Ràdio Amposta #diamundialdelaradio

Avui, dia mundial de la ràdio, he pensat que podria escriure al bloc alguna cosa que hi tingués relació. M'ha vingut al cap la ràdio d'Amposta dels 80 i principis dels 90. Als 80 els migdies escoltàvem la ràdio tot dinant. Recordo el "Minja, calla i escolta", els "Discos a la carta",... Aquelles cançons de Chiquetete, Manzanita, Yuri, la Carrà,... Ara algunes no les escoltaria però, era la ràdio a la carta... La ràdio Amposta va incorporar-se a la Cadena 13, després Cadena Nova. Vam conèixer programes que a Barcelona eren ja coneguts, com "El Ricky i el Bernal" o els conegudíssims Mallamusicals, amb Albert Malla. Passats uns anys la ràdio ampostina va quedar eclipsada per l'arribada dels 40 Principals i la Cadena Ser, els quals després d'instal·lar-se a Amposta acabarien a Tortosa. Per sort, la ràdio municipal va tornar a les ones, i amb ella persones de la ràdio de sempre, com Josep Parrot.

Un dels homes de ràdio de tota la vida al territori ha estat Ramon Bel, actual regidor de l'Ajuntament d'Amposta. En l'època en què anàvem a La Lira, entre setmana ell posava a la ràdio la música que nosaltres ballàvem el cap de setmana. I nosaltres amb el cassette esperant a casa per gravar-ho. Concretament recordo un dia en què volia gravar Walk Away, dels The Game. Als estudis Ramon va avisar que en prémer el play sonaria una cançó que ens agradaria i que era ballada per molts de nosaltres. La vaig encertar aquell dia.

Aquesta és una anècdota personal, tonta, però, que sempre recordaré. Igual que recordaré les sessions matinals de Tere Valldepérez, el Parlemne! de Josep Parrot, els discos a la carta de les diferents etapes, entre elles amb Montse Parrot, seguint els passos del pare, i altres. Fóra bo que entre tots construíssim una memòria col·lectiva de la nostra ràdio municipal.

---

+ GNU FDL

EGM

Avui a RAC1 estaven d'enhorabona l'Estudi General de Mitjans (EGM) els ha situat un altre cop com la ràdio més escoltada de Catalunya. I no és estrany. El Món a RAC1 té al cap davant un presentador que ven millor, que sembla que visqui les notícies que conta. Mònica Terribas, que m'agrada molt, és una altra cosa, més pausada, més tranquil·la. Mira que els programes no són tan diferents entre ells, excepte aquells espais que volen diferenciar-se però, l'estructura de notícies, tertúlia i temes per entretenir, ve a ser la mateixa. Després la Competència, programa que va substituir el Minoria absoluta i que explica l'actualitat amb humor, tal com diuen en començar, cosa que aconsegueixen. A la pública a les 12h continua el programa del matí, amb un sucedani del Polònia que a mi em fa ben poca gràcia. A la tarda Toni Clapés, amb el Versió RAC1, líder. No és que el programa de Catalunya Ràdio, la Tribu, no sigui interessant però, no arriba a convèncer. I mira que no m'agrada el Clapés perquè el programa té molt de soroll. Hi ha temes que són interessants i comencen a tallar-los fent conya i ja es perd el fil. Però, no hi ha alternativa millor.

Això sí, RAC1 si per alguna cosa es caracteritza és pels esports. A totes hores tenim esport. I si hi ha algun esdeveniment especial, encara més. Em perdonaran però, en fan un gra massa i em conviden sovint a canviar de dial.

A veure si ara els de Catalunya Ràdio comencen a inundar-nos amb interminables tertúlies esportives, ja que no ho aconsegueixen amb els altres programes. Em passaré a la ràdio fórmula aleshores.

---

+ GNU FDL