divendres, 28 de febrer del 2014

#loriuésvida Aproven el PH de l'Ebre

Manolo Tomàs amb els mitjans #loriuésvida #ampostaAvui el consell de ministres ha aprovat el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. Al riu se li reserva un cabal mínim de 100 m3/s al tram final. Augmenten els regadius i s'han de fer nous embassaments. Una meravella. No sé tampoc si això de la barrera contra la falca salina també ho voldran incloure dins.

Avui a Amposta s'ha fet un acte simbòlic d'inici de la mobilització per aturar el segon intent del PP d'assecar l'Ebre, seguit d'una assemblea informativa. Haurem de tornar a sortir al carrer.

Han vingut molts polítics, entre els quals gent de CiU, convertits a l'antitransvasisme. Benvinguts siguin. També socialistes, alguns dels quals encara pensen que el PSOE durant dues legislatures va fer prou per evitar ser on som.

La qüestió és que torna la lluita, una lluita que hem de guanyar i que demana implicació de la societat, com fa 15 anys.

En el record...

dijous, 27 de febrer del 2014

El Congrés tanca la porta a la consulta

El president Mas ha dit aquesta setmana que si no es pot fer la consulta el 9 de novembre acordarà amb els grups partidaris de fer-la la data per a unes eleccions plebiscitàries. Avui el Congrés dels Diputats ha tancat la porta a la consulta en la votació de resolucions del debat de política general. Avui, també, el Parlament ha votat a favor de la consulta, amb una errada del PP que ha fet que la meitat dels diputats hi votessin a favor.

Obro parèntesi. Els diputats que han votat a favor han comentat a la ràdio que ha estat perquè Enric Millo s'ha confòs de pregunta i els ha dit que ho fessin. Podem dir que els diputats no saben què voten, ni tan sols es fixen en la pregunta que els planteja la presidència del Parlament abans d'emetre el vot? I podem dir -sense pregunta- que els diputats no voten en llibertat si no a les ordres del partit, i això de democràtic en té poc. Tanco parèntesi.

Deia que el Congrés ha tancat la porta a la consulta. Quants cops ho ha de fer perquè el president Mas convoqui eleccions? Perquè si convoca eleccions ho farà dins del 2014 o s'esperarà tant que acabaran sent el 2015? Per deferència a la gent que ha sortit al carrer a expressar clarament què vol, i a la gent que va votar majoritàriament pel dret a decidir a les eleccions, no s'hauria de perdre el temps.

Iniciativa sembla que es despenja del text unitari dins dels programes electorals de les eleccions europees. Això de vegades sembla la pel·lícula de la Vida de Brian. Quin problema té Iniciativa que sembla Unió fent de caga dubtes de tant en tant? Ja cansa tot plegat.

En el record...

dimecres, 26 de febrer del 2014

Brots verds

Al debat de política general al Congrés dels Diputats Rajoy ahir, ovacionat pels seus -que patètics són els palmeros-, pintava uns brots verds que riu-te'n dels d'Elena Salgado. Malgrat que la gent continuï sense feina, acabant-se-li l'atur, veient com la desnonen, amb pujades del preu dels serveis bàsics, retallades en educació, salut, serveis socials, etc., Rajoy pinta brots verds. Avui el Banc d'Espanya ha corregit les seves estadístiques relacionades amb l'evolució dels salaris i resulta que des del 2006 han baixat més del que s'estimava, el doble del que es va dir, un 2%. Mira que duren poc les alegries.

En el record...

dimarts, 25 de febrer del 2014

Europa es posiciona

La comisaria europea Viviane Reding ha estat d'actualitat aquests dies perquè ha reclamat diàleg entre Catalunya i Espanya. Des de Madrid li han plogut les crítiques perquè les línies vermelles de la Santa Constitució, o millor, les línies vermelles de la interpretació d'uns de la Constitució, no es poden obviar.

Des de Catalunya però, no s'ha dit res pel fet que Reding ha demanat diàleg i també que Catalunya continuï dins d'Espanya. Europa diu que el tema català és intern d'Espanya però, no se n'estan de posicionar-se, ni que sigui de forma poc contundent. Durao Barroso ja va fer l'equivalent amb Escòcia.


En el record...

dilluns, 24 de febrer del 2014

#OperaciónPalace Com passar de la mala llet a la cara de tonto

Ahir Jordi Évole ens va sorprendre i a alguns, a molts diria, ens va arribar a prendre el pèl de forma majúscula. Ens va presentar una història que explicava com es va gestar el cop d'estat del 23-F. Una història que tenia tocs d'inversemblant però, que contada amb la col·laboració de polítics, periodistes i fins l'historiador Andreu Mayayo o el cineasta José Luis Garci, me la vaig creure. Me la vaig creure i em vaig anar indignant per moments, com molta gent. Un cop d'estat fals per evitar-ne un de real i salvar la democràcia? Els partits, els militars i la monarquia d'acord? I ara ho contaven? Calia que s'expliquessin després d'aquest documental.

Però, va acabar i Évole ens va sorprendre. Era una ficció i no s'havia explicat la veritat perquè tota la documentació del 23-F no podrà ser consultada fins l'ay 2031. Uf!

I en acabat un debat per parlar de molts temes però, poc del 23-F. Un debat que va aportar ben poc. Tenim molts debats d'aquest tipus cada dia. I va intentar ser un debat plural però, de tant plural que havia de ser no va ser gens interessant.

Les crítiques i les lloances a Évole no li han faltat. No sé si criticar-lo. Lloar-lo d'entrada no. Sí que em va semblar que tanta intriga els dies previs per acabar veient una ficció, amb les expectatives creades, no era just. Évole, com fa a Salvados, no es mulla gaire. Presenta la situació i deixa que l'espectador s'emprenyi. És el seu estil. Res a criticar.

En el record...

diumenge, 23 de febrer del 2014

Fernández Díaz, un ministre com cal i de Rússia a Corea del Nord

És per parlar-ne. Avui els observadors internacionals del desarmament d'ETA han declarat davant del jutge. Llegeixo que Vicent Partal diu que Fernández Díaz va menysprear la notícia del desarmament abans que la comissió d'observadors l'anunciés. Pandereta.

Acaben els jocs de Sotxi, una vergonya per a la humanitat, per no haver-los boicotejat o suspès. Ja ho he dit altres cops, les pressions haurien estat unes altres si hagués estat Cuba i no Rússia l'organitzadora. Els de 2018 els organitza Corea del Nord, un altre país que respecta els valors democràtics i els drets humans. L'olimpisme i els seus valors.

En el record...

dissabte, 22 de febrer del 2014

Ucraïna

Ucraïna, un exemple de força del poble. No m'agrada la violència, encara que quan la crispació social augmenta aquestes coses són inevitables. No sé fins on pot arribar la crispació social a Espanya. Perquè aquí, ho veiem cada dia, poden putejar-nos tant com vulguin, que ens queixem a casa, amb els amics però, de reacció cap.

Dues setmanes. En el record...

divendres, 21 de febrer del 2014

Desarmament d'ETA

ETA comença el desarmament amb supervisió internacional. El ministre de l'Interior ho menysté. Ni que ETA es dissolgués el ministre i altres dels seus no en tindrien prou. Qualsevol se n'alegraria d'una notícia així. Hi tindria esperança. El PP és diferent. I això que molts són gent que exhibeix el seu cristianisme arreu on va. Cristianisme de galeria. Ostres, el Papa no el vol aquest tipus de cristianisme...

En el record...

dijous, 20 de febrer del 2014

L'electricitat... i el PSC+PSOE+PP+UPyD

Escolta, que a Espanya es gesta una reforma elèctrica en dues tongades, que ja hem patit amb la factura actual, i ningú no es queixa, ningú no fa res. Estrany, no? Bé, com que no interessa, canviem de tema.

El PSC vota amb PP, PSOE i UPyD a Madrid contra la consulta sobre la independència de Catalunya. És a dir, ells que volen consultes acordades i bla, bla, bla, voten que no volen acordar cap consulta, així d'entrada. Els socialistes catalans continuen faltant al seu programa electoral. Suïcidi polític? Estratègia que no sabem cap on va? Haurem de veure-ho.

A les Terres de l'Ebre he de pensar que la gestora està totalment satisfeta amb el posicionament del PSC, al Parlament i al Congrés. Qualsevol es mou, si t'arrisques a que et fotin una patada al cul.

En el record...

dimecres, 19 de febrer del 2014

Empresaris apolítics

Sánchez Camacho, igual que la premsa cavernària, celebra que les patronals no vulguin posicionar-se pel dret a decidir. Ahir escoltava Joan Rosell dient que els empresaris no havien de posar-se en temes polítics -com Franco- si no que havien de preocupar-se per generar riquesa. Curiós posicionament perquè, tot i que no és nou això, Rosell i companyia si han de posicionar-se contra el dret a decidir i contra la independència, no en tenen de problemes. És que són tan neutrals els empresaris...

En el record...

dimarts, 18 de febrer del 2014

L'electricitat, un altre èxit del govern

Resulta que tenim mil i un polítics que han ocupat càrrecs de responsabilitat que estan o han estat en consells d'administració de grans companyies, entre elles les elèctriques. La gent ho comenta, els tertulians ho comenten. Aquesta relació, aquesta porta giratòria, provocar mals pensaments, fa sospitar de les polítiques que s'adopten en temes energètics. Entre aquestes, les polítiques tarifàries. Ara resulta que en canviaran la tarifa de l'electricitat, deixant dues modalitats, una tarifa anual -és a dir, cara- i una tarifa per hores, la qual podrà acabar sent encara més cara. Aquesta tarificació per hores comportarà el canvi de comptador per a qui no tingui ja un comptador vàlid per a la tarificació per hores.

Diu el govern espanyol que això és millor, que ens beneficiarà. I com fins ara, hem de ser escèptics. Ens prenen el pèl cada dos per tres.

En el record...

dilluns, 17 de febrer del 2014

Ceuta i el ministre

Veus un ministre de l'Interior que no dimiteix després de la tragèdia de Ceuta, després de les imatges dels policies llençant pilotes de goma a les persones -sí, persones- que nedaven, la manca d'auxili a les persones -sí, persones- que no podien més, sembla que escudant-se que eren aigües del Marroc. Veus un presentador de televisió que se'n riu dels immigrants després d'una tragèdia com aquesta. Veus, escoltes. Quina merda de polítics, quina merda de periodistes que hi ha als mitjans de la Caverna, quin país...

En el record...

diumenge, 16 de febrer del 2014

40 anys

Avui arribo als 40. Malauradament estem passant uns dies tristos i no podem celebrar l'aniversari tots junts. Tirarem endavant però, poc a poc.

dilluns, 10 de febrer del 2014

Adiós José

De menut el veia als matins quan passava per casa. Era lo sifonero. El recordo molt simpàtic, sempre alegre. Qui havia de dir que un dia arribaria a ser el seu gendre. Els meus records d'ell, des del primer dia són els d'una persona alegre, com la recordava de menut, treballador, sacrificat, sobretot els darrers anys, i bona persona, molt bona persona. Tothom se l'estimava. A casa, Chico, el seu gosset, el troba molt a faltar. Júlia, la seva neta, vol agafar un globus un dia per poder-lo veure al cel. I jugar amb ell com sempre feia quan anàvem a visitar-los. Ha estat un cop dur, molt dur, inesperat. Però, en aquesta vida s'ha de fer front a les circumstàncies i tirar endavant. Tirar endavant sense oblidar els bons moments passats, mantenint el record dels éssers estimats. I com cristià, tenir fe que aquest no ha estat un punt i final si no el pas a una altra vida millor.

A casa el plorem i el plorarem, i el recordarem amb molt d'amor. Adiós José, te queremos.

PD. Em perdonareu però, els apunts diaris no em vénen de gust. Ja els reprendré d'aquí uns dies.

divendres, 7 de febrer del 2014

Els Jocs de la llibertat i la Revolució Francesa

By Bistrips

Comencen els Jocs Olímpics a Sotxi, a la Rússia de Putin. A la Rússia que persegueix els homosexuals, que empresona els rivals polítics i els rebels socials. La Rússia de Putin. Si fos la Xina no però, si fos Cuba, aquests Jocs haurien estat boicotejats pels països occidentals. Com que tenen diners i poder... Hipocresia pura.

Ana Botella no veu bé que el jutge no hagi considerat delicte l'escarni a la vicepresidenta del govern espanyol. Diu que no ha d'escoltar el carrer perquè fer-ho seria com tornar a la Revolució Francesa. El PP en general ja ho té això, que quan els jutges no actuen segons ells voldrien, discrepen obertament i fins i tot de forma agressiva, i quan és al seu favor volen que la resta respecti la justícia. Del café con leche a la Revolució Francesa. Brillant.

I avui a la ràdio catalana, a Catalunya Ràdio i a RAC 1, estan de dol. Ha mort la periodista Tatiana Sisquella d'un càncer, als 35 anys. Sempre és una mala notícia. Quan la persona que mor és jove encara es nota més. Si és una persona coneguda el ressò és major. I no m'agrada fer-me ressò de persones conegudes en particular. Hi ha moltes persones desconegudes que pateixen i cauen en la lluita. Però, la periodista ha estat un dels valors en alça de Catalunya Ràdio, capaç de fer un programa interessant a la tarda, contraposat al de Toni Clapés. Amb un to sempre optimista, va ser una de les novetats agradables fa 3 anys quan va començar. Una llàstima. Descansi en pau.

dijous, 6 de febrer del 2014

¡Quítese ese disfraz, coño!

By Bitstrips
Llegeixo que el Ministeri de l'Interior prohibirà les disfresses de Guàrdia Civil. Anys, potser segles després que la gent s'hagi disfressat de la benemèrita, el ministre que aspira a deixar Fraga com un ministre tou, vol impedir que la gent es vesteixi amb tricorni i bigoti. La llei de seguretat ciutadana, els arguments fal·laços contra el sobiranisme, i ara la censura. Vindrà després la prohibició de disfressar-se de monja, de capellà, de militar, de dona? No se sap què ens prepara en el futur aquest nefast ministre.

dimecres, 5 de febrer del 2014

Los Morancos

By Bitstrips
El Morancos, coneguts per fer humor vestint-se de dona i exagerant l'accent andalús, són protagonistes de l'actualitat catalana. I ho són perquè l'altre dia a TV3 es van postular a favor de la consulta sobre la independència de Catalunya i després de la pluja d'atacs des de Madrid, van anar a Onda Cero i van dir tot el contrari. Que són molt espanyols i que no volen ni independència ni referèndum. Feien poca gràcia però, encara en fan menys. Fan pena.

Ai, les balances fiscals! Que Montoro les publicarà. No publicarà només les xifres aquelles noves que havien de desactivar les protestes independentistes si no les balances com a tals. La queixa del president de les Illes i potser sobretot la d'Esperanza Aguirre ahir, hauran estat la causa? Quines balances publicaran si Aguirre té tantes ganes que es publiqui?

dimarts, 4 de febrer del 2014

Valencià-català, Esperanza i les balances, i els crims del franquisme

By Bitstrips
El president valencià ahir va carregar contra l'AVL per acceptar el terme català per a la llengua que parlen allí i que parlem aquí. A la ràdio escoltava com exigia protegir la llengua -se suposa que de les injerències catalanes- i ho feia en castellà. Com és habitual, el PP valencià s'expressa en castellà però, posa cullerada en quina és la llengua que parlen els valencians. El debat lingüístic portat al terreny polític. Patètic.

Esperanza Aguirre, la que no volia que Endesa fos adquirida per la Caixa, perquè no volia que passés a mans estrangeres, la que d'una banda practica l'anticatalanisme i de l'altra ens diu que ella estima Catalunya, avui ha carregat contra el govern Rajoy. Vol que es publiquin les balances fiscals, sense el maquillatge de Montoro. Sopresa. Es veu que afirma que això faria callar la gent que diu que Espanya ens roba.

Mèdia.cat avui escriu sobre la manca d'informació dels mitjans de la compareixença davant dels mitjans de Pablo Greiff, relator de les Nacions Unides per a la Promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. En resum, Greiff va denunciar que a Espanya no es protegeix les víctimes del franquisme, que s'haurien de jutjar els crims de la dictadura, i moltes altres coses que ja fa temps que es reclamen però, que els governs, sobretot del PP, no volen fer. Dignitat per als guanyadors de la Guerra Civil i els altres simplement volen reobrir ferides.

dilluns, 3 de febrer del 2014

Els Gaudí i TV3

By Bitstrips
Aquesta setmana la directora de l'Acadèmia Catalana de Cinema, Isona Passola, va donar suport a la taxa del Govern que s'aplicarà a les operadores de telecomunicacions per cada contracte d'ADSL, dient que seran les principals beneficiàries de la mateixa. No sé si s'ho creu.

Ahir, a la cerimònia dels premis Gaudí de cinema, es veu que es va queixar per la vaga dels treballadors de TV3, perquè segons ella es van equivocar fent-la. Sembla que reivindicar els teus drets entra en conflicte amb ser patriota. O que la gala dels Gaudí era molt més important que la reivindicació dels llocs de treball i futur de les famílies de la gent de TV3.

diumenge, 2 de febrer del 2014

Català i valencià

By Bitstrips
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) presentava divendres el seu Diccionari normatiu del valencià. Allí es considera compatible parlar de valencià o de català per referir-se a la llengua comú, a la llengua que compartim. Sorpresa perquè als seus inicis l'AVL semblava un instrument polític per contraposar-lo a l'Institut d'Estudis Catalans. En part això és lo que volia el PP. I es confirma amb la càrrega que ha fet el PP contra la institució per haver dit una cosa de sentit comú i amb base científica en comptes de seguir les directrius d'un partit que no parla més que amb intenció de separar -separatistes- la llengua segons el territori on es parla, amb intencions polítiques. No deixen de practicar una forma de nacionalisme lingüístic, allò que tant critiquen, exercit entre autonomies per guanyar vots.
Els fets però, desemmascaren el PP. A més de demostrar-se que ells volien l'AVL com un instrument polític més per fer la "guerra" contra el català, les polítiques que desprotegeixen la llengua arreu on governen, evidencien que a ells no els interessa gens ni mica.

dissabte, 1 de febrer del 2014

El mètode Montoro

By Bitstrips
El PP català, amb Sánchez Camacho al capdavant, assumeix les balances fiscals de Montoro. A Madrid s'accepten els comptes que els van bé. Els costava publicar les balances fiscals i se n'han inventat unes a mida. Aquest cap de setmana, cònclave del PP. Alícia Sánchez Camacho, a qui alguns donen com una política acabada pel cas Método 3, avui donava suport a les balances de Montoro, dient que Catalunya és l'autonomia que rep més de Madrid. Visca els polítics que es preocupen pels seus conciutadans.