Turquia no és Veneçuela

El cap de setmana passat es produïa un cop d'estat a Turquia, un cop que va fracassar i que està sotà sospita de ser orquestrat per tenir una excusa per depurar els opositors al govern d'Erdogan. I Europa què diu? I els defensors de la democràcia, Ciutadans, què diuen? Doncs poca cosa. L'únic règim execrable que existeix al món per a Rivera i els seus és Veneçuela, i com que passades les eleccions sembla que tots els mals dels veneçolans han desaparegut, doncs ja no cal preocupar-se per res.

---

+ GNU FDL

#Brexit Gibraltar español

De totes les notícies que he llegit fins ara relacionades amb els resultats del referèndum de sortida del Regne Unit de la Unió Europea, una s'enduu el premi a la bajanada del dia -encara en poden haver més per això-. El ministre d'exteriors espanyol demana la cosobirania del penyal de Gibraltar perquè el resultat ha estat a favor de la sortida de la UE. Ja em direu quina relació lògica té una cosa amb l'altra. Espanya ha de complir els compromisos del tractat d'Utrecht i deixar-se de romanços, si no és que els tractats s'han de complir només quan convé.

Margallo, coincidint amb Rajoy i Sánchez, també veu el referèndum com un perill i, d'alguna manera, el relacionen amb Catalunya. El Regne Unit ha fet en poc temps dos referèndums molt importants. I no passa res. És democràcia. A Espanya hi ha por de fer-ne perquè hi ha por que el resultat no sigui del gust de qui governa. I presumim de ser una democràcia moderna. També es llegeix el referèndum en clau electoral espanyola, per carregar contra Podemos, per allò dels populismes... Avui dia tots els partits practiquen el populisme però, cadascú veu només el populisme en els altres.

Alguns diuen que al Regne Unit han guanyat els xenòfobs i els populistes. Segur que en part sí. Ara bé, ha perdut Europa. Ha perdut una UE que ha demostrat que fa unes polítiques insatisfactòries per a un país que genera riquesa però, que no se'n beneficia prou, produint-se una mala maror entre la gent treballadora que potser sí que és fàcil de convèncer per consignes populistes. D'alguna manera, si vius en un país que aporta molt i rep poc, és fàcil que vulguis marxar. I sense voler dir que és el mateix, els catalans sabem bé què vol dir això.

---

+ GNU FDL

La Camarga de Fernández Díaz

La persecució independentista
El mes de novembre de 2012, amb les eleccions al Parlament a sobre, sortia un informe sobre comptes d’Artur Mas a Suïssa. El PP no va trobar estrany que sortís en època electoral, ans al contrari, ho van utilitzar durant la campanya, i després. L’any 2014 es va filtrar una informació sobre un possible compte a Suïssa de Xavier Trias. No hi havia eleccions, hi havia però, com ara, un procés sobiranista sobre la taula. Aquelles filtracions han quedat en no res. Els escàndols de corrupció al PP però, s’han succeït.

L’escàndol
El 2014 eldiario.es publicava que hi havia una unitat secreta de la policia per trobar escàndols de corrupció en polítics independentistes. Poc cas se’ls va fer. No ha estat fins que el diari Público ha publicat les gravacions de converses entre el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya que el tema ha tornat a l’actualitat.

El cinisme
El ministre de l’Interior s’ha presentat com una víctima d’unes gravacions les quals, segons interpreten els mitjans, són una confirmació d’una estratègia de l’ús dels mitjans de l’Estat per a benefici propi del partit, en aquest cas “conspirar” per construir escàndols dels partits independentistes. No nega el contingut si no que es queixa de la publicació d’aquest, i que es faci en campanya electoral. El PP mai no ho faria això. S’està comparant aquesta conspiració amb el cas del Watergate. També se’l compara amb els GAL. No sé si tant però, com a mínim seria una Camarga 2. I com amb la Camarga, en què Sánchez Camacho no va haver de donar explicacions sobre el contingut de les gravacions, aquí l’estratègia torna a ser la mateixa: no parlar de la cosa si no del missatger. I sobretot, fer la víctima perquè hi ha eleccions. El partit del “Váyase señor González” no vol que els demanin a crits, cada dia, que marxin.

Els mitjans
En plena època del transvasament l’editorial de l’Ebre feia referència al tractament informatiu que tenia la lluita pel riu als mitjans, argumentant que el problema no són els periodistes si no els mitjans. Podríem discutir-ho, perquè hi ha periodistes que s’autocensuren i altres que no, malgrat les conseqüències que pugui tenir això. Però, suposem que són només els mitjans. Amb l’escàndol de les gravacions al ministre de l’Interior, la premsa escrita del dia 22 de juny li donava una importància minsa. El mitjans que més ho han destacat, el diari Ara i el Punt Avui. La resta, catalans i espanyols, o no ho han destacat o hi han destinat una part molt petita a la portada. Tenen al davant un escàndol monumental en una democràcia i hi passen de puntetes.

I Rajoy...
A la ràdio en una entrevista Mariano Rajoy diu que no sabia res de la reunió fins el dia 21, en sortir als mitjans i que ni tan sol sabia que existia una oficina antifrau a Catalunya. El president del govern espanyol no coneix les institucions de l’estat que presideix.

---

+ GNU FDL

Dictadures i dictadures

El ministre de Justícia i el de l'Interior veuen clar que la CUP i Podemos tenen vincles amb dictadures. Tot gràcies a l'exclusiva d'Antena 3 sobre el viatge de gent de la CUP i de Podemos a Veneçuela, on va anar el sogre d'un membre d'ETA. Exclusiva ja desmuntada per les persones implicades. Però, ni que no hagués hagut resposta, aquesta exclusiva, igual que la que relacionava Artur Mas o Trias amb comptes a Suïssa, no són prou per afirmar-ho. Amb allò que s'ha publicat el públic no pot crear-se cap opinió, si no és que és públic de poca reflexió.

És curiós però, que polítics d'un partit hereu d'una dictadura, amb familiars que hi van participar, com en el cas del ministre de l'Interior, assenyalin amb el dit polítics que viatgen a països comunistes. També és curiós que al mateix temps donin suport a viatges oficials a altres països comunistes, com ara, diguem... la Xina.

Suposo que avui aquestes declaracions serien unes altres, o no serien, després de les detencions per corrupció de membres del PP a València. El partit de la segona transició...

---

+ GNU FDL

La doble moral amb els drets humans

Un article denúncia la doble moral del govern espanyol a l'hora de denunciar la persecució política i ideològica en diferents llocs del món. Diguem que quan el problema rau en la persecució política, l'atemptat contra els drets humans, en llocs com Veneçuela o Cuba, el govern espanyol i els mitjans de la dreta, insisteixen a carregar contra aquells països qualificant-los de dictadures -Veneçuela no ho és- i clamant pel canvi. Però, els mateixos, quan els atemptats contra els drets humans es fan en països com la democràtica [i popular] Xina o en monarquies absolutes de l'Orient Mitjà, callen o fan queixes baixades de to. L'article que comento parla de la futura mort per decapitació i la posterior exhibició del cos crucificat d'un jove per haver participat fa uns anys en protestes pro-democràcia. I no és l'únic cas de persecució en aquells països però, resulta que allí hi ha interessos i potser a Veneçuela o Cuba no. I, com diu l'acudit d'aquell que va al dentista, "oi que no ens farem mal?".

---

+ GNU FDL

Un govern poc democràtic

El govern espanyol presentarà els 5ns pressupostos de la legislatura, una legislatura de 4 anys. Qui guanyi les eleccions, si no són ells, s'ho trobaran fet i potser puguin canviar poques coses. Legalment ho poden fer.

El govern espanyol ha presentat una reforma legal per la via urgent perquè el Tribunal Constitucional persegueixi aquells càrrecs que no compleixin les seves sentències, és a dir, per poder actuar el propi tribunal si el President de la Generalitat declara la independència unilateralment. Una llei a mida, cosa que no és nova. Legalment ho poden fer.

El govern espanyol presenta decrets, com el de la Llei del cinema, en els quals s'inclouen altres aspectes que no hi tenen res a veure, com l'aprovació de partides pressupostàries relacionades amb escoltes de converses i seguiment de telèfons. Legalment ho poden fer.

De fet, el govern espanyol prefereix governar per decret que no pas passar les propostes pel Congrés dels Diputats, perquè es debati encara que s'aprovi amb la seva majoria absoluta. La cambra alta a la qual diuen respectar tant, la que representa la sobirania del poble, és un actor secundari per al govern de Rajoy.

A més del contingut de les polítiques d'aquest govern, la seva forma d'actuar mostra el seu tarannà poc democràtic, el seu poc respecte per la democràcia a la qual tan acudeixen quan es tracta de carregar contra l'oposició o, com és inevitable citar, contra el procés sobiranista català.

---

+ GNU FDL

Grècia diu NO

Grècia a dit no a les mesures de la Troika, a les retallades que no han tret el país de la recessió i que l'han anat enfonsant en la misèria. Alguns deien que el no significava que el país sortiria de l'euro. Ja ho veurem. Rajoy ha presumit aquest cap de setmana de tenir una economia que resistiria els efectes de la situació grega. Ja ho veurem. De moment, llegia avui que el BCE va salvar Espanya aquesta setmana d'una espiral de desconfiança als mercats a causa de Grècia. De fet, el propi govern espanyol, amb el fons de les pensions, compra deute espanyol, fent que sembli que no costa tant accedir als mercats. Aquests són els brots verds de Rajoy i la xuleria hispànica, mostrada ja per Zapatero quan presumia de tenir més creixement que Itàlia i amenaçant França d'eixampar-los.

---

+ GNU FDL

El perill de les urnes

La ministra d'agricultura, parlant del referèndum grec, la màxima expressió de la democràcia, avisa que "les urnes són perilloses". Sembla que quan les urnes donen un govern dels que t'agraden són fantàstiques. Fins i tot Grècia, quan el partit que va enfonsar el país va tornar al govern. Ara bé, quan les urnes fan canviar les coses, aleshores són perilloses. D'alguna manera aquesta també ha estat la reacció després de les eleccions municipals.

La mateixa ministra ens diu que cada un de nosaltres té un deute personal amb Rajoy per haver fet reformes -retallades- i haver evitat un rescat -el de la banca no compta-. A més d'oblidar la realitat, perquè a la banca se la va rescatar i això va carregat al deute de l'Estat, a més d'oblidar que les retallades han tingut conseqüències nefastes per a moltes famílies, a més d'oblidar els casos de corrupció, a més d'oblidar l'incompliment del programa electoral, hem d'estar agraïts a Rajoy. És el concepte de democràcia de la ministra. Quin concepte del servei public tenen...

---

+ GNU FDL

La llei Corcuera del PP?

Llegeixo que una reforma legal permetrà que inspectors puguin entrar als domicilis, sense ordre judicial, per comprovar que la instal·lació per produir energia solar estigui en regla. Aquest govern es caracteritza per retallar drets de les persones, tot i negar-ho, tot i reivindicar-se com liberals. Retallen la llibertat d'expressió. Ara retallen el dret a la intimitat, permetent entrar a les cases per comprovar si infringeixes la llei. D'entrada, per al govern, tothom delinqueix i s'ha d'encarregar de demostrar el contrari. Pensava que la cosa no anava així. 

El PP va criticar en temps de Felipe González la llei Corcuera, la de "la puntada a la porta", la qual permetia que els policies entressin als domicilis, sense ordre judicial, si perseguien delictes de narcotràfic. Els delictes perseguits eren molt més greus que això que volen perseguir ara. I el PP ho va criticar. Perquè era a l'oposició. Ja es veu que de problemes no en tenen amb aquestes mesures que envaeixen la intimitat de les llars.

---

+ GNU FDL

Els governs territorials

Cada cop que ve un conseller, o el propi President, a l'Ebre, igual que en altres territoris del país, el veiem envoltat de multitud de càrrecs públics i d'altres polítics. Entre aquests, càrrecs que conformen el govern local, tot i que a la pràctica serien més aviat gestors que segueixen les ordres que arriben del Govern. No m'agrada tanta gent mudada, tanta comitiva. Sembla com si els senyors feudals o els cacics mostressin el seu poder, sota el paraigua del conseller que ens visita. No m'agrada ser governat, encara que sigui administrativament, per càrrecs que no he triat a les urnes. Perquè a les urnes votem diputats al Parlament, regidors d'ajuntaments. Però, no votem ni diputats provincials, ni consellers comarcals, ni delegats territorials. I crec que hauríem de poder-ho votar. De diputats provincials potser no, perquè les diputacions haurien de desaparèixer en la meva humil opinió. Però, consellers comarcals -encara que es conformin a partir dels resultats de les municipals- i delegats territorials haurien de sortir de les urnes. I no ens hauria de fer por votar més cops. Com més votem, millor. Perquè som en una democràcia, no? Qui governa Catalunya no ho veurà amb bons ulls perquè podrien suposar contrapoders però, seria un molt bon exercici de democràcia.

---

+ GNU FDL

La victòria democràtica de Sánchez Camacho i els perills que albira Aznar

El dia 14 Alícia Sánchez Camacho en unes declaracions deia que el fet que no es pugui votar [el 9N] és una victòria de la democràcia. Jo pensaria tot el contrari però, aquesta és la democràcia del PP i del PSOE.

El PP... El seu líder còsmic, com els agradava anomenar-lo a la gent de losgenoveses, avui deia que que el populisme es vol aprofitar de la crisi, de la corrupció i del descrèdit de les institucions per destruir la democràcia. Sense dir-ho parlava de Podemos. Ell no recorda que va arribar al govern a base d'allò de "Váyase señor González". No es va aprofitar pas ell dels escàndols de la darrera etapa de Felipe. De la mateixa manera, utilitza un raonament selectiu per dir que els populismes històricament han portat la tragèdia al món. Ell, falangista de jove, obvia que el seu estimat règim, amic de l'Alemanya nazi, no va ser precisament un garant de les llibertats i dels drets humans.

---

+ GNU FDL

El dèficit democràtic de Catalunya

Llegia una entrevista que sembla que als federalistes els agrada molt. Una entrevista a Manuel Cruz, escriptor del llibre "Una sociedad ensimismada: Diez años de escritos sobre Cataluña", president també de Federalistes d'Esquerres. L'havia vist alguna dia a la tele. Afirma que a Catalunya hi ha un dèficit democràtic, presentant una Catalunya on tot allò que no sigui nacionalista no és acceptat. Viure a Catalunya i creure's això és inconcebible. O és que vivim en una Catalunya diferent. Associa el dèficit democràtic català al dels polítics que no són afins a la seva ideologia, els nacionalistes. Hauria d'estar agraït als nacionalistes. Durant més de 30 anys han fet callar la veu independentista amb allò del peix al cove. Durant anys han lloat l'ara denostat President Pujol. Fins ara no n'eren d'independentistes a CiU. Val a dir que mai no he entès que un partit pugui ser nacionalista i no voler la independència. Però, això és un altre tema. I mentres han jugat a la "puta i la Ramoneta" tots han jugat al joc de l'estira i arronsa català.

Dèficit democràtic segur que n'hi ha a Catalunya. Com a Espanya. Un país amb tants de casos de corrupció als jutjats, amb un partit al govern que no compleix el seu programa electoral, amb l'ofegament de la població a base de desnonaments, pèrdua de feina, pèrdua de prestacions, etc., és un país amb dèficit democràtic. Però, està de moda dir-ho de Catalunya. I ara, amb el regal de Pujol, encara és més fàcil fer-ho.

---

+ GNU FDL

Regeneració democràtica a mida

Regeneració democràtica. Així es justifica la reforma electoral de Rajoy per la qual es proposa que l'alcaldia sigui per a qui obtingui el 40% dels vots. Ahir a la Sexta Noche una diputada del PP ho defensava perquè la gent ho demana (?) i perquè ho tenen al programa electoral (??). Diuen que no pot ser que governi una coalició de perdedors, malgrat que la suma d'aquests sigui major que la llista que ells volen que guanyi. Les coalicions els provoquen urticària. No tindrà res a veure amb la revolució electoral que vivim, la qual apunta a un canvi en molts ajuntaments que són ara en mans del PP, i ara! Fins i tot Eduardo Inda ahir criticava el PP per voler fer el canvi quan no queda res per a les eleccions municipals. Un canvi trampós. I això és regeneració democràtica?

I del compliment del programa electoral no cal dir gaire cosa. El PP no es caracteritza precisament per complir el seu programa electoral aquesta legislatura. Ara tenen molta pressa per complir-lo en aquest punt concret. Regeneració...

---

+ GNU FDL

L'esperit de la transició

Mentres tothom s'afanya a reivindicar Adolfo Suárez er justificar les seves posicions polítiques, l'espertir del diàleg, del qual fan reivindicació, no es veu per enlloc. Si hi havia qui demanava il·legalitzar l'ANC, el sindicat Manos Limpias ja ho ha demanat davant del jutge i vol també empresonin la seva presidenta, Carme Forcadell. L'esperit de la transició.

A Madrid, un cap de setmana de reivindicacions per la dignitat, contra les retallades, per una vivenda digna, etc., continuen sent notícia perquè la mobilització continua, i les actuacions policials també. Periodistes de renom -en determinats mitjans-, com Alfonso Merlos, no es poden estar d'escriure sobre el tema per identificar els milers de persones, famílies moltes, que van manifestar-se, amb gent d'extrema esquerra, fins i tot socialistes, que van contra el govern perquè és de dreta. L'esperit de la transició en un diari que presumeix de cristià.

---

+ GNU FDL

Suárez

Ha mort Adolfo Suárez. La importància de la seva figura en el pas del franquisme a la democràcia és evident. Que potser se l'ha idealitzat, sobretot en els darrers temps, segur. Que qualsevol canviar i passar de pensar d'una manera a pensar d'una altra també. Quants franquistes han esdevingunt amb el temps salvadors de la democràcia?

Lo que sí que hem vist i veurem, és que s'aprofita la imatge i la història del difunt per crear un ambient de patriotisme acompanyat de missatges d'unitat, dirigits ja sabem a quin territori. Empatxats acabarem.

Descansi en pau.

---

+ GNU FDL

#22M i la democràcia del PP

El president de la Comunitat de Madrid ha equiparat aquesta setmana la gent de la Marxa per la Dignitat que ha tingut lloc a Madrid amb el partit neonazi grec Alba Daurada. Avui ell i un altre dirigent del PP de Madrid han desqualificat la gent que ha estat marxant cap a la capital durant molts dies d'esquerra radical que surt al carrer. És la forma més fàcil de respondre desviant el tema. És la falta de respecte del PP cap a la llibertat d'expressió. Tampoc no és tan estrany. Qui sap, potser en un temps el ministre de l'Interior voldrà fer una nova llei per prohibir les manifestacions a discreció.

---

+ GNU FDL

Se'n va #Mandela

Dia de la Constituació. El món plora Nelson Mandela, mort ahir. Molta gent posant a la xarxa frases de Mandela. Tothom n'és seguidor avui. Tothom, com Rajoy, qui ha elogiat Mandela però, que amb els seus actes no sembla pas un seguidor del líder sudafricà. El Plural recorda quan Rajoy parlava de la igualtat, als anys 80, i l'associava al despotisme. Ara el seu ministre de l'Interior continua la tasca de Rajoy i del govern per seguir els passos de Mandela, amb la seva llei de seguretat ciutadana. Protestar està mal vist a la democràcia espanyola.

Ahir l'ex-governador civil de Barcelona en temps de Franco i ex-ministre de la UCD, Martín Villa, era notícia, d'una banda per haver dit que no podia ser que el govern cedís competències per fer coses il·legals -el referèndum?- i de l'altra perquè a l'Argentina estan estudiant si l'encausen en el seu judici contra el franquisme. Ell es mostra tranquil. Els franquistes van lligar-ho tot molt bé. Van continuar sent "gent de bé", gent respectable, enfront dels que venien de l'antifranquisme, eterns rebels, hereus dels rojos, i sense haver de fer front a cap judici pels crims d'estat que es van cometre.

Ah, sí, avui, dia de la Constitució, aquell text que segons quan és sagrat i segons quan els dos grans partits espanyols el modifiquen sense preguntar el poble. Democràcia.

---

+ GNU FDL

Bulling de P3, Viva España contra Companys, Europa atura el Sareb i volen patentar l'estelada

Ahir llegia una notícia que deia que un xiquet de 3 anys havia estat apallissat per 2 companys de classe. La mare ho ha denunciat. La criatura hauria patit un tall al llavi i altres cops. És preocupant que una notícia així s'equipari als mitjans com un cas de bulling quan probablement sembla més una baralla entre criatures que encara estan aprenent, les quals sí que és cert, haurien d'haver estat vigilades pels professionals del centre. Qui tenim fills podem posar-nos les mans al cap perquè passi una cosa així però, reflexionem i veurem que potser la notícia ho pinta des d'una òptica que no hauria de ser.

Ahir, aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, Alfred Bosch demanava al Congrés dels Diputats que es fes un minut de silenci. Des dels bancs del PP es va sentir algun "Viva España". Els demòcrates aplaudeixen l'afusellament per raons polítiques de qui va ser el president de la Generalitat, aplaudeixen d'alguna manera els anys de dictadura, de persecució dels perdedors, assassinant-los, purgant-los, provocant el seu exili. I aquests es diuen demòcrates? Encara he de veure algú del PP demanant perdó per aquests crits que contraposen Espanya al record d'una de les tantes víctimes del franquisme. Joan Tardà diu en una entrevista arran de la querella contra l'estat espanyol per crims contra la humanitat, a Argentina, reflexiona que si Espanya reconegués la nul·litat del judici a Companys, estaria reconeixent que el franquisme, la llei d'Amnistia del 1977, no tenen cap legitimitat. I és que Espanya és un cas per estudiar, un estat on, com reflexiona Tardà, els assassins, els partíceps de la dictadura, han fet una llei on perdonen les víctimes per garantir-se la continuïtat en el sistema.

Avui el tribunal d'Estrasburg ens donava una alegria. S'havia de fer un desallotjament d'un bloc de pisos ocupats a Salt per famílies desnonades. Un bloc propietat del banc dolent, el Sareb, un bloc de pisos buits. Des d'Europa aturen el procés i d'alguna manera fan un toc d'atenció a Espanya. El tribunal d'Estrasburg ho ha aturat. Sembla demagògia però, és cert que no s'entén que un banc dolent, pagat amb els diners dels espanyols, tingui la cara dura de desallotjar persones desnonades que no han tingut la sort de ser rescatades quan no han pogut fer front als seus deutes.

Hi ha un empresari que ha inscrit diversos dissenys de l'estelada a l'oficina de patents i marques. D'entrada m'ha estranyat escoltar això a la ràdio. Ja han sortit però, respostes per dir que no es pot patentar l'estelada perquè no compleix els requeriments, en aquest cas per ser disseny industrial. La Razón ha fet d'això una gran notícia. Periodistes patètics que persegueixen el titular anticatalà abans d'informar-se d'això. Parlant de banderes, es fa broma amb un cas del País Valencià. L'Ajuntament de Gandia vol desmantellar una escultura perquè diu que el seu autor va voler amagar-hi la bandera catalana. L'anticatalanisme arriba a extrems de ridícul. Com que la bandera catalana, l'aragones, la valenciana, i tantes altres, són tan diferents...

I acabo. L'Ajuntament de Barcelona no ha acceptat un cartell anunciant el World Press Photo que tenia el torero Juan José Padilla com protagonista. De vegades hi han decisions que no s'entenen, que no s'entén la innecessària polèmica que creen. Al cap i a la fi és art i el seu autor té dret de decidir què vol expressar.

---

+ GNU FDL

Rajoy amb el cul a l'aire i el #DPG de la #terceravia aka #peixalcove

El canal Bloomberg entrevista Rajoy i el deixa amb el cul a l'aire quan parla de Bárcenas. I la gent del PP corre a intentar que no facin públiques les declaracions sobre el cas. Però, no els va funcionar i hem pogut veure-les i escoltar-les.

Ahir Artur Mas va fer-nos pensar primer que el camí cap a la consulta per la independència era clar, fora de terceres vies però, a la tarda en resposta a Alícia Sánchez Camacho (ASC) va fer-nos pensar que el camí passava a ser cap a la consulta també de la tercera via de Duran. Avui Duran la cosa ha continuat i sembla que per part de CDC si hi ha 3 preguntes serien sí, no i en blanc. No té cap ni peus fer una consulta sobre la independència i introduir una pregunta que no ve al cas, que introdueix soroll en el debat. Aquesta és una de les estratègies dels que no volen anar contra el dret a decidir però, que volen assegurar-se que el resultat sigui contrari a la independència, introduir terceres vies. Però, les terceres vies, com va dir ahir el president Mas, no ens han servit per res en 100 anys. Malgrat que Duran afirmi el contrari, podem ser més concret i no ens han anat bé en els anys de govern de Pujol. Perquè, tot i aspectes positius, la política del peix al cove -que és com s'anomenava aleshores la tercera via- ha estat una política de demanar per aconseguir menys i tornar a demanar al cap d'un temps, donant munició als que han utilitzat Catalunya per fer política a Espanya. I Duran és un dels responsables.

Bo David Fernàndez, de la CUP, quan ha recordat el fariseïsme d'ASC, recordant-li com l'any passat el 12 d'octubre no va tenir inconvenient a compartir espai de manifestació amb de neonazis. Si haguessin estat simpatitzants abertzales li hagués entrat urticària.

L'ANC presenta una iniciativa per demanar al Parlament que es faci la consulta o que es declari unilateralment la independència, dins de la legalitat catalana, espanyola i internacional. Ja tenim una eina més per fer el camí cap a la consulta dels catalans.

#findelacita

Rajoy ha comparegut avui davant dels diputats per parlar del cas Bárcenas. Innecessari. Innecessari, no perquè no sigui bo que el president del govern comparegui si no perquè allò que per dir lo que ha dit no calia dir res. Acusacions als altres amb l'estratègia de l'"i tu més". El PSOE, com si ells fossin un partit sense cap historial de problemes de corrupció, donant lliçons, tot i que ha estat bé que Rubalcaba repassés els fets del cas Bárcenas. Duran, fent un discurs moderat que no era més que un discurs en defensa de la política, de la seva pròpia cadira. Anècdota que Rajoy llegís tot el discurs preparat, sense adonar-se que les marques "fin de la cita" no s'havien de llegir. Conyeta dels altres diputats després, fent el mateix.

Rajoy no dimitirà, no convocarà eleccions anticipades i no crec que el PSOE presenti cap moció de censura. Per tant, el tema queda aquí i ja veurem com evoluciona el cas Bárcenas per veure quin serà el futur de Rajoy.

---

+ GNU FDL