dilluns, 31 de març del 2014

El dèficit català, ERC i #BarcelonaWorld

Escoltava a la ràdio que Catalunya el 2013 va superar el nivell de dèficit fixat pel govern espanyol. En canvi, des del ministeri d'Hisenda s'ha felicitat la Generalitat per la feina feta conjuntament amb Madrid per millorar els comptes. Serà un canvi d'estratègia? O serà que carregar contra Catalunya obligaria que Montoro carregués primer contra Múrcia, el País Valencià i Castella la Manxa per haver incomplit encara més el sostre de dèficit marcat per Madrid? El partit del bon govern no fa els deures que imposa als altres.

A Catalunya ERC espera continuar col·laborant amb el govern de la Generalitat malgrat no estar d'acord amb Barcelona World. Alguns hauríem volgut que ERC s'hagués mostrat també contrària a les retallades en salut i en educació que tant de mal han fet i fan. No es pot tenir tot, diuen.

diumenge, 30 de març del 2014

#30mdelta #CargolPoma i #BarcelonaWorld

#30mdelta Manifestació Sant Jaume-DeltebreAvui la gent de l'Ebre hem sortit al carrer. I hem sortit a mostrar el nostre rebuig pel pla de conca de l'Ebre i el futur nefast per al Delta que comportarà. Els regants de l'Ebre estan a favor del pla, igual que estaven a favor del PHN. Ells a la seua. Els polítics sembla que, almenys pel que fa a defensar el cabal mínim del riu, s'han unit a la societat. En altres temes, com els regadius, discrepen i eviten la polèmica. Prova d'això ha estat veure avui diferents polítics, entre ells convergents dels que defensaven el PHN i el PIDE, i socialistes, dels que defensaven el 2008 la interconnexió de conques -i dels que no van fer res perquè Zapatero tanques definitivament la porta dels transvasaments-. Benvinguts siguin.

Més de 10 anys després hem de tornar a sortir al carrer. I això fa emprenyar. Avui el temps no acompanyava però, la manifestació ha estat un èxit. Una mica recordava Brussel·les, l'any 2001, una manifestació a l'estranger on vam acabar ben remullats. Per sort la pluja no ens ha castigat gaire avui. Però, no deixa de ser emprenyador haver de dedicar els caps de setmana a sortir al carrer. Encara que, si mirem com està la societat, es multipliquen els casos de protestes ciutadanes amb la crisi i amb el govern del PP.

Coincidint amb la jornada reivindicativa TV3 ens ofereix un programa de 30 minuts dedicat a la plaga del cargol poma. La plaga, els seus efectes, el seu origen, i el futur que espera als pagesos del Delta. No ens hem d'emprenyar?

I acabo fent menció de la notícia del dia per al Govern. El PSC ha accedit a donar suport a Barcelona World, facilitant la reforma legal que permeti reduir la càrrega fiscal per als casinos. Se'n feliciten. És difícil que els polítics justifiquin el seu rebuig a un projecte així, perquè la postura demagògica és fàcil: estarien contra la creació de llocs de treball. El problema és que els socialistes deixen de banda la S de les seves sigles. Discriminació fiscal positiva per als casinos. Una suposada creació de llocs de treball que veurem en quants queden i de quina qualitat. Diu que es destinaran diners per lluitar contra la ludopatia. No sé si riure, indignar-me o plorar. Pere Navarro, gran líder.

dissabte, 29 de març del 2014

Demà #30MDelta i el canal inviable

Demà, manifestació en ple Delta contra el pla de conca de l'Ebre. El govern del PP ens fa recordar els temps d'Aznar i ens fa tornar a sortir al carrer. Disfressen les coses perquè no es parli de transvasaments però, al final, d'una manera o l'altra, se'n faran, i amb Cañete al cap davant del ministeri de Medi Ambient. Un ministre bocamoll i amb una credibilitat dubtosa.

Mentrestant, ahir llegia que el Xerta-Sénia necessita més regants per tirar endavant. La PDE durant els darrers anys ha avisat que el canal suposaria el primer pas per poder transvassar aigua cap al sud i que no seria viable perquè ni hi havia prou regants ni podrien assumir-ne el cost. Els defensors del canal ho negaven. Ara, la segona part, la inviabilitat, sembla que és evident. Seria interessant que es recuperessin les declaracions de les hemeroteques, potser alguns haurien d'explicar-se.

divendres, 28 de març del 2014

La pobresa infantil

Cáritas presentava ahir un informe sobre la pobresa a Espanya, en el qual se situa el país en el segon lloc en pobresa infantil d'Europa. Gràcies PP. Des del PP, el ministre Montoro diu que l'informe no es correspon amb la realitat. Bé, que ho expliquin a les famílies que pateixen. Els brots verds del govern segur que els veu tothom i som poc espavilats de no creure'ns les seves previsions.

dijous, 27 de març del 2014

El bus del PSC

Quan era menut, quan qualsevol cosa que necessitaves havies d'anar a Tortosa, recordo pujar al cuc, el bus llarg de la Hife. Tot i ser menys còmode, perquè es movia molt, m'agradava més que pujar als altres. Amb el temps aquells busos van quedar fora de servei i ara són a l'imaginari col·lectiu de les generacions que els van utilitzar. La nostàlgia.

Ahir Pere Navarro, molt oportunista, va convidar Artur Mas a pujar al bus del PSC arran de la sentència del Tribunal Constitucional relacionada amb la declaració -política- sobiranista del Parlament. El bus del PSC... Un bus que ja no és lo que era, que potser fa uns anys era com aquells cucs de la Hife però, que amb el pas del temps ha perdut pistonada i que, a diferència d'aquells, no desperta nostàlgia si no indiferència, somriure irònic, fins i tot indignació.

dimecres, 26 de març del 2014

Un incendi, la crisi

Un incendi. 4 criatures mortes, els altres familiars ferits de gravetat. Un pis d'on havien estat desnonats feia pocs anys i on havien tornat. El drama de la crisi sembla que estaria al darrere de la tragèdia. Una família immigrant. Els veïns indignats per la xenofòbia que condemna als immigrants. En temps de bonança eren els encarregats de cobrir la feina al camp i l'obra pública al sol de l'estiu. Ara són apestats, són els culpables que els d'aquí no tinguin feina. Quina merda de societat.

A França la filla de Le Pen ha tingut gran èxit a les eleccions municipals. A Catalunya PxC intenta fer el mateix. La Unió Europea vol fer fora els immigrants que no tinguin feina. Alemanya vol fer fora els europeus que no trobin feina. L'extrema dreta, el populisme, s'obre camí. Els partits suposadament contraris a la xenofòbia, no tenen cap altra estratègia i adopten mesures contra els immigrants. Quan ja no se'ls pot explotar els fem fora. Molt bé.

 A Catalunya el Parlament probablement tombarà la Iniciativa Legislativa Popular que demana una renda garantida de ciutadania. No és viable, diuen des de CiU. I mentrestant, continuarem amb retallades, amb atur, amb desnonaments, amb criatures castigades per la crisi, amb desigualtats causades per gent que no pagarà mai el daltabaix social que ha provocat. No és viable, diuen.

dimarts, 25 de març del 2014

Presentació del CD Imposita de Tomàs Simón

El proper diumenge 6 d'abril a les 12:00h, a la Filha, es presenta el CD de Tomàs Simón, Imposita. Un CD que vam gravar recentment un grup de músics del territori que ens vam unir, sota la batuta de Sergi Costes. Ha estat un honor participar en un projecte com aquest i el proper 6 d'abril posarem la cirereta al pastís amb la presentació i un concert al qual sou tots convidats.

dilluns, 24 de març del 2014

L'esperit de la transició

Mentres tothom s'afanya a reivindicar Adolfo Suárez er justificar les seves posicions polítiques, l'espertir del diàleg, del qual fan reivindicació, no es veu per enlloc. Si hi havia qui demanava il·legalitzar l'ANC, el sindicat Manos Limpias ja ho ha demanat davant del jutge i vol també empresonin la seva presidenta, Carme Forcadell. L'esperit de la transició.

A Madrid, un cap de setmana de reivindicacions per la dignitat, contra les retallades, per una vivenda digna, etc., continuen sent notícia perquè la mobilització continua, i les actuacions policials també. Periodistes de renom -en determinats mitjans-, com Alfonso Merlos, no es poden estar d'escriure sobre el tema per identificar els milers de persones, famílies moltes, que van manifestar-se, amb gent d'extrema esquerra, fins i tot socialistes, que van contra el govern perquè és de dreta. L'esperit de la transició en un diari que presumeix de cristià.

diumenge, 23 de març del 2014

Suárez

Ha mort Adolfo Suárez. La importància de la seva figura en el pas del franquisme a la democràcia és evident. Que potser se l'ha idealitzat, sobretot en els darrers temps, segur. Que qualsevol canviar i passar de pensar d'una manera a pensar d'una altra també. Quants franquistes han esdevingunt amb el temps salvadors de la democràcia?

Lo que sí que hem vist i veurem, és que s'aprofita la imatge i la història del difunt per crear un ambient de patriotisme acompanyat de missatges d'unitat, dirigits ja sabem a quin territori. Empatxats acabarem.

Descansi en pau.

dissabte, 22 de març del 2014

#22M i la democràcia del PP

El president de la Comunitat de Madrid ha equiparat aquesta setmana la gent de la Marxa per la Dignitat que ha tingut lloc a Madrid amb el partit neonazi grec Alba Daurada. Avui ell i un altre dirigent del PP de Madrid han desqualificat la gent que ha estat marxant cap a la capital durant molts dies d'esquerra radical que surt al carrer. És la forma més fàcil de respondre desviant el tema. És la falta de respecte del PP cap a la llibertat d'expressió. Tampoc no és tan estrany. Qui sap, potser en un temps el ministre de l'Interior voldrà fer una nova llei per prohibir les manifestacions a discreció.

divendres, 21 de març del 2014

Consulta=violència segons el PP

Alfonso Alonso, portaveu del PP al Congrés, compara la consulta del 9N amb la violència, per a ell és el mateix. Es pot parlar de tot sense violència però, com que per al PP, la consulta és violència, doncs ja està, no es pot parlar de la consulta. Gran raonament. I a la foto, ell i Sánchez Camacho, somrient, alegre, entre els seus.

Mentrestant, Vidal-Quadras, ara en el seu projecte polític, diu que l'Estat haurà d'intervenir Catalunya per la força. Hi ha qui potser sent nostàlgia d'altres temps, o simplement que es creu que uns imposen perquè no volen combregar amb allò que imposa ell. A la dreta del PP.

I mentrestant, com ho recordava avui Cuní, Crimea és russa i tot plegat acabarà amb molt soroll però, poques conseqüències. Aquest és el paral·lelisme que volia Margallo?

dijous, 20 de març del 2014

Flix sense PSC, trens de consolació a l'Ebre i el teatre de Crimea

Avui sortia a 8 al dia l'alcalde de Flix. Ell i els regidors del PSC de la seva població han deixat el partit arran de la deriva cap al PSOE que ha anat demostrant en els darrers temps i, suposo, que després del posicionament quant a la consulta del 9 de novembre. Em pregunto si a la resta del territori hi haurà socialistes tan valents de dir que són socialistes però, que el PSC ja no pot ser el lloc on defensin la seva ideologia. Evidentment n'hi haurà que, per una cosa o una altra, ja se sentiran còmodes amb l'actual PSC, entre ells la flamant executiva del PSC de Terres de l'Ebre.

Avui les Terres de l'Ebre han tingut el premi de consolació del transport ferroviari a la província de Tarragona. Mentres entraven en servei les Rodalies del Camp de Tarragona, també s'han estrenat trens semidirectes entre Tortosa, Tarragona i Barcelona. Amb això tindran els ebrencs callats una temporada. No sé si el preu del servei haurà millorat o no -que no ho crec-. Però, si estarem contents!

Canviant de tema, el conflicte de Crimea continua mostrant la incoherència i el ridícul dels dirigents internacionals. Els EUA sancionen polítics russos -no Rússia-. Rússia sanciona polítics nord-americans -no els EUA-. Europa, més del mateix. Ningú no es farà mal, oi? Al final, després de tant de teatre, Crimea continuarà sent russa i s'haurà trobat alguna excusa perquè Occident s'ho mengi amb patates.

dimecres, 19 de març del 2014

ANC, Tejero i Barcelona World

El diari El País se suma a l'ABC apuntant l'ANC, demanant la seva persecució de forma implícita. Poden ser de diferent ideologia però, quan es parla d'espanyolisme les coses canvien i no és tan fàcil distingir entre ABC, El Mundo, La Razón o El País.

El ministeri de l'Interior ha destituït el fill de Tejero, també tinent coronel, per organitzar una paella de celebració del 23F a la caserna que estava sota el seu comandament. Passa però, que segons deien a la ràdio, la destitució hauria estat per fer-ho sense permís, no tant pel motiu. 

Els empresaris tarragonins han presentat un manifest a favor del projecte Barcelona World. La UGT s'hi ha sumat. Volen que es facin els canvis legals que calgui perqupè el projecte tingui cabuda dins del sistema. Lleis fetes a mida de determinats interessos empresarials no poden ser bones. UGT es preocupa per les condicions laborals dels treballadors del complex o, per interès general, miraran cap a un altre lloc?

dimarts, 18 de març del 2014

Crimea, Rússia i les sancions

Rússia reconeix Crimea i signa l'acord d'adhesió d'aquesta a la Federació Russa. Els EUA i Europa imposen sancions. Ahir a la ràdio escoltava que les sancions, almenys unes d'elles, serien per a algunes de les persones responsables del procés que ha dut la Península a la separació d'Ukraïna. Mentrestant, continuaran abraçant el diner del turisme rus i dels seus inversors.  Igual que abracen els diners de la Xina, malgrat ser una dictadura comunista abominable. No sigui que s'emprenyin i l'economia d'Occident ho passi malament.

Catalunya no és Crimea, per molt que ho digui el ministre Margallo. Entre altres coses, no tenim Rússia al costat -per sort- per fer lo que vulgui i que Espanya s'ho hagi d'empassar.

dilluns, 17 de març del 2014

Paral·lelismes

Sembla que a Madrid volen establir paral·lelismes entre Catalunya i altres contextos sòcio-polítics. Amb el País Basc, quan parlen de la "kale borroka" que pot haver a Catalunya si no es fa la consulta. Sembla que vulguin que hi hagi aldarulls al carrer, de tant que insisteixen. I també paral·lelisme amb Crimea, com hem vist que feia el ministre Margallo, per allò del referèndum il·legal i el compliment de la Constitució.

La gran pregunta. Pensen que a Catalunya aquesta estratègia els dóna rèdit? Realment creuen que els catalans ens sentim presos del procés sobiranista? Si un escolta Alícia Sánchez Camacho o Albert Ribera potser sí. Si un mira les enquestes i revisa els resultats de les passades eleccions, és evident que no.

diumenge, 16 de març del 2014

Dissoldre l'ANC

Alguns volien la llei de partits per, amb l'excusa del terrorisme, eliminar els independentistes bascos del mapa polític al País Basc. Si fos realment una llei de partits per preservar la democràcia altres partits haurien estat suspesos però, no ha estat així. A Catalunya sempre se'ns ha demanat fer les coses amb diàleg. En pau es pot parlar de tot, deien els polítics espanyols fa uns anys. Però, en pau no es pot parlar de tot. Es pot parlar del que volen ells.

Continuem. L'Estat permet i subvenciona entitats que no van gaire en la línia dels valors democràtics, com la fundació que honora el dictador Franco. L'Estat permet manifestacions i reivindicacions del franquisme. La premsa anomenada de dretes no piula. Ara bé, sembla que l'independentisme no té espai dins de la democràcia. Ni té espai polític, perquè allò de poder parlar de tot, res de res, ni té espai al carrer, a la societat. Per a alguns, és clar. L'ABC fa uns dies, en la seva línia de sembrar el dubte i presentar la societat catalana com una societat potencialment violenta, deia que si es desconvoca la consulta del 9N, hi ha perill de violència al carrer, utilitzant el terme "kale borroka", més dur per l'origen del mateix. El mateix diari, arran de la petició de l'ANC de posar el 23 d'abril de 2015 per fer la declaració d'independència de Catalunya, ha demanat que el govern espanyol dissolgui l'entitat i que es processin els seus responsables. La llibertat d'expressió, la llibertat de pensament, eliminada per a la gent de bé de l'ABC. Què aconseguiria amb això el govern espanyol, que la gent s'oblidés del tema? O generaria una reacció de la societat davant d'un atac frontal a un dret democràtic com és el d'associació i a la llibertat d'expressió? Així volen que Catalunya i Espanya continuïn juntes i vagin de la mà? Aquests són d'aquells que provoquen un conflicte i després culpen els altres del mateix.

dissabte, 15 de març del 2014

Baixen els impostos o no?

El govern espanyol, el PP, anuncien victoriosos que baixaran els impostos -l'IRPF-. Diuen amb la boca més petita que canviaran el tipus de l'IVA de diferents productes. És a dir, acabaran pujant l'IVA de productes que el tenen amb un tipus més baix. I al final, lo que tindrem, és un maquillatge de la política impositiva del govern central, a la qual se suma la recentralització dels impostos, si es compleixen les recomanacions dels experts que ha consultat el govern. I no oblidem que tenim en vigor una reforma de l'administració local que deixa els ajuntaments en poca cosa més que gestors de casa seva. Visca el PP!

divendres, 14 de març del 2014

Publicitat institucional a la pública i a la privada

Al grup Godó sovint escolto/veig espais informatius de la Generalitat que acaben dient que són una recomanació de la Generalitat amb la col·laboració del RAC1, 8tv o qui sigui. Publicitat institucional elaborada pel Grup, quan en algunes ocasions ja existeix la falca del 012 que ofereix la mateixa informació. Ara mateix està passant amb la informació de la preinscripció escolar. Sempre m'he preguntat per què diuen "amb la col·laboració" si se suposa que hi ha uns diners a canvi. I per què la Generalitat contracta -perquè suposo que és així- publicitat per duplicat.

No sé com quedarà això si el Grup es fa amb la concessió de la publicitat de TV3...

dijous, 13 de març del 2014

CiU i PP, en contra i d'acord, amb el PSC també #TV3

M'agrada la resposta d'Artur Mas a Alícia Sánchez Camacho quan aquesta assumeix que el referèndum que es convoqui a Catalunya serà il·legal, perquè la legislació catalana que el permeti no serà vàlida. El PP té una mica difusa la idea de la separació de poders i sovint s'erigeixen en jutges. Ara que, potser és que tenen clar que la ideologia pugui influir també en una hipotètica sentència del Tribunal Constitucional.

CiU i PP, junt amb PSC i Ciutadans, s'han posat d'acord en l'externalització de la publicitat de TV3. Aquestes darreres setmanes es xifra en milionàries les pèrdues d'ingressos que això suposarà per a la cadena pública i uns ingressos d'uns 16 milions d'euros en una hipotètica adjudicació al grup Godó. Una joia els nostres polítics.

dimecres, 12 de març del 2014

Jutges perseguits i ministres que miren cap a l'altre costat

Hi ha uns 30 jutges catalans que es mostren a favor de la consulta per la independència. Va la Razón i publica les seves fotos, algunes del DNI, apuntant-los gairebé com delinqüents, com bandits que cal tenir al cap i perseguir. Molt ètic això del diari dirigit per Marhuenda. Ja ens han demostrat la seva ètica altres vegades. Els jutges afectats ho denuncien. Els jutges espanyols els donen suport. El ministre de Justícia passa de puntetes pel tema quan ve a Catalunya. I el ministre de l'Interior, aquell que va negar les pilotes de goma fa no res, insinua que els Mossos també tenen accés a la base de dades del DNI. D'alguna manera, sense dir-ho clar, ha insinuat que si algú ha facilitat les fotografies ha estat la policia catalana.

El govern espanyol actuant d'una manera vergonyosa. La Razón, per enèssima vegada, exercint a la seva manera el dret a la informació i a la llibertat d'expressió. Perquè si aquestes fotografies fossin d'un altre tema, a Madrid s'estirarien els cabells.

dimarts, 11 de març del 2014

Margallo i Rouco

Ahir el ministre Margallo, lúcid ell, va dir que una declaració unilateral d'independència de Catalunya li comportaria voltar per l'espai pels segles dels segles, fora de la UE. Apocalíptic i visionari. Avui feien broma a la Competència amb el tema. Ja veiem els EUA com estan -sí, són més grans, ja-. Altres països abans pertanyien a Espanya i ara són independents, malgrat trencar amb la Constitució aleshores vigent.

I de l'apocalíptic Margallo passem al cardenal Rouco, que plega. I plega tornant a dir que el separatisme és immoral. No sé on és a la moral catòlica que no poden independitzar-se territoris. Serà a la moral de la part de l'Església espanyola que continua pensant que la Guerra Civil va ser una croada contra els infidels. Rouco no ha destacat per denunciar guerres, ni teories conspiratòries com la de l'11M. La seva credibilitat, zero.

dilluns, 10 de març del 2014

11-M, 10 anys de conspiració

L'11-M és una d'aquelles dates fatídiques per recordar. La mort de 191 persones va sumar Espanya a la llista de països víctimes del terrorisme internacional però, va comportar més coses. Unes eleccions marcades pels atemptats, amb un govern espanyol que no volia deixar anar la teoria que ETA era al darrere, una societat emprenyada que sortia al carrer -evidentment fet aprofitat pel PSOE-, i una teoria conspiratòria que encara avui dia s'escolta, malgrat que la justícia ja s'hi va pronunciar.

Demà farà 10 anys dels atemptats. I aquests dies se'n fan reportatges i entrevistes. Testimonis com Pilar Manjón, perseguida per un sector de la dreta que no va tenir la decència de respectar el seu dol, la seva condició de víctima -perquè tots els terrorismes causen víctimes, igual de respectables-. O testimonis com el de Rodolfo Ruiz, comisari de Vallecas, acusat de col·locar la motxilla que no va esclatar als atemptats en un lloc per desviar l'atenció sobre l'autoria dels mateixos, la dona del qual es va suicidar per la pressió causada pels difusors de la teoria conspitaròria.

Aquests, periodistes i polítics que van insistir i encara insisteixen que la veritat de l'11-M no se sap encara -sense parlar clarament que volen dir que al darrere hi havia altres terroristes-, no pagaran mai pel mal que han fet, per l'afectació en la salut de les persones perseguides per no pensar com ells, fins i tot per la mort de persones que no han pogut aguantar la pressió. És vergonyós.

diumenge, 9 de març del 2014

Crimea i Catalunya

El govern espanyol no ha volgut mai establir paral·lelismes entre l'Ulster i el País Basc, ni ara entre Escòcia i Catalunya. La resolució o la via de resolució dels problemes allí no els fa el pes. Prefereixen ser oportunistes i establir paral·lelisme amb Crimea per dir que Catalunya està en la mateixa situació, i en contra de l'opinió internacional.

Jo no sé si Crimea ha de separar-se d'Ukraïna o no. No m'agrada que els russos es posin pel mig però, també -i des del desconeixement- veig que hi ha un problema en la construcció d'Ukraïna, i és que potser Crimea no hi hauria hagut de formar part. És cert també que, com en altres conflictes que criden l'atenció internacional, en aquest hi ha interessos occidentals, el gas. Per això, qualsevol postura occidental s'ha de prendre amb escepticisme.

dissabte, 8 de març del 2014

Les subvencions

Què deia Alícia Sánchez Camacho de la Catalunya subvencionada? Segons ells era un dels únics suports del president Mas en el tema del dret a decidir. El concepte Catalunya subvencionada en boca d'ASC és clarament despectiu. Avui Público informa de les subvencions dels partits polítics. El PP s'emporta 24,5 milions d'euros en subvencions i el PSOE 14 milions. Serà despectiva també ASC? No, és clar, perquè sempre hi ha arguments patriòtics i referències a la democràcia per considerar-ho una situació moralment més alta que no pas la Catalunya subvencionada.

En el record, després d'un mes, el dolor continua, la vida també. No deixem de recordar i d'estimar.

divendres, 7 de març del 2014

Monago

El president d'Extremadura ens ha obsequiat aquesta setmana amb la seva pròpia versió de les balances fiscals. En resum, segons ell, Catalunya és una autonomia subvencionada, més que Extremadura, una càrrega per al sistema. Com ja li han dit altres, doncs que ens deixin marxar i no tindran tants problemes. La xuleria els perd.

En el record...

dijous, 6 de març del 2014

Wert, la llengua i la música

El govern espanyol obligarà a pagar l'educació en castellà a les famílies que la vulguin i que no tinguin oferta per aconseguir-la. Els diners, segons he escoltat a la ràdio, es descomptaran dels diners que es transfereixen a les autonomies. En canvi, malgrat la cooficialitat de les llengües, els alumnes quins pares vulguin que s'escolaritzin en una llengua cooficial, no tindran aquesta protecció. Aquesta és la mentalitat.

Si l'any 2013 el ministre Wert recolzava la troncalitat de l'assignatura de música, ara resulta que passa a no ser una matèria obligatòria a Primaria, si no que serà optativa i formarà part de l'assignatura d'educació artística. Aquesta és la gent que ens governa. Suïssa posa la música a la Constitució i a Espanya diuen "con la música a otra parte".

En el record...

dimecres, 5 de març del 2014

Navarro, Maragall i les baixes del PSC

A Pere Navarro no va semblar agradar-li el fitxatge d'Ernest Maragall per a la candidatura d'ERC a les europees. A mi no és que m'agradi Maragall però, entenc que ell i la seva formació política tenen total llibertat d'aliar-se amb qui vulguin per presentar-se en unes eleccions. Potser el PSC no crea marques blanques a les municipals? Potser el PSC va dir res, per exemple, quan CiU a aliar-se amb Reagrupament? Diu Navarro que això enforteix el PSC. Ja ho veurem.

Navarro també, ment brillant, diu que les baixes de militants del partit són a causa de la crisi, dels problemes econòmics de la gent. No és que no pugui ser una causa però, voleu dir que no ens vol fer combregar amb rodes de molí?

dimarts, 4 de març del 2014

La Razón i la persecució de les idees

El diari La Razón seria un d'aquells que durant la postguerra, als anys 40, ajudaria a perseguir els rojos, si ara tornéssim enrere. Almenys aquesta és la impressió que dóna un diari que posa les fotografies -la majoria del DNI- dels jutges que s'han mostrat a favor de la consulta pel dret a decidir. Jutges que afirmen que s'hi han posicionat amb criteris legals. No és el primer cop que aquest diari, almenys abans molt religiós, promou l'odi cap a qui no pensa com ells, cap a qui no creu que la unitat d'Espanya sigui sagrada ni que la dreta sigui el paradigma de bon govern. Quan ho fan altres, assenyalar, ho denuncien com salvatjada, com persecució. Quan ho fan ells sempre hi ha justificació. Els bons espanyols han de perseguir els "rojos, separatistas y masones".

En el record...

dilluns, 3 de març del 2014

La Catalunya subvencionada d'Alícia Sánchez Camacho

Sánchez Camacho diu que el president Mas només té el suport d'ERC, de la CUP i de la Catalunya subvencionada. No és que jo tingui simpatia per Artur Mas ni per CiU però, si parlem del dret a decidir, li dono suport, igual que ERC, la CUP i la Catalunya subvencionada. També parla de la majoria silenciosa que diu que no està a favor de la independència. I ho diu a Europa. Després de dues Diades, Sánchez Camacho continua menyspreant la societat catalana que va sortir al carrer.

Per cert, que el PP, la seva fundació, ni organitzacions per les quals té estima Sánchez Camacho, no reben subvencions? Perquè algú que parla de la Catalunya subvencionada potser hauria de renunciar a cap subvenció pública, no?

En el record...

diumenge, 2 de març del 2014

Els Segadors, motiu de multa

Jordi Évole li fa avui un homenatge a Pedro J. Ramírez, ex-director d'El Mundo, ara suposada víctima per haver publicat la informació del cas Bárcenas però, també responsable del diari en el temps de la teoria conspiratòria de l'11-M. Buf!

Mentrestant, navegant, he vist una notícia d'uns aficcionats del Nàstic que en un viatge a València van ser detinguts per haver cantat Els Segadors mentre anaven cap al camp, i ara els ha arribat la denúncia de 3000 euros. Com diu la notícia, no és ja que no té cap sentit això, perquè atempta contra la llibertat d'expressió, si no que es penalitza cantar Els Segadors i en canvi no es fa res pels càntics ultres, neonazis, incitadors clars de la violència. De fet, en un camp de futbol la violència verbal hi és present els 90 minuts.

En el record...

dissabte, 1 de març del 2014

#loriuésvida El regants i el PH de l'Ebre

Veig la notícia de TV3 sobre el PH de l'Ebre. Els regants contents amb el pla perquè diuen que el riu tindrà prou aigua i ells consoliden les seves concessions. D'entrada, no crec, ni de bon tros, que la majoria de regants estigui d'acord amb aquests arguments. Que el riu tingui prou aigua amb el PH aprovat, ja fa temps que es diu que no, que cal un règim de cabals amb un cabal mínim major. Després demanen barreres per evitar la falca salina. Accepten menor cabal i un pedaç per atenuar l'efecte d'aquesta manca d'aigua al riu. Els regants, ja en temps del PHN d'Aznar, no han estat al costat de la societat ebrenca que sortia al carrer. Les seves concessions... És allò de mirar per lo seu i no pel bé comú. Felicitats.

En el record...