dimecres, 30 d’abril del 2014

Crispetes #efectenavarro #crispació

Potser sí que acabarà havent crispació. Tants són que en parlen... Maurici Lucena continua amb les apreciacions de Pere Navarro quant al clima crispat de la societat. El tema de la setmana acabarà sent el cop de puny a Navarro i el profit polític que s'ha volgut treure des dels sectors no sobiranistes ni partidaris del dret a decidir. No hi ha dades però, tot s'hi val. Les úniques dades que tenim ara a mà són les enquestes, fins que hi hagi eleccions. I la darrera enquesta és el baròmetre del CEO. El Sí-Sí tindria un 47% de vots. No arriba al 50% però, supera de llarg els partidaris del no i els partidaris del Sí-No. La lectura serà interessada per totes bandes, evidentment però, si se li dóna importància a l'estudi, qui parli de clima crispat i de minoria silenciosa quedarà desautoritzat.

El clima de crispació es construeix dia a dia, malgrat que no aconsegueixin que arribi a la societat. Ja ho he comentat en altres apunts. Tertulians que criden i exageren, menteixen, sobre la realitat catalana. Polítics que fan afirmacions falses o imprecises per presentar una situació al país que no és la que diuen. Mitjans que se sumen. La Razón, El Mundo i altres. Avui l'ex-diari de Pedro J. publicava que un dirigent paquistanès de CDC té relació amb l'islamisme radical. Àngel Colom diu que no és cert. Es demostrarà la mentida? I si es demostra, passarà com amb les notícies sobre els comptes de Mas a Suïssa que han quedat sense resposta?

Contribuint a crear el clima de crispació tenim la justícia. O millor dit, els diferents casos posats en mans de la justícia en part per aquells que han vist que a Catalunya no aconsegueixen fer les lleis perquè no governen, i pretenen desfer-les als jutjats. Avui es confirma que els 5 centres que la justícia va dir que havien de fer el 25% de matèries en castellà, hauran de respectar aquest criteri, després d'un recurs de suspensió temporal de l'aplicació de la sentència. Ciutadans ja vol finiquitar el model d'immersió lingüística. El partit que parla en castellà al Parlament per fotre, no per mostrar normalitat -perquè a mi no em molesta ser parlat ni parlar en castellà, com a la majoria de gent en aquest país-, ja fa temps que va optar per fer de la llengua el seu cavall de batalla.

Doncs això, que el clima de crispació no és a la societat. És al món polític, de forma artificial, en el context del teatre de la política espanyola i catalana. És als mitjans, en el context de tertulians que viuen de fotre soroll parlant de com de dolents som els catalans. Aquests es crispen i ens volen crispar. I al final, ves a saber, encara ho aconseguiran.

dimarts, 29 d’abril del 2014

Pere Navarro s'alinia amb PP, UPyD i els tertulians escandalosos

Els caps de setmana a les tertúlies nocturnes, i entre setmana en algunes tertúlies, sempre en televisions d'àmbit estatal, sovint es parla de Catalunya. És l'esport nacional que els debats polítics tinguin una bona part reservada per parlar de Catalunya i dels catalans. Abans era per carregar contra la política lingüística i ara per carregar contra el sobiranisme. S'uneixen sovint als tertulians, polítics espanyols, sovint del PP, algun hooligan del PSOE i Rosa Díez, d'UPyD. Gent que no viu a Catalunya ens explica des de Madrid una realitat diferent a la que coneixem els catalans. I des de Catalunya sempre tenen algun aliat que els reconeix aquesta falsa realitat.

Pere Navarro ha esdevingut aquests dies un d'aquests aliats de PP, UPyD i dels tertulians que deformen la realitat de la societat catalana. Rebre un cop de puny alhora que ser insultat ha passat de ser una situació lamentable i detestable, a ser una oportunitat per dir que això és l'exemple de la crispació social a Catalunya a causa del procés pel dret a decidir. No hi ha dades que ho corroborin, només apreciacions. Però, ja els va bé. I si opines que estan treient-ne profit es queixen que no et centres a denunciar els fets. Patètic.

Pere Navarro ha fet bones les apreciacions interessades que des de Madrid des de fa temps diuen que el castellà és perseguit a Catalunya, que es persegueix els comerços que no retolen només amb català, que s'adoctrina els crios, etc. Perquè no deixen de ser apreciacions no recolzades per dades contundents, que es repeteixen sense parar en tertúlies i actes de partits, amb l'objectiu que la gent se les cregui.

Fent demagògia, manipulant el raonament, Pere Navarro accepta que el català és perseguit a Catalunya, entre altres coses. Si no, no pot acceptar que el seu cas és una mostra del clima de crispació existent.

dilluns, 28 d’abril del 2014

La tercera via i Navarro treient rèdit del cop de puny

Duran vol la tercera via, diu que és l'única sortida possible a la situació actual. Més clar no pot ser. Quina és la posició de CiU? Què defensarà CiU a la consulta del 9N o en unes hipotètiques eleccions plebiscitàries? Des de CiU el puntualitzen però, tampoc no el desautoritzen. De fet, el win-win que va generar notícies a les declaracions d'Artur Mas l'altre dia semblava una porta oberta a la tercera via per part del President. Fins el darrer moment seran ambigus?

Els de l'altra tercera via, els federalistes, avui, encapçalats per Pere Navarro, han utilitzat l'agressió que va patir ahir aquest, per dir que hi ha un clima de crispació fruit del procés sobiranista. Que trist. Ahir no esperava que Navarro acabés utilitzant-ho. Però, ho ha fet.

diumenge, 27 d’abril del 2014

Cop de puny a Navarro

Una dona agredeix amb un cop de puny Pere Navarro en una celebració privada en una església. Injustificable. Alguns no han trigat a parlar del mal clima causat pel procés pel dret a decidir i l'independentisme. Injustificable també. Alguns s'agafen a un ferro roent per criminalitzar o tacar la imatge de tot allò que faci tuf a dret a decidir. Canviem de context. Imaginem els anys 30, el pistolerisme. És insultant quan se l'utilitza per justificar l'aixecament militar del 36. Alguns dels que ho rebutgen ara donen per bona l'argumentació de la violència causada pel dret a decidir.

dissabte, 26 d’abril del 2014

El jutge Silva

Abans veia un tros de La Sexta Noche. Parlaven del jutge Silva, acusat de prevariació en el cas de Blesa. A banda del tema de si ha prevaricat o no, suposo que més d'un s'haurà indignat veient el senyor Blesa declarar el mal que li ha fet a ell i la seva família l'actuació del jutge. És per indignar-se que un banquer que ha contribuït a la debacle financera espanyola, que ha contribuït al problema de les preferents, tingui aquest discurs. Pobret.

divendres, 25 d’abril del 2014

Rússia, Ucraïna, Palestina

Ahir als mitjans sortia John Kerry avisant Putin que estava arribant al límit amb els seus moviments a Ucraïna. Exagerant -de moment- sembla com si Rússia estigués imitant els fets consumats de l'Alemanya nazi envaint països veïns. Kerry l'acusava d'envair territoris d'altres estats. Sense ser el mateix cas, els EUA han permès que Israel reduïs Palestina a la mínima expressió amb el pas dels anys, i sense cap advertència de mesures si no es corregien els fets. Per a les Nacions Unides 4.7 milions de palestins són considerats refugiats gràcies a la progressiva ocupació de terres i del clima de violència a la zona. No és antisemitisme queixar-se d'això, és denunciar injustícies, les faci qui les faci. Els EUA però, igual que el món occidental en general, actuen o no en funció del subjecte dels fets.

dijous, 24 d’abril del 2014

El PP ve a Catalunya per dir-nos què hem de voler

Ahir va venir la vicepresidenta del govern espanyol a Catalunya. Diuen al PP que el govern català va fer que la jornada d'ahir tingués un to polític sobiranista en comptes de ser el dia de tots els catalans. Evidentment que vingués la vicepresidenta no té res de connotació política per fer-se veure a Catalunya i fer campanya unionista. Es veu que va venir a prometre que en un futur potser es modificarà l'IVA cultural. Com es diu, fets, no paraules.

Avui ha vingut Rajoy a Catalunya, a dir-nos com de dolent es voler-se separar d'Espanya. Ha aportat res de nou? No però, s'ha fet present a Catalunya, no des d'una pantalla de televisió com a les rodes de premsa que fa. Avui en Basté en parlava d'aquests viatges inútils de càrrecs del govern per estar una estona i marxar, i els diners que això suposa. El partit que tot ho fa bé si s'ha de reunir amb càrrecs i no fa actes per a la galeria, perquè ells no ho fan això, podria plantejar-se implantar les videoconferències i no gastar tant en viatges d'autobombo.

dimecres, 23 d’abril del 2014

#SantJordi2014 continua no sent festa

La banda de l'escola de #laliraampostina #santjordi2014Sant Jordi. Diada Nacional de Catalunya, amb permís de l'11 de setembre. El país surt al carrer amb gent passejant amb roses i llibres a les mans. Les ciutats organitzen activitats al voltant de la cultura i, mal que els pesi a alguns, al voltant de la nació catalana. Malauradament continuem tenint un Sant Jordi que no és festiu. Els aragonesos el tenen com patró i aquest és el dia gran d'Aragó, festa. Aquí, com que el gremi de llibreters posaria el crit al cel, cal callar i mantenir-lo laborable. És igual si quan ha estat diumenge la capital catalana s'ha omplit igual de gent cercant roses i llibres. Som catalans i això sembla que ha de ser normal aquí.

dimarts, 22 d’abril del 2014

EGM

Avui a RAC1 estaven d'enhorabona l'Estudi General de Mitjans (EGM) els ha situat un altre cop com la ràdio més escoltada de Catalunya. I no és estrany. El Món a RAC1 té al cap davant un presentador que ven millor, que sembla que visqui les notícies que conta. Mònica Terribas, que m'agrada molt, és una altra cosa, més pausada, més tranquil·la. Mira que els programes no són tan diferents entre ells, excepte aquells espais que volen diferenciar-se però, l'estructura de notícies, tertúlia i temes per entretenir, ve a ser la mateixa. Després la Competència, programa que va substituir el Minoria absoluta i que explica l'actualitat amb humor, tal com diuen en començar, cosa que aconsegueixen. A la pública a les 12h continua el programa del matí, amb un sucedani del Polònia que a mi em fa ben poca gràcia. A la tarda Toni Clapés, amb el Versió RAC1, líder. No és que el programa de Catalunya Ràdio, la Tribu, no sigui interessant però, no arriba a convèncer. I mira que no m'agrada el Clapés perquè el programa té molt de soroll. Hi ha temes que són interessants i comencen a tallar-los fent conya i ja es perd el fil. Però, no hi ha alternativa millor.

Això sí, RAC1 si per alguna cosa es caracteritza és pels esports. A totes hores tenim esport. I si hi ha algun esdeveniment especial, encara més. Em perdonaran però, en fan un gra massa i em conviden sovint a canviar de dial.

A veure si ara els de Catalunya Ràdio comencen a inundar-nos amb interminables tertúlies esportives, ja que no ho aconsegueixen amb els altres programes. Em passaré a la ràdio fórmula aleshores.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Bous i Disney

Marhuenda sorprén sempre. Ja se sap que la seva argumentació, almenys per a mi, es basa molt en la demagògia. Però, no deixa de sorprendre. Al programa "Al rojo vivo" va argumentar al voltant dels bous i de qui no vol que es facin espectacles taurins, i va acabar reduint-ho tot, per ridiculitzar-ho, a culpar Disney per fer que els crios creixin pensant que els animals parlen i tenen sentiments. No sé si quan arriba a casa repassa tot allò que ha dit perquè potser li agafaria un atac de vergonya.

diumenge, 20 d’abril del 2014

Turisme #terresdelebre

MónNatura #deltadelebre
MónNatura
Fa una setmana una amiga de Barcelona em va demanar què podia fer pel Delta durant 3 dies que hi passaria. Li vaig fer una llista de llocs per visitar que al final crec que superava els dies d'estada. I tot en un radi prou reduït de quilòmetres. L'Encanyissada, el Poble Nou, la barra del Trabucador fins la Punta de la Banya, la Tancada, MónNatura, l'Alfacada, Migjorn, l'Illa de Buda, la Ràpita, les Cases, Sòl de Riu, els Ullals, el pont d'Amposta, la torre de la Carrova, la golondrina a la desembocadura, el Garxal, el Canal Vell, el Fangar,... i per canviar una mica, el nucli històric de Tortosa, Gandesa amb el seu celler, Corbera, Pinell de Brai també amb el seu celler, Miravet, Horta de Sant Joan, Arnes,...

Em vaig sorprendre a mi mateix de la llista que em va sortir així sense haver de pensar gaire. I em vaig deixar molts llocs. I és que en un món super connectat com el nostre difondre els llocs d'interès del territori està a les nostres mans i pot tenir més repercussió de la que ens pensem. El boca orella a la xarxa s'amplifica i s'ha d'aprofitar.

dissabte, 19 d’abril del 2014

Les autopistes radials

Si ja es van rescatar els bancs sembla que és proper el rescat de les autopistes radials de Madrid. 3000 milions d'euros públics per fer que un negoci privat que ha sortit malament no pateixi les pèrdues. És un exemple de com de bé s'han fet durant temps els concursos públics. Compensacions si la cosa no surt bé. Segons llegeixo el rescat equival a 180.000 llocs de treball industrials i a treure de la pobresa 700.000 persones. Números importants però, que a la gent del PP no els imporataran gaire. Sacrificis de tothom per pagar la festa d'uns quants.

divendres, 18 d’abril del 2014

La banca juga i guanya

La banca s'ha beneficiat dels diners públics per sobreviure a la crisi però, veiem que no facilita les coses a les persones que s'ho passen malament i no poden pagar la seva hipoteca. Renegociar el deute, a un cost elevat. Quan tot anava bé qualsevol podia comprar-se un pis i un cotxe dels bons, que els diners xorraven de les entitats bancàries. Ara diuen que vivíem per sobre de les nostres possibilitats aquells que aleshores volien que consumíssim i tiréssim de crèdit.

dijous, 17 d’abril del 2014

Antisemitisme a Ucraïna

De pasta de moniato es queda un quan en ple segle XXI veu que els jueus ucranians de l'est d'Ucraïna han rebut indicacions per registrar-se i de declarar les seves propietats, sota perill de retirar-los la ciutadania i deportar-los. L'antisemitisme va provocar una de les grans tragèdies del segle XX, per no dir la més gran. Sembla mentida que la història no ens ensenyi res, o que no la vulguem recordar.

dimecres, 16 d’abril del 2014

El futbol fa cagar

La ràdio i la tele, avui centrades en la final de la Copa del Rei entre Barça i Madrid. RAC 1 i Catalunya Ràdio han desplaçat gran part dels seus programes a València. Catalunya Ràdio, la pública, fins i tot ha fet el Matí de Catalunya Ràdio des d'allí. Interès informatiu? Potser però, el futbol, sobretot el futbol, ocupa grans franges horàries de la ràdio catalana, interromp programes -com quan fan els sortejos de les competicions europees-, altera graelles de programació. En fem un gra massa. I ens tenen entretinguts.


La preocupació del dia però, és de qui guanyarà la Copa. Bé, o de quant perdrà el Barça...

dimarts, 15 d’abril del 2014

Sociovergència federalista

Unió a favor de la iniciativa de Rubalcaba de proposar una reforma confederal de la Constitució. Una reforma descafeïnada i que no s'acaben de creure els socialistes. CDC també aquesta setmana, en boca del diputat Rull, veia bé que la consulta del 9N inclogués, la pregunta d'un hipotètic canvi constitucional. No he cregut mai que CiU com coalició, ni que cap dels dos partits que la formen, com partit -els casos particulars són un altre tema- vulguin la independència, fins i tot ni el dret a decidir. Aquests moviments, arribats on som, semblen una forma de desactivar el sobiranisme per arribar a la consulta del 9N assegurant-se que tot seguirà igual, que la forma de fer política de peix al cove tindrà continuïtat, encara que l'escenari pugui canviar. Potser m'equivoqui però, quan Duran ja no és l'únic que embolica la troca un es comença a fer preguntes i a pensar que ens estan prenent el pèl -si no ho estaven fent ja-. I Navarro alegrant-se per les adhesions a la seva causa. Com mos hem de vore.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Pedro J. vs Rahola

Pedro J. Ramírez a El món a RAC1. S'ha trompicat amb Pilar Rahola. La teoria de la conspiració negada, com si no hagués existit. La difusió de suposats comptes d'Artur Mas a Suïsa reconeguda com no provada. Es diuen periodistes aquesta gent i el mal que fan no el paguen. Estan per sobre del bé i del mal. No entenc però, perquè se'ls dóna veu. No vol dir que s'hagi de privar la llibertat d'expressió si no que un mitjà com RAC 1 pot trobar suficients personatges per ser entrevistats com per donar espai a individus com ell.

diumenge, 13 d’abril del 2014

La pobresa infantil i els rescats

Si algú ha vist el començament d'El Objetivo haurà vist que el tema d'inici era la pobresa infantil. Més de 2 milions d'infants a Espanya en perill de pobresa. Això barrejat amb imatges de Rajoy i els seus ministres dient que ja sortim de la crisi, fins i tot minimitzant els efectes sobre les persones que no veuen la sortida d'aquesta crisi. I la reflexió d'Ana Pastor, recordant com Espanya ha rescatat bancs, està a punt de rescatar les autopistes de Madrid i permet el patiment de les famílies afectades per la crisi, i en conseqüència, el patiment de crios. Estadísticament -com li agrada dir a Montoro- potser hi ha recuperació però, passant de les grans xifres a allò que realment preocupa a la gent -com li agradava dir a Rajoy-, parlar de brots verds o de la sortida de la crisi és insultar la ciutadania.

dissabte, 12 d’abril del 2014

PSOE-PP?

He vist a la tele a Ramon Jáuregui, candidat del PSOE a les eleccions europees. El discurs d'esquerra contra dreta típic, venint d'un partit, el PSOE, que molts cops no sembla que sigui d'esquerres ni socialista. Va ser el PSOE qui va començar a retallar, qui va acordar reformar la Constitució per satisfer Europa, amb l'ajuda del PP. El discurs del PSOE doncs, és una mica cínic. De passada vénen a Catalunya per carregar contra l'independentisme. Que si unió a Europa, que si bla, bla, bla,... Una Europa d'estats que volen mantenir el control sobre el seu territori no és una unió real però, és un altre debat.

divendres, 11 d’abril del 2014

Duran, l'alternatiu

Duran va proposant camins alternatius per desactivar el moviment independentista. Avui escoltava a la ràdio que proposava una reforma de la Constitució que reconegués la singularitat de Catalunya. Sí, després deia que caldria consultar el poble però, d'entrada ja proposa camins per desfer el camí que CiU com coalició està construint. Diu que si falla el procés i es convoquen eleccions plebiscitàries trencarà CiU perquè ell no és independentista.

Eic, que ja ho sabem que no és independentista i també sabem que modula el discurs depenent on parli. A Madrid en clau unionista, a Catalunya en clau ambígua. Algun dia es podrien posar d'acord CDC i UDC per no marejar tant, perquè Duran si no se sent còmode amb el dret a decidir no sé què hi fa. Bé, imagino que es garanteix continuar vivint de la política com des de fa tants anys, que no és poc.

dijous, 10 d’abril del 2014

Duran i Rubalcaba, Mas i Navarro

Avui a la ràdio i a la tele Duran i Rubalcaba. Duran aposta per estretir el diàleg amb el PSOE i avisa que CiU es trencarà si Mas aposta per una declaració unilateral d'independència. Duran és dels que encara vol fer marxa enrere i desdir-se, com Pere Navarro, del seu programa electoral. Però, no sap com.

CiU i PSOE. CiU i PSC. A Catalunya s'han posat d'acord per promoure Barcelona World i les reformes legals necessàries associades. Aquells que estan en contra del projecte són apuntats d'estar en contra de la creació de llocs de treball. És la mateixa demagògia que ha funcionat durant anys i que sembla que continua funcionant. Malgrat la crisi i tot allò que s'ha destapat en paral·lel, continuen fent-nos sentir culpables de no voler el seu model econòmic.

Independentisme sí però, sense empassar-nos-ho tot, no?

dimecres, 9 d’abril del 2014

El no esperat i els arguments

Cap novetat. Ahir es va negar al Congrés dels Diputats la petició del Parlament de poder convocar la consulta del 9N. Els arguments, els de sempre. Diàleg sí però, si és per mantenir-se dins de la Constitució. 

Alícia Sánchez Camacho, contenta, orgullosa avui a la tele. No té precisament la majoria al Parlament ni ha tingut un any gaire bo quant a la seva imatge política però, va xulejant i donant lliçons pel món. 


Duran oferint negociació, negociar qualsevol cosa. No he vist gaires crítiques als mitjans però, és per posar el crit al cel. Negociació de qualsevol cosa, fins i tot del dret a decidir? Si posen sobre la taula un model federal Duran dinamitaria el procés? No és mai prou clar, és prou ambigu per després poder desdir-se d'allò que ha dit.

Com deia. Ahir el Congrés va dir no. Al darrere uns partits que han obviat el resultat de les darreres eleccions al Parlament. Volen majories que demostrin la voluntat dels catalans. Quan són evidents cerquen arguments per desautoritzar-les. Alguns, com el PSC, ara voten contra allò que volien als comicis. Altres, com el PP, que no governa precisament a Catalunya, es comporta com si els catalans s'aliniessin amb les seves tesis. Que trist.

dimarts, 8 d’abril del 2014

Justícia universal i el PSC-PSOE

Fa poc des del PP i des d'altres sectors es posava el crit al cel perquè, en compliment de la llei, presos per terrorisme i altres delictes greus sortien en llibertat. Era la sentència que obligava a no aplicar la doctrina Parot, de manera que als presos se'ls aplicava el codi penal vigent en el moment de ser condemnats -perdoneu si no ho explico amb rigor-.

Avui 8 narcotraficants han estat posats en llibertat perquè la reforma de l'aplicació de la justícia universal feta per Gallardón, així obligava. 8 narcotraficants egipcis que, com que no traficaven a Espanya, no eren espanyols i van ser capturats en un vaixell sense bandera en aigües internacionals, no es poden jutjar. Imaginem que en comptes de narcotraficants haguessin estat terroristes o, simplement, assassins. No sé ben bé quines són les excepcions de la reforma però, veiem un primer efecte negatiu de la mateixa. Sembla que les queixes xineses podrien haver potenciat una reforma exprés de la justícia universal. Si és així, a més de ser una vergonya la justícia a la carta per resoldre un problema immediat, seria encara més vergonyós que respongui a interessos de tercers i no al tan utilitzat interès general.

L'interès general serà aquell que servirà perquè el Congrés dels Diputats avui digui NO a la consulta del 9N. El PSC votarà amb el PSOE. Escoltava Miquel Iceta recolzant la postura del PSOE de dir no a la consulta i d'apostar per un model federal de l'Estat. Un model federal que el PSOE mai no ha tirat endavant, ni governant, i un dret a decidir que, potser per convenència, els socialistes catalans duien a les passades eleccions al Parlament.

dilluns, 7 d’abril del 2014

La votació del no

Demà es vota no a la petició del Parlament de veure transferida la competència per convocar referèndums i poder fer així la consulta. No sé per què es perd el temps a Madrid. Rajoy dirà no i Rubalcaba també, tot i que aprofitarà per colar la seva propaganda. Escoltarem allò de diàleg sí però,... La pregunta és si després del clatellot de demà es convocaran ja d'una vegada eleccions o continuarem marejant la ciutadania amb intents inútils de fer la consulta.

diumenge, 6 d’abril del 2014

Els somnis musicals fets realitat

#imposita no el teniu? Ja s'ha presentat!Si ahir parlava de la música i la tristesa d'un enterrament, avui ens hem reunit per fer música. Érem gent d'Amposta, de La Lira, de la Filha, de la Ràpita, de Roquetes, de Vinaròs, de Benicarló,... Hem acompanyat Tomàs Simón en la presentació del CD que vam gravar el mes de gener amb obres seves. La música ens acompanya en tots els moments de la vida. I en aquest, ens acompanya per donar alegria i per mostrar, com deia Tomàs un dia, que els músics som gent solidària i allí on ens diuen de col·laborar sempre hi ha algú o altre que no s'ho pensa dos cops i s'apunta. Ha estat la cirereta del pastís, després d'assajar i gravar amb tants bons músics, poder presentar la feina en públic. Gràcies Tomàs.

dissabte, 5 d’abril del 2014

La mort d'un músic

Els enterraments són cerimònies tristes. Només fa dos mesos que vam enterra mon sogre i encara ho tinc molt present. Avui he anat al comiat d'Obradós (sempre l'he conegut pel cognom), músic de la Filha però, que també ho va ser de la Lira, i hi vaig coincidir de menut. Tocava la tuba. A la Lira recordo les tubes dels anys 80. Ell, lo senyor Antó, lo tio Rafel, lo senyor Víctor.

Ahir vaig assabentar-me de casualitat del seu traspàs. No m'agraden els enterraments. Però, sentia que hi havia d'anar. Ha mort una persona coneguda, conec els fills, i ha mort un músic amb qui he compartit concerts i cercavila. La Filha avui l'ha acompanyat a l'església i li ha dit adéu amb música. Alguns cops ho he viscut jo també amb la Lira. L'enterrament ha estat més trist encara. Però, amb música la tristesa és diferent. S'accentua però, també reconforta.

Un record per a tota la família.



divendres, 4 d’abril del 2014

Ara els empresaris no han de dir què ha de fer el govern

El president de la CEOE diu que els empresaris no són qui per dir al govern que ha de fer. Curiós perquè no sé quants cops els he escoltat dir què ha de fer. Suposo que a partir d'ara abans de demanar retallades salarials i altres reformes laborals s'ho pensaran dos cops.

La reforma judicial de Gallardón amplia els aforats i ara la reina i el príncep també ho seran. Visca el sistema. Com més complicat demanar explicacions a certs càrrecs i persones millor.

dijous, 3 d’abril del 2014

Esperanza a la fuga i la sang catalano-espanyola

Esperanza Aguirre, una política exemplar, resulta que l'atura la policia municipal, es fuga i tomba una moto d'un dels policies. Quants episodis d'aquests ens ofereixen els polítics de moral impecable del PP? Segur que tot acabarà com sempre, restant-li importància, perquè és del PP.

Com diu Vilaweb, Rajoy en la seva reivindicació del camí conjunt de catalans i espanyols s'enorgulleix dels darrers 50 anys, cosa que inclou els darrers 10 anys del franquisme. Com que, tal com diu, catalans i espanyols tenim la mateixa sang, hem de continuar units. Segurament no compartim sang amb cap territori més, ni amb francesos, ni amb portuguesos, ni amb marroquins, amb ningú, només espanyols i catalans, per això cal continuar units. Quin argument més lúcid...

dimecres, 2 d’abril del 2014

#Gigafoto #Barça

Fer una  panoràmica a partir de vàries fotos no és complicat però, requereix temps de processament. Fet amb les eines adients et pots estalviar molta feina però, si no, et toca marcar els punts de coincidència entre imatges per tal de marcar per on s'han d'unir. Ara imaginem que hem de fer una panoràmica com la gigafoto, amb característiques molt particulars, com el moviment dels subjectes (les persones) i el moviment del fotògraf, que ho volem representar com si fos una foto presa des d'un mateix origen, i a partir de quilòmetres de fotografies. La cosa es complica, i és aleshores quan, a més de trigar molt temps per fer-ho, hi ha parts de la gigafoto on hi ha persones sense cap, o amb cap o extremitats duplicats, persones que apareixen dos cops, edificis que apareixen també dos cops, etc. No patiu per això, perquè si aneu a descarregar el tros de gigafoto on sortiu, allí tindreu una foto individual, sense panoràmica, i hi sortireu sense alteracions.

El Barça. Notícia del dia. No podran fitxar durant una temporada per haver incomplit la normativa de fitxatge de menors d'edat. Potser el càstig sembla exagerat. Potser. Però, es pot ser barcelonista i entendre que amb els menors no s'hi val tot. I ja posats, caldria posar fil a l'agulla i controlar més altres llocs on els menors són d'alguna manera explotats, com ara en determinats concursos televisius. Que potser xalen i s'ho passen bé però, ... No sé què dirà UNICEF del Barça si el càstig es confirma i no serveix de res apel·lar.

dimarts, 1 d’abril del 2014

Rouco Varela

Ahir Rouco Varela, oficiant els funerals d'Estat per Adolfo Suárez, va aprofitar l'homilía per carregar contra l'independentisme, deixant anar el perill de tornar a patir una Guerra Civil. És com si la Guerra hagués estat culpa de l'independentisme i no pas per l'aixecament militar i el context convuls de l'època. L'estratègia de la por i l'ús i abús del púlpit per fer la política que li interessa al cardenal i al PP. És curiós com és de selectiva la memòria de qui fins fa no res era el responsable dels bisbes espanyols. Podria recordar també quin va ser el paper oficial de l'Església espanyola en la guerra i la post-guerra, un paper poc catòlic. No sé en cas de conflicte, en quin costat se situaria el cardenal Rouco.