Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de juny del 2016

Les preocupacions a l'Aragó

L'informatiu del migdia de la televisió d'Aragó no començava amb la manifestació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre a Barcelona. Ni tan sols hi tenia presència als titulars. La primera notícia i, per tant, més important per a qui edita l'informatiu, que el Saragossa continuarà sent equip de 2a divisió i no tornarà a 1a. Una de les altres, la concentració a Saragossa promoguda per PP, PAR i UPyD per demanar que el català a la Franja es continuï anomenat LAPAO. Un fracàs, per cert. Però, la televisió aragonesa li ha donat una importància destacada. Una gent que volen mantenir que el català de la Franja no és català, igual que el PP valencià afirmava també quan governava, contra tot criteri lingüístic. Ideologia i anticatalanisme volen dictar el nom de la cosa. També s'ha destacat que a la zona de Mequinensa estan molestos perquè el Tribunal Suprem no permet que es pesquin silurs i es tornin a l'aigua. El negoci muntat allí fa que molts vegin perillar el seu futur, econòmicament parlant, basat en un tipus de pesca que no és més que una altra forma de torturar animals -pescar per pescar i llençar per tornar a pescar més endavant- i una forma de mantenir i contribuir a augmentar la presència d'espècies invasores a l'Ebre.

dimarts, 19 de gener del 2016

Art aragonès a Catalunya

El litigi de les obres d'art de la Franja que són a Catalunya continua vigent. Avui escoltava un altre cas, el de les pintures del monestir de Sixena, les quals són al MNAC des de 1936. A l'Aragó, després de separar les parròquies aragoneses de la diòcesi de Lleida, van insistir a reclamar les obres que en altres temps eren en parròquies i monestirs aragonesos. Des del punt de vista tècnic, contractual, històric, no està clar que hagin de tornar a l'Aragó. El Vaticà en el seu moment va dir que les obres d'art havien de tornar-se a l'Aragó, mentres que la via judicial no s'ha tancat.

Si jo fos aragonès voldria que les obres que van marxar tornessin, de la mateixa manera que si fos grec voldria que les restes del Partenó que hi ha a Atenes també ho fessin. I si fos de la Vall de Boí voldria que les pintures murals de les esglésies de la vall també tornessin i no que romanguessin al MNAC, per exemple.

Vull dir amb això que el litigi tècnic i legal queda sobrepassat pel desig sentimental de recuperar allò que se sent propi i hom pensa que ha estat robat o obtingut en situacions oportunistes. Seria hora que des de Catalunya es canviés de postura i es fos més obert en la qüestió de les obres d'art aragoneses.

dilluns, 13 de maig del 2013

He descobert que no parlo #català

Escolto la consellera d'Educació de la Diputació General d'Aragó parlant de la llei de llengües aprovada la setmana passada. Es queixa que l'anterior llei, que reconeixia el català i l'aragonès, els hauria obligat a portar "pinganillos" quan la realitat de l'Aragó no és aquesta. Però, ha anat més enllà, segons ella a l'Aragó no es parla català si no tamarità, fragatí, etc., perquè és com anomenen la llengua en aquests pobles. En altres, com ara Aguaviva, diuen que parlen chapurreau. Al fons de tot el problema és el nom i no l'idioma. El problema és que no volen que es digui català, igual que al País Valencià tampoc no ho volen i per això un dia es van inventar una llengua que fins i tot s'ha reconegut com a tal als llocs web oficials.

Aquí a casa nostra de menuts quan trucava algú per telèfon i et passaven lo "recado", si era algú que parlava en català central et deien "no sé qui era però, parlava català". Ai l'as! Ara resultarà que els nostres majors tenien raó, que no parlem català, que som com la gent de la Franja! Resultarà que parlem tortosí, fins i tot, per ser més localistes, que jo parlo ampostí!

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 6 de maig del 2013

A l'Aragó ja no parlen ni català ni aragonès #políticapatètica

El PP a l'Aragó canviarà la denominació del català, parlat a la Franja, per Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (LAPAO) i l'aragonès per Llengua Aragonesa Propies de les Àrees Pirenaica i Prepirenaica(LAPAPYP). Seguint el camí dels seus companys valencians, que insisteixen a diferenciar entre valencià i català, el govern de Luisa Fernanda Rudi no respecta ni la llengua aragonesa. No sé com anomenaran el castellà, ja posats a posar noms estúpids. El problema rau en la definició per polítics de coses que han de definir professionals de la matèria. Perquè estic segur que la gent del PP no és tonta, que no fan aquests canvis per ignorància. I per tant, penso que ho fan amb mala llet, amb mala idea, qui sap si per generar crispació, polèmica.

Interessant i indignant article que relata el fatídic final d'un senegalès sense papers després de passar pel sistema sanitari públic balear, on s'aplica radicalment la normativa sobre atenció sanitària a immigrants. Com explica l'article, a Catalunya també hi ha funcionaris que es prenen molt seriosament filtrar qui accedeix gratuïtament als serveis sanitaris.

Duran, aquest matí a RAC 1 parlant dels polítics espanyols, dient que no hi ha estadistes, que només hi ha polítics de partit. No sé com es qualificaria a ell mateix. Avui, com diria en Monegal, li han fet un massatge a RAC 1. En Basté poc punyent i Pilar Rahola també, comprensiva amb el posicionament de Duran, malgrat posar pals a les rodes al procés sobiranista que se suposa que vol CiU.

Chacón intentant que el PSC es despengi del camí cap a la consulta pel dret a decidir. Ella que ha estat ministra a Madrid i que ja fa temps que demostra que fa punts per dirigir el PSOE i aspirar a presidir el govern espanyol, vol sotmetre el PSC. Un PSC que tampoc no es rebel·la gaire, perquè de díscols no en queden gaires en el partit que abanderava el catalanisme en temps de Maragall.


divendres, 12 d’octubre del 2012

#12O #Pilar2012 #crisi #independència #Facebook #vida2.0

Saragossa: el PilarObro Facebook i veig la realitat del dia de tantes i tantes persones que tinc com amistats, o com coneguts. Hi ha qui és de vacances, de viatge de noces, els de Vilaweb amb l'actualitat del dia. La Unió Europea premi Nobel de la pau.

Com cada dia, Guillermo i Richi, dos xiquets malalts ens expliquen com és la seva vida. En Guillermo és un xiquet de 2 anys que va nèixer amb una lesió al cerebel i a l'escorça del cervell que li provoca un retard psico-motor i problemes de visió i d'oïda. Els seus pares estan fent grans esforços per aconseguir que el seu fill tiri endavant i s'han traslladat de residència per seguir un tractament privat que la sanitat pública no cobreix. En Richi és un xiquet de 6 anys que a ser diagnosticat d'un tumor maligne al cervell l'any 2011 i que, com que a Espanya no li podien extreure, van haver de marxar ell i la seva família a Boston perquè li extirpessin i seguir un tractament que encara dura i que és molt agressiu. En el seu diari explica el dia a dia de la malaltia, de la dels xiquets amb qui coincideix, i les seves ganes de viure.

Veig una imatge que denuncia que l'alcalde de Lleida no posa diners per al centre dia de la gent gran a Cappont, mentre que en posa 480.000€ per al museu de la Setmana Santa. Molt progre, com resa la imatge.


Artur Mas ja ha dit que la pregunta al referèndum que es vol fer serà "Desitgeu que Catalunya esdevingui un nou estat de la UE?".

Els de Privalia, com cada dia, escriuen alguna cosa, per allò de l'estratègia 2.0, per fer i mantenir clients.

L'amic Pere destaca que Espanya és el país d'Europa amb més diferències entre rics i pobres. Malauradament en el temps que som la gent parla d'altres coses, o d'una altra cosa només. Independència. No és que no en parli però, vist el resultat del sondeig d'intenció de vot del CEO, sembla que a Catalunya a la gent ja li vagi bé la política de CiU d'aquests anys. Només es critica el PP, perquè és fàcil carregar contra Espanya per tot allò que ens passa. És fàcil i beneficia el govern català.

Els del diari ARA fent publicitat de la seva col·lecció d'obres dels poetes catalans del segle XX, editada per Edicions 62. Edicions 62, del grup Planeta, aquell que ha de marxar de Catalunya si es fa independent.

Avui 12 d'octubre, també el Facebook ens diu a través de Vilaweb que cada dia hi ha més empreses i institucions que treballen en lloc de fer festa.

Veig la imatge de l'estelada feta amb espelmes ahir a Vic, una gran estelada a l'emblemàtica plaça major  de la capital d'Osona. Ara em veu al cap ahir un tall de ràdio en què un tertulià s'entestava a dir Vich, com en els vells temps.

Els de Yo fui a EGB cada dia omplen Facebook de records de la generació que va anar a l'escola a finals dels 70 i principis dels 80. Avui em trobo amb una imatge d'un plinton. Recordo les classes de gimnàstica, en què veies allò i pensaves que era impossible saltar-ho.

Maestrazgo Mágico arriba al meu Facebook cada dia amb imatges del sud d'Aragó, terra germana i terra que porto a la sang. Les seves aportacions les segueixo amb carinyo. I avui sobretot, dia del Pilar, patrona d'Aragó, dia de festa per als manyos i per als seus descendents. Perquè es pot ser independentista però, no per això s'han de perdre les arrels.