus elements de batalla política quan convé utilitzar Catalunya per aconseguir vots. Diuen que reduiran el 20% els càrrecs de confiança per millorar la nostra democràcia però, amb el darrer Salvados i la dedocràcia es va veure com això són només accions de cara a la galeria. De "dedòcrates" en continuaran havent i passant per sobre de treballadors públics vàlids que s'han guanyat el lloc en unes oposicions o aportant mèrits en una borsa pública. En Joan B. Culla, a El País publica un article sobre l'ús del nazisme que es fa en aquesta campanya per carregar contra Mas, en el qual també destaca el punt 97 del programa del PP, en el qual es diu que prioritzaran la immigració procedent dels països hispanoamericans, i del qual es pot deduir l'interès per augmentar la immigració castellanoparlant i catòlica, per sobre de la islamista. Molt democràtica, molt justa l'opció del PP.

La que va ser ministra de vivenda amb el PSOE, María Antonia Trujillo, va amollar ahir a Twitter que els desnonats lo que haurien d'haver fet és no endeutar-se. Una visió molt d'esquerres del problema, venint d'una ministra que va mantenir el model econòmic basat en el totxo.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 16 de novembre del 2012

#eleccions2012 #independència #Bono #desnonaments i @aguaitacat

José Bono, ex-ministre i ex-president del Congrés dels Diputats, un altre polític del PSOE que fa referència al nazisme per contestar idees, per contestar el desig d'independència, per personalitzar en la figura d'Artur Mas el problema més gran, l'emprenyamenta de la societat catalana amb el tracte rebut des d'Espanya. Resulta que un espanyol, qui se senti espanyol, en una Catalunya independent o independentista, serà tractat com un jueu a l'Alemanya nazi. Crispació gratuïta. En quin món viu Bono? Per què falta a la veritat? Que no hi ha a Catalunya sensibilitats diferents i convivència, excepte casos puntualíssims amplificats per mitjans i polítics interessats? Quin fàstic.

A sobre, el candidat del PSC, Pere Navarro, va i no respon públicament Bono. Per segon cop evita una resposta contundent a un hooligan del PSOE. L'alternativa insensata.

Com diu Vilaweb, acusar els catalans que volem la independència de nazis surt gratis. I els polítics dels partits que ens acusen no mouen un dit per desacreditar qui es passa de la ratlla.

Continuant amb la independència, varis catedràtics de renom del món de l'economia i de les ciències polítiques han creat el col·lectiu Wilson, per contribuir amb informació al debat sobre l'autodeterminació de Catalunya, en un clima tan ple de missatges de por sobre el futur que ens espera en una Catalunya independent. Una font més d'informació, que val més la pena, com altres, que no pas seguir escoltant els FUD de polítics i mitjans.

El Consell d'Estat considera que l'euro per recepta va contra la Constitució, ja que els catalans paguem pels medicaments més que es paga a la resta d'Espanya. De fet, hi ha amenaça de recórrer al Tribunal Constitucional. Aquí hi ha dues coses que topen, dos sentiments contradictoris. D'una banda, veure com d'alguna manera es reconeix que el govern català, mantenint l'euro per recepta, comet una injustícia amb els catalans i, de l'altra, hi ha un nou capítol de la judicialització de la política catalana des de Madrid. Sigui com sigui, l'euro per recepta crec que és evident que és una mesura injusta la qual, amb l'excusa de ser conscienciadora, moderadora, ens tracta a tots d'abusadors. I al cap i a la fi només és una mesura aplicada calculant quants ingressos reportarà.

Avui, un nou suïcidi, aquest cop d'un home, quan anava a ser desnonat, a Còrdova. Una periodista explica el seu propi cas de desnonament per no poder pagar la hipoteca. Drames familiars, socials, responsabilitat de banca i polítics. Sí, diran que la gent ha viscut per sobre de les seves possibilitats però, aquesta és una fal·làcia de la mida d'una catedral. I van i els dos partits majoritaris han escenificat una negociació per mirar de solucionar la situació de cada dia més persones, acabant amb una solució enganyosa, amb una moratòria de 2 anys amb mil condicions, en comptes de posar sobre la taula la dació en pagament real, almenys per a les primeres residències.

L'editorial del diari ebrenc aguaita.cat és tota una declaració d'intencions i un desafiament als intents de control polític del mitjà de comunicació. Ja avisen que són un diari compromès, independent i que no cedirà als intents de control polític que ja han notat en la seva primera setmana de vida. I és que sembla els polítics fan amb els mitjans igual que els cacics.

dijous, 15 de novembre del 2012

#14N Vergonya periodística i #fracking a #Fortanete

La Razón, 15-11-2012
Ahir llegia que el periodista Herman Tertsch ja tenia escrita la crònica de la vaga des del dia anterior. Gran exemple de periodisme. Els mitjans afins al PP, minimitzant la vaga. Em pregunto si els periodistes d'aquests mitjans estan tan ben pagats i tenen el futur tan segur que es poden permetre tergiversar la realitat en funció de a qui beneficia.

Josep Torta destaca el cas del diari La Razón, mostrant una imatge de la manifestació de Madrid amb un pla que els va bé per dir que va ser un fracàs, quan amb un pla més obert es veu que no va ser així. No és el primer cas però, de manipulació de la realitat mitjançant la imatge que il·lustra les notícies. La Razón, del grup Planeta, un diari crispador que renega de tal condició però, que els fets l'hi atorguen.

El vicepresident de la CEOE reconeix que la mobilització d'ahir, la manifestació, va ser un èxit. No és el primer cop que passa, ja va passar l'anterior vaga general, que no hi ha tant de seguiment de la vaga i sí que hi ha una massiva assistència a les manifestacions convocades. Massiva, encara que a Catalunya la delegació del govern espanyol continua amb el seu sectarisme a l'hora de quantificar l'èxit de convocatòria. Amb un passeig de Gràcia ple, utilitzat altres cops per xifrar en un milió els manifestants, el govern català també n'hauria de prendre nota? O com que no parlem d'independentisme podem passar-hi de puntetes?

Preocupació. Ja he escrit fa poc sobre les prospeccions de petroli que es volen fer al Maestrat i a la província de Lleida per extreure petroli del subsòl, les quals es faran, si tiren endavant, amb una tècnica que s'anomena fracking, la qual consisteix a perforar el sòl i injectar-hi aigua i sorra a altes pressions, juntament amb productes químics, per tal d'extreure el mineral. La tècnica és molt agressiva amb el medi ambient, pot contaminar aqüífers, i ja ha estat prohibida i desaconsellada en diversos països. Un dels municipis afectats per la possible prospecció de Montero Energy seria Fortanete. Un paratge natural com el Maestrat de Castelló i Terol, amenaçat per un projecte així fa por. Bàsicament, és un territori poc poblat, amb una gran necessitat d'ingressos, i això es vendrà com el manà que ve del cel, sense permetre avaluar les conseqüències de futur per al medi ambient i per a les persones. Faran alguna cosa els polítics o és que els seus assessors, els de la dedocràcia, no en saben del tema?

I acabo. En una entrevista a l'Ebre TV l'alcaldessa de Paüls s'ha queixat de la manca d'inversió de la Generalitat al seu poble, malgrat ser un govern del mateix color polític. Crec que aquestes actituds són lloables i malauradament són notícia, perquè pocs alcaldes i regidors, quan governa el seu partit gosen alçar la veu quan discrepen.


Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 14 de novembre del 2012

#14N #vagageneral

Avui faig vaga. Vaga general convocada a Europa contra les retallades que s'estan imposant a la població. Des del punt de vista català i espanyol, contra les retallades dels respectius governs, en el treball, en educació, en salut,... Esperanza Aguirre, qui no s'acaba de retirar, deia que les vagues generals haurien d'estar prohibides. Aquest és l'esperit demòcrata d'aquesta dona, prohibir allò que li molesta, censurar allò que pot fer pública la discrepància amb allò que ella defensa.

Pilar Rahola ahir primer es mostrava solidària amb la vaga general però, després va carregar contra la convocatòria per fer-se enmig de la campanya electoral. Crec que la seva argumentació no té cap sentit. La vaga és la vaga, és una convocatòria europea i ja fa temps que es coneixia que es convocaria. Si em digués que s'ha convocat exclusivament a Catalunya i intencionadament en aquesta data mira, hi hauria encara lloc per a pensar que s'ha fet per interferir en la campanya però, en aquest cas no és així. I al cap i a la fi, la campanya ja dura molt més temps que els 15 dies preceptius, amb la qual cosa ha hagut temps per convèncer la gent.

Hi ha qui avui no fa vaga perquè no vol deixar de cobrar els diners del dia. Es pot entendre. Igual que es pot entendre que avui altres preferim sacrificar els diners del sou per defensar un futur millor per a nosaltres però, sobretot, per als nostres fills. Perdre diners avui per no perdre'n, o no perdre'n tants demà, o per guanyar-ne més -permeteu-me contemplar totes les opcions-. Qui sap si l'any vinent el govern català, l'espanyol, o tots dos, no baixaran més els sous dels treballadors públics, si continuaran sense una o les dues pagues extra, si es reduiran les vacances, si es tocarà el catàleg de prestacions del sistema públic de salut,... Potser perdre el sou d'avui contribuirà a no perdre'n l'equivalent o més amb una nova retallada l'any vinent. Però, hi ha qui prefereix veure passar la vida i no dir res i, en qualsevol cas, aprofitar-se de les fites assolides pels que aixequen la veu. Societat d'aprofitats.