De #Sigüenza a #Soria

Avui toca canviar d'aires un parell de dies. Marxem de Sigüenza cap a Sòria, de Castella la Manxa cap a Castella Lleó. Com a l'arribada, Google Maps no acaba d'afinar amb les indicacions però, gràcies a això visitem Palazuelos, nucli de població que pertany a Sigüenza i que és qualificat -crec que de forma exagerada- com l'Àvila alcarreña, pel seu perímetre emmurallat. Penso que és exagerat quant a dimensions i degradació de cara a atreure visitants.

Al final anem per una carretera que ens han indicat en una benzinera. “Voy camino Soria...”, com deien els Gabinete Caligari. Un camí sense pèrdua per una carretera autonòmica per acabar enllaçat amb l'autovia que arriba a Sòria. Ens hem topat amb el castell imponent de Riba de Santiuste. Enrere queden camps i camps de cereal recol·lectat. Color groc de la palla. I enrere queden força camps de girasols, planta que mai no em canso d'admirar.

Sòria és un altra altra cosa. 10 cops més població que Sigüenza es noten. Per ser que té una població comparable amb Tortosa sembla més una capital de l'estil de Tarragona. El parador no és un castell. És un hotel de nova construcció en un paratge molt bonic, el parque del Castillo, amb runes d'un antic castell i una zona de passeig molt freqüentada -ens recorda Cuenca i els quilòmetres de carretera amb gent passejant al voltant del riu-. Visita breu a la tarda. Trànsit caòtic, patrimoni històric que es confon amb les edificacions actuals, una zona comercial que recorda una mica el Portal de l'Àngel de Barcelona, i una ciutat una mica bruta... És just dir que la plaça major és bella, igual que ho és el Palau de Justícia. La ciutat està plena de referències a Machado. Demà una visita més en calma.

+ GNU FDL

#Sigüenza

Dia de visita a Sigüenza. Un llarg carrer de baixada des del castell fins la catedral. Que després cal tornar a caminar en sentit contrari. Al final del carrer, abans d'arribar a la catedral, la plaça major, amb porxos, d'estil renaixentista, encarregada pel cardenal Mendoza al segle XV. La catedral, visitada amb guia, per poder veure zones no visitables pel teu compte, com la famosa sepultura del “Doncel”. Com que el guia és de vacances crec que és un canonje de la catedral qui ens acompanya durant el recorregut. Un privilegi poder gaudir de les explicacion, ja que no només són explicacions sobre arquitectura, sobre art, si no que van acompanyades d'explicacions de caire més teològic.

Un dinar en un bon restaurant, el restaurant “Calle Mayor”, recomanat a la Guia Michelín. El temps acompanya. Sol i calor però, sense una humitat excessiva.

A la tarda visita de Sigüenza. La casa del Doncel, la plaça de l'antiga presó, el palau episcopal, ... fins el parc de l'Alameda, cercant jocs infantils perquè pugui passar una bona estona Júlia. Ens trobem amb un parc magnífic, amb una animació important i dues zones de jocs infantils. Una, pensada per a xiquets i xiquetes menuts, amb tota l'àrea de jocs amb cautxú al terra i dimensions de tobogans, gronxadors i altres elements adaptats a l'edat dels destinataris. Això a Amposta no ho tenim.

+ GNU FDL