Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aigua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aigua. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de març del 2015

Eleccions i ebre crescut? Transvasament

#playmobil la pujada de l'#Ebre a #ampostaAquests dies l'Ebre baixa ben ple. No sé si han acudit televisions de fora de Catalunya mostrant com de ple va el riu i notant quanta aigua es perd a la mar. Abans ho feia Canal 9 però, com que no existeix... Per si no han vingut a gravar el riu avui he encarregat a uns clicks la feina perquè ja tinguin mostres d'aquesta animalada d'aigua malgastada...

A la ministra d'Agricultura li haurà anat de perles aquesta crescuda de l'Ebre per tornar a parlar de transvasament, ja en precampanya electoral, a València. Les xifres d'hectàrees inundades, de volum d'aigua que va a parar a la mar, comparada amb la necessitat d'aigua de València i Múrcia, són massa senzilles com per no desaprofitar-les.

Com deia, els clicks ja han gravat el reportatge, per si volen fer-ne un a l'estil dels imparcials fets per la desapareguda Canal 9.

dissabte, 1 de març del 2014

#loriuésvida El regants i el PH de l'Ebre

Veig la notícia de TV3 sobre el PH de l'Ebre. Els regants contents amb el pla perquè diuen que el riu tindrà prou aigua i ells consoliden les seves concessions. D'entrada, no crec, ni de bon tros, que la majoria de regants estigui d'acord amb aquests arguments. Que el riu tingui prou aigua amb el PH aprovat, ja fa temps que es diu que no, que cal un règim de cabals amb un cabal mínim major. Després demanen barreres per evitar la falca salina. Accepten menor cabal i un pedaç per atenuar l'efecte d'aquesta manca d'aigua al riu. Els regants, ja en temps del PHN d'Aznar, no han estat al costat de la societat ebrenca que sortia al carrer. Les seves concessions... És allò de mirar per lo seu i no pel bé comú. Felicitats.

En el record...

dilluns, 20 de gener del 2014

El Pla de Conca, els 16.000 milions de dèficit, ASC i PSC

Avui escoltava l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, parlant de l'endarreriment del pla de Conca de l'Ebre, suposadament a causa de la petició d'informació des de Brusel·les. L'escoltava com deia que calia anar a Europa a aturar-lo -com en temps del PHN, quan el seu partit defensava altres coses- i com al mateix temps no veia bé que la PDE denunciés que el Segarra-Garrigues serà un transvasament cap a Barcelona. Tant no han canviat les coses, simplement s'han adaptat per no despertar els recels d'altres temps. Ep, ells i el tripartit.

Xavier Sala-i-Martín respon l'ex-ministre Borrell i l'empresari Joan Llorach, els quals van escriure un article on deixen que els 16.000 milions d'euros de balança fiscal negativa de Catalunya no existeixen. Al titular ja ho diu clar, Sala-i-Martín, ja ha trobat els milions. És interessant veure com els arguments es rebaten amb arguments i no amb prejudicis i mala llet, com veiem cada dia en alguns mitjans.

El Parlament citarà Alícia Sánchez Camacho per segon cop perquè comparegui per donar explicacions pel cas Método 3. Ella però, ja ha dit que no pensar comparèixer perquè diu que lo que realment vol el Parlament és actuar contra l'oposició. Sobta que algú que defensa tant la legalitat i les institucions, menysprei una institució legítima que emana de la Constitució que tant diu protegir. Que sí, que podrà no comparèixer però, bé no queda. Imaginem si a Madrid un polític de l'oposició fos citat al Congrés i s'hi negués. A veure què dirien al PP.

Ah, el PSC suspèn dels càrrecs a l'executiva i al Consell Nacional, als diputats que van votar sí la setmana passada. Núria Ventura deixarà de ser primera secretària del PSC a l'Ebre. Ser socialista no implica ser del PSC. El PSC no té el patrimoni del socialisme. Ser socialista no implica no ser independentista. És a dir, hi ha vida fora del PSC i seria bo que un PSC diferent s'obrís camí, ja que l'actual PSC ha optat per ser més PSOE.

dijous, 22 d’agost del 2013

Un nou #PHN de mans de Cañete

El ministre Cañete vol un nou PHN l'any 2014. Carrega contra les dessaladores, no està d'acord amb els cabals ecològics, etc. I diu que el farà amb criteris científics. Ell ja ha expressat la seva voluntat, amb la qual els criteris que se seguiran ja tenen una línia marcada. La credibilitat de Cañete al capdavant de Medi Ambient és zero. Ja ho era quan era al capdavant d'Agricultura. Però, mana el PP i Rajoy s'envolta dels millors, dels millors materialitzadors de polítiques centralitzadores, de dretes i menys ambientals. I així anem, a tornar a haver de sortir al carrer.

diumenge, 4 d’agost del 2013

#Amposta, punt de partida de les mobilitzacions que vénen #PDE #WWF #loriuesvida

IMG_7867Avui, a Amposta, probablement s'hagi posat el punt d'inici a les mobilitzacions que haurem de reprendre gràcies al govern del PP. Zapatero va aturar el PHN però, no va lligar-ho tot, cosa que paguem ara. El PH de l'Ebre deixa el cabal mínim del riu en una xifra ridícula, segons els entesos, la qual condemna el riu i el Delta.

El vaixell WWF Solar ha arribat a Amposta pujant riu amunt, fent seva la causa de la PDE, la causa de la gent de l'Ebre.

Fa més de 10 anys que vam començar les mobilitzacions contra el PHN. L'any 2000 el govern del PP presentava l'avantprojecte de llei que duria la gent de l'Ebre a Barcelona, Madrid, València i Brussel·les, entre altres llocs, per reivindicar una nova cultura de l'aigua. Va ser una època difícil, amb un govern a Madrid disposat a fer el transvasament, amb els valencians i murcians fent pressió, recolzats pel totxo que estava en plena èxtasi, amb el govern de la Generalitat, CiU, sense fer-nos costat, i amb els partits de l'oposició disposats a treure'n rèdit polític. Llistes negres de gent antitransvasista, artistes com els Quicos vetats en certes poblacions,...

Han passat 9 anys des de que Zapatero va fer el pas de derogar el transvasament del PHN, 9 anys que ens han permet passar a una mobilització de perfil baix, mantinguda per les persones treballadores de la PDE, sempre a l'aguait, sempre pendents de les polítiques que es volien posar en marxa, independentment de qui governés a Madrid o a Barcelona. Cal agrair-los-ho, reconèixer-los la feina feta, impagable.

Mentrestant, alguns com nosaltres, ens hem casat, hem tingut fills, i ens hem fet més grans. Avui a l'embarcador d'Amposta ho hem pogut comprovar. Però, hem pogut comprovar que les cares de les mobilitzacions històriques, les cares de sempre, continuen compromeses, continuen presents. Un record per a aquelles persones que ja no són entre nosaltres i que tan han fet per difondre la nova cultura de l'aigua arreu. Deia que les cares de sempre tornaven a ser-hi presents. I això és bo. La tardor que ens espera necessita motivació i compromís, compromís dels de sempre i de les noves generacions. Com deia Susanna Abella, voldríem no haver de sacrificar diumenges al matí, tot i que es fa de gust, per reivindicar le protecció del Delta. Però, si ho hem de fer, ho farem. I si hem de fer quilòmetres, els farem. La propera assemblea de la PDE ha de ser el punt de partida de la nova etapa de lluita.

Lo riu és vida!
No als transvasaments!


divendres, 2 d’agost del 2013

Decret de plantilles, baròmetre del #CIS i #findelacita

Els amics de l'FMI diuen ara que Espanya necessita reduir sous per crear llocs de treball. Amics és un dir. L'FMI, un dels organismes que l'ha cagat més clarament durant la crisi i que fa unes previsions que ha de corregir cada dos per tres, ens diu que cal rebaixar sous. Més? I les diferències salarials s'han de mantenir o s'han d'eixamplar? Com pagaran les famílies allò que han de pagar cada mes si els seus sous baixen més? Com garanteixen que amb sous més baixos es crearan més llocs de treball?

Santiago Niño Becerra criticava aquesta setmana la postura de molts empresaris de maltractar els seus treballadors sabent que si no estan contents a la feina i marxen hi ha molta altra gent que estarà disposada a treballar. Com diu, una mentalitat del segle XIX, mentalitat que encara és vigent. L'empresari vist com un amo dels treballadors, el caciquisme que no desapareix.

Anna Simó (ERC) demana aplicar el decret de plantilles. Continua amb allò de posar-hi condicions però, al final, ja se sap com funciona el país. Correm el perill de facilitar que el professorat treballi si és dòcil, si és amic de la direcció. No hauria de ser així però, ho sento, malpenso. De la mateixa manera, no es posa cap trava als 10 dies de marge per substituir professorat de baixa. Molt pendents de l'Educació, ja ho veig.

Ha sortit el baròmetre del CIS de juliol. La gent valora majoritàriament de forma negativa el govern del PP, i l'oposició del PSOE. El PP continua, no a molta distància, per davant del PSOE en intenció de vot. Sobta que a la valoració de líders polítics Alferd Bosch, d'ERC, és segon per darrere de Rosa Díez. El populisma d'UPyD triomfa. Duran se situa sisè. Rajoy, penúltim.

Interessant la llista d'arguments d'Ignacio Escolar per refutar algunes afirmacions ahir de Mariano Rajoy en la seva compareixença en relació amb el cas Bárcenas. Fóra bo que la societat analitzés els discursos dels polítics però, els polítics saben que això no és així i per això afirmen lo que volen sense por a quedar en evidència. Al final no deixa de ser un "i tu més" entre PP i PSOE.

Còmic i evidència del personatge. Francisco Marhuenda ahir en una tertúlia a la televisió anava a opinar sobre la compareixença de Rajoy. Només començar va dir que intentaria ser objectiu i això va provocar que els contertulians, inclosa la presentadora, es petessin de riure. No era per a menys.

Diumenge tenim un acte a Amposta per reivindicar el futur del riu, el futur del Delta. El Pla de Conca de l'Ebre no ho posarà fàcil. Avui informen que el Pla reserva 10 hm3 anuals d'aigua per a la comarca dels Ports. La PDE ja ho avisa, les obres que es faran poden ser una de les formes de dur l'aigua de la conca de l'Ebre cap al País Valencià, un transvasament encobert.

Llegeixo que els ciutadans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona podrien estar pagant dins del rebut de l'aigua la il·luminació de la Torre Agbar. Suposo que si això es demostra cert, algú farà alguna cosa per corregir-ho, no? Ei, és broma.

dimecres, 10 de juliol del 2013

Rajoy, Camacho i Rivera amb el cul a l'aire, i la #PDE amb el nus a Brussel·les

La premsa internacional veu Rajoy contra les cordes. No és així però, segons el PP. La Intervenció General de l'Administració de l'Estat, per si no n'hi ha prou, hauria presentat un informe on es confirmaria la comptabilitat paral·lela del PP. Per coses menors a Europa -allí on s'emmirallen els governs català i espanyol quan han d'aplicar retallades- dimiteixen polítics dels seus càrrecs. Aquí no passa. És cert també que cal preservar la pressumpció d'innocència, tot i que el PP no s'aplica allò que vol que s'apliquin els altres davant d'escàndols d'aquest tipus.

A Catalunya malgrat  l'acord de 80.000 euros d'Alícia Sánchez Camacho, la jutge diu que continuarà amb el cas de la gravació de la conversa entre ella i l'ex-amant del fill de Jordi Pujol. Això ho sabem el dia que El Triangle ha publicat la gravació íntegra de la conversa. Ei, però, ella no pensa plegar tampoc.

El líder de Ciutadans admet la cagada associant una imatge d'un taller de fanalets independentistes amb un adoctrinament a les escoles però, ho aprofita per queixar-se dels actes públics on es fan activitats independentistes. I és que a Catalunya si es fan actes unionistes no hi ha problema però, la llibertat d'expressió i de pensament acaba quan un pensa diferent i es vol separar d'Espanya.

A Europa ha anat la PDE, amb Manolo Tomàs al capdavant, per denunciar el Pla de Conca de l'Ebre i les conseqüències que tindrà per al Delta. Els regants imagino que encara estaran felicitant-se de les inversions que suposarà per al Delta. Grans patriotes.


dilluns, 8 de juliol del 2013

Els #regants i el Pla de Conca, #CuentasdelPP i el #federalisme

En volia parlar. Els regants, aliniats amb l'alcalde de Lleida, a favor del Pla de Conca de l'Ebre. És igual si el règim de cabals és insuficient, és igual. L'important és la promesa de certes obres, de certes inversions. Ja veurem. A Lleida l'alcalde vol el pla per als regadius. El Segarra-Garrigues, una ruïna que no es pot pagar. Ganes de tocar allò que no sona. A sobre el govern català defensa la postura dels regants. Ja amb el PHN la postura dels regants, o de part d'ells s'aliniava amb Barcelona o Madrid. Ara no deixa de ser més del mateix. Si tu vols inversions reclama-les però, no donis suport a un pla que al mateix temps perjudica el riu.

A can Rajoy els problemes creixen. L'entrevista de Pedro J. Ramírez a Bárcenas ja ha estat una notícia negativa. Ara llegeixo que s'han filtrat els comptes del PP des de 1990. El PP va negar que tingués comptabilitat des de tan enrere i si els comptes que corren per la xarxa són reals, el partit quedarà amb el cul a l'aire.

El socialista Maurici Lucena ens vol fer creure que la seva proposta de reforma de la Constitució, el seu federalisme, donaria tanta autonomia a Catalunya com la independència. Ah, sí? No cal dir res més.

divendres, 22 de març del 2013

#aigua #salut i #Duran

Dia Mundial de l'Aigua, amb un ministre de Medi Ambient que ja el vam tenir d'Agricultura i va dir-nos allò del passeig triomfal en temps d'Aznar. El mateix ministre que flexibilitza la llei de costes perquè qui se l'hagi saltat no tingui conseqüències en un termini raonable de temps.

El PP es cobreix de glòria posant com etiqueta del debat a Twitter sobre l'atur juvenil #debateninis. Ho han intentat arreglar dient que fa referència a que els joves ni estan poc formats ni els agrada estar sense feina. Però, ha estat desafortunat igualment.
Sembla que el tema del copagament de medicaments no està tancat i encara podrem veure reformes, segons planteja el govern espanyol. Veurem si és per pagar més percentatge o no. D'altra banda, cosa positiva, s'unifica el calendari de vacunes, sent el mateix a totes les autonomies. Mentre Catalunya no sigui independent, en temes de salut hi ha coses que no s'entenen. Per què en altres autonomies es posen vacunes que a Catalunya s'han de pagar però, que te les posen al calendari, per si vols posar-les, com si fos recomanable?

A l'Hospital de Sant Pau qui pagui podrà operar-se abans. Imagino que en centres de l'ICS això és més complicat de fer. Es faci o no, si això és penalitzant encara més les llistes d'espera a causa de l'ocupació de recursos compartits, és normal indignar-se.

L'ex-consellera de CiU Carme-Laura Gil també pensa que la tensió Duran-Mas, amb Duran estirant cap a Espanya, deixant en evidència el camí sobiranista que se suposa que ha adoptat CiU, no és bona, i afirma que això pot ser el final de CiU com coalició. Jo penso que CiU no s'ha desfet per interessos electorals, perquè fa temps que no veig què fan juntes CDC i UDC.

diumenge, 11 de novembre del 2012

#dedocracia #desnonaments i infants #transvasament i #alternativainsensata #eleccions2012

Dedocracia. Un diumenge més Salvados ens aporta un punt de vista crític amb la realitat que ens envolta, amb les misèries de la política. Avui va de càrrecs a dit a l'administració pública. A la diputació d'Alacant Jordi Évole va a veure la presidenta però, no hi és. Sí que troba algunes persones treballant, entre les quals la secretària, càrrec de confiança. Li ha preguntat si ha passat proves per ser secretària de la presidenta i ha afirmat que sí però, quan li ha preguntat quines no ha sabut què contestar. Cagada.

El nomenament de càrrecs de confiança el trobem a totes els administracions. Persones de fora de la funció pública que, per confiança o altres criteris, són nomenats a dit i ocupen càrrecs de responsabilitat a l'Administració, o persones de la funció pública que temporalment, a dit, passen a ocupar llocs de categories superiors a les de la plaça que s'han guanyat. L'Administració tractada com una empresa privada però, amb els diners de tothom. Un menyspreu als treballadors públics que s'han guanyat la plaça i que poden fer perfectament la feina que s'encomana, molts cops als càrrecs de confiança. El vicepresident de la diputació d'Alacant justificant la feina dels assessors posats a dit del consorci d'incendis, dient que fan encàrrecs, que miren si s'ha de pintar allò o allò altre,... I truquen a un bomber que no ha vist mai els assessors aquests, fet que fa que el vicepresident carregui contra els càrrecs sindicals. Patètic.

Ei, i això ho fa el PP, ho fa el PSOE, ho fa CiU, i ho fa tothom. Càrrecs de confiança per no utilitzar els funcionaris existents.

Els desnonaments afecten les famílies, fan que algunes persones no puguin resistir-ho i decideixin suïcidar-se. Però, també afecten els infants. I, això és inadmissible, sent ja inadmissible que es permeti arribar a situacions límit que diguin una persona al suïcidi. Quina consciència té qui ha permès i permet això?

El director de l'ACA aposta per interconnectar la conca de l'Ebre amb les conques internes de Catalunya, des del Segre. El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre s'hi oposa. Ara bé, un cop més l'ACA posa sobre la taula un altre transvasament. El Govern no dirà res, evidentment, perquè hi ha eleccions però, és preocupant.

I en campanya es diuen tonteries i aberracions. Marcelino Iglesias ha comparat l'independentisme amb els nacionalismes alemany i francès que van dur Europa a les guerres mundials al segle XX. En diuen l'alternativa sensata però, no és sensat dir que qui volem la independència som com els filonazis i quedar-se tan ample. No sé si Pere Navarro hi té res a dir.

diumenge, 26 d’agost del 2012

#Flix etern, #Euskadi sobiranista i els pobres diputats

Sembla que allò prioritari pot esperar. Els fangs tòxics de Flix continuen sense treure's d'allí i no se sap quan es treuran, pels problemes econòmics de l'ACA i per les diferències entre les parts implicades. Aquest és l'exemple dels gestors que tenim a Catalunya i Espanya, que per emprendre les coses, quan hi ha dificultats i no són d'interès per a qui governa, s'eternitzen les solucions.

Al País Basc el PNB i Bildu obtindrien el 61% dels vots segons El Mundo. PP i PSOE ja poden tremolar. Se'ls acabarà el seu miratge d'hegemonia a Euskadi?

Que un diputat del PP que cobri més de 5000 euros al mes digui que li costa molt tirar endavant és sempre indignant. No pensen amb la gent que s'ho passa malament amb 400 euros al mes o no res, o amb la gent que té un sou justet?

diumenge, 13 de maig del 2012

#12m15m, la #PDE a Europa i #Duran no independentista #crisi

15m, PDE i Duran. Però comencem per Duran. Mai no he confiat amb les tesis sobiranistes de CiU perquè sempre han fet igual. Grans posicionaments que després es matisen per acabar diluint-se amb el temps. Un dels motius és que, encara que Artur Mas i altres no ho diguin, dins de CiU el sector d'UDC, encapçalat per Duran, no vol independència, no vol sobiranisme, vol formar part d'Espanya. Duran no se n'ha amagat mai, encara que hi ha temporades que s'ho calla, temporades que coincideixen en temps electorals. Per això no em va sorprendre que ahir Duran es posicionés contra l'independentisme i deixés en evidència CiU. I UDC l'ha triat novament per encapçalar el partit, amb la qual cosa fa seves les tesis de Duran.

El perfil pro-espanyol, amic del PP, d'UDC pot ser el causant, junt amb les retallades, de la baixada d'intenció de vot de CiU a Catalunya. No és estrany. El PP, causant de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, partit que ha utilitzat la llengua i altres aspectes relacionats amb l'autonomia, per guanyar vots fora de Catalunya, és el principal aliat de CiU al Parlament. A sobre, el Govern ha fet unes retallades importants des de que va arribar a la Generalitat que mai no han tingut un final definit.

Ahir gent indignada va omplir les places de les principals ciutats d'Espanya. Diverses cadenes de televisió retransmetien en directe a la nit la concentració de gent a la plaça del Sol de Madrid. Concentració que va acabar amb un desallotjament a la matinada, desallotjament violent segons els testimonis. Un es pregunta si la policia no pateix prou les retallades per no compartir la indignació de la gent concentrada, encara que també penso que una rebel·lió policial no seria desitjable perquè d'alguna manera fa pensar en un cop d'Estat i aquestes coses no acostumen a acabar bé. Mireu si no, com estan a Egipte encara. La repressió de les protestes s'endevina cada cop més dura i amb menys paciència. Qui governa sap que l'emprenyamenta general creixerà, no disminuirà, i voldran que la gent faci marxa enrere de manifestar-se per evitar problemes derivats. Al cap i a la fi saben que molta gent no ha corregut mai davant dels grisos i no té l'esperit de lluita per unes idees comuns de defensa dels seus drets.

També ahir la PDE va celebrar la seva assemblea. Comença una recollida de signatures perquè la Unió Europea tuteli l'aprovació del cabal de l'Ebre. I si cal, hi haurà mobilitzacions. Així que estiguem a l'aguait per signar i fer-nos sentir a Europa un altre cop.

Acabo. Un membre del consell de govern del BCE diu que Europa podria gestionar una sortida de Grècia de l'euro, amb la qual cosa no ens ha d'estranyar si d'aquí poc això acaba passant. I després...

dissabte, 12 de maig del 2012

Assemblea de la #PDE

Avui assemblea de la PDE. Reactivació de la mobilització. Difícil reactivació. I amb el suport de la Generalitat i d'ajuntaments que fa 12 anys van posicionar-se al costat del PP d'Aznar. Alegria pel suport, tot i que, com ja s'ha vist, que et donin suport és una circumstància del moment perquè igual que te'l donen d'aquí un temps poden fer el contrari pel qual se suposa que han lluitat. Vegeu si no, l'intent de transvasament del 2008. Alegria i escepticisme. Malauradament toca pensar així.

divendres, 11 de maig del 2012

#PDE #Bankia #Bankia #Bankia i mà d'obra barata #crisi

Demà la Plataforma en Defensa de l'Ebre celebra la seva 11a assemblea. El cabal ecològic de l'Ebre en el punt de mira. El debat de l'Ebre TV tracta el tema. Ramir Aurín, Ramon Cardús i Wifredo Miró en parlen. Llàstima perquè no parlen el mateix llenguatge. Molesta el to d'Aurín, pedant i faltant al respecte als seus companys de debat. Potser per això és tertulià, perquè sempre cal tenir un polemista a la cartera.
PHN-Barcelona 2003
El New York Times apunta al deute de les grans companyies, a causa dels seus actius immobiliaris, com el gran problema econòmic. I hi destaca el cas d'ACS, la companyia de Florentino Pérez, president del Madrid. Fa uns anys qualsevol que es dedicava al totxo -i els polítics que ho veien com un negoci amb futur- se'n fotia a la cara de qui criticava aquest model de creixement, i qui pensava que això era una bombolla que esclataria. Dins d'aquesta bombolla grans constructores van esdevenir icones de poder que a més de construir aquí i allà, tenien diners per fer moltes més coses, com per exemple ser al darrere d'equips de futbol que fitxaven grans estrelles. Ara que la bombolla ja ha petat aquestes empreses són un gran problema. Ahir a la tertúlia de Catalunya Ràdio es deia que Bankia havia de començar per vendre's les seves participacions industrials i executar els crèdits, entre ells el que té amb ACS. La venda de les participacions industrials ja es va anunciar ahir.

Interessant article a Cotizalia que presenta els responsables -per a l'autor- de la crisi de Bankia. No se'n salva ningú. Govern anterior, govern actual, Banc d'Espanya, ... La Razón faria bé, en comptes de posar cares de líders de manifestacions a la seva portada, com si fossin delinqüents, posar les cares d'aquests altres responsables que, com que tenen una àura de gent respectable, no se'ls pot criticar ni demanar responsabilitats.

I avui, divendres, dia de consell de ministres, tocava veure si hi havia novetats. I ha hagut novetats relacionades amb el sistema financer, com s'ha apuntat tota la setmana. Els bancs hauran d'augmentar la seva provisió de fons a final d'any em 30.000 milions d'euros i a la llarga hauran de crear "bancs dolents" per aïllar la cartera immobiliària dels seus balanços. Bo o dolent? No ho sé. L'Estat posarà diners, a un interès del 10% que cal tornar en 5 anys, si una entitat no pot fer front a les provisions. Però, això significa més deute públic, perquè l'Estat haurà de treure les ajudes d'alguna banda.

Mentrestant Brussel·les no confia en Espanya i diu que sense més retallades no es complirà l'objectiu de dèficit. De veritat hem d'aguantar tot això? De veritat ens hem de creure que som culpables que la situació econòmica l'haguem de pagar d'aquesta manera?

La Generalitat vol que les empreses deslocalitzades tornin a Catalunya i ofereixin feina a presos. És difícil d'entendre. És cert que és una forma de col·laborar en la integració dels reclusos però, d'alguna manera s'estarà privant de treballar altres persones que també ho necessiten i que potser s'han quedat sense prestació d'atur amb tant de temps que fa que no treballen. Només puc pensar en el ganxo que pot suposar saber que si tornen a Catalunya aquestes empreses tindran mà d'obra barata.

dimecres, 25 d’abril del 2012

El conseller Mena, com el primer ministre de Portugal #crisi #política #dimissió

Només el to, la superioritat amb què parla el secretari del departament d'Empresa i Ocupació ja indigna. Però, escoltar el propi conseller Mena aconsellar que els joves marxin a Londres a servir cafès com sortida a la situació de manca de feina a Catalunya és encara més indignant. Un conseller que diu això després de dir-ho hauria de plegar. Potser és que pren exemple del primer ministre portuguès, qui tampoc no va dimitir després d'aconsellar els joves que emigressin. Quina mena de governant pot dir això?

Ah, sí, marxar a Londres. Bon dia per recomanar-ho, avui que se sap que el Regne Unit ha entrat en recessió. Quina casualitat.

Una cosa que crec raonable. La delegada del govern a Madrid diu que la seguretat dels partits de futbol costa molts diners públics i que cal que els clubs en paguin almenys una part. I és que un acte com un partit de futbol mobilitza milers d'agents de policia i col·lapsa el trànsit, i costa diners. Alguna cosa s'he de poder fer perquè els costos siguin compartits. Quan el govern català va proposar fer pagar per les activitats esportives com les curses populars que tallen carreteres, podia haver pensat primer en els partits de futbol.

També es comença a parlar dels deutes dels clubs de futbol amb Hisenda. S'estimen uns deutes de més de 700 milions. La Unió Europea ho investiga per veure si hi ha ajudes il·legals per part de l'Estat. La gent que si no paga els seus impostos és penalitzada sense miraments és normal que s'emprenyi si s'assabenta del tracte diferenciat envers els clubs.

La crisi no és igual per tothom. Apple va anunciar ahir un benefici del 94% respecte el 2011. Cotizalia diu que Apple ja val tant com la meitat de l'Ibex 35 juntes. La venda d'iPhones, iPads i iMacs ha estat molt important, malgrat la situació econòmica.

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre finalment proposa un cabal mínim per al riu entre 80 i 155 metres cúbics per segon. L'ens que se suposa que ha de vetllar pel futur del riu condemna el seu tram final, amb un cabal mínim mitjà de poc més de 100 metres cúbics per segon. Les xifres s'allunyen de les demanades per assegurar un riu viu. Sembla mentida que això arribi quan el PP torna a governar. Què han estat fent aquests anys, esperar i allargar el tema perquè es faci en temps del PP?

dijous, 22 de març del 2012

Dia Mundial de l'#Aigua #transvasaments #crisi

Dia Mundial de l'Aigua. Dia assenyalat ara que es torna a parlar de transvasaments. Un dels ministres d'Aznar al capdavant del ministeri d'Agricultura, a Catalunya un govern que vol el Roine, com en els vells temps. La PDE que no pot plegar.

Xavier Sala i Martín ha escrit un apunt sobre la situació de l'economia espanyola des del punt de vista de l'endeutament de l'Estat i de les autonomies. En aquest apunt denuncia que l'Estat enganya quan diu que fa els deures i culpa les autonomies de no fer-los. Segons els càlculs de Sala i Martín, el govern espanyol no està fent els deures, ans al contrari, augmenta la despesa. I l'engany, segons explica, s'aconsegueix parlant de qui es desvia més de l'objectiu de dèficit, i no pas de qui té més dèficit. També el canvi de model de finançament de les autonomies contribueix a maquillar els números, com podeu llegir en més detall a l'apunt de Sala i Martín. Passa però, que això segur que té una argumentació contrària equivalent.

I parlant d'argumentacions, avui Germà Bel a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio ha fet una reflexió interessant. Es parlava de si hi ha tracte de favor quan Jaume Matas no ingressa a presó, mentre un català ha estat 10 mesos empresonat a Itàlia sense haver comès cap delicte. La reflexió, derivada d'aquesta situació, feia referència a si és necessari que quan un govern aplica unes polítiques fruit d'una ideologia, i aquestes polítiques fan que es construeixin infraestructures cares i no rendibles, se'ls ha de dur davant dels tribunals. Coincideixo que no ha de ser així. Evidentment, no ha de ser així si no hi ha al darrere, a més d'ideologia, corrupció.

dimecres, 14 de setembre del 2011

#educació El sou dels professors, manipulació informativa, Catalunya en #crisi i intents de #transvasaments

El director d'El Mundo ahir al seu compte de Twitter destacava la notícia sobre l'informe de l'OCDE sobre Educació, fent incís en el sou del professorat. Segons la notícia, el professorat espanyol guanya entre 35.000 i 57.000 euros anuals, per sobre de la mitjana de l'OCDE i de la UE. El titular no destaca que un professor a Espanya fa més hores lectives que la mitjana de l'OCDE. Així mateix, el sou del qual es parla al titular a mi no em quadra. No sé d'on surt el rang entre 35.000 i 57.000 euros, ja que em consta, si no calculo malament, que un un professor de secundària no arriba als 35.000 euros bruts anuals, i ja no diguem un professor tècnic de formació professional o un mestre -vegeu les taules de retribució al web del Departament d'Ensenyament-. L'informe de l'OCDE es pot constaules de retribució al web del Departament d'Ensenyamentultar al seu web [PDF] i allí apareixen altres xifres a la pàgina 479. El salari per a un mestre que comença és de poc més de 29.000 euros -bruts-, mentre que el d'un professor de secundària és inicialment de poc més de 33.000 euros. Així mateix, en el rang de sous el valor més alt se situa en quasi 47.000 euros per a un professor de secundària amb el màxim d'increments per anys treballats. Les xifres d'El Mundo s'agafen de la pàgina 480, on els salaris es mostren aplicant una conversió utilitzant PPP (paritat de poder adquisitiu), és a dir, establint globalment a quant equivaldria el salari. Ara bé, si El Mundo utilitza això per comparar el salari del professorat també ho ha de fer per comparar altres salaris. De tota manera em sembla una manipulació de la informació.

El Confidencial, també destacat pel seu biaix cap a la dreta, destaca que els professors espanyols treballen menys que els seus homòlegs europeus, donant poca importància al fet que imparteixen més hores de classe i destacant que el còmput total -teòric- és menor. I dic teòric perquè el còmput total no es pot saber del cert perquè la feina que un s'enduu a casa no es calcula.

A l'altre costat ideològic Carlos Carnicero també utilitza l'informe de l'OCDE per atacar Esperanza Aguirre, referint-se a les hores de classe i a la jornada laboral.

L'estadística es presta molt a interpretar-la segons a un li convé, sobretot quan es tracta de guerra política i hi ha unes eleccions a tocar.


Quant a manipulació, avui a la xarxa es parlava d'una imatge d'una manifestació abertzale publicada també pel  diari El Mundo, on la pancarta de capçalera quedava enquadrada de forma que quedaven les lletres ETA aïllades de la resta de paraula. El director del diari no accepta que es digui que és una manipulació de la notícia si no que diu que reflecteix la realitat del País Basc. La fal·làcia és fàcil d'utilitzar.


En el context de la crisi, Catalunya ha vist rebaixada la qualificació del seu deute per l'agència Fitch. Un alt funcionari del FMI diu que Espanya i Itàlia necessiten ajuda internacional a més de les reformes internes per evitar un futur més negre. Mentrestant Europa intenta escapar del daltabaix amb la proposta dels eurobons, tot i que, encara que beneficiaran països com Itàlia o Espanya, avisa que no són la panacea. La pregunta és si el mercat d'inversions veurà amb bons ulls els eurobons o els qualificarà negativament. Els entesos diuen que s'estan prenent mesures que intenten una fugida endavant però, que no emprenen els canvis de model que calen per recuperar-se de la crisi. Funcionaran els eurobons?

A casa nostra el ple de l'Ajuntament de Tortosa ha rebutjat aquesta setmana la petició d'aigua de l'Ebre des de Castelló. Em pregunto si es presentarà una moció semblant a Amposta i si també acabarà sent aprovada. Si és així, com hauran canviat les coses des de fa 10 anys en què CiU es posicionava a favor dels transvasaments, sempre amb alguna excusa preparada. Mentrestant, la diputació de Castelló també ha aprovat una moció reclamant un transvasament de l'aigua de l'Ebre, coincidint amb la resolució judicial que insta el govern a pronunciar-se sobre la petició d'aigua a Castelló. És comprensible que, com que el govern espanyol no ha optat per acabar amb les polítiques de transvasaments de forma clara, encara vegem intents de dur-ne a terme. És comprensible que si s'escolta unes peticions d'aigua altres diguin que ells també volen ser escoltats.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 11 d’agost del 2011

#crisi El sou del ministre Blanco, revoltes a #Londres i cànon de l'#aigua

Via Menéame llegeixo que el ministre Blanco, com fa pocs dies va fer Rubalcaba, demana moderació salarial. La pregunta és a quins salaris es refereix, què entén per moderació. De fet, ens podria dir quant cobra ell i si creu que està en posició de dir que s'han de moderar els salaris. Fa ràbia i cada cop que veig aquestes consignes no puc suportar comentar-les. A més, el ministre presumia que mentre altres líders europeus estan de vacances Zapatero està prenent mesures contra la crisi. Blanco, com ens té acostumats, juntament amb la ministra Pajín, és un dels polítics més sectaris que he vist. Els seus discursos estan sempre esbiaixats amb arguments sovint simplistes i demagogs, aprofitant sempre que pot referències a dretes i esquerres. Però, ministre, si el PSOE ha perdut tot lo que podia quedar-li de partit d'esquerres!

A Londres les detencions pels aldarulls, pel vandalisme d'aquestes dies, el primer ministre amenaça a treure l'exèrcit al carrer. Una mesura que a Espanya seria rebuda amb recordatoris del franquisme o del 23-F. No jutjo si és just o no l'estat policial en què s'ha convertit el Regne Unit. D'entrada tinc els meus dubtes que només sigui per aturar els vàndals perquè, de passada, permet aturar les manifestacions pacífiques.

El conseller Recoder apunta a futures pujades del cànon de l'aigua. El govern que no vol pujar impostos incrementa altres ingressos. A les Terres de l'Ebre segons llegia fa poc, si la Generalitat no assumeix el cànon de la Conferència Hidrogràfica de l'Ebre, se'ns podria incrementar més que a la resta de Catalunya la factura. A més que tenim un minitransvasament i que tenim sobre la taula altres intents d'enviar aigua de l'Ebre a altres llocs, hem de pagar més. És com si els municipis amb centrals nuclears tinguessin un increment pel preu de l'electricitat. Em recorda també un reportatge sobre l'aigua amb veïns de Casp que no podien regar les seves finques que estaven vora l'Ebre. Tot plegat increïble.

El conseller apunta que estem per sota del preu que paguen països veïns. Sempre aquestes comparacions són odioses perquè quan només s'acostumen a comprar aspectes d'altres països que vénen bé per a argumentar les mesures. No ho fa aquest govern, ho han fet tots els que hem tingut. Després a l'hora de parlar de sous o de millores socials, les comparacions amb altres països s'obvien.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 10 d’agost del 2011

#crisi A vendre's l'or, aldarulls a Londres i eleccions generals #20N

Els partits de centredreta d'Alemanya diuen que països com Espanya o Itàlia, abans d'esperar que els comprin deute haurien de vendre's les reserves d'or. Europa evidencia una gran manca d'unitat completa amb aquestes mostres de força per part dels rics contra els pobres o no tan rics. Problemes merescuts potser per a Espanya o Itàlia però, l'actitud alemanya no em sembla molt europeista que diguem. De fet ens estan dient que si tenim diners no demanem crèdit, cosa extrapolable a qualsevol país, empresa o persona. Demana o no finançament Alemanya? La ministra Salgado no veu bé la proposta i sembla que la quantitat d'or d'Espanya no satisfaria el deute contret.

Avui llegia un article interessant d'Albert Recio, professor d'economia aplicada de la UAB, molt crític amb els polítics, que estan actuant amb la crisi a favor d'una minoria, poderosa minoria del diner, en comptes de servir els interessos dels seus països.

Els aldarulls a Londres han estat més continguts amb la presència policial. Sobta que el primer ministre del Regne Unit acusi la societat d'estar malalta de valors ètics per dir que els problemes que estan ocorrent a Londres i altres ciutats no són causats per la situació política i econòmica. Si bé s'ha de rebutjar la violència i sobretot el pillatge que s'aprofita de persones indefenses -ho dic pel video d'una persona ferida a qui roben una colla d'individus que semblava que volien ajudar-la-, això no és argument  per tirar pilotes fora com ha fet Cameron.

Llegeixo a La Via Augusta que hi ha molta gent a qui no agrada el lloc on es farà el ball de Festes Majors. El lloc és molest per al veïnat, és cert. De fet, mons pares tenen el ball del Grau molt prop de casa i sé perfectament què és tenir el ball al costat. Quant a la gratuïtat del ball, és cert que és gratis però, a mi no m'acaba d'agradar que hagis de pagar l'abonament si vols tenir taula o cadira. Però, és un bon pas que s'hagi fet gratuït.

Curiosa notícia que llegia avui i que ha estat desmentida. S'ha difòs i alguns mitjans ho han donat per bo, que el ministre de cultura marroquí reclamava el 50% dels ingressos obtinguts de l'explotació turística de l'Alhambra de Granada per haver estat propietat de Boabdil abans de ser expulsats els musulmans de la Península. Notícies com aquest evidencien que no només xarxes socials i altres serveis d'Internet permeten difondre falsos rumors si no que els mitjans tradicionals també en són víctimes. De fet, mostra com no sempre es contrasta la informació abans de donar-la per bona i publicar-la.

Acabo. Com recorda La Malla, avui fa 10 anys que començava la Marxa Blava al cor del Delta de l'Ebre, enmig del riu, sobre la barcassa entre Deltebre i Sant Jaume. El primer tram, entre Sant Jaume i Amposta, era el principi d'una peregrinació que acabaria a Brusel·les el 8 de setembre de 2001. No vam poder fer la marxa, només la primera etapa, però, vam viatjar a Brusel·les per assistir a la manifestació passada per aigua que va dur la veu de l'Ebre a la capital d'Europa. Contradiccions de la vida, a Catalunya governa el partit que aleshores no va donar suport a la gent de l'Ebre i a Madrid està a punt de tornar a governar el partit que va presentar i aprovar el Pla Hidrològic Nacional (PHN) que tants quilòmetres ens va fer recórrer al llarg dels anys.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa